Lleixes

¿Para qué vivimos, si el viento tras nuestros zapatos se está llevando nuestras últimas huellas? Zweig, Stefan. Mendel el de los libros Barcelona:  Acantilado Quaderns Crema, 2009 Buchmendel . Traducció de Berta Vias Col·lecció Cuadernos del Acantilado, 33   i è  Què en diu la contraportada... Escrito en 1929, Mendel el de los libros narra la trágica historia de un excéntrico librero de viejo que pasa sus días sentado siempre a la misma mesa en uno de los muchos cafés de la ciudad de Viena. Con su memoria enciclopédica, el inmigrante judío ruso no sólo es tolerado, sino querido y admirado por el dueño del café Gluck y por la culta clientela que requiere sus servicios. Sin embargo, en 1915 Jakob Mendel es enviado a un campo de concentración, acusado injustamente de colaborar con los enemigos del Imperio austrohúngaro. Un breve y brillante relato sobre la exclusión en la Europa de la primera mitad del siglo xx. è  Com comença... De vuelta en Viena t...

"(...) hom havia accedit a deixar-li fer aquell viatge, viatge a enlloc, allà on volgués, i per una llarga temporada." Trabal, Francesc. L’home que es va perdre.  Barcelona:  Quaderns Crema, 1998 Col·lecció Mínima minor, 10  i è   Què en diu la contraportada... Lluís Frederic Picàbia perd la promesa. Una mica més tard, perd la cigarrera. Més tard, encara, deu paraigües, un rellotge de polsera, una pinta de la seva mare al Cel sia, tres màquines fotogràfiques, divuit bastons, dos monocles, una maleta, quatre impermeables, tretze pipes, tres carteres, una secretària -la senyoreta Virgili-... Perdre es converteix en un ofici, en el qual Picàbia fa meravelles: un edifici de vint-i-quatre pisos de la Cinquena Avinguda de Nova York, tres elefants a la ribera d'un riu, mil vuit-cents Fords a Honduras, al mig d'un autòdrom, cinc mil criatures xineses a Tampico (Mèxic), les joies de la Corona sueca... è   Com comença... “Estimat Lluís: Decididament, el ...

“(...) Hi ha cap ésser humà capaç de comprendre plenament la vida mentre la viu... cada minut, cada instant?” Vonnegut, Kurt. Salt en el tems. Barcelona:  Angle Editorial, 2003 Timequake . Traducció de Irma Triginé Col·lecció Narratives, 12 i è   Què en diu la contraportada... El 13 de febrer del 2001 l'univers deixa d'expandir-se, es contrau i retrocedeix deu anys entrere. Tothom ha de tornar a viure aquests anys, tal com els havia viscut, sense possibilitat de canviar res. Mancats de voluntat pròpia, els éssers humans esdevenen màquines, una idea recurrent en els llibres de Vonnegut. Segons l'autor, aquesta és la seva darrera novel·la i repassa, amb un cinisme ferotge, els seus temes preferits: la vanitat i la estupidesa humanes, les guerres absurdes (no hi pot faltar Hitler jugant al bingo), la televisió, el poder econòmic americà... Però també desplega la seva sensibilitat extrema cap als desvalguts i els oprimits. è   Com comença... Pròleg L...

"- No són al riu, oi, Harry? Són en algun lloc entre nosaltres... i encara ens infecten amb la seva ferum..." Grubb, Davis. La nit del caçador. Barcelona:  Viena Edicions, 2012 The Night of the Hunter.  Traducció de Marta Pera Col·lecció El cercle de Viena, 6  i è  Què en diu la contraportada... En els anys més difícils de la Gran Depressió americana, en Ben Harper, un pare de família cansat de viure en l’absoluta misèria, decideix assaltar un banc, però, com sol passar en aquests casos, no triguen gaire a enxampar-lo, i és jutjat i condemnat a mort. Mentre espera el compliment de la sentència, comparteix cel·la amb en Harry Powell, un enigmàtic personatge que anomenen el Predicador i que duu tatuada en una mà la paraula “amor” i, en l’altra, “odi”, i que no para de burxar-lo perquè li digui on ha amagat el botí, encara no recuperat. Després de la mort d’en Ben, penjat a la forca sense haver revelat mai el seu secret, el Pred...

"Aquí están, por tanto, todos los libros que se proclaman detentores de la verdad, todas las biblias y todos los catecismos... Son aún más que los violentos, como puedes ver. Y más peligrosos." Frabetti, Carlo. El libro Infierno Madrid:  Alfaguara, 2002 >> Què en diu la contraportada... «No me sorprendió que el infierno fuera una biblioteca. Tener acceso a las palabras y no a lo que designan es la más refinada versión del suplicio de Tántalo». Como Dante, el protagonista de este libro —y con él el perplejo lector— tiene que recorrer nueve círculos infernales correspondientes a otros tantos pecados y penas. Pero en esta biblioteca infierno solo hay un demonio, el bibliotecario, y los condenados son los propios libros. ¿O acaso el único condenado es el perplejo protagonista (y con él el lector), atrapado en un infierno a la medida y enfrentado a un diablo hecho a su imagen y semejanza? En este libro, que es ingenio, juego y narración, Carlo Frabetti nos p...

 " En què consisteix el triomf d’un home? Sobreviure o escapar?" Company, Flavia. L’illa de l’última veritat. Barcelona:  Proa, 2010 Col·lecció A Tot Vent, 529 >> Què en diu la contraportada... Quan sap que està greument malalt, el doctor Prendel sent la necessitat de confessar un secret amb què ha pogut viure però amb què no pot morir. Explica la seva història a l’amant dels últims anys i li fa prometre que, un cop ell sigui mort, la farà pública. Víctima d'un atac pirata, Prendel havia naufragat al mig de l’Atlàntic i havia desaparegut durant cinc anys del seu cercle a Nova York. Al seu retorn, no havia volgut dir ni una sola paraula sobre aquella experiència. Circulaven tota mena d'especulacions i llegendes: on havia estat durant aquells cinc anys?, per què no en volia parlar? Després d'escoltar la història, l’amant l’explica en una narració impossible d'abandonar. >> Com comença... No recordo qui em ...

"La realitat passada és sempre menys dolenta del que efectivament va ser: la memòria és una experta en falsificacions fenomenal". Tabucchi, Antonio. Nocturn a l’Índia. Barcelona:  Columna-Bromera, 1997 Notturno indiano.  Traducció de Joan Francesc Mira Col·lecció Clàssica, 6 >> Què en diu la contraportada... Nocturn a l’Índia , més enllà de la recerca d’un amic desaparegut, tracta el costat fosc i ocult de les coses, el qual projecta unes ombres que es multipliquen a cada nou intent d’aclarir-les. Intrigant narració de reminiscències presumptes o reals, Nocturn a l’Índia és també un imaginatiu intinerari turístic, real o falsificat, que captiva el lector des del primer moment i el porta a un món fascinant. >> Com comença... El taxista portava una barbeta de pera, una malla als cabells i una cua lligada amb una cinta blanca. Vaig pensar que devia ser un sikh , perquè la meua guia els descrivia exactament així. El títol de la meua guia era...