Lleixes

Palahniuk, Chuck. Club de lluita. Barcelona: Empúries, 2005 Fight Club Traducció de Jordi Cussà Colecció Narrativa, 266 >> Que en diu la contraportada... Un clàssic underground des que es va publicar el 1996, Club de lluita és actualment una novel·la reconeguda com una de les més originals i provocadores de la literatura contemporània. Portaveu d’una generació inconformista que vol viure al marge, i adaptada al cinema per David Fincher amb gran èxit de taquilla, Club de lluita és una magistral novel·la que narra els avatars d’uns joves oficinistes que els caps de setmana es barallen a cops de puny i el dilluns tornen a les seves feines amb els ulls morats i una sensació embriagadora de llibertat, omnipotència i superioritat. Aquestes reunions clandestines són part del pla amb el qual Tyler Durden, cambrer, projeccionista i geni anàrquic, pretén venjar-se d’una societat malalta pel consumisme desfermat. >> Com comença... Tyler em troba feina de cambrer, i després d’això ...

Pessoa, Fernando. L’hora del diable i altres ficcions Barcelona: Proa, 2000 Traducció d’Albert Mestres Col·lecció A tot vent, 385 >> Què en diu la contraportada... Vet aquí què passaria si el diable es decidís a donar la seva versió de l’univers; o si un gurmet extravagant es proposés fer el sopar més original del món; o si un filòsofs s’esvaís a força d’especular amb el temps i l’espai: o si un detectiu portés la lògica de Sherlock Holmes fins a fer-ne l’única aventura possible. Vet aquí una faula sense moral o la millor pintura per al cotxe. >> Com comença... Sortien del tèrminus, i, en arribar al carrer, ella va veure amb sorpresa que estava al mateix carrer on vivia, a poques passes de casa. Va aturar-se. Després va tombar-se enrere, per expressar aquesta sorpresa al company; però darrere seu no venia ningú. Hi havia el carrer, lunar i desert, i no hi havia cap edifici que pogués ser o semblar ser un tèrminus d’estació de tren. (L’hora del diable) >> Moments... (P...

Sôseki, Natsume. Botxan Barcelona: Proa, 1999 Traducció de Sanaé Tomari, Mercè Sans i Cristina Sans Col·lecció A tot vent, 378 >> Què en diu la contraportada... Botxan , que en japonès equival a “senyoret”, és la novel·la més popular del Japó. Natsume Sôseki hi descriu amb realisme i humor la trobada –o topada- entre un jove mestre de Tòquio i una escola de l’illa de Shikoku, al sud del Japó, a la qual és destinat. Alumnes i companys no gaire recomanables posen a prova la franca ingenuïtat del nouvingut, el “senyoret” de la capital, un personatge inoblidable. Botxan és un dels grans herois còmics del segle XX, al costat de figures tant memorables com el bon soldat Svejk, Josef K., Ferdinand Bardamu o Jeeves. >> Com comença... A causa del meu caràcter temerari, heretat del pare, no he parat de vessar-la des de la infantesa. Un dia, a l’època de l’escola primària, vaig llançar-me des del primer pis del col·legi i com a conseqüència d’aquest fet vaig haver de quedar-me al llit...

Mrozek, Slawomir. La vida difícil Barcelona: Quaderns Crema, 1995 Traducció de Bozena Zaboklicka i Francesc Miravitlles Col·lecció Biblioteca Mínima, 41 >> Què en diu la contraportada... Seguida amb gran devoció, sobretot a Polònia i Alemanya, però també a França i Itàlia, l’obra de Slawomir Mrozek, que es compon essencialment de narracions i peces de teatre, resulta, encara avui, ofensivament desconeguda entre nosaltres. Ara, amb “La vida difícil”, un dels primers reculls, el lector s’endinsarà, xuclat amb avidesa, en el seu particularíssim i fascinant món narrratiu. La trentena de contes que inclou, absorbents i lúcids, divertits fins a la hilaritat, ens proposen un món marcat per la paròdia i l’humor, com a coartada per obtenir una cruel vivisecció del gènere humà. >> Com comença... A la meva habitació el llit era aquí, l’armari allí i la taula al mig. Fins que això em va avorrir. Vaig posar aleshores el llit allí i l’armari aquí. Durant un temps la noveta...

Bukowski, Charles. Hijo de Satanás Barcelona: Anagrama, 1996 Septuagenarian Stew Traducción Cecilia Ceriani i Txaro Santoro Col·lecció Compactos, 136 >> Què en diu la contraportada... Charles Bukowski, la más impactante prosa de alcantarilla: la indecente energía de la furia, el malhablado lenguaje de los bares y una exuberante impertinencia constituyen su voz experta en interrumpir la algarabía de “un mundo lleno de canciones de amor espantosas”. Entre borrachos y suicidas, Bukowski ha conseguido que los miserables tengan su poeta y que la ironía sea capaz de derrotar a la peor de las tragedias. ¿No podría, entonces, llevarnos hasta el infierno y traernos sanos y salvos? Sanos, sí; a salvo, no. Y es que en este viaje, pleno en humor cruel y furia etílica, Bukowski despliega sus mejores artes de narrador despiadado para ofrecer una veintena de historias sarcásticas, explosivas y absolutamente inolvidables. Nadie sale ileso; ni el boxeador al que entre round y round le rec...

Abbot, Edwin A. Planilandia. Una novela de muchas dimensiones. Palma: Olañeta, Editor, 1999 Flatland. A romance of many dimensions. Traducció de José Manuel Álvarez FlórezCol·lecció Torres de Viento, 2 Il·lustrat per l’autor. >> Què en diu la contraportada... Planilandia es un clásico de la ciencia-ficción y un libro precursor en muchos sentidos. Relato desbordante de ingenio matemático al tiempo que aguda sátira social, Planilandia es una novela muy divertida, pero también inquietante, por lo que plantea sobre las limitaciones de nuestra percepción cotidiana. Situado en la tradición de fantasía y sátira social que incluye Los Viajes de Gulliver , Alicia en el País de las Maravillas y Animal Farm , Abbott se ríe de la rígida estructura de clases y de la preocupación por las apariencias de su sociedad victoriana al tiempo que plantea una cuestión subyacente que hoy resulta tan provocativa como hace cien años: ¿Podríamos ser nosotros y todo lo que vemos a nuestro alrededor tan sól...

Traven, B. El tesoro de Sierra Madre Barcelona: Acantilado, 2009 Traducció de Esperanza López Mateos Col·lecció Narrativa, 154 >> Què en diu la contraportada... El enigma que siempre envolvió la personalidad de B. Traven ha ido a menudo unido a la fascinación que han creado sus obras. El barco de los muertos (1926, de próxima aparición en esta misma editorial) y El tesoro de Sierra Madre que hoy presentamos (1935), entre otras, alimentaron la leyenda de un luchador por los derechos de los más débiles y enemigo de la injusticia. En ella se nos narran las aventuras de tres norteamericanos sin dinero ni trabajo en busca de oro en una mina de Sierra Madre. Alegato contra la ambición y sus consecuencias, la novela adquiere una enorme tensión dramática. Llevada al cine por John Huston con gran éxito, el lector encontrará hoy en sus páginas la frescura que le hizo ganar miles de lectores en su día. >> Com comença... El banco en el que Dobbs estaba sentado no era muy cómodo. Ten...