Lleixes

Burroughs, William S., Kerouac, Jack. I els hipopòtams es van escaldar vius Barcelona:   La Magrana, 2010 And the Hippos Were Boiled in Their Tanks Traducció d’Ernest Riera Colecció Les ales esteses, 288 >> Què en diu la contraportada... El 14 d’agost de 1944, Lucien Carr, un amic de William S. Burroughs, va assassinar David Kammerer clavant-li una navalla i va llençar-ne el cos al riu Hudson. Kammerer pretenia Carr des de feia temps, tot fent avenços que no semblaven molestar el jove. Però al cap dels anys, o bé en Carr ja n’estava tip o bé es va veure obligat a actuar en defensa pròpia. El mateix dia, abans d’entregar-se, Carr va veure’s amb Burroughs i Kerouak. La història, que els recordava Verlaine i Rimbaud, va fascinar els beats . Burroughs i Kerouac van decidir novel.lar els fets. En capítols alternats, Burroughs escrivia sota el nom de Will Dennison, un cambrer amb connexions amb el submón criminal, i Kerouac, sota el de Mike Ryko, un mariner bor...

Calders, Pere. La revolta del terrat i altres contes. Barcelona:   Laia, 1984   Col·lecció Les eines de butxaca, 21 >> Què en diu la contraportada... ”Una eina de butxaca que oferís una selecció de contes, lleugera, refrescant i variada, sense cap pretensió «antològica»; pensada sobretot per a un públic escolar ben ampli, així com per al lector que s’acostés a l’obra caldersiana per primer cop. Calders és un mestres. Un mestre que fa costat, calladament, a William Saroyan, a Isaak Babel, a Karel Capek o a Julio Cortázar, entre els escollits, i ens hi fa quedar com uns senyors”. (De La por del porter davant l’inspector d’hisenda , nota introductòria de Miquel Desclot). >> Com comença... De bon matí, l’imprevist es presenta   a la casa número 10. Una parella de policies amb tercerola i dos agents de la brigada social, amenacen de tirar a terra la porta primera del segon pis. Un dels policies crida amb una veu que es classifica de segu...

Murakami, Haruki. 1Q84 Barcelona: Tusquets Editores, 2011 1Q84 Traducció de Gabriel Álvarez Martínez >> Què en diu la contraportada...  En japonés, la letra q y el número 9 son homófonos, los dos se pronuncian kyu , de manera que 1Q84 es, sin serlo, 1984, una fecha de ecos orwellianos. Esa variación en la grafía refleja la sutil alteración del mundo en que habitan los personajes de esta novela, que es, también sin serlo, el Japón de 1984. En ese mundo en apariencia normal y reconocible se mueven Aomame, una mujer independiente, instructora en un gimnasio, y Tengo, un profesor de matemáticas. Ambos rondan los treinta años, ambos llevan vidas solitarias y ambos perciben a su modo leves desajustes en su entorno, que los conducirán de manera inexorable a un destino común. Y ambos son más de lo que parecen: la bella Aomame es una asesina; el anodino Tengo, un aspirante a novelista al que su editor ha encargado un trabajo relacionado con La crisálida del aire...

Baricco, Alessandro. Emmaús. Barcelona: La Magrana, 2011 Emmaus Traducció de Laia Font Col·lecció Les ales esteses, 306 >> Què en diu la contraportada... En Bobby, el Sant i en Luca pertanyen a un món mesurat, prudent i pudorós i viuen atrapats entre una fervent fe catòlica i l'obsessió que comparteixen per una noia, Andre, que prové d'un ambient distant, opulent i extrem, molt diferent del seu. Tots dos mons coincideixen de tant en tant en moments en què les diferències naturals queden com suspeses i que marcaran profundament la vida dels nois i del narrador. Els temes del catolicisme, el pecat i la salvació poden sorprendre els lectors que coneixen Alessandro Baricco per Seda , Oceà i Novecento , però totes aquestes novel·les comparteixen característiques que els resultaran familiars. Amb una prosa cristal·lina i un estil concís, Emmaú s ofereix un retrat brillant dels perills i les inseguretats de la joventut i una meditació sobre la fe. ...

Katayama, Kyoichi. El año de Saeko. Madrid: Alfaguara, 2011 Funadomari made Traducció de Lourdes Porta >> Què en diu la contraportada... Shun’ichi es programador informático y aficionado a fotografiar gatos, y Saeko, su mujer, se encarga de la reposición y el mantenimiento de tres máquinas expendedoras. Se conocieron hace cinco años, cuando eran vecinos, y él se enamoró de su llanto. Desde entonces llevan una vida apacible, hasta que una petición de la hermana de Saeko trastocará su mundo cotidiano. En El año de Saeko , Katayama habla del difícil anclaje de dos seres en el mundo. De su vida diaria, con sus tristezas y alegrías, con sus angustias, con su amor. En definitiva, con su «pequeña felicidad». Y, frente a la vida cotidiana, el autor contrapone la Vida en mayúscula. El ciclo de la vida plasmado en el paso de las estaciones. El hombre como un elemento más de la naturaleza. La concepción que muestra Katayama sobre la vida y la muerte, sobre el paso del tie...

Némirovsky, Irène. L’afer Curilov. Barcelona: La Magrana RBA, 2010 L’Affaire Couriloff Traducció de Lourdes Bigorra Colecció Les ales esteses, 286 >> Què en diu la contraportada... Léon M... ha rebut l'ordre d'executar Valeri Alexàndrovitx Curilov, ministre d'Ensenyament del tsar Nicolau II. Però els seus caps volen esperar el moment oportú: l'atemptat ha de significar un cop mortal per al règim imperial. Sota la falsa identitat de Marcel Legrand, metge suïs, el jove terrorista entra al servei de Curilov. Els dies del ministre, malalt d'un càncer de fetge, estan comptats. Però a Léon M... tampoc li resulta senzill assassinar un home que inspira més pietat que no pas odi. Novel·la terrible, fresc vitriòlic d'una Rússia en què la corrupció i el complot són quotidians, faula desencantada i cínica sobre la vanitat del poder, L'afer Curilov és una obra de la qual se surt estremut i ferit. Qui ha escrit més bé sobre la soledat i la desespe...

De Jòdar, Julià. Noi, ¿Has vist la mare amagada entre les ombres? Barcelona: Proa, 2008 Colecció A Tot Vent, 495 >> Què en diu la contraportada... Després de la mort de la seva mare, el narrador busseja en el seus records i redacta una mena de confessió autobiogràfica. Tot llegint l’epopeia íntima i despietada d’aquest antiheroi, el lector es preguntarà inútilment: ¿es tracta d’un psicòpata, d’un cínic o d’un mentider compulsiu? Potser és un home radicalment sincer. Julià de Jòdar ha escrit un relat fragmentari de la vida contemporània, un text intens, sense sentimentalisme ni autocompassió, amb la barreja justa de lirisme i d’humor per atrapar-nos des de les primeres línies. >> Com comença... A l’alba, l’aire preservat de la matinada és el començament de la vida mateixa i el cel convida a fer-se amb ell. La mar es mostra tan disponible que conté tots els viatges possibles –per no dir els impossibles. He entrevist aquest paisatge una sola vegada, quan estava a...