Lleixes

    "(...) Un malson. Per a la persona de la campana de vidre, deturada i buida com un nadó mort, el mateix món és un mal somni." Plath, Sylvia. La campana de vidre. Barcelona: Editorial Proa, 1999 The bell Jar. Col·lecció A   tot vent, 368 ::: Què en diu la contraportada… L’any 1962, la poeta Sylvia Plath (1932-63), amb dos fills i a punt de separar-se, va escriure la seva única novel·la: La campana de vidre . “Esplèndida –en deia el New York Times -, tan amarga i mancada de remordiments com els seus darrers poemes.”L’obra, d’inspiració autobiogràfica, relata la vida d’una estudianta de Boston que entra a treballar en una revista femenina de Nova York. La seva vivència conflictiva de la sexualitat, l’engrescament de la gran metròpoli, una crisi nerviosa, l’estada en diferents centres psiquiàtrics i els records de l’ambient conservador del Boston de la seva infantesa ens són presentats amb tot el vigor d’una gran escriptora. Un mes després de la publicació de La ...

"(...) que el meu cos, les meves sensacions i els meus pensaments  esdevinguin escriptura." Ernaux, Annie. L’esdeveniment. Barcelona: 2022, Angle Editorial L’évènement . Traducció de Valèria Gaillard. Col·lecció Narratives, 147. ::: Què en diu la contraportada… Quan Annie Ernaux va quedar-se embarassada als 23 anys va tenir clar que no era el que volia i que a França desfer-se’n era il·legal. En aquest relat, rememora una de les experiències més trasbalsadores i controvertides que pot viure una dona, un esdeveniment que transcendeix el seu cos: l’avortament en una societat que el castigava, ja que era alhora tabú, estigma i delicte. Amb la seva prosa lúcida Ernaux explora els sentiments de soledat i por que van tenyir aquell episodi: com va haver d’ocultar el seu estat als pares, buscar sola les solucions davant la indolència dels seus companys, suposadament progressistes, i esquivar la hipocresia social i el dolor de sentir-se jutjada per tothom, incloent-hi els metge...

"(...) ara sé que fràgil que és tot plegat i que és en aquest moment, amb aquesta força retrobada, que haig d’escriure i anar fins al final. Sempre serem a temps de plorar." De Vigan, Delphine. Res no s’oposa a la nit. Barcelona: Edicions 62, 2012 Rien ne s’oppose à la nuit. Traducció d’Oriol Sánchez. Col.lecció El balancí, 680. ::: Què en diu la contraportada... Un matí d'hivern, Delphine de Vigan va entrar a l'apartament de la seva mare, Lucile, i se la va trobar morta estirada al llit. Arran d'aquesta mort sobtada en circumstàncies poc clares, l'escriptora va decidir emprendre una recerca detectivesca per mirar de reconstruir el trencaclosques que havia estat la vida de Lucile Poirier. Una dona fascinant, d'una bellesa terriblement dolça i salvatge, seductora i bohèmia, però amb l'ànima marcada per un dolor profund i misteriós. Els centenars de fotografies preses durant anys, la crònica del seu avi, enregistrada en diverses cassets, les vac...

"(...) Narro i,                                      tot narrant, m’identifico,                                 em construeixo." Contijoch, Josefa. Sense alè. Barcelona: Edicions de 1984, 2012 Col·lecció Mirmanda,96 ::: Què en diu la contraportada... De vegades un sotrac emocional pot enfonsar-te. Altres vegades pot generar l’energia necessària per fer balanç d’una vida. És el que li passa a l’autora amb el fet de la mort violenta de l’amiga. La commoció és tan forta que necessita buscar, indagar, restituir, fer justícia. Però no té cap instrument per fer-ho. Ella només sap escriure. Sense alè constata que la imaginació és lliure i dubtós el funcionament de la memòria; no obstant això, la traïció, de ser-hi, és involuntària i, en qualsevol cas, projectiva. La traïció —o la contradicció— no és pas el con...

"(...) és amb els sospirs d’una generació que s’alimenten les altres. Això és la vida." De Assis, Machado. L’església del diable. Editorial Comanegra, 2024 Traducció i selecció de Josep Domènech. Col·lecció Portàtils, 16. ::: Què en diu la contraportada... Un mestís fill d’esclau i bugadera tenia tots els números per acabar al clot abans d’hora, en una societat com aquella. El racisme sortia pels descosits. El que menys es podia pensar, en tot cas, és que d’allà en sortiria la gran patum de la literatura brasilera de tots els temps, i vet-ho aquí. La ironia prodigiosa de J. M. Machado de Assis (1839-1908) li va permetre convertir-se en el fundador del realisme al seu país i alhora rifar-se’n amb una lucidesa que encara ens admira. L’emmirallament amb Borges és habitual. Les lloances de Philip Roth o Susan Sontag són simptomàtiques. Aquesta és la primera vegada que els seus contes es tradueixen al català, i de quina manera. :::   Com comença... Segons un antic manu...

"(...) Però el gran any 1917, que havia estroncat la carrera de molts, havia conduït l’Aleksandr Semiónovitx per nous camins." Bulgàkov, Mikhaïl. Els ous fatídics. Barcelona: Editorial Comanegra, 2022 Роковые яйца.   Traducció de Jordi Puig Col·lecció Narratives, 10 ::: Què en diu la contraportada... Moscou, 1928. El professor Pèrsikov descobreix un raig excepcional que fa que els ous fertilitzin a una velocitat extraordinària i amb un vigor inaudit. Això passa en temps de carestia radical per culpa d’una pesta que afecta les granges de gallines russes. El poble passa gana, i el prodigi de Pèrsikov sembla caigut del cel. El govern expropia l’invent del professor i crea un pla esperpèntic per reflotar les granges del país a partir d’un gran centre de producció que, gràcies al raig, crearà unes gallines esplèndidament ponedores. I a partir d’aquí, tot anirà de tort. Què passa quan la ciència cau en mans d’ineptes? Mikhaïl Bulgàkov va escriure aquesta novel·la d’antici...