Lleixes

   "(...) va beure a poc a poc i va esperar que la nit se li revelés, frase a frase, com un llibre sense llegir."   Williams, John. Només nit. Barcelona: Edicions 62, 2018. Nothing But the Night . Traducció d’Anna Llisterri. Col·lecció El Balancí, 792 ::: Què en diu la contraportada... L’Arthur Maxley és un jove tens i descuidat. Un dia rep una carta del seu pare, amb qui fa anys que no té cap mena de relació. La por i l’aversió d’Arthur cap al seu pare és molt forta, però alhora sent una necessitat compulsiva i irresistible de veure’l. Així que accepta trobar-se amb ell. Després d’un sopar anodí, l’Arthur es veu abocat a una nit intensa plena d’alcohol juntament amb una dona jove ben bonica. Però a mesura que les hores passen els records d’un trauma de la infància l’envaeixen i el desorienten.  Publicada per primera vegada el 1948, Només nit va marcar l’inici d ela carrera de John Williams; una trajectòria que inclou clàssics com Stoner i el premi National Book Aw...

  "(...) qui forja destins cau en la culpa." Zweig, Stefan. Els ulls del germà etern. Barcelona: Quaderns Crema, 2002 Die Augen des ewiden Bruders. Traducció de Joan Fontcuberta. Col·lecció Biblioteca mínima, 119. ::: Què en diu la contraportada... Els ulls del germà etern , llibre curiosíssim dins l’obra de Stefan Zweig, està escrit com una llegenda oriental situada molt abans dels temps de Buda. Narra la història de Virata, home just i virtuós, el jutge més cèlebre del regne, que després de viure voluntàriament en pròpia carn la condemna a les tenebres destinada als assassins més sanguinolents, redescobreix el valor absolut de la vida i reconeix en els ulls del germà etern la impossibilitat intrínseca de tot acte judicatiu. Virata esdevé, després de la seva renúncia, un home anònim a qui espera, un cop mort, un oblit encara molt més perenne, el de la història que continua adelerada prescindint de l’home més just de tots els temps. :::   Com comença... Aquesta és la histori...

"(...) de mica en mica, tot plegat es degrada." Echenoz, Jean. Me’n vaig. Barcelona: Proa, 2000 Je m'en vais . Traducció de Maria Ginés. Col·lecció Proa Beta, 42 ::: Que en diu la contraportada... Un diumenge a la tarda, Félix Ferrer diu a la seva dona: "Me’n vaig." Té una afecció cardíaca i el metge li ha recomanat repòs: si vol arribar a vell, ha de començar immediatament a cuidar-se. I Félix Ferrer, un galerista d’art més aviat cínic i indolent, se’n va. I se’n va ben lluny: al pol Nord, on sota la blancor geográfica d’hospital l’espera un tresor amagat des de fa mig segle. Com més dades ens dóna Jean Echenoz del galerista expedicionari, més van creixent i multiplicant-se els enigmes.  Me’n vaig ha estat considerat el llibre més divertat i alhora més trist del gran novel•lista francés. Llegir-lo és embarcar-se en una aventura inquietant i plaent, on el talent literir es disfressa de lleugeresa. Me’n vaig va rebre el premi GOncourt 1999 i ha venut, a França,...

    "(...) Cuando uno contempla la vacuidad del destino propio, no resulta fácil seguir adelante."   Tulli, Magdalena. El defecto. Barcelona: Rayo Verde Editorial, 2015. Skaza . Traducció de Francisco Javier Villaverde. Col·lecció Rayos globulares, 19 ::: Què en diu la contraportada... Ante los ojos del lector, una plaza de una gran ciudad sin nombre cobra vida con su tranvía circulando alrededor. En este escenario minimalista se desarrolla una historia que circula alrededor de las  pasiones y los temores de los residentes locales. Todo su mundo está controlado por el invisible personal interesado únicamente en maximizar sus beneficios, y cuyo enfoque omnipresente, destructivo e improvisado, expresión de su arrogancia, infecta a los residentes y envenena sus emociones. El desdén pone en movimiento un mecanismo de violencia y exclusión cuando la plaza se llena de una multitud de refugiados que llegan con el tranvía, repentinamente despojados de sus hogares. La visión...

  "¿Què és, doncs, la vida humana si no un collaret de ferides que et poses al voltant del coll?" Claudel, Philippe. La néta del senyor Linh. Barcelona: RBA La Magrana, 2006 La petite fille de Monsieur Linh . Traducció de Lourdes Bigorra. Col·lecció Les Ales Esteses, 197 ::: Què en diu la contraportada... Aquell home vell, dret a la popa del vaixell, és el senyor Linh. Marxa del seu poble, del país dels seus avantpassats, que ha quedat devastat per la guerra. Amb una mà agafa una maleta, amb l'altre braç sosté una nena de poques setmanes que s'ha quedat sense pares i que es diu Sang Diû.  El vaixell arriba al port d'una ciutat freda i grisa. Hi ha centenars de refugiats. La gent i l'entorn són desoladors. Malgrat tot, el senyor Linh troba un amic, el senyor Bark, un home gros i solitari. No parlen la mateixa llengua, però tots dos entenen la música de les paraules i la timidesa dels gestos. El senyor Linh té un cor senzill. Un cor trencat per la guerra i el d...

  "Les complicacions eren inexistents a la República subterrània. La generació del 233, desconeixia Onan, Lesbos i Ganimedes." Francès, J.M. Retorn al Sol. Argentona: Voliana Edicions, 2018 Col·lecció Volíac-Retorn al Sol, 10 Il·lustracions de Martí Alcon. ::: Què en diu la contraportada... Retorn al sol és la millor novel·la de ciència-ficció en llengua catalana. Publicada per primera vegada el 1936, ara es presenta amb il·lustracions de Martí Alcon. Narra els conflictes que es viuen a Subolesa, la Catalunya del futur, més de dos segles després que els supervivents catalans es veiessin obligat a construir la nova nació dins les entranyes de Montserrat fugint d’un cataclisme mundial que va glaçar la capa exterior de la Terra. Hi ha tres obres clàssiques de la ciència-ficció en llengua catalana que si el feixisme no hagués entroncat la normalitat editorial haurien estat obres seminals de la ciència-ficció catalana: Homes artificials (1912) de Frederic Pujulà, L’illa del gra...

  "(...) la distancia es la urdimbre que sostiene la trama de todas las historias de amor (...)." Calvino, Italo. La gran bonanza de las Antillas. Barcelona: Tusquets Editores, 1993 Prima che tu dica “Pronto” . Traducció d’Aurora Bernárdez. Col·lecció Andanzas, 190 ::: Què en diu la contraportada... Se reconoce en estas a veces brevísimas obras maestras toda la demoledora ironía con la que Calvino “interviene” en los hechos cotidianos más nimios, pero que parecen insuperables, todo el humor con que describe los absurdos del Poder, toda la exuberante fantasía que en él suscitan una situación, un lugar, un objeto, una lectura cualesquiera, o el modo de ser de una persona o de una comunidad. Desde la lucha titánica que libra uno de sus personajes contra el hielo a la hora de servirse unos cubitos, hasta esa revolución que se desencadena precisamente cuando el poder establecido hace concesiones para evitarla, pasando por las paradojas a las que se enfrenta Casanova y las entrevi...