Lleixes

Gonzalo Moure. Sóc un cavall (Ilustracions Esperanza León) Barcelona: Edicions Hipòtesi, 2007 Soy un caballo Traducció: Jaume Centelles >> Com comença... Molts dies ve a veure'm una nena. També em munta. M'espanten els humans, quan els veig el meu cap em diu: fuig. Però la nena ja no m'espanta. Sé que no vol fer-me mal, sé que m'estima com jo he après a estimar-la a ella. M'agrada que vingui, m'agrada que em munti. Quan passegem no en som dos, en som un. Potser la nena creu que no penso. Però és clar que penso. Els cavalls pensem tot el dia, tota la nit. Jo penso a poc a poc. >> Moments... (...) Em cavalques, sé com t'agrada de fer-ho. No peses gaire, ets una ploma, una carícia, una brisa. Però per muntar em poses una manta i una sella de cuir d'animal mort. No m’agrada perquè fa olor d'animal mort. I tampoc no m'agrada perquè amb la sella pel mig amb prou feines noto les teves cames. (...) Els humans sou una mica babaus, a més a més

Murakami, Haruki. After Dark Barcelona: Editorial Empúries, 2008 Afutädäku Traducció: Albert Nolla Col·lecció: Narrativa, 334 >> Què en diu la contraportada... S'acosten les dotze en un restaurant desangelat que obre tota la nit; la Mari beu un cafè a poc a poc i llegeix una novel·la. Només interromp la lectura per veure com un jove s'asseu a la seva taula: és en Takahashi, un amic de la seva germana que toca en un grup de jazz i l'ha reconeguda. Tots dos han perdut l'últim tren i han de passar la nit fora de casa: en Takahashi assajarà fins que surti el sol, i a la Mari ja li està bé seure al bar, llegir, fumar i beure cafè fins que surti el primer tren del matí. A casa, la germana de la Mari, l'Eri, dorm profundament des de fa dos mesos, talment una bella dorment. A fora, les llums de neó il·luminen la nit i en les pauses de les converses es palpa l'ànim boirós de l'insomni. És de nit i les possibilitats són infinites. After Dark , la nova novel·la d

Auster, Paul. Un home a les fosques. Barcelona: Edicions 62, 2008 Man in the dark Traducció: Albert Nolla Col·lecció: El Balancí, 590 >> Què en diu la contraportada... En un estat d'ànim tan fosc com la nit d'obsidiana que envolta el món, Paul Auster ens torna a sorprendre amb una novel·la devastadora amb múltiples realitats. La història transcorre en una sola nit. August Brill té setanta-dos anys i s'està a casa de la seva filla a Vermont. Quan l'insomni no el deixa descansar, ajagut al llit, s'explica històries per evitar pensar en coses que preferiria oblidar -la mort de la seva dona, la infinita tristesa de la seva filla per la pèrdua del marit, el cruel assassinat de la parella de la seva néta Katya. Una d'aquestes nits en blanc, en Brill s'imagina una cruenta guerra civil als Estats Units. >> Com comença... Estic sol a les fosques, fent rodar el món dins el cap mentre tinc un altre atac d'insomni, una altra nit en blanc en la gran planu

Joyce, James. Giacomo Joyce Barcelona: Edhasa, 1992 Giacomo Joyce Traducció: Joaquim Mallafrè Col·lecció: clàssics moderns >> Què en diu la contraportada... James Joyce (Dublin 1882 - Zurich 1941) revolucionarà la narrativa del segle XX amb obres tan conegudes com Ulisses (1922) i Finnegans Wake (1939). Giacomo Joyce és un assaig narratiu escrit a Trieste, on Joyce treballà a la Berlitz School. El fons autobiogràfic recorda el Retrat de l'artista adolescent (1916) però la contenció formal, el distanciament i la ironia anuncien ja l'Ulisses. Al llindar de la maduresa, la mirada de l'autor esdevé un joc de desig i desdesig dirigit a la persona, bella i altiva, d'una alumna. Un joc que el llenguatge recrea amb tanta o més sensualitat i intel·ligència. >> Com comença... ¿Qui? Una cara pàl·lida envoltada de pells oloroses i denses. Els seus moviments són tímids i nerviosos. Porta impertinent. Sí: una síl·laba breu. Un riure breu. Un batec breu de les parpelles. C