Lleixes

"(...) A París, la virtut més pura és objecte de les pitjors calúmnies." De Balzac, Honoré. La incapacitació. Barcelona: Editorial Alpha, 2012 L’Interdiction. Traducció de Anna Casassas Col·lecció Clàssics de Tots els Temps, 6 ::: Què en diu l’editorial... La marquesa d'Espard, una de les dames més elegants i en voga de tot París, decideix emprendre accions legals perquè el seu marit sigui declarat incapaç: sosté que el marquès ha dilapidat bona part de la seva fortuna d'una manera inexplicable, com ara en la publicació d'una magna i absurda història de la Xina. L'encarregat de dur el cas serà el jutge Jean-Jules Popinot, un magistrat estranyament íntegre en una ciutat de corrupteles i misèries. Deixant-se portar per aquest home murri i tendre, el lector s'endinsarà en un món on la caritat i la justícia prenen les formes més extravagants. :::   Com comença... El 1828, cap a la una de la matinada, dues persones sortien d’una torre situada al car...

  "(...) La gent no gosa ser feliç per por dels esnobs." Thackeray, William. El llibre dels esnobs. Martorell, 2009 – Adesiara Editorial The Book of Snobs . Traducció de Xavier Pàmies. Col.lecció vagueries, 5 ::: Què en diu la contraportada... Virus que es propaga a passes de gegant, l’esnobisme, dissimulat sovint sota la capa de la ignorància, afecta una bona part de la població. «Una societat que dóna preeminència a la cortesia i menysprea les arts i les lletres, jo la tinc per una societat esnob», diu l’autor. I és que hi ha esnobs entre la reialesa i l’aristocràcia, n’hi ha a les ciutats i als pobles, n’hi ha a l’exèrcit i a la cúria, i tots ells, sense excepció, bé que no solen ser conscients de la seva xacra, fan mans i mànigues per surar en el gran món. En aquest llibre singular i ben vigent, Thackeray ens ofereix, amb ploma hàbil, una radiografia implacable de la societat occidental. :::   Com comença... Tots hem tingut ocasió de llegir l’afirmació (l’auten...

"(...) En los pueblos pequeños el infierno es siempre grande." Menéndez Salmón, Ricardo. La noche feroz Oviedo: KRK Ediciones, 2006 Col·lecció Valkenburg :::   Què en diu l’editorial... Una niña asesinada, un maestro rural a quien el pasado atormenta y la caza del hombre por el hombre. Estos son los cimientos sobre los que se levanta el edificio de La noche feroz , una novela tribal y gótica, clausurada en su unidad de espacio y tiempo, que se insinúa como un thriller metafísico con resonancias de la tragedia griega clásica y de Dostoievski. Sobre el telón de fondo de una guerra fratricida, Ricardo Menéndez Salmón propone el retorno a Promenadia –territorio que alumbró en Los arrebatados , su anterior novela- a través de un texto que recoge tres de sus obsesiones más queridas: la presencia del mal en el mundo, la subordinación del ser humano a sus apetitos y la asfixia de un paisaje que es antes amenaza que refugio. :::   Com comença... Al despertar, Labeche siente e...

  "(...) Després del descobriment de l’amor, de la importància de la cacera i de la constància del sistema solar, hi havia l’olor del menjar fregit." Cheever, John. Això sembla el paradís! Barcelona: Viena Editorial, 2009. Oh What a Paradise It Seems . Traducció de Jordi Martín. Col·lecció El cercle de Viena, 13 ::: Què en diu la contraportada... El relat de la sorprenent batalla que lliura el protagonista per recuperar un paradís perdut de la seva joventut, esdevé en aquesta novel·la una lúcida metàfora sobre la condició humana. I és que, des de la mirada càustica i alhora tendra de l’autor, l’ésser humà és una espècie capaç d’aconseguir el millor sense proposar-s’ho, o fins i tot com a conseqüència d’un pla que s’encaminava en una direcció ben diferent... Un magnífic colofó a una de les carreres literàries més brillants del segle XX. :::   Com comença... Aquesta història s’ha de llegir al llit, una nit de pluja en una casa vella. Els gossos dormen i els cavalls, en ...

"(...) un porqué nos hace falta. Si hay, sobre todo, que mandar hombres a morir. Tener un sentimiento, una bandera…(…).     Pombo, Álvaro. La previa muerte del lugarteniente Aloof. Barcelona: Anagrama, 2009 Col·lecció Narrativas hispánicas, 461 :::  Què en diu l’editorial... Ésta es una novela de aventuras, un texto popular que el lector disfrutará desde la primera página hasta la última. Contiene además una meditación acerca de la aventura que forma parte de la trama misma de las aventuras que aquí se cuentan. Meditar acerca de sus aventuras no es lo propio del aventurero, que se limita a llevarlas a cabo. Aquí tenemos un aventurero peculiar que es, además, reflexivo y que trata de entender por qué hace lo que hace, por qué se aventura en sus aventuras. El carácter, entonces, de este personaje sin nombre que atiende por un mote, «Aloof», se duplica porque, al preguntarse por el significado de sus aventuras, acaba preguntándose por el significado de su propia ide...

"(...) Després vindran greus hores, i més guerres, i tots a poc a poc serem al fons de la foscor." Espriu, Salvador. Antígona. Barcelona: Edicions 62, 1996. Col·lecció El Cangur, 194 ::: Què en diu l’editorial... Antígona (escrita el 1939 i publicada el 1955) és el mite clàssic que permet a l’autor de dur a terme l’anàlisi sintètica, però intensa, de la lluita fratricida entre les dues Espanyes històricament enfrontades, que també es poden trobar en l si d’una mateixa família, és a dir, dins de la mateixa Catalunya. Per això, Antígona es pot interpretar des de diferents punts de vista, perquè el que Espriu hi ha intentat és de donar-nos les “raons dels personatges”, és a dir les motivacions i justificacions per les quals cada bàndol actua. Al mig, una víctima innocent que només es regeix per l’amor: Antígona. :::   Com comença... (Cortina baixada. El PRÒLEG surt i diu:) EL PRÒLEG: En altre temps el vostre amic, ja no acostumo de presentar-me davant vostre i no trob...

"(...) Amb l’educació s’aprèn a donar les gràcies amb un somriure. Un somriu maleït." Jaeggy, Fleur. Els feliços anys del càstig. Barcelona: Editorial Les Hores, 2020 I beati anni del castigo . Traducció d’Anna Casassas ::: Què en diu la contraportada... Al Bausler Institut, un internat femení situada al cantó més retrògrad de Suïssa, l’Appenzell, s’hi respira una densa atmosfera de captiveri i sensualitat inconfessada. En aquests paratges pels quals passejava l’escriptor Robert Walser, i on  es va suïcidar   va patir un atac de cor  després d’estar-se trenta anys en un manicomi, s’hi desenvolupa la infància i l’adolescència de la protagonista pocs anys després de la Segona Guerra Mundial, que recorda aquelles etapes de la seva vida des de la maduresa. En aquest col·legi imaginari que es manté, transfigurat, en la memòria, la narradora es veurà atreta irremeiablement per la Fréderique, la “nova”: bonica, severa, perfecta, una figura enigmàtica que sembla saber-ho t...