Lleixes

Small, David. Stitches. Una infancia muda. Barcelona: Reservoir Books, 2009 Stitches Traducció de Rocío de la Maya >> Com comença... >> Moments... (Pag. 39) (Pàg. 128) (Pag. 212) (Pag. 231) Pag. 247 Pag. 250 Pag. 251 Pag. 252 Pag. 253 Pag. 254 Pag. 255 >> Altres n'han dit... Paperblog , Metropolis libros , el Octavio pasajero , La Cárcel de Papel , >> Enllaços: David Small , els motius... , ...i les conseqüències ,  has dit autobiografia gràfica? ,  Alícia en el país dels silencis , càncer de tiroides , Raig X desbocats ,  Benvingut a casa, David

Diderot, Denis. Jacques el Fatalista Barcelona: La Magrana, 2010 Jacques le Fataliste et son maître Traducció de Joan Tarrida Les ales esteses, 292 >> Què en diu la contraportada... Denis Diderot és potser més conegut com un dels principals filòsofs de la Il·lustració, com a conciliador dels conceptes de la llibertat individual i les exigències socials, que com a novel·lista. Però a Jacques el Fatalista (1773) aconseguí desafiar de manera brillant les convencions de la narrativa de la seva època. Novel·la dialogada, s’hi contraposen dos caràcters –Jacques i el seu amo- que, al llarg d’un viatge per França, viuen tota mena d’aventures, coneixen tot tipus de personatges i ofereixen al lector una visió panoràmica de la societat del segle XVIII. Un món on tot és mudadís, complex i imprevisible, com el nostre. El resultat és una novel·la brillant, divertida, juganera i plena de perspicàcia. >> Com comença... ¿Com es van conèixer? Per atzar, com tothom. ¿...

Ishiguro, Kazuo. Nocturns. Barcelona: Empúries, 2010 Nocturnes Traducció d’Albert Torrescasana Col·lecció Anagrama-Empúries, 76 >> Què en diu la contraportada... Un dels escriptors més cèlebres dels nostres temps ens presenta el seu primer cicle de novel·les breus: cinc històries que es poden llegir com a estudis i variacions sobre uns quants temes, o com un concert que els esposa en el primer moviment, els combina en els següents i els resol en l’últim. Totes cinc utilitzen elements que són habituals en l’autor: la confrontació de les promeses de la joventut i els desenganys del temps, el meravellós i decebedor misteri de l’altre, els finals ambigus i sense catarsi. I la música, que sempre ha estat íntimament relacionada amb la vida i obra de l’autor. I per damunt de tot percebem un fort sentit del desarrelament en els personatges, que sempre estan de pas. Kazuo Ishiguro, japonès nacionalitzat britànic i vinculat generacionalment per la crítica amb Ian McEwan, Ma...

Roth, Philip. La humiliació. Barcelona: La Magrana, 2010 The Humbling Traducció de Xavier Pàmies Col·lecció Les ales esteses, 283 >> Què en diu la contraportada... Per a Simon Axler, tot s'ha acabat. El protagonista de la nova novel·la de Philip Roth és un dels actors més respectats d'Estats Units. Ha arribat a la seixantena i ha perdut la màgia, el talent, la seguretat en si mateix. Els seus Falstaff, Peer Gynt i Vània, els seus grans papers, «s'han convertit en fum». Quan torna a l'escenari se sent com un foll, com un idiota. La confiança en la seva força ha desaparegut; s'imagina que la gent es riu d'ell; ja no pot simular ser una altra persona. «Alguna cosa de fonamental s'ha evaporat.» La seva dona se n'ha anat, el públic l'ha abandonat, l'agent no el pot convèncer de tornar als teatres. En aquest recompte corprenedor d'una fugida inexplicable i terrorífica, hi crema una segona trama sobre un desig sexual poc habitual,...

Amat, Kiko. L’home intranquil. Barcelona: Columna, 2010  Col·lecció Clàssica, 851 >> Què en diu la contraportada... A l’estiu tota cuca viu; menys una. N’hi ha una que no viu, a l’estiu, i passa les hores mossegant-se els punys i pregant perquè arribi l’apocalipsi termonuclear: el protagonista d’aquest llibre, Kiko Amat (que també n’és l’autor). Un neuròtic melancòlic, maníac, histèric i ictèric a qui sorprenem en trenta-cinc dies d’agost en família amb els patidors de la seva demència: la seva dona, Taronja, i el seu fill de deu mesos. L’home intranquil gira entorn dels odis ferotges i els amors gegants d’un adult, pare per sorpresa i misantrop vocacional, atrapat en entre la resignació davant la seva imparable decadència física i la convicció absoluta que la raça humana va de mal en pitjor. A mig camí entre la crònica i la ficció, L’home intranquil ens presenta un protagonista indignat amb raó –com un Bill Hicks en banyador– que no pot evitar renegar de...

Nabòkov, Vladímir. L’encantador. Barcelona: Edhasa, 1987  The Enchanter  Traducció de Jordi Arbonès Col·lecció Clàssics Moderns >> Què en diu la contraportada... L’encantador (1939) és una nouvelle que l’autor escriu com l’antecedent immediat de Lolita (1955). Nabòkov donà durant algun temps per perdut el mecanoscrit d’aquesta obra, l´última que va escriure en rus, quan tenia quaranta anys, però en retrobar-lo el 1959 es decidí a favor de la seva publicació. L’encantador , però, havia romàs inèdit fins ara. ”¿Morbositat, criminalitat?”, es pregunta el narrador d’aquesta història “exemplar” davant el bategar que li inspira una noieta de dotze anys “de braços nus, amb el suau borrissol semblant als pèls d’una guineueta tot al llarg de l’avantbraç”. En qualsevol cas una mostra excepcional de l’art de Navòkov. A L’encantador el lector hi descobrirà un joiell, una filigrana amb tots els elements de la sensualitat i de la l’anàlisi intel·ligent i cruel que tan j...

Ernaux Annie. El lugar. Barcelona: Tusquets Ed, 2002  Le place  Traducció de Nahir Gutiérrez Col·lecció Andanzas,473 >> Què en diu la contraportada...  En abril de 1967, la narradora, por entonces una joven aspirante a profesora de secundaria, supera el examen de capacitación en un liceo de Lyón para mayor orgullo de su padre, propietario de un pequeño negocio. Para él, proveniente del durísimo medio rural de sus abuelos, esto significa otro paso adelante en su difícil ascenso social en una ciudad de provincias. Sin embargo, poco le dura esta satisfacción, ya que fallece dos meses después. Padre e hija polarizarán dos perfiles sociales, pues ambos han traspasado sus respectivos “lugares” dentro de la sociedad. El lugar se centra, pues, no sólo en los complejos y prejuicios, los usos y las normas de comportamiento de un segmento social de límites difusos, cuyo espejo es la culta y educada burguesía urbana, sino también en la dolorosa incapacidad de hallar el e...