Lleixes

  "(...)  Més val restar, observar i mirar els fets cara a cara, ja que així es pot aprendre alguna cosa."   Mann, Thomas. Mario i el màgic. Barcelona: Editorial Males Herbes., 2025 Mario und der Zauberer.   Traducció de Joan Fontcuberta. Epíleg d’Edgar Straehle. Col.lecció Distorsions, 116 ::: Què en diu la contraportada... A la Itàlia de Mussolini, una família alemanya que passa les vacances en un poblet de costa se sent discriminada per l’hostilitat dels turistes locals. Quan veuen un cartell que anuncia l’actuació del mag Cipolla, expert en hipnosi, decideixen assistir a l’espectacle. Allà coincidiran amb tota la gent del poble, en un ambient enrarit, descregut al principi però cada cop més tens, sobretot a mesura que cauen en l’influx de les capacitats manipuladores del màgic. Thomas Mann va publicar Mario i el màgic l’any 1930, quan el feixisme italià tenia bona premsa entre les elits europees i el Tercer Reich encara no era una realitat. Aquesta nouv...

  Ott, Thomas. Cinema Panopticum. Barcelona: Ediciones La Cúpula, 2023  :::   Què en diu la contraportada... Thomas Ott descorre el telón de su barraca de feria y nos invita a internarnos en la oscuridad de la psique humana con un ramillete de relatos que basculan entre la broma macabra y el más absoluto de los espantos. :::   Com comença... :::  Moments... (Pàg. 18) (Pàg. 34) (Pàg. 44) (Pàg. 62) (Pàg. 69) (Pàg. 80) (Pàg. 87) (Pàg. 96) :::   Què en penso... Cinema Panopticum de Thomas Ott és, abans que res, una història sobre la mirada: sobre la fascinació que sentim davant allò que ens incomoda i l’atracció estranya que ens desperta el malson. Ott no busca espantar el lector amb el terror, sinó induir una angúnia que neix de forçar la lògica d’allò narrat. A Cinema Panopticum , Ott construeix un relat circular que comença amb un personatge que només busca una estona de diversió i acaba convertint-lo —i convertint-nos— en part d’un engranatge de mirades en...

"(...) Quizá era una mentira, pero la mentira siempre ha sido un arte. La política, la religión, el amor, la fidelidad, el mismo concepto de nuestra vida se basan en una mentira (...)." González Ledesma, Francisco. Méndez. Editorial Almuzara, 2006 Col·lecció Tapa Negra, 7 ::: Què en diu la contraportada... ¿Acaso es necesario presentar a Méndez? El viejo inspector Ricardo Méndez, hijo de los barrios bajos de Barcelona, eterno principiante que cree más en la verdad de las calles que en la de los tribunales, y que deja escapar a más delincuentes de los que consigue detener. Fracasado, olvidado y tronado, devorador de libros, arrastrando entre coñac y coñac la nostalgia de su antiguo mundo, encandilado por el recuerdo de las mujeres que ya no puede amar. Desengañado, sarcástico, solitario y solidario, rebelde, compasivo y tan humano. Simplemente Méndez. ¿Acaso no se merecía un libro para sí solo? Helo aquí caminando por las soledades y miserias de su ciudad, cazador de ...