Lleixes

Borges, Jorge Luis. El libro de arena. Madrid:  Alianza Editorial, 1997 Col·lecció Biblioteca de autor >> Què en diu la contraportada... “He querido ser fiel, en estos ejercicios de ciego –dijo en una ocasión Jorge Luis Borges refiriéndose a los relatos incluidos en El libro de arena-, al ejemplo de Wells: la conjugación del estilo llano, a veces casi oral, y de un argumento imposible.” El propio autor reconoce la singularidad de uno de estos relatos: “Si de todos mis textos tuviera que rescatar uno solo, rescataría, creo, “El Congreso”, que es a la vez el más autobiográfico (el que prodiga más los recuerdos) y el más fantástico”. >> Com comença.. . El hecho ocurrió en el mes de febrero de 1969, al norte de Boston, en Cambridge. No lo escribí inmediatamente porque mi primer propósito fue olvidarlo, para no perder la razón. Ahora, en 1972, pienso que si lo escribo, los otros lo leerán como un cuento y, con los años, lo será tal vez para mí. (E...

Gibbons, Stella. Flora Poste y los artistas. Madrid: Impedimenta, 2011 Conference at Cold Comfort Farm Traducció de José C. Vales >> Què en diu la contraportada... Dieciséis años después de haber puesto el pie por última vez en el pintoresco pueblo de Howling, Flora Poste, la díscola y encantadora protagonista de La hija de Robert Poste , vuelve a la carga para socorrer a los atribulados Starkadder, propietarios de la granja de Cold Comfort Farm. La finca ha sido rehabilitada como un museo decorado en falso estilo rústico inglés, y se convierte en el lugar de celebración de una conferencia del Grupo de Expertos Internacionales, entre los que se cuentan inefables pintores, escultores insufribles, excéntricos sabios orientales, y toda una plétora de intelectuales fastidiosos cuya máxima obsesión es dejar pasmados a los lugareños. Tras el formidable éxito de La hija de Robert Poste , Stella Gibbons nos deleita con una sátira sobre el estirado establish...

Barral, Nil. L’home que dormia al cotxe Barcelona: Ara, 2011 Col·lecció Amsterdam Llibres >> Què en diu la contraportada... Li agrada la música clàssica, el whisky de malt i dormir abraçat al seu estimat Nèstor. I, per damunt de tot, resoldre misteris...Nil Barral es dedica avui a les assegurances, però no pot deixar enrere el seu passat de perdiguer. Per què l’Elisenda Moura, una modesta professora de costura, va continuar pagant durant quatre anys l’assegurança de vida del seu exmarit, que des que es van separar vivia en un Volkswagen Passat TDI? Per què van assassinar-lo dins el seu cotxe? I, el més important: la companyia d’assegurances pot estalviar-se d’alguna manera haver de pagar la prima a la senyora Moura? Una oportunitat d’or perquè Nil Barral exerciti els seus dots d’investigador... amb l’ajut de la càustica i eficient secretària Rita. >> Com comença... En Nèstor m’espera despert, malgrat l’hora que és. Ell sempre va en calçotets per casa, exc...

Rilke, Rainer Maria. Cartes a un jove poeta. Barcelona: La Llar del Llibre, 1984 Briefe an einen jungen Dichter Traducció d’Antoni Pascual Col·lecció Nova Terra, 36 >> Què en diu la contraportada... El jove Franz Xaver Kappus volia saber el parer de Rainer Maria Rilke sobre els seus tempteigs poètics. De l’interès en nasqué una correspondència regular entre Kappus i Rilke que va durar de 1903 a 1908. El més important d’aquest intercanvi el formen deu cartes que, per iniciativa de Kappus, es van publicar l’any 1929, tres anys després de la mort del poeta. Les Cartes a un jove poeta s’haurien de dir Cartes a un aprenent d’home , car indiquen el llarg, lúcid i pacient aprenentatge que requereix el fet de viure i d’ésser, que requereix el projecte d’arribar a ser el que estem cridats a ser. Rainer Maria Rilke, un home pastat amb la mateixa carn i ossos que nosaltres, potser més feble, malalt i poruc que nosaltres, traspassat d’angoixa i de neguit, de soledat impossible, va ...

Buten, Howard. Quan jo tenia cinc anys em vaig matar. Barcelona: Empúries, 1989 Burt Traducció de Albert Folch Col·lecció Narrativa, 8 >> Què en diu la contraportada... ¿Recordes quan el teu pare deia que et donaria “una lliçó que no oblidaràs mai”, que et faria “entrar en raó”, que ja t’ensenyaria “qui mana aquí” i que et redreçaria “pel teu bé”? Després la teva mare afegia: “a ell li ha dolgut més que a tu castigar-te i algun dia li ho hauràs d’agrair”. ¿I recordes com odiaves anar al dentista (sempre sabies quan t’estaven ensarronant per anar-hi), però t’encantava jugar al seient del darrera del cotxe duran els trajectes llargs? Doncs bé, per si ho has oblidat, el Burt –un nen de vuit anys que es convertirà per a tu, a mesura que llegeixis aquest llibre, en un personatge irrepetible- et refrescarà la memòria. Quan jo tenia cinc anys em vaig matar és una novel·la extraordinària que conta en primera persona la història de Burt, explicada per ell mateix dins la...

Bulgàkov, Mikhaïl. Cor de gos Barcelona: Club Editor, 1993 Sobatxie serdtse Traducció de Josep Mª de Segarra Col·lecció El club dels novel·listes >> Què en diu la contraportada... El profesor Preobrajenski és un aristócrata que deixen en pau a l’URSS perquè és un savi de renom universal –fins i tot li permeten ocupar set habitacions del seu vell palau, en constant conflicte, però, amb el soviet dels altres estadants. Aquest és el rerefons, el protagonista n’és un gos abandonat, famèlic i ferit, que el savi recull i cura amb el propòsit de canviar-li la hipòfisi i les glàndules sexuals per les d’un home executat per assassí. Així serà, què passarà? >> Com comença... ¡U-u-u-u-u-u-u-hu-hu-hu-huhu-u-u! ¡Oh, mireu-me, m’estic morint! La brisca entona el meu viàtic al portal i jo l’acompanyo amb els meu udols. ¡Estic llest, i ben llest! Un miserable amb un casquet brut –el cuiner dels menjadors de “nutrició racional” pels empleats del Soviet Central d’Econom...

Bazell, Josh. Burlando a la Parca. Barcelona: Anagrama, 2009 Beat the Reaper Traducció de Benito Gómez Col·lecció Panorama de Narrativas, 731 >> Què en diu la contraportada... Peter Brown es un médico interno residente en el peor hospital de Manhattan. Y también un experto en artes marciales, y un tío deslenguado y cínico, con verdadero talento para la medicina. Sin embargo, Peter no es todo lo que parece. Su verdadero nombre es Pietro Brnwa, está en el programa de protección de testigos del FBI y sigue teniendo un colorido pasado, porque Pietro fue un asesino a sueldo de la mafia hasta el día en que reconoció que matar a otro también mata algo en uno mismo. Y el pasado se repite cuando el doctor Brown debe atender a Eddy Squillante, un paciente con un cáncer de estómago y tres meses de vida. Eddy piensa burlar a la muerte, y además él también se ha cambiado el nombre; antes era Nicholas LoBrutto, un mafioso que reconoce a Peter, y le ofrece un trato: si lo mantiene...