Lleixes

"Sabem reconèixer els peixos del mar, els estels del cel, ¿i hem d’ignorar les persones de la terra?." De Luca, Erri. Tu, meu. Barcelona: Editorial Empúries, 2000 Tu, mio.  Traducció de Jordi Gàlvez Col·lecció Narrativa, 122 >> Què en diu la contraportada... Un estiu dels anys cinquanta, en una illa italiana de la mar Tirrena, un adolescent coneix el Nicola, un jove pescador que li parla de la guerra que encara recorda amb sofriment, i la Caia, una noa jueva que acaba d’arribar a l’illa per passar les vacances. Tots dos li fan descobrir el món a marxes forçades. A Tu, meu , una història plena de tendresa, l’autor descriu l’anhel adolescent de buscar respostes, i l’abandó, amb patiments i desenganys, de la infantesa. >> Com comença...  El peix és peix quan és a la barca. No es pot cridar que l’has agafat quan només ha picat l’ham i sents com s’agita el seu pes a la mà que sosté la llinya. El peix només és peix quan és a bord. >> Moments...  ...

"¿Quina mena de Déu ets Tu? Si la teva crueltat és saviesa que nosaltres no entenem, què imperfectes que ens has creat!(...)” Roth, Joseph. La rebel.lió Barcelona:  Ensiola Editorial, 2008 Die Rebellion.  Traducció de Judith Vilar Col·lecció Ensiola Narrativa, 11 >> Què en diu la contraportada... Amb la llicència corresponent a la butxaca, una condecoració al pit i un orgue de maneta, l’Andreas Pum finalment ha pogut deixar el barracó número 24 de l’hospital militar, el dels mutilats, i ha sortit al carrer disposat a guanyar-se la vida honradament com a músic ambulant. És una persona d'ordre  un patriota. No com aquests altres desesperats, ganduls, malfactors o borratxos que no fan altra cosa que propiciar la maleïda subversió. A ell, des de la seva cantonada preferida, el que més li agrada de tocar són, òbviament, l’himne nacional i les marxes militars. Són temps d'imminència però encara no ho sap. Com no ha entès tampoc que ell, i...

"Ara, aniria bé un programa de televisió. El més idiota farà el fet. ¡Ah, mirar per mirar; sense altra intenció, sense desig, sense excusa! (...)" Delerm, Philippe. El primer glop de cervesa i altres plaers minúsculs. Barcelona:  Editorial Empúries, 1999 Le première gorgée de bière et autres plaisirs minuscules.  Traducció de Jordi Llavina Col·lecció Narrativa, 87 >> Què en diu la contraportada... La sorpresa literària de l’any té nom: es titula El primer glop de cervesa . Aquest llibre, editat a França de forma modesta i gairebé anònima, va vendre, en pocs dies i davant la sorpresa de tothom, més de 350.000 exemplars. Aviar es va passar de la sorpresa a l’admiració, i ja ningú dubta que ens trobem davant d'un dels llibres més fins i originals que s’han publicat últimament. El primer glop de cervesa descriu, amb tendresa i ironia, els petits plaers de la vida, des del primer glop de versa fins al diari de l’esmorzar, passant per l...

"Tampoc jo no hauria sospitat mai amb quin ardor, amb quina desesperació, amb quina indomable avidesa, un home que se sap perdut xucla encara una vegada les gotes roges de la vida." Zweig, Stefan. Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona. Barcelona:  Quaderns Crema, 1996 Vierundzwanzing Stunden aus dem Leben einer Frau . Traducció de Jaume Vallcorba.  Col·lecció Biblioteca mínima, 47 >> Què en diu la contraportada... “- No troba doncs odiós o menyspreable que una dona abandoni el seu marit i les seves dues filles per seguir un home qualsevol del qual no en sap res, ni tan sols si és digne del seu amor? ¿Pot realment excusar una conducta tan irreflexiva i lleu en una dona que ja és cap joveneta i que tan sols per amor a les seves filles s’hauria d’haver preocupat de la pròpia dignitat?”   >> Com comença... A la petita pensió de la Riviera on m’estava llavors, deu anys abans de la guerra, va esclatar una forta discussió a la nostra ta...

"Y entonces, de algún modo supo que Dios no era la luz y que Dios no era la oscuridad, y que no era absolutamente nadie. Quizá, Dios no era..." Katin, Miriam. Por nuestra cuenta Tarragona: Ponent Mon, 2007 We Are on Our Own.  Traducció de Andrés Moon >> Què en diu la contraportada... Por nuestra cuenta es el intento de una mujer de recrear el trauma de su primera infancia para poder llegar a entender su cuestionamiento de la fe. La fe de Katin se ve derrumbada mientras se pregunta cómo Dios pudo crear y tolerar un mundo tan miserable, un mundo de miedo y de escondites, de estraperlo y robos, traiciones y abusos. Las experiencias complejas y terroríficas son difíciles de entender para una niña, y como niña que fue, Katin las vivió con la tristeza, curiosidad y melancolía que uno siente cuando desaparece su perro o un extraño hace llorar a su madre. >> Com comença... >> Moments... (Pàg. 4) (Pàg.5) (Pàg. 50) (Pàg. 51) (Pàg...

"Una notícia és el que vol llegir l’home del carrer, que no té gaire interès per res. I només és notícia fins que ho ha llegit. Després, el tema està mort." Waugh, Evelyn. Últimes noticies! Barcelona: A Contra Vent Editors, 2010 Sccop.  Traducció de Ferran Ràfols. Col·lecció Latitud Nord, 3 >> Què en diu la contraportada... A causa d’un absurd malentès, Lord Cooper, magnat de la premsa de Fleet Street, envia a cobrir la guerra civil d’una remota república africana a un obscur i gris redactor de notícies de jardineria, plantes i flors. I així, sense cap experiència prèvia, William Boot, de la nit al dia, es converteix en un intrèpid corresponsal de guerra. Últimes notícies! És una de les primeres obres de Evelyn Waugh, i una de les més divertides. Una novel·la satírica i despietada contra el món del periodisme o, millor dit, contra la desinformació i la confusió, escrita a un ritme que talla l’alè. >> Com comença... Tot i la seva joventut, en ...

"(...)  ¿Has estimat de debò algú?, va murmurar Pessoa. He estimat de debò algú, va contestar Campos en veu baixa. Llavors t’absolc, va dir Pessoa, t’absolc, em pensava que en tota la vida només havies estimat la teoria.(...)" Tabucchi, Antonio. Somnis de somnis / Els tres últims dies de Fernando Pessoa. Barcelona: Edicions 62, 1996 Sogni di sogni / I Tre ultimi giorni di Fernando Pessoa.  Traducció de Jordi Cornudella Col·lecció El Balancí, 290 >> Què en diu la contraportada... Els vint personatges que somien a Somnis de somnis, de Dèdal, Ovidi i Apoleu a Pessoa, Maiakovski i Garcia Lorca, passant per Rabelais, Goya o Debussy, són tots ells artistes, amb l’excepció de Sigmunt Freud. A diferència d’aquest últim, Antonio Tabucchi no interpreta els somnis dels altres, sinó que exposa en un seguit de narracions concises i reveladores els hipotètics recorreguts nocturns dels seus esperits. Així, l’obra, la vida i la imaginació de cadascun dels pe...