Lleixes

"Todos somos esbozos en los que el genio de una época preludia una obra maestra que, probablemente, no llegará a ejecutar jamás." Proust, Marcel. El asunto Lemoine.  Madrid: Funambulista, 201 2 L'affaire Lemoine . Traducció d'Ascensión Cuesta Col·lecció Literadura, 426     i è  Què en diu la contraportada... El verdadero asunto Lemoine arranca en 1905: un ingeniero francés llamado Lemoine protagoniza una sonada estafa a sir Julius Werner (presidente de la compañía diamantera De Beers) por medio de unos experimentos que supuestamente permitían fabricar diamantes. El objetivo del timo era que, con el descubrimiento, las acciones de la compañía bajaran para así poder adquirirlas el estafador a bajo coste, si bien luego la cosa fue derivando en algo más rocambolesco. Proust tenía algunas acciones de la compañía, pero fue la notoriedad del escándalo, cuando saltó a los titulares de la prensa internacional en 1908, lo que le impulsó a escribir unas crónicas...

"¿Inhumanas? Así llamaban los poetas a las mujeres hace cien años. No lo intente. ¡No podrá hacerlo tan bien como ellos! -respondió Juliana-. Ya no queda poesía en el mundo..." James, Henry. Los papeles de Aspern.  Barcelona: Alba, 2009 Thes Aspern Papers. Traducció de Catalina Martínez. Col·lecció Alba Clásica, 107   i è   Què en diu la contraportada... Un joven crítico y editor fascinado con la obra del difunto poeta Jeffrey Aspern se entera de que Juliana Bordereau, una de sus musas, vive aún, anciana y aislada, en un palazzo veneciano. Convencido de que conserva cartas y material inédito del poeta, se acerca a ella camuflado sus intenciones y consigue que lo acepte como inquilino. El joven se introduce entonces en un mundo agónico y fantasmagórico, volcado exclusivamente en el recuerdo, que la orgullos anciana habita con la única compañía de una sobrina suya, una mujer ya madura que no parece haber conocido otra cosa que la reclusión y el legado de un e...

"Estaba visto que ninguno de los dos tenía asiento en la vida. Ni familia. Ni donde agarrarse. Gentecilla."   Modiano, Patrick. El horizonte.  Barcelona: Anagrama, 2010 L'horizon . Traducció de María Teresa Gallego. Col·lecció Panorama de narrativas, 760   i è   Què en diu la contraportada... El primer encuentro entre Jean Bosmans, un aprendiz de escritor, y Margaret Le Coz se produce por azar. Los dos huyen de los disturbios de una manifestación, y en la boca del metro él tropieza, la arrastra consigo, la multitud los aplasta contra la pared. Años después el protagonista de la novela se pregunta si es posible estar seguro de que las palabras que dos personas han intercambiado durante su primer encuentro se han disipado en la nada como si nunca hubieran sido pronunciadas... ¿Y si todas esas palabras quedaran suspendidas en el aire hasta el fin de los tiempos y bastase tan sólo un poco de silencio y de atención para captar sus ecos? Bosmans se busca en...

  "(...) ¿dónde está ese poquito de luz que todo ser tiene derecho a esperar en su existencia?" Arsenijevic, Vladimir. Entre líneas.  Barcelona: Edhasa, 1998 U potpalublju . Traducció de Silvia Monrós i Tamara Ivancic. è  Què en diu la contraportada... La acción de esta novela se desarrolla en la desaparecida Yugoslavia entre octubre y diciembre de 1991, unos meses en los que la zona de los Balcanes concentró el interés internacional. Empezaba una terrible guerra cuyas nefastas consecuencias aún estamos lamentando y cuya huella ha marcada profundamente a toda una generación. En Entre líneas , el joven novelista Vladimir Arsenijevic nos ofrece una sobrecogedora visión, desde dentro, del impacto que tuvo esta guerra en la vida cotidiana e la población, alejada completamente de la que pudimos hacernos en su momento a partir de las imágenes que ofrecieron todas las pantallas de televisión. Se trata en este caso de una historia humana, la de una familia en l...

"Però aquesta guerra no es deixa així com així. La situació és senzilla, no hi ha escapatòria (...)." Echenoz, Jean. 14. Barcelona: Raig Verd Editorial, 2013 14 . Traducció d'Anna Casassas. Col·lecció Llampec, 6    i è  Què en diu la contraportada...  Cinc homes han partit a la guerra. Una dona n'espera la tornada de dos. Falta saber si tornaran. Quan. I en quin estat. è   Com comença... Com que feia un temps preciós i era dissabte, dia que el seu càrrec li permetia descansar, l'Anthime havent dinat va sortir a fer una volta en bici. Els seus projectes eren: aprofitar el bon sol del mes d'agost, fer una mica d'exercici i respirar l'aire del camp, sens dubte llegir ajagut a l'herba, vist que havia lligat al vehicle, amb un pop, un volum massa gruixut per al portaequipatge de filferro. è   Moments... (Pàg. 41) Cosa de quinze dies, doncs, havia estimat en Charles feia tres mesos sota el sol d'agost. Igual que havia dit ...

"(...) mai no havia vist un llibre tan preciós. Em sento vagament culpable de ser-ne la mestressa." Hanff, Helene. 84, Charing Cross Road.  Barcelona: Empúries-Anagrama, 2002 84, Charing Cross Road . Traducció de Puri Gómez.  i è  Què en diu la contraportada... Helene Hanff és una escriptora desconeguda que viu a Nova York i fa guions per a la televisió per tal de sobreviure. Frank Doel treballa en una llibreria de vell al número 84 de Charing Cross Road, a Londres. La Helene és espontània i divertida. En Frank és discret i reservat. Viuen en dos mons completament diferents, però comparteixen una passió: els llibres. 84, Charing Cross Road és la història de la relació epistolar que van mantenir l'Helene i en Frank durant quasi vint anys. La publicació d'aquest llibre va convertir Helene Hanff en una escriptora famosa. 84, Charing Cross Road ha esdevingut un llibre de culte per als amants de la literatura i s'ha portat al cinema i a la televisió....

  "En aquell moment vaig decidir començar de cap i de nou. A la merda els somnis." Morrison, Toni. El retorn.  Barcelona:  Amsterdam, 2012 Home.  Traducció de Maria Rosich Col·lecció Amsterdam Llibres, 47   i è   Què en diu la contraportada... Toni Morrison, una figura literària indiscutible dels nostres dies, ens regala una peça d’orfebreria delicada, però ben esmolada. La història d’un afroamericà que, després de lluitar a la guerra de Corea, torna als Estats Units, un país que conviu amb l’odi racial. El retorn és una novel·la rotunda i colpidora. Una narració inoblidable. è  Com comença... S'alçaven com homes. Els vam veure. Drets, com homes. No hauríem d'haver-nos-hi ni acostat, a aquell lloc. Com la majoria de finques dels afores de Lotus, Geòrgia, tenia un munt de senyals d'advertència esfereïdors. Les amenaces penjaven de la tanca de malla metàl·lica amb estaques de fusta cada quinze metres, més o menys. Però quan vam veur...