Lleixes

"La raó és el perfecte equilibri de totes les facultats; fora d’això, follia, follia, només follia."   De Assis, Machado. L’alienista.  Barcelona: Quaderns Crema, 1996 O Alienista . Traducció de Xavier Pàmies Col·lecció Mínima de butxaca, 66 ⇲   Q uè en diu la contraportada...  El doctor Simão Bacamarte, «el més gran dels metges de Brasil, de Portugal i de les Espanyes» decideix fundar a Itaguaí una institució sense precedents locals: una casa de bojos. L'entusiasme inicial de la gent d'Itaguaí deixa pas ben aviat a la sorpresa, quan el metge comença a tancar-hi persones sanes, i s'aixequen les primeres suspicàcies. A mesura que n'hi va tancant més, augmenta la indignació, i finalment esclata una revolta popular. L'alienista , un relat delirant que és al mateix temps una metàfora sobre els límits de la raó humana i una mirada irònica a la societat del seu temps, té un desenllaç, com reconeix el propi autor, «de tanta envergadura i tan inespera

"(...) en aquest món és difícil fer riure perquè hi ha moltíssima gent molt reticent a riure, incapaç de pensar, massa disposada a creure i rondinar i odiar."   Vonnegut, Kurt. Mare nit. Barcelona: Males Herbes, 2014 Traducció de Martí Sales Col·lecció Distorsions, 11   ►  Què en diu la contraportada... Howard W. Campbell, Jr., dramaturg, espia dels aliats i propagandista nazi durant la Segona Guerra Mundial, està tancat en una presó d’Israel a l’espera de ser jutjat per crims de guerra. El govern dels EUA li ha comunicat que va fer tan bé la feina que no poden reconèixer públicament els seus serveis. Així, declarat enemic per totes les potències mundials, i convertit, a contracor, en un símbol vivent pels grups neonazis, escriurà unes confessions que mig món voldria silenciar. Mare nit constitueix una de les reflexions més dolorosament divertides sobre l’esfondrament de les ideologies totalitàries. Es tracta, sense cap mena de

"(...) hace tiempo que lo sabes, la vida no se mide con un metro ético: acontece." Tabucchi, Antonio. Pequeños equívocos sin importancia.  Barcelona: Anagrama, 1987 Piccoli equivoci senza importanza . Traducció de Joaquín Jordá Col·lecció Panorama de Narrativas, 104 ►  Què en diu la contraportada... Una Toscana secreta y embrujada, una estación de la Riviera, una Lisboa baudelairliana, un rally de coches de época, un perseguidor implacable de aire distinguido en un tren de Bombay a Madrás. Los cuentos de Tabucchi parecen, en una primera lectura, aventuras existenciales, retratos de viajeros irónicos y desesperados. Pero la aparente sintonía entre lo real y lo narrado se transforma de golpe en turbación y desconcierto. A modo de oblicuos «cuentos filosóficos», las historias de Tabucchi se convierten en una reflexión en torno al azar y al riesgo de escoger, una tentativa de observar los intersticios que atraviesan el tejido de la existencia. En las páginas

"(...) com si l’anell de casat fos un mal lleig en el dit del cor dels homes." Rodoreda, Mercè. El carrer de les camèlies. Barcelona: Club Editor, 1988 Col·lecció El club dels novel·listes, 37 ►  Com comença... Em van deixar en el carrer de les Camèlies, al peu d’un reixat de jardí, i el vigilant em va trobar a la matinada. Els senyors d’aquella casa em van voler, però de moment diu que no sabien què fer: si quedar-se’m o donar-me a les monges. ►  Moments... (Pàg. 17) Caminava molt a poc a poc però la sorra cruixia i el reixat va grinyolar quan el vaig obrir. Elles enraonaven a la cuina. Vaig pensar que el grinyol les avisaria i que me les trobaria a sobre i em tancarien perquè no em pogués tornar a escapar, i que em moriria tancada encara que piqués amb els punys i amb els peus. I que morta i plana mai més no podria anar a buscar el meu pare. L’havia sortit a buscar perquè la nit abans, encara desperta, havia vist caure del sostre una pluja d’estrell

"(...) jo no he tingut mai res, no he estat mai res, i tot i les esperances dels meus pares no arribaré a ser mai res." Walser, Robert. Els germans Tanner.  Barcelona: Proa, 1999 Geschwister Tanner . Traducció de Ramon Monton Col·lecció A tot vent, 369 ►  Què en diu la contraportada... Amb un aire màgic que voreja la rondalla, Els germans Tanner (1907) narra les aventures i desventures del jove Simon i les relacions amb els seus germans i gent de tota mena que troba en el seu vagabundeig. Simon Tanner és un outsider , un escriptor vocacional, un somiador romàntic que se sent en deute amb la vida tot i no tenir res. ►  Com comença... Un matí, un jove d’aspecte acriaturat va entrar en una llibreria i va demanar que li presentessin el propietari. Van fer el que desitjava. El llibreter, un home gran d’aspecte molt venerable, va mirar penetrantment el personatge una mica tímid que tenia al davant i el va convidar a parlar. - Vull ser llibreter –va dir

          "(...)   discurs sense paraules i  paraula sense discurs (...)" Eliot, T.S. Poemes 1925-1930  Martorell: Adesiara, 2014 The hollow men. Ash Wednesday, Ariel poems. Traducció d’Alfred Sargatal Col·lecció D’ací i d’allà, 42 ►   Què en diu la contraportada... L’any 1922, T. S. Eliot publica The Waste Land, que es converteix ben aviat en un dels models indiscutibles de la poesia anglesa, i el 1945 surten a llum els Four Quartets , que el poeta considerava la seva obra mestra. Entre aquestes dues fites, hi ha uns anys de tenaç activitat intel·lectual i espiritual, on l’etapa que va del 1925 al 1930 es revela absolutament decisiva per a la seva obra posterior. Aquest volum inclou els tres reculls que Eliot va escriure en aquest breu però intens període: Els homes espantall  (1925), Dimecres de Cendra (1930) i Poemes d’Ariel (1927-1930), una mostra excel·lent de la millor poesia del segle XX. ►  Com comença... I Som els homes espantall som