Lleixes

Shakespeare, William. Macbeth. Barcelona: Bruguera, 1979 Macbeth Traducció de Josep M. de Sagarra Col·lecció Popular de Teatre Clàssic Universal, 4 >> Què en diu la contraportada... La tragèdia de Macbeth , estrenada el 1606, marca un dels punts de maduresa de Shakespeare. Macbeth ha estat descrita sovint com la lluita del poder. Així és, en efecte: l’ambició del protagonista, esperonada per l’ambició de la seva esposa, no vacil·la a tacar-se de sang una i altra vegada. Amb tot, la lluita pel poder en una societat rude i autocràtica ens interessaria avui de manera molt relativa si els protagonistes de Macbeth no fossin contemplats en llur pregonesa interior i no ens fos mostrada la progressiva transformació del mal que els devora. El fat sembla acomplirse de manera ineluctable, i el món dels homes és només una esfera sotmesa a forces obscures que el determinen. Les bruixes, amb llurs profecies de doble sentit, que constitueixen alhora una promesa benaurad...

Baricco, Alessandro. Sense sang. Barcelona: La Magrana, 2003 Senza sangue Traducció d'Anna Casassas Col·lecció Les ales esteses, 153 >> Què en diu la contraportada... Manuel Roca i els seus dos fills viuen al camp, en una vella granja aïllada. Un dia, un Mercedes amb quatre homes dins enfila el camí polsegós que duu a la casa. Com si des de sempre hagués esperat aquell moment, Manuel Roca crida els seus fills sense perdre un segon. Alguna cosa tan terrible com indescriptible està a punt de succeir; alguna cosa que trasbalsarà la vida de tots de manera irremeiable, sobretot la vida de la petita Nina. Alessandro Baricco torna a la narrativa amb una novel·la breu, una història vibrant i suggerent que burxa en les profunditats de l’ànima humana. Els protagonistes són figures perdudes en l’espai i el temps, víctimes d’una guerra infinita que, com tots els conflictes de la història de la humanitat, desperta les passions i els instints més amagats. El malson de la v...

Bustos, Natacha i Sánchez, Francisco. Chernóbil – La zona Barcelona:  Glénat, 2011 >> Què en diu la contraportada... Detrás de una catástrofe siempre se esconde una historia humana. ¿Cómo reaccionarías si de un momento a otro te vieras obligado a abandonar todo cuando tienes? Este es el relato de una de las muchas familias que tras el terrible accidente nuclear de Chernóbil dejaron sus hogares convencidas de regresar al cabo de apenas unos días. Pero era demasiado tarde, un enemigo invisible se había apoderado de sus pertenencias, de sus casas, de sus tierras, y estaba dispuesto a permanecer allí durante mucho tiempo. Ha pasado un cuarto de siglo desde aquel 26 de abril de 1986, pero no es nada comparado con las decenas de miles de años que los residuos nucleares permanecerán aún en activo. Este es un homenaje a aquellas gentes que sufrieron las consecuencias de la energía nuclear fuera de control. Para que nunca olvidemos lo que allí pasó. Lejos del...

Auster, Paul. Trilogia de Nova York. Barcelona:  Proa, 1991 The New York Trilogy Traducció de Joan Sellent Arús Col·lecció A tot vent, 297 >> Què en diu la contraportada... La ciutat de vidre, Fantasmes i L’habitació tancada , tres novel·les breus de detectius, componen aquesta Trilogia de Nova York . Un home rep l’encàrrec de seguir-ne un altre, de vigilar-lo, de descobrir-ne els secrets. En rep l’encàrrec i seguidament emprèn la tasca. Això pot ser el que, poc o molt, tenen en comú totes les feines de detectiu privat. I el que té en comú també l’aventura del novel·lista, que pot arribar a ser més arriscada que la pitjor persecució policial. Trilogia de Nova York presenta tres histories, gairebé tres variacions a la manera musical, de persecucions detectivesques, que duen a conclusions d’impacte. Que tota la persecució fa l’efecte d’un mirall, en què el perseguidor sempre es reflecteix, incapaç de diferenciar-se del seu perseguit. I que potser, en viur...

Enard, Mathias. Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants... Barcelona: Columna, 2011 Parle-leur de batailles de rois et d'éléphants Col·lecció Clásica, 885 >> Què en diu la contraportada... El 13 de maig de 1506 Michelangelo Buonarroti, el gran artista del Renaixement, desembarca a Constantinoble. El soldà Baiazet II li ha encarregat el disseny d’un pont sobre el Corn d’Or, un projecte que ni el genial Leonardo da Vinci, el seu gran competidor, ha estat capaç d’enllestir. A Roma, Miquel Àngel ha deixat inacabada la construcció de la tomba de Juli II, el papa guerrer i mal pagador que li és hostil.  A la màgica Constantinoble, Miquel Àngel descobrirà els plaers d’Orient: els perfums, les espècies, les arts, la llum, la música..., i s’endinsarà en aquest món desconegut i embriagador de la mà de Mesihi, el poeta de la cort, que li farà de guia i li explicarà els secrets d’una ciutat tan seductora com perillosa. Com en un viatge sobre una catifa ...

Sijie, Dai. L’acrobàcia aèria de Confuci. Barcelona:   Edicions 62, 2011 L’acrobatie aérienne de Confucius Traducció de Anna Casassas Col.lecció El Balancí, 647 >> Què en diu la contraportada... La por obsessiva de la mort condueix l’emperador xinès a aparèixer acompanyat per quatre dobles tant en públic com en privat. Quatre dobles que no només són idèntics, sinó tan plenament mimètics que ni l’emperadriu ni les concubines i ni tant sols els ministres poden dir quin d’ells é el de debò. Així, no és estrany que Sa Majestat sigui coneguda amb el sobrenom de la Quinta Sobirana. L’any 1521 l’emperador rep quatre animals exòtics com a trofeus per la victòria del seu exèrcit: una parella de rinoceronts, un elefant i una criatura muda i negra de cap a peus, excepte el blanc dels ulls. Aquest peculiar onsequi provoca una crisi imprevista en l’imperi xinès.   >> Com comença... PRÒLEG - El dia que els meus dobles aconsegueixin imitar-me el pensam...

Burroughs, William S., Kerouac, Jack. I els hipopòtams es van escaldar vius Barcelona:   La Magrana, 2010 And the Hippos Were Boiled in Their Tanks Traducció d’Ernest Riera Colecció Les ales esteses, 288 >> Què en diu la contraportada... El 14 d’agost de 1944, Lucien Carr, un amic de William S. Burroughs, va assassinar David Kammerer clavant-li una navalla i va llençar-ne el cos al riu Hudson. Kammerer pretenia Carr des de feia temps, tot fent avenços que no semblaven molestar el jove. Però al cap dels anys, o bé en Carr ja n’estava tip o bé es va veure obligat a actuar en defensa pròpia. El mateix dia, abans d’entregar-se, Carr va veure’s amb Burroughs i Kerouak. La història, que els recordava Verlaine i Rimbaud, va fascinar els beats . Burroughs i Kerouac van decidir novel.lar els fets. En capítols alternats, Burroughs escrivia sota el nom de Will Dennison, un cambrer amb connexions amb el submón criminal, i Kerouac, sota el de Mike Ryko, un mariner bor...