Lleixes

Ishiguro, Kazuo. Nocturns. Barcelona: Empúries, 2010 Nocturnes Traducció d’Albert Torrescasana Col·lecció Anagrama-Empúries, 76 >> Què en diu la contraportada... Un dels escriptors més cèlebres dels nostres temps ens presenta el seu primer cicle de novel·les breus: cinc històries que es poden llegir com a estudis i variacions sobre uns quants temes, o com un concert que els esposa en el primer moviment, els combina en els següents i els resol en l’últim. Totes cinc utilitzen elements que són habituals en l’autor: la confrontació de les promeses de la joventut i els desenganys del temps, el meravellós i decebedor misteri de l’altre, els finals ambigus i sense catarsi. I la música, que sempre ha estat íntimament relacionada amb la vida i obra de l’autor. I per damunt de tot percebem un fort sentit del desarrelament en els personatges, que sempre estan de pas. Kazuo Ishiguro, japonès nacionalitzat britànic i vinculat generacionalment per la crítica amb Ian McEwan, Ma...

Roth, Philip. La humiliació. Barcelona: La Magrana, 2010 The Humbling Traducció de Xavier Pàmies Col·lecció Les ales esteses, 283 >> Què en diu la contraportada... Per a Simon Axler, tot s'ha acabat. El protagonista de la nova novel·la de Philip Roth és un dels actors més respectats d'Estats Units. Ha arribat a la seixantena i ha perdut la màgia, el talent, la seguretat en si mateix. Els seus Falstaff, Peer Gynt i Vània, els seus grans papers, «s'han convertit en fum». Quan torna a l'escenari se sent com un foll, com un idiota. La confiança en la seva força ha desaparegut; s'imagina que la gent es riu d'ell; ja no pot simular ser una altra persona. «Alguna cosa de fonamental s'ha evaporat.» La seva dona se n'ha anat, el públic l'ha abandonat, l'agent no el pot convèncer de tornar als teatres. En aquest recompte corprenedor d'una fugida inexplicable i terrorífica, hi crema una segona trama sobre un desig sexual poc habitual,...

Amat, Kiko. L’home intranquil. Barcelona: Columna, 2010  Col·lecció Clàssica, 851 >> Què en diu la contraportada... A l’estiu tota cuca viu; menys una. N’hi ha una que no viu, a l’estiu, i passa les hores mossegant-se els punys i pregant perquè arribi l’apocalipsi termonuclear: el protagonista d’aquest llibre, Kiko Amat (que també n’és l’autor). Un neuròtic melancòlic, maníac, histèric i ictèric a qui sorprenem en trenta-cinc dies d’agost en família amb els patidors de la seva demència: la seva dona, Taronja, i el seu fill de deu mesos. L’home intranquil gira entorn dels odis ferotges i els amors gegants d’un adult, pare per sorpresa i misantrop vocacional, atrapat en entre la resignació davant la seva imparable decadència física i la convicció absoluta que la raça humana va de mal en pitjor. A mig camí entre la crònica i la ficció, L’home intranquil ens presenta un protagonista indignat amb raó –com un Bill Hicks en banyador– que no pot evitar renegar de...

Nabòkov, Vladímir. L’encantador. Barcelona: Edhasa, 1987  The Enchanter  Traducció de Jordi Arbonès Col·lecció Clàssics Moderns >> Què en diu la contraportada... L’encantador (1939) és una nouvelle que l’autor escriu com l’antecedent immediat de Lolita (1955). Nabòkov donà durant algun temps per perdut el mecanoscrit d’aquesta obra, l´última que va escriure en rus, quan tenia quaranta anys, però en retrobar-lo el 1959 es decidí a favor de la seva publicació. L’encantador , però, havia romàs inèdit fins ara. ”¿Morbositat, criminalitat?”, es pregunta el narrador d’aquesta història “exemplar” davant el bategar que li inspira una noieta de dotze anys “de braços nus, amb el suau borrissol semblant als pèls d’una guineueta tot al llarg de l’avantbraç”. En qualsevol cas una mostra excepcional de l’art de Navòkov. A L’encantador el lector hi descobrirà un joiell, una filigrana amb tots els elements de la sensualitat i de la l’anàlisi intel·ligent i cruel que tan j...

Ernaux Annie. El lugar. Barcelona: Tusquets Ed, 2002  Le place  Traducció de Nahir Gutiérrez Col·lecció Andanzas,473 >> Què en diu la contraportada...  En abril de 1967, la narradora, por entonces una joven aspirante a profesora de secundaria, supera el examen de capacitación en un liceo de Lyón para mayor orgullo de su padre, propietario de un pequeño negocio. Para él, proveniente del durísimo medio rural de sus abuelos, esto significa otro paso adelante en su difícil ascenso social en una ciudad de provincias. Sin embargo, poco le dura esta satisfacción, ya que fallece dos meses después. Padre e hija polarizarán dos perfiles sociales, pues ambos han traspasado sus respectivos “lugares” dentro de la sociedad. El lugar se centra, pues, no sólo en los complejos y prejuicios, los usos y las normas de comportamiento de un segmento social de límites difusos, cuyo espejo es la culta y educada burguesía urbana, sino también en la dolorosa incapacidad de hallar el e...

Roche, Charlotte. Zones humides Barcelona: Proa, 2009  Feutchtgebiete  Traducció de Jordi Jané-Lligé Col·lecció A tot vent, 524 >> Què en diu la contraportada... Zones humide s és una novel·la revolucionària que qüestiona un dels últims tabús del nostre temps. Charlotte Roche ha venut un milió i mig d’exemplars a Alemanya, on ha encès un debat públic al voltant de la relació que mantenim amb el nostre cos. Helen, de divuit anys, ingressa en un hospital després de causar-se una fissura anal mentre es depilava l’entrecuix. Durant l’estada a la clínica, s’explora amb plaer i un interès gairebé científic les zones erògenes. Fins i tot demana a l’infermer Robin que li faci fotos de les parts més íntimes que no pot arribar a veure per ella mateixa. A Helen li agrada el sexe: sigui sola o en parella, masturbant-se amb pinyols d’alvocat o tenint relacions en plena menstruació. Tot i la morbositat amb què s’hi recrea, Helen sent pel seu cos un respecte més na...

Mentre la nit no arriba. Guimarães, Josué. Barcelona: Edicions de 1984, 2009  Enquanto a noite nao chega  Traducció de Josep Domènech Ponsatí >> Què en diu la contraportada...  Dos vellets, un enterramorts i un poble en ruïna: mentre la nit no arriba, Don Eleuterio i Donya Conceição trenen el relat de tots els gestos d’amor que han omplert la seva vida. Obra mestra de la literatura brasilera, aquest gran petit llibre de Guimarães ha estat adaptat al cinema per Beto Souza. >> Com comença... La vella va sospirar: - Si l’Adroaldo fos viu, avui faria seixanta-vuit anys. El marit va corregir sense pressa: - Seixanta-set, dona. Va néixer el 1911, un dimecres. Era un dia de festa qualsevol, no em puc recordar exactament de quin, però era un dia que no treballava ningú. Es va dirigir a la calaixera, on hi havia el retrat del fill, en sèpia, descolorit, retat. Era un jove revolucionari del 30, entre dos companys, i hi havia al fons les grans rodes, fetes d...