Lleixes

Baricco, Alessandro. Emmaús. Barcelona: La Magrana, 2011 Emmaus Traducció de Laia Font Col·lecció Les ales esteses, 306 >> Què en diu la contraportada... En Bobby, el Sant i en Luca pertanyen a un món mesurat, prudent i pudorós i viuen atrapats entre una fervent fe catòlica i l'obsessió que comparteixen per una noia, Andre, que prové d'un ambient distant, opulent i extrem, molt diferent del seu. Tots dos mons coincideixen de tant en tant en moments en què les diferències naturals queden com suspeses i que marcaran profundament la vida dels nois i del narrador. Els temes del catolicisme, el pecat i la salvació poden sorprendre els lectors que coneixen Alessandro Baricco per Seda , Oceà i Novecento , però totes aquestes novel·les comparteixen característiques que els resultaran familiars. Amb una prosa cristal·lina i un estil concís, Emmaú s ofereix un retrat brillant dels perills i les inseguretats de la joventut i una meditació sobre la fe. ...

Katayama, Kyoichi. El año de Saeko. Madrid: Alfaguara, 2011 Funadomari made Traducció de Lourdes Porta >> Què en diu la contraportada... Shun’ichi es programador informático y aficionado a fotografiar gatos, y Saeko, su mujer, se encarga de la reposición y el mantenimiento de tres máquinas expendedoras. Se conocieron hace cinco años, cuando eran vecinos, y él se enamoró de su llanto. Desde entonces llevan una vida apacible, hasta que una petición de la hermana de Saeko trastocará su mundo cotidiano. En El año de Saeko , Katayama habla del difícil anclaje de dos seres en el mundo. De su vida diaria, con sus tristezas y alegrías, con sus angustias, con su amor. En definitiva, con su «pequeña felicidad». Y, frente a la vida cotidiana, el autor contrapone la Vida en mayúscula. El ciclo de la vida plasmado en el paso de las estaciones. El hombre como un elemento más de la naturaleza. La concepción que muestra Katayama sobre la vida y la muerte, sobre el paso del tie...

Némirovsky, Irène. L’afer Curilov. Barcelona: La Magrana RBA, 2010 L’Affaire Couriloff Traducció de Lourdes Bigorra Colecció Les ales esteses, 286 >> Què en diu la contraportada... Léon M... ha rebut l'ordre d'executar Valeri Alexàndrovitx Curilov, ministre d'Ensenyament del tsar Nicolau II. Però els seus caps volen esperar el moment oportú: l'atemptat ha de significar un cop mortal per al règim imperial. Sota la falsa identitat de Marcel Legrand, metge suïs, el jove terrorista entra al servei de Curilov. Els dies del ministre, malalt d'un càncer de fetge, estan comptats. Però a Léon M... tampoc li resulta senzill assassinar un home que inspira més pietat que no pas odi. Novel·la terrible, fresc vitriòlic d'una Rússia en què la corrupció i el complot són quotidians, faula desencantada i cínica sobre la vanitat del poder, L'afer Curilov és una obra de la qual se surt estremut i ferit. Qui ha escrit més bé sobre la soledat i la desespe...

De Jòdar, Julià. Noi, ¿Has vist la mare amagada entre les ombres? Barcelona: Proa, 2008 Colecció A Tot Vent, 495 >> Què en diu la contraportada... Després de la mort de la seva mare, el narrador busseja en el seus records i redacta una mena de confessió autobiogràfica. Tot llegint l’epopeia íntima i despietada d’aquest antiheroi, el lector es preguntarà inútilment: ¿es tracta d’un psicòpata, d’un cínic o d’un mentider compulsiu? Potser és un home radicalment sincer. Julià de Jòdar ha escrit un relat fragmentari de la vida contemporània, un text intens, sense sentimentalisme ni autocompassió, amb la barreja justa de lirisme i d’humor per atrapar-nos des de les primeres línies. >> Com comença... A l’alba, l’aire preservat de la matinada és el començament de la vida mateixa i el cel convida a fer-se amb ell. La mar es mostra tan disponible que conté tots els viatges possibles –per no dir els impossibles. He entrevist aquest paisatge una sola vegada, quan estava a...

Txèkhov, Anton. Una història avorrida. Barcelona: Editorial Minúscula, 2010 СКУЧНАЯ ИСТОРИЯ Traducció de Àngels Llòria Col·lecció Microclimes, 4 >> Què en diu la contraportada... Una història avorrida recull les notes d’un dels personatges més entranyables de Txékhov: el vell professor de medicina i reconegut científic Nikolai Stepànovitx, que, víctima de l’insomni, ja no és capaç de copsar el sentit de la seva via. Tot i que si mira enrere la veu “com una bella composició realitzada amb talent”, no pot evitar que una malenconia silenciosa i gairebé imperceptible s’apropiï dels seus últims dies i el faci dubtar de la seva visió del món. Relat d’humor subtil en què el distanciament irònic i el dramatisme íntim s’imposen sobre qualsevol possibilitat de rebel·lió, aquest conte del 1889, que inicia l’etapa de maduresa de l’autor, és un mirall de l’univers txekhovià i de l’època. En paraules de Thomas Mann, “ Una història avorrida , per mi la més preada d’entre l...

Nothom Amélie. El Viatge d’hivern. Barcelona: Anagrama · Empúries, 2011 Le Voyage d’hiver Traducció de Ferran Ràfols Colecció Microclimes, 4 >> Què en diu la contraportada... El dia que es proposa segrestar el seu avió i provocar un accident aeri, en Zoïle ha arribar d’hora a l’aeroport. Mentre espera que el cridin per embarcar, apunta en una llibreta els motius que l’han dut a prendre aquesta decisió tan dràstica. Perquè en Zoïle no és un terrorista, és un enamorat. I la seva recapitulació girarà sobre la seva estimada, la bella Astrolabe, i la dona que ha fe impossible aquest amor, una novel·lista estranya i pertorbadora que absorbeix completament la vida de l’Astrolabe... El Viatge d’hivern dóna curs a la passió d’Amélie Nothomb pels noms propis i per les trames extravagant i esperpèntiques, i construeix un món molt a la seva mida. >> Com comença... He triat un vol que surt de Roissy-Charles de Gaulle i no d’Orly. Tenia bons motius per prendre aqu...

Balzac, Honoré de. Ferragus. Barcelona: Edicions de 1984, 2003 Ferragus, chef des Dévorants Traducció de Ferran Esteve Colecció Mirmanda, 22 >> Què en diu la contraportada... Novel·la negra amb tots els atributs romàntics, on les passions arriben fins al paroxisme. És el primer episodi de la trilogia La història dels Tretze que, dins de la Comèdia humana, forma part de Les escenes de la vida parisenca . En aquesta narració, Balzac ens endinsa en el món de Ferragus, caps dels Devorants, una associació perversa d’obres esgarrifoses de la que en desconeixem els instruments. París, qualificada per Balzac com “el més deliciós dels monstres”, escenari escollit per aquesta narració, se’ns presenta no com la ciutat de la llum, sinó com la dels espectres, la de Père-Lachaise, la dels molls obscurs del Sena, la ciutat de la conspiració. Racó a racó ens descobreix els seus misteris, la seva magnètica atracció, la seva olor, fins la seva llum de plom. >> Com comença... HI...