Lleixes

" Aún no tenía diez años cuando comenzó la guerra de Camboya." Séra. Callejón rojo. Barcelona: Norma Editorial,  2003 Impasse et rouge . ::: Què en diu la contraportada... "He realizado Callejón Rojo en homenaje a todos los que he tenido que abandonar. En recuerdo de esa ciudad, Phnom Penh, que me vio crecer y que tanto amé al recorrerla con mis sandalias, la nariz al viento a fin de captar todos los olores y vibraciones. En memoria de todos esos sucesos que continúan acosándonos, a los que estamos aquí hoy, esperando y creyendo. Hoy, todavía, estoy como siempre, buscando respuestas... a la espera de un poco de justicia..." Una pequeña joya llena de emociones de este personalísimo artista, nominado al Autor Revelación en Angoulême 1996. :::   Com comença... Aún no tenía diez años cuando comenzó la guerra de Camboya. Me quedan de esa época algunos fragmentos de imágenes... :::   Moments... (Pàg. 4) (...) un comando norvietnamita destruyó el...

" He descubierto de lo que uno puede ser capaz, que equivale a decir de todo. " Ernaux, Annie. Pura pasión. Barcelona: Tusquets Editores, 1993 Passion simple . Traducció de Thomas Kauf. Col·lecció Andanzas, 182 :::    Què en diu la contraportada... «A partir del mes de septiembre del año pasado, no hice otra cosa que esperar a un hombre : que me llamara y que viniera a verme» ; así empieza la historia sobre la pasión de una mujer culta, inteligente, económicamente independiente, divorciada y con hijos ya mayores, que pierde la cabeza por un diplomático de un país del Este «que cultiva su parecido con Alain Delon» y siente especial debilidad por la buena ropa y los coches aparatosos. Si el tema que da lugar a esta novela es aparentemente trivial, no lo es en absoluto la vida que lo alienta. Muy pocas veces antes se había hablado con tan descarnado descaro, por ejemplo, del sexo masculino o del deseo que idiotiza, que trastoca. La escritura aséptica y des...

"Parli'm del seus plans de futur.   No em faci riure, doctor. Li estic parlant del final de la meva vida." Doctorow, E.L. El cervell de l’Andrew Barcelona: Edicions de 1984,  2014 Andrew’s brain . Traducció de Maria Iniesta. Col·lecció Mirmanda, 128 ::: Què en diu la contraportada... Aquesta novel·la brillant, escrita per un mestre de les lletres nord-americanes, l’autor de Ragtime , Històries de la dolça terra, Tot el temps del món, Homer i Langley, Billy Bathgate o La gran marxa , ens porta a fer un viatge agosarat per la ment d’un home que més d’un cop a la vida ha sigut l’agent involuntari de la desgràcia. Des d’un lloc desconegut, l’Andrew, el protagonista, parla amb un interlocutor també desconegut. Pensa, raona, li explica la història de la seva vida, els seus amors i les tragèdies que l’han dut fins allà. I, mentre som testimonis de les seves confessions, mentre frase rere frase ell desgrana la seva estranya història, ens veiem empesos a qü...

"La presència d’algú que porta les sabates estripades és depriment. T’obliga a pensar en els capricis del destí." Dovlatov, Sergei. La Filial. Barcelona: LaBreu Edicions, 2016 Filial . Traducció de Miquel Cabal. Col·lecció La intrusa, 16 : : :   Què en diu la contraportada...  Som a finals de la dècada de 1980. A la Unió Soviètica es parla de Perestroika però el règim encara mira d’evitar que els seus ciutadans escoltin “La Tercera Ona”, emissora de ràdio amb seu Nova York on treballa l’escriptor rus Dalmàtov, exiliat als Estats Units. No és un entusiasta del nou país i es resisteix a l’autoritat del director, que no li diu què ha de dir però sí què no ha de dir. I ara li toca anar a Califòrnia i fer un reportatge sobre el congrés “El futur de Rússia”. A la convenció hi ha ponències d’alguns professors americans i d’una amalgama de russos exiliats d’orígens antagònics: liberals, nacionalistas eslavòfils, antics aristòcrates o l’escriptor Eduard Limón...

"Mentir és una manera de resistir." Baltasar, Eva. Permagel.  Barcelona: Club Editor, 2018 ⇲  Que en diu la portada... Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l'heroïna d'aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d'una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar.se a pagar el deute del que han invertit en tu: no hi ha res a esperar d’una lesbiana suïcida. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s'esquerdi. I començar. ⇲  Com comença... S’hi està bé, aquí. Finalment. Les alçades ja ho tenen, això: cent metres de vidre verticals. L’aire és aire en un estat superior de puresa i per això, també, sembla més dur, en alguns moments gairebé compacte. ...

"(...)   vam aprendre  a viure  el negatiu  de la vida." Grossman, David. Caigut fora del temps. Barcelona: Edicions 62, 2012 נופל מחוץ לזמן Traducció de Roser Lluch Col·lecció El balancí, 676 ⇲  Què en diu la contraportada... Un home i una dona han perdut el seu fill. Ara, cinc anys després, ell emprèn un viatge més enllà del temps per intentar connectar amb aquest noi que ja no parla, que ja no somriu... que ja no és. En el camí lacompanya una llarga comitiva daltres homes i dones que també han perdut un fill. Després danys de silenci, tots estan decidits a desafiar la mort i a donar veu al seu dolor, un dolor universal que queda «fora del temps». Fent servir les paraules per no caure en la follia, a Caigut fora del temps David Grossman tanca una història que va començar a Tota una vida. I amb aquest descens literari al món de la mort ens permet recórrer camins desconeguts que només estan a l'abast del geni d'un gran escriptor ⇲ ...