Lleixes

"- (...) Vostè creu que hi pot haver un assassí dins l’escola? - Jo no. Vostè si? L’inspector no va respondre." Tabbs, Anthony. Només es viu dues vegades, senyor Linares. Sant Cugat del Vallès:Editorial Rourich, 2000 .... Que en diu la contraportada: L’inspector Linares-Brown, un policia de mare anglesa i pare andalús, ocupa, d’una manera interina, el càrrec de comissari en un poble costaner; aquesta col·lecció de novel·les està formada per les narracions dels casos més sorprenents i inquietants que l’inspector va viure en el transcurs de la seva vida professional a la Costa Brava. ::: Com comença... El Sr. Céspedes es llevava d’hora:  a les sis més o menys. Aquell dia es va llevar una mica més tard ja que el despertador no li va sonar. Es va vestir amb presses relatives, mentre deixava anar esbufecs i malediccions, en mateixa proporció dels uns i les altres (...). :::   Moments... (Pàg. 37) - (...) Colonialisme cultural, amic meu, colonialisme...

"(...) No es pot jugar amb les joguines dels morts." Jaeggy, Fleur. La por del cel.  Barcelona: Editorial Les Hores, 2019 La paura del cielo . Traducció de l’Anna Cassassas. ::: Que en diu la contraportada: Set relats de complicitats fosques, ironies subtils i atmosferes aterridores que ens induiran a la malenconia i a la por del cel. Un terror subtil i silenciós planarà sobre les històries i descobrirem les motivacions, les pors i els secrets més íntims i obscurs dels seus protagonistes. Amb l’estil gèlid i concís que la caracteritza, Fleur Jaeggy ens deixa trastocats per una emoció difícil de definir, entre el desconcert, la seducció i la por. :::   Com comença... En tot cas la detestava. La Marie Anne havie passat tota la tarda podant, més del que convenia. Es deixa anar a la fúria. Primer de tot la neteja. La terra era flonja, havia plogut. I es veia bruta.  El seu jardí era un pati, el sol no aconseguia entrar a la terra. La calor, insegura...

“(...) estoy seguro de que todos venderíais vuestra alma con sumo gusto, no tengo la menor duda. Pero no seríais capaces de imaginar nada original (...)" Kuprín, Aleksandr I.,   La estrella de Salomón Barcelona: Alba editorial, 2015 Svezdá Solomona . Traducció de Alberto Pérez. Col·lecció Rara Avis, 23 ::: Què en diu la contraportada... ¿Hay que ir con cuidado con lo que se desea porque se puede convertir en realidad? Así podría resumirse esta novela del gran escritor ruso Aleksandr I. Kuprín (1870-1938). El joven Iván Stepánovich Tsviet es un simple administrativo del Juzgado de Menores Huérfanos; canta también, para «duplicar su raquítico sueldo», como sustituto en el coro de la parroquia; vive en una buhardilla y manda dinero a su madre; no fuma, no bebe, no juega y no es mujeriego. Su único sueño es que lo asciendan en el trabajo. Pero he aquí que un día se le presenta un tal Tófel, «agente de negocios», para comunicarle que ha heredado de un t...

"(...) I beveu de les copes del petroli fins que us sadolleu (...)." AAVV. La maledicció de Gilgamesh. Antologia de la poesia iraquiana contemporània. Edició d’Abdul Hadi Saadoun i Josep Ramon Gregori. Barcelona: Llibres de l’Índex, 2005 ::: Com comença... Allà la tristesa fabrica, ara, de les canyes del pantà rellotges sanguinolents per a qui no té mà ni ulls que el mira, tampoc casa on el penja; perquè aquells rellotges funcionen segons els horaris del botxí i assenyalen cap a la mort sempre. Hores de canya . Shirku Peque Se. (1994) :::  Moments... (Pàg. 20) És una veu? Un got espurneja o va venir sense el seu cristall. És una veu? un record, o una mort que ens agrada, la nostra foto després d’anys, sostre que tremola o sol somrient o potser el fantasma de Déu que volta per aquí (...). Una veu . Mehdi M. Ali.  (Pàg. 24) Ara, d’ací a una estona o pel Nadal, si s’equivoca el franctirador o et falla una sola vegada ...

"(...) I és que tots els Sànchez, de fet, viuen al marge de la nostra vida, de la nostra esfera. Són unes simples tangents que no arriben a interessar-nos." Trabal, Francesc. Quo vadis, Sánchez?  Barcelona: Edicions dels Quaderns Crema, 1988 Col·lecció Mínima de butxaca, 35. il·lustracions de Valentí Castanys ::: Com comença... - Sànchez!  Sààààànchez! - Xànchez! - Tai-tai! - Sànchez! - Cuita! - Ens falta un porter! - Batuà! - Corre, maco! - Sànchez! - Sàààànchez! - Sàààààààànchez! :::   Moments... (Pàg. 15) Feia temps que anava a la caça d’una altra feina, però la manca de relacions i potser també la manca d’un esperit d’iniciativa afinat, cada dia li tiraven més lluny els seus somnis. (Pàg. 33) (...) Una mica de camp de futbol, i una miqueta de pista de tennis, i una mica de pista de cendra per fer-hi marxa atlètica. Per entrenar-se tot sol, ja en tenia prou: i així, a la fi, però de quina inesperada manera!, podria assolir e...

"(...) pero dicen que no se debe volver al lugar donde has sido feliz.” Auladell, Pablo. La torre blanca Barcelona: Edicions de Ponent, 2005 Col.lecció Crepúsculo. ::: Que en diu la contraportada... Con los años, vamos tejiendo una mitología íntima, secreta, con lugares y seres que una vez creímos eternos y a salvo, que aparecen a los ojos de los demás como vulgares corrientes, cotidianos, pero que en realidad son nuestro tesoro más preciado, nuestro paisaje perdido, nuestro sueño obsesivo. Así, la Torre Blanca. Por esta obra, Pablo Auladell obtuvo en 2006 el Premio Josep Toutain al Autor Revelación en el Salón del Cómic de Barcelona. :::   Com comença... :::   Com comença... (Pàg. 6) (Pàg. 15) (Pàg. 18) < (Pàg. 21) (Pàg. 39) (Pàg. 42) (Pàg. 52) ...

"(...) recorria el vehicle fent sonar una moneda al fons d’un pot metàl·lic, amb l’esperança que criés fecundada per la compassió pública." Jordana, C.A. El Rusio i el Pelao.  Barcelona: Edicions 1984, 2018 Col·lecció Mirmanda, 168 ::: Que en diu la contraportada... Inspirada en l’ambient dels barris populars xilens on va viure l’autor, El Rusio i el Pelao és una nouvelle del tot original en les nostres lletres. Explica la vida de dos nois del carrer (uns rotos) que han d’espavilar-se com poden —fent les feines més diverses— i que miren de campar-se-la per un món que resulta engrescador, especialment des de la perspectiva iniciàtica, però que no els ofereix cap protecció. Els vincles entre els dos germans, les amistats de la mare, l’escenari suburbial sobre el fons de la ciutat de Santiago o la galeria de personatges passavolants (des de la figura volàtil del pare fins als parents amoïnosos) són presentats amb una prosa àgil que incorpora amb naturalita...