Lleixes

Txèkhov, Anton. Una història avorrida. Barcelona: Editorial Minúscula, 2010 СКУЧНАЯ ИСТОРИЯ Traducció de Àngels Llòria Col·lecció Microclimes, 4 >> Què en diu la contraportada... Una història avorrida recull les notes d’un dels personatges més entranyables de Txékhov: el vell professor de medicina i reconegut científic Nikolai Stepànovitx, que, víctima de l’insomni, ja no és capaç de copsar el sentit de la seva via. Tot i que si mira enrere la veu “com una bella composició realitzada amb talent”, no pot evitar que una malenconia silenciosa i gairebé imperceptible s’apropiï dels seus últims dies i el faci dubtar de la seva visió del món. Relat d’humor subtil en què el distanciament irònic i el dramatisme íntim s’imposen sobre qualsevol possibilitat de rebel·lió, aquest conte del 1889, que inicia l’etapa de maduresa de l’autor, és un mirall de l’univers txekhovià i de l’època. En paraules de Thomas Mann, “ Una història avorrida , per mi la més preada d’entre l...

Nothom Amélie. El Viatge d’hivern. Barcelona: Anagrama · Empúries, 2011 Le Voyage d’hiver Traducció de Ferran Ràfols Colecció Microclimes, 4 >> Què en diu la contraportada... El dia que es proposa segrestar el seu avió i provocar un accident aeri, en Zoïle ha arribar d’hora a l’aeroport. Mentre espera que el cridin per embarcar, apunta en una llibreta els motius que l’han dut a prendre aquesta decisió tan dràstica. Perquè en Zoïle no és un terrorista, és un enamorat. I la seva recapitulació girarà sobre la seva estimada, la bella Astrolabe, i la dona que ha fe impossible aquest amor, una novel·lista estranya i pertorbadora que absorbeix completament la vida de l’Astrolabe... El Viatge d’hivern dóna curs a la passió d’Amélie Nothomb pels noms propis i per les trames extravagant i esperpèntiques, i construeix un món molt a la seva mida. >> Com comença... He triat un vol que surt de Roissy-Charles de Gaulle i no d’Orly. Tenia bons motius per prendre aqu...

Balzac, Honoré de. Ferragus. Barcelona: Edicions de 1984, 2003 Ferragus, chef des Dévorants Traducció de Ferran Esteve Colecció Mirmanda, 22 >> Què en diu la contraportada... Novel·la negra amb tots els atributs romàntics, on les passions arriben fins al paroxisme. És el primer episodi de la trilogia La història dels Tretze que, dins de la Comèdia humana, forma part de Les escenes de la vida parisenca . En aquesta narració, Balzac ens endinsa en el món de Ferragus, caps dels Devorants, una associació perversa d’obres esgarrifoses de la que en desconeixem els instruments. París, qualificada per Balzac com “el més deliciós dels monstres”, escenari escollit per aquesta narració, se’ns presenta no com la ciutat de la llum, sinó com la dels espectres, la de Père-Lachaise, la dels molls obscurs del Sena, la ciutat de la conspiració. Racó a racó ens descobreix els seus misteris, la seva magnètica atracció, la seva olor, fins la seva llum de plom. >> Com comença... HI...

Borges, Jorge Luis. El libro de arena. Madrid:  Alianza Editorial, 1997 Col·lecció Biblioteca de autor >> Què en diu la contraportada... “He querido ser fiel, en estos ejercicios de ciego –dijo en una ocasión Jorge Luis Borges refiriéndose a los relatos incluidos en El libro de arena-, al ejemplo de Wells: la conjugación del estilo llano, a veces casi oral, y de un argumento imposible.” El propio autor reconoce la singularidad de uno de estos relatos: “Si de todos mis textos tuviera que rescatar uno solo, rescataría, creo, “El Congreso”, que es a la vez el más autobiográfico (el que prodiga más los recuerdos) y el más fantástico”. >> Com comença.. . El hecho ocurrió en el mes de febrero de 1969, al norte de Boston, en Cambridge. No lo escribí inmediatamente porque mi primer propósito fue olvidarlo, para no perder la razón. Ahora, en 1972, pienso que si lo escribo, los otros lo leerán como un cuento y, con los años, lo será tal vez para mí. (E...

Gibbons, Stella. Flora Poste y los artistas. Madrid: Impedimenta, 2011 Conference at Cold Comfort Farm Traducció de José C. Vales >> Què en diu la contraportada... Dieciséis años después de haber puesto el pie por última vez en el pintoresco pueblo de Howling, Flora Poste, la díscola y encantadora protagonista de La hija de Robert Poste , vuelve a la carga para socorrer a los atribulados Starkadder, propietarios de la granja de Cold Comfort Farm. La finca ha sido rehabilitada como un museo decorado en falso estilo rústico inglés, y se convierte en el lugar de celebración de una conferencia del Grupo de Expertos Internacionales, entre los que se cuentan inefables pintores, escultores insufribles, excéntricos sabios orientales, y toda una plétora de intelectuales fastidiosos cuya máxima obsesión es dejar pasmados a los lugareños. Tras el formidable éxito de La hija de Robert Poste , Stella Gibbons nos deleita con una sátira sobre el estirado establish...

Barral, Nil. L’home que dormia al cotxe Barcelona: Ara, 2011 Col·lecció Amsterdam Llibres >> Què en diu la contraportada... Li agrada la música clàssica, el whisky de malt i dormir abraçat al seu estimat Nèstor. I, per damunt de tot, resoldre misteris...Nil Barral es dedica avui a les assegurances, però no pot deixar enrere el seu passat de perdiguer. Per què l’Elisenda Moura, una modesta professora de costura, va continuar pagant durant quatre anys l’assegurança de vida del seu exmarit, que des que es van separar vivia en un Volkswagen Passat TDI? Per què van assassinar-lo dins el seu cotxe? I, el més important: la companyia d’assegurances pot estalviar-se d’alguna manera haver de pagar la prima a la senyora Moura? Una oportunitat d’or perquè Nil Barral exerciti els seus dots d’investigador... amb l’ajut de la càustica i eficient secretària Rita. >> Com comença... En Nèstor m’espera despert, malgrat l’hora que és. Ell sempre va en calçotets per casa, exc...

Rilke, Rainer Maria. Cartes a un jove poeta. Barcelona: La Llar del Llibre, 1984 Briefe an einen jungen Dichter Traducció d’Antoni Pascual Col·lecció Nova Terra, 36 >> Què en diu la contraportada... El jove Franz Xaver Kappus volia saber el parer de Rainer Maria Rilke sobre els seus tempteigs poètics. De l’interès en nasqué una correspondència regular entre Kappus i Rilke que va durar de 1903 a 1908. El més important d’aquest intercanvi el formen deu cartes que, per iniciativa de Kappus, es van publicar l’any 1929, tres anys després de la mort del poeta. Les Cartes a un jove poeta s’haurien de dir Cartes a un aprenent d’home , car indiquen el llarg, lúcid i pacient aprenentatge que requereix el fet de viure i d’ésser, que requereix el projecte d’arribar a ser el que estem cridats a ser. Rainer Maria Rilke, un home pastat amb la mateixa carn i ossos que nosaltres, potser més feble, malalt i poruc que nosaltres, traspassat d’angoixa i de neguit, de soledat impossible, va ...