tag:blogger.com,1999:blog-156920831957606362024-03-16T19:50:06.379+01:00LleixesCaptivat per les paraules, un munt d'abstraccions durant la lectura...Lleixeshttp://www.blogger.com/profile/03262149977958893001noreply@blogger.comBlogger821125tag:blogger.com,1999:blog-15692083195760636.post-22533573228086130692024-02-27T19:20:00.005+01:002024-02-27T19:20:41.382+01:00Diario del año de la peste - Daniel Defoe<div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHO5IQCYFxmNna_tY0oKWe7UWU71iSbdYULa5PyjYuLrwqOVzIza8QBpF5IeiviRyJ9fOcJIm0UPU-UBrc7yYVEpBKcCxNGvv2XrhP2MGhN0BW1-neGeMBxGP1ZpxVL6Zt2cjbuL1iUekAXg__G_C-jrNj4zrjfBWTS7Q7Lg32zLXns53_jiJqGhC32w/s911/Lleixes_peste_Dafoe.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="911" data-original-width="600" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHO5IQCYFxmNna_tY0oKWe7UWU71iSbdYULa5PyjYuLrwqOVzIza8QBpF5IeiviRyJ9fOcJIm0UPU-UBrc7yYVEpBKcCxNGvv2XrhP2MGhN0BW1-neGeMBxGP1ZpxVL6Zt2cjbuL1iUekAXg__G_C-jrNj4zrjfBWTS7Q7Lg32zLXns53_jiJqGhC32w/w264-h400/Lleixes_peste_Dafoe.jpg" width="264" /></a></div><br /><br /></div> <p><br /></p><p style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: times; font-size: large;">"(…) ¿qué más podría añadir? ¿Qué más podría decir para retratar más
vívidamente la miseria de aquellos tiempos, o para daros una idea más
exacta de esta compleja desgracia?"</span><br /></i></p><p> <br /><br /> </p><p></p><p></p><p><br /><br /> </p><p></p><br /><p><b><br /><br />Defoe, Daniel. Diario del año de la peste<br />Madrid: Editorial Impedimenta, 2010</b><i> <br /></i><br /><i>A Journal of the Plague Year.</i> Traducció de Pablo Grosschmid<a href="https://impedimenta.es/producto/diario-del-ano-de-la" target="_blank"><br /><img border="0" data-original-height="16" data-original-width="14" height="16" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieyM3JJaCPiNH6lXYpAAlhxYk_8-xM3fyK0qRAerZtMNu09KL5hZs4-YQjG6gcn_s-5WpFf6_zTB4GTda_yIGY-gauNN7thpNl7bQmQ8wvgv80tBMJQAucttbYeCXT2UDkwVWm8H_7rzmn-8esBA5L_WZlI41JV_RkZl3x4DzD5Jo_tyN2kpyFuoOFHw/s1600/icona_info_01.gif" width="14" /></a><br /><br /></p><p><br /> <br /><b><span style="color: #ffa400;"><span style="font-size: x-large;"> :::</span></span></b> <b><span style="color: #666666;">Què en diu la contraportada…</span></b><br /> Considerada una de las cumbres de la literatura inglesa de todos los tiempos, el Diario del año de la peste es un escalofriante relato novelado en el que se describen con crudeza los horribles acontecimientos que coincidieron con la epidemia de peste que asoló Londres y sus alrededores entre 1664 y 1666. Daniel Defoe, con precisión de cirujano, se convierte en testigo de los comportamientos humanos más heroicos pero también de los más mezquinos: siervos que cuidan abnegadamente de sus amos, padres que abandona a sus hijos infectados, casas tapiadas con enfermos dentro, ricos huyendo a sus casas de campo y extendiendo la epidemia allende las murallas de la ciudad. <i>El Diario del año de la peste </i>es una narración dramática y sobrecogedora, con episodios que van de lo emotivo a lo terrorífico, un relato preciso y sin concesiones de una altura literaria que todavía hoy es capaz de conmovernos hasta las lágrimas. <br /> <br /> <b><span style="color: #ffa400;"><span style="font-size: x-large;"> :::</span></span></b> <b><span style="color: #666666;">Com comença…</span></b><br /> Fue en los comienzos de septiembre de 1664 cuando, mezclado entre los demás vecinos, escuché durante una charla habitual que la peste había vuelto a Holanda (…) <br /><br /><b><span style="color: #ffa400;"><span style="font-size: x-large;"> :::</span></span></b> <b><span style="color: #666666;">Moments…</span></b><br /><i> (Pàg. 28)<br /> </i>He escrito este extremo tan detalladamente, porque no sé si podrá ser de utilidad a aquellos que vengan después de mí, si les aconteciese el verse amenazados por el mismo peligro y si tuviesen que decidir de la misma manera; por ello, deseo que esta narración llegue a ellos más en calidad de orientación de sus actos que de historia de los míos, puesto que no les valdrá un ardite el saber lo que ha sido de mí. <br /> <br /> <i>(Pàg. 37)<br /> </i>(…) cuando vimos que el mal se aproximaba sin lugar a dudas, cada uno de nosotros se vio a sí mismo y a su familia en el mayor de los peligros (…) Todo Londres lloraba; ciertamente no se veían dolientes por las calles, ya que nadie vestía de negro ni usaba vestidos formales de luto por sus amigos más íntimos; pero el clamor de los dolientes se dejaba oír en verdad por las calles.<br /> <br /> <i>(Pàg. 42)<br /> </i>(…) casi todos tenías aprensiones muy fuertes sobre alguna calamidad espantosa y un castigo que caería sobre la ciudad; y ello principalmente por la visión de ese cometa (…).<br /> <br /> <i>(Pàg. 43)<br /> </i>(…) las gentes eran, no puedo imaginar por qué causa, más adictas de lo que nunca fueron, antes o después de entonces, a las profecías y conjuros astrológicos, sueños y cuentos de viejas. <br /> <br /> <i>(Pàg. 48)</i><br /> Tampoco puedo exculpar a los clérigos que en sus sermones más bien hundían que levantaban los corazones de quienes les escuchaban. Indudablemente, muchos lo hicieron para reforzar el valor del pueblo y muy particularmente para incitarles al arrepentimiento, pero ello no convino ciertamente a su finalidad (…).<br /> <br /><i> (Pàg. 49)<br /> </i>Todo mal engendra otros males. Estos terrores y aprensiones de la gente la llevaron a cometer miles de actos de debilidad, locuras y perversiones para las que necesitaban no una, sino varias clases de individuos malvados y pícaros que les alentasen, desde adivinos y bellacos, hasta astrólogos que les hicieran conocer su destino (…)<br /> <br /> <i>(Pàg. 52)<br /> </i>(…) los hombres verdaderamente serios y religiosos se consagraron de modo realmente cristiano al arrepentimiento y a la humillación, como es deber de todo pueblo cristiano.<br /> <br /> <i>(Pàg. 58)<br /> </i>(…) cuando la peste ya se esparcía notoriamente, pronto comenzaron a darse cuenta de que era una tontería confiar en esos vagos que les habían timado su dinero; y luego, sus temores los encaminaron en otra dirección, o sea, hacia la perplejidad y la estupidez, sin saber qué camino tomar ni qué hacer para auxiliarse o consolarse.<br /> <br /> <i>(Pàg. 81)<br /> </i>Podría contar muchas historias como éstas, bastante gracias, con las que me topé durante aquel interminable año de la peste -es decir, historias que oí- y que es muy posible que sean cierta, o muy próximas a la verdad, es decir verídicas a grandes rasgos, ya que entonces nadie podía enterarse de todos los detalles.<br /> <br /> <i>(Pàg. 83)<br /> </i>(…) el cierre de las casas no era una medida con cuyo cumplimiento se pudiese contar en absoluto. Tampoco cumplió su finalidad en lo más mínimo, y sólo sirvió para exasperar a las gentes y desesperarlas al extremo de hacer que forzaran la huida a toda costa.<br /> Y lo que era aún peor, los que así escapaban esparcían el contagio al vagar por todas partes en su desesperada situación y con la enfermedad sobre sí, mucho más de lo que lo hubieran hecho de otra manera. <br /> <br /> <i>(Pàg. 94)<br /> </i>(…) estaban todos muertos e iban a ser amontonados todos juntos en la fosa común de la humanidad, que es como podemos llamarla, pues aquí no existía discriminación alguna, sino que tanto pobres como ricos iban juntos; no había otra manera de enterrarlos (…).<br /> <br /> <i>(Pàg. 100) <br /> </i>(…) éste era el día del castigo, el día de la cólera de Dios (…).<br /> <br /> <i>(Pàg. 108)<br /> </i>He de hacer notar también, que no hubo nada más fatal para los habitantes de esta ciudad que la negligencia imperdonable de las gentes mismas, quienes durante el largo período de alerta y de conocimiento de la calamidad que se avecinaba, no hicieron preparativo alguno almacenando provisiones de reserva y otras cosas imprescindibles con las que hubieran podido vivir recluidos dentro de sus propias casas (…). <br /><br /> <i>(Pàg. 110)<br /> </i>(…) En los intervalos, me ocupaba en leer libros y en escribir mis impresiones sobre lo que me sucedía a diario; escritos de los que luego extraje la mayor parte de este trabajo, que se refiere a las observaciones que realicé fuera de mi casa. Lo que he escrito acerca de mis meditaciones privadas lo guardo para mí, y no deseo que se haga público bajo ningún pretexto. <br /> <br /> <i>(Pàg. 112)<br /> </i>(…) las gentes pobres no podían acumular provisiones, y estaban obligadas a ir de compras al mercado; otros mandaban a sus criados o a sus hijos; y como ésta era una necesidad que se renovaba a diario, condujo al mercado a mucha gente que no estaba sana; y muchos de los que fueron allí sanos, volvieron llevando consigo la muerte a sus casas. <br /><br /><i>(Pàg. 114)<br /> </i>(…) si bien había confinado a mi familia, no podía dominar mi propia curiosidad insatisfecha lo suficiente como para permanecer totalmente recluido; y aunque generalmente volvía a casa espantado y aterrorizado, no por ello podía privarme de salir, sólo que ya no lo hacía, ciertamente, con la misma frecuencia que al principio.<br /> <br /> <i>(Pàg. 115)<br /> </i>La gente, devorada por la peste o atormentada por sus pústulas, que por cierto eran insoportables, y sin poderse dominar, en pleno delirio y locura, volviéndose a menudo violentamente contra sí mismos, se arrojaban por las ventanas, se disparaban armas de fuego, etc.; madres que en su frenesí asesinaban a sus propios hijos, personas que morían nada más que de pena; otras, simplemente de terror y de espanto, sin estar infectadas en lo más mínimo; otras a las que el terror arrastraba a la idiotez y al delirio insano, a la desesperación y al frenesí, otras a una locura melancólica. <br /> <br /> <i>(Pàg. 126)<br /> </i>Debe admitirse que, si bien la peste reinaba principalmente entre los pobres, eran sin embargo éstos los más valientes y menos temerosos de ella, y cumplían con sus obligaciones poseídos de una especie de brutal coraje; pues así es como tengo que llamarlo, ya que no estaba basado ni en la religión ni en la razón (…)<br /> <br /> <i>(Pàg. 128)<br /> </i>Estoy convencido de que jamás ciudad alguna, al menos no de semejante magnitud e importancia, fue sorprendida por una calamidad tan atroz en condiciones de desprevención tan absoluta, tanto si considero la preparación civil como la religiosa.<br /> <br /> <i>(Pàg. 133)<br /> </i>(…) al estar paralizados todos los ramos de actividad, los empleos cesaron de súbito, desapareció el trabajo, y con él el pan de los pobres; y los lamentos de los pobres eran en verdad muy desgarradores al principio, si bien la repartición de las limosnas alivió su miseria en ese sentido. <br /><br /><i> (Pàg. 176)<br /> </i>(…) si las listas de mortalidad daban una cifra de cinco mil, yo siempre estuve convencido de que en realidad había casi el doble, ya que no existía causa alguna para confiar en la exactitud de esos datos, y los encargados de ese censo estaban ciertamente inmersos, según pude ver, en un caos tal, que no se hallaban en condiciones de poder llevar cuentas fidedignas.<br /> <br /> <i>(Pàg. 212)<br /> </i>(…) la peste fue propagada insensiblemente y por personas que no aparentaban estar enfermas, que ni siquiera sabían que tenían la peste ni sabían tampoco por quién habían sido contagiadas.<br /> <br /> <i>(Pàg. 219)<br /> </i>La falta de personas con las que se hubiera podido hablar hacía que en aquellos tiempos calamitoso nadie pudiera enterarse de todos los casos extraordinarios que se producían en las distintas familias; y creo que nunca, ni siquiera hasta el día de hoy, ha llegado a saberse la cantidad de personas que se suicidaron (…)<br /> <br /> <i>(Pàg. 227)<br /> </i>(…) durante la plaga, se llegó a una situación tan atroz que las gentes se sentaban, inmóviles y sombrías, mirándose unos a otros y abismados en la desesperanza más profunda (…)<br /> <br /> <i>(Pàg. 234) <br /></i>(…) ¿qué más podría añadir? ¿Qué más podría decir para retratar más vívidamente la miseria de aquellos tiempos, o para daros una idea más exacta de esta compleja desgracia?<br /> <br /> <i>(Pàg. 246)<br /> </i>Todos los trabajos imprescindibles que supusiesen aspectos macabros y que fuesen tanto espantosos como peligrosos, se llevaban a cabo durante la noche; si se trasladaba a personas apestadas, o se enterraban cadáveres, o se quemaban ropas, se hacía de noche; y todos los cadáveres que se arrojaban en las grandes fosas de los diferentes cementerios o camposantos, como ya he mencionado, eran llevados allí por la noche; y todo se cubría y se cerraba antes de la salida del sol. De modo que durante las horas del día no se veía ni se escuchaba la más mínima señal indicadora de la calamidad, excepto la visible desolación de las calles y los apasionados gritos y lamentos que podían escucharse algunas veces, lanzados por las gentes asomadas a las ventanas, y la gran cantidad de casas y tiendas cerradas que había.<br /> <br /> <i>(Pàg. 254)<br /> </i>Indudablemente, la epidemia misma es un azote del Cielo sobre la ciudad, el país, o la nación sobre los que se abate; un mensajero de Su venganza, y un llamamiento vibrante, a esa nación, país o ciudad, a la humillación y al arrepentimiento (…)<br /> <br /> <i>(Pàg. 261)<br /> </i>La peste es como un gran incendio; si en el lugar donde brota hay únicamente unas pocas casas contiguas, sólo puede quemar unas pocas casas; o si comienza en una casa aislada, o como las llamamos, en una casa solitaria, sólo puede quemar esa casa solitaria en la que se origina. Mas si se inicia en una ciudad o villa densamente edificada y consigue tomar cuerpo, allí su voracidad se incrementa; devasta toda la ciudad y consume cuanto se pone a su alcance. <br /> <br /> <i>(Pág 263) <br /></i>(…) he de consignar que la peste, tal como creo que sucede con las demás enfermedades, actuaba de maneras distintas sobre personas de constitución diferente; algunas eran abatidas inmediatamente por ella, con violentas fiebres, vómitos, dolores de cabeza insoportables y dolores de espalda, hasta que se volvían rabiosas y enloquecían a causa de tales dolores; otros tenían hinchazones y tumores en el cuello o en la ingle, o en las axilas que, hasta que podían ser abiertos, les causaban padecimientos y torturas insufribles, en tanto que otros, como he mencionado antes, se infectaban lentamente, mientras la fiebre se apoderaba gradualmente de sus espíritus, sin que se percataran de ellos, hasta que desfallecían, se desvanecían, y morían sin sentir dolor. <br /><br /> <i>(Pàg. 264)<br /> </i>Sólo relato lo que sé, lo que he oído contar o lo que considero cierto acerca de casos particulares, y lo que estuvo dentro del ámbito de mis observaciones visuales, y la naturaleza cambiante de la peste tal y como se manifestó en los casos particulares que he referido (…). <br /><br /><i>(Pàg. 305)<br /> </i>(…) la Corte se preocupó realmente tan poco, y lo poco que hicieron tuvo tan poca importancia, que no creo que merezca ser mencionado aquí, salvo el hecho de haber dispuesto que se hiciese un ayuno mensual en la ciudad y el de haber enviado la ayuda real para los pobres (…)<br /> <br /> <i>(Pàg. 306)<br /> </i>La peste es un enemigo formidable; no todos los hombres son lo bastante fuertes ni están lo suficientemente preparados como para resistir los horrores con que está armada. <br /><br /><i> (Pàg. 308)<br /> </i>Creo que cabe mencionar el honor de tales hombres, médicos y clérigos, cirujanos, boticarios, magistrados y funcionarios de todas clases, así como todas las gentes útiles que arriesgaron sus vidas en el cumplimiento de su deber, como indudablemente lo hicieron hasta el límite de sus fuerzas todos los que permanecieron; y varios de ellos no solamente arriesgaron la vida, sino que la perdieron en esa triste ocasión.<br /> <br /> <i>(Pàg. 319)<br /> </i>(…) a los pocos días todos se estaban recuperando, familias enteras que habían yacido enfermas y que habían tenido a sacerdotes rezando a su lado, y que habían esperado la llegada de la muerte en cada instante, habían revivido y sanado; y ninguno de ellos murió.<br /> Y esto no fue producido por el hallazgo de ninguna nueva medicina, ni por ningún nuevo método de curación descubierto; tampoco por la experiencia que hubiesen adquirido los médicos y cirujanos en la operación; sino que era, indudablemente, la obra secreta e invisible de Aquel que primero nos había enviado esta enfermedad como castigo; dejo al sector ateo de la humanidad que califique mis palabras como le plazca; no me las dicta el entusiasmo; el hecho fue reconocido en aquel entonces por todo el género humano. La peste estaba debilitada y su malignidad, consumida. Y venga de donde venga, y digan lo que digan los filósofos que buscan la causa de ello en la naturaleza, para desmerecer el agradecimiento que deben a su Hacedor, aquellos médicos que tenían una pizca de fe en sus conciencias se vieron obligados a confesar que todo era sobrenatural, que era extraordinario y que era imposible explicar sus causas. <br /><br /><b><span style="color: #ffa400;"><span style="font-size: x-large;"> :::</span></span></b> <b><span style="color: #666666;">Què en penso...<br /></span></b>A mig camí entre els fets històrics i la ficció, el <i>Diario del año de la peste</i> de Daniel Defoe és un recull desendreçat de fets, documents, testimonis, successos, estadístiques, drames i opinions sobre l’epidèmia que va colpir Londres i la seva rodalia a mitjan segle XVII. <br /></p> Tot i que Defoe l’escriu amb un innegable sentit periodístic, ric en dades i aprofundint en qüestions socials, sanitàries i polítiques, el text presenta una estructura desmanegada. Curull de repeticions, sovint va de l’allò més general per acabar en l’anècdota particular. <br /> <br /> Defoe arreplega un grapat de records (ell tenia cinc anys quan els fets van succeir) i de converses, però també de testimonis reals i literatura oficial sobre els fets. Ho estructura tot en forma de dietari i ho ven tot plegat com si d’un testimoni més es tractés. <br /> <br /> En aquest sentit, és força innovador. De fet, de l’exercici que ens ofereix Daniel Defoe avui en diríem un docudrama. Una crònica versemblant en quant al què però del tot postissa pel que respecta al narrador.<br /> <br /> I és que Defoe escriu aquesta crònica en primera persona, segurament en cerca d’un ritme literari. D’entrada necessita la credibilitat que un testimoni directe pot atorgar al relat però també, sens dubte, per fer-lo interessant més enllà del que ofereix un mer cúmul de dades i estadístiques.<br /> <br /> D’aquí la importància de les anècdotes, dels petits episodis que, dintre del caos general, agafen cert pes en la narració i que li donen un cert aire de trama i també un motiu a Defoe per transformar la prosa periodística en prosa literària. <br /> <br /> A nivell narratiu Defoe ofereix un retrat detalladíssim, propi d’una prosa periodística acurada. EL seu és un exercici molt complet. Però s’encalla en les repeticions. Aquesta és una constant al llarg de tot el <i>Diario del año de la peste</i> que acaba passant factura al ritme de lectura. <br /><br />Perquè a més el <i>Diario del año de la peste</i> és una lectura llarga. Defoe escriu sobre tot el que succeeix a la ciutat: els orígens de l’epidèmia, les etapes d’expansió, els vectors transmissors, la resposta de les autoritats, la picaresca per la supervivència, la xerrameca sobrenatural i religiosa, però també els detalls més macabres: suïcidis, assassinats, morts per inanició, robatoris, cadàvers pels carrers, enterraments massius, tancaments de pobles i viles... <br /><br /> En tot cas, és una lectura força immersiva en els fets que, més enllà del apassionats en la Història, aporta un munt de coneixements i els emmarca en un detallat i precís context, al mateix temps que fa d'aquest trist episodi una història suggerent de fons i precursora de forma.<p><b><span style="color: #ffa400;"><span style="font-size: x-large;"> :::</span></span></b> <b><span style="color: #666666;">Altres n'han dit...</span></b><br /><a href="https://papelenblanco.com/daniel-defoe-y-su-diario-del-a%C3%B1o-de-la-peste-fb4ac16277e2" target="_blank">Papel en blanco</a>, <a href="http://entremontonesdelibros.blogspot.com/2020/05/diario-del-ano-de-la-peste-daniel-defoe.html" target="_blank">Entre montones de libros</a>, <a href="http://laantiguabiblos.blogspot.com/2020/04/diario-del-ano-de-la-peste-daniel-defoe.html" target="_blank">La antigua Biblos</a>, <a href="https://elplacerdelalectura.com/2010/08/diario-del-ano-de-la-peste-daniel-defoe.html" target="_blank">El placer de la lectura</a>, <a href="https://ellethinks.wordpress.com/2015/01/11/14-a-journal-of-the-plague-year-by-daniel-defoe/" target="_blank">Elle thinks</a>.<br /><br /><b><span style="color: #ffa400;"><span style="font-size: x-large;"> :::</span></span></b> <b><span style="color: #666666;">Enllaços:</span></b><br /><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Daniel_Defoe" target="_blank">Daniel Defoe</a>, <a href="https://www.londonfictions.com/daniel-defoe-a-journal-of-the-plague-year.html" target="_blank">context històric dels fets</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pesta_bub%C3%B2nica" target="_blank">pesta bubònica</a>, <a href="https://wellcomecollection.org/works/rxwns998/items?canvas=7" target="_blank">Nathaniel Hodges: l'inspirador?</a>,<br /><br /><b><span style="color: #ffa400;"><span style="font-size: x-large;"> :::</span></span></b> <b><span style="color: #666666;">Llegeix-lo:<br /></span></b>Anglès (<a href="https://www.gutenberg.org/ebooks/376" target="_blank">multiformat</a>)<br />Anglès (<a href="https://standardebooks.org/ebooks/daniel-defoe/a-journal-of-the-plague-year/text/a-journal-of-the-plague-year" target="_blank">html</a>)<br />Anglès (<a href="https://iiif.lib.harvard.edu/manifests/view/drs:7071724$5i" target="_blank">facsímil</a> London: G. Routledge and Sons, 1886)<br /></p>Lleixeshttp://www.blogger.com/profile/03262149977958893001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15692083195760636.post-86716634320181345132024-02-23T18:29:00.002+01:002024-02-23T18:51:00.921+01:00El paseante de las dos orillas - Guillaume Apollinaire<p style="text-align: justify;"></p><blockquote><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZXhHcUSNxJoAJNyT4CpXx5wFoVJD80fCqNw5BJaJnCpDFUtcUXUNVXvYy1gfIwlPPNuLfgFzPiI_wS7TvSMZLpP0pq51AAGnDqV-AOf_9HIBuilo5XksSpkqThQuJBpJhcJTYLOOmLBR-D3jAEVckn_OOFdyAnN-5Kep1n1557ekm7p5XmOmI4ryUcQ/s1278/lleixes_Paseante_dos_orillas_Apollinaire.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1278" data-original-width="800" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZXhHcUSNxJoAJNyT4CpXx5wFoVJD80fCqNw5BJaJnCpDFUtcUXUNVXvYy1gfIwlPPNuLfgFzPiI_wS7TvSMZLpP0pq51AAGnDqV-AOf_9HIBuilo5XksSpkqThQuJBpJhcJTYLOOmLBR-D3jAEVckn_OOFdyAnN-5Kep1n1557ekm7p5XmOmI4ryUcQ/w250-h400/lleixes_Paseante_dos_orillas_Apollinaire.jpg" width="250" /></a></div><p style="text-align: justify;"> <!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:RelyOnVML/>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:DoNotShowComments/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:8.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:107%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: large;"><i> "(...) un éxito prematuro es casi siempre causa de <br />decadencia para un poeta o un artista cualquiera."</i></span></p></blockquote><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: large;"><i></i></span></p>
<p class="MsoNormal"> <br /><br /><br /><br /><br /><br /></p><p><br /><br /><b>Apollinaire, Guillaume. El paseante de las dos orillas.<br /> Córdoba: El Olivo Azul, 2009</b><br /> <br /> <i>Le fláneur des deux rives. </i>Traducció d’Elena Fons i Jérôme Gauchet. <br /> Epíleg de J. Ignacio Velázquez.<br /> Col.lecció Errantes, 1 <br /><br /> <br /><br /><b><span style="color: #ffa400;"><span style="font-size: x-large;">:::</span></span></b> <b><span style="color: #666666;">Què en diu l’editorial...</span></b><br /> Apollinaire nos propone en <i> El paseante de las dos orillas</i> un largo y asombroso paseo por el París vibrante de las vanguardias de principios del siglo XX.<br /> <br /> La obra es una continuación de la tradición francesa de la <i>flânerie</i> que, más que un “paseo”, implica una actitud vital y constituye un género literario cultivado por autores como Rebelais, Rétif o Baudelaire, quien lo definió como la capacidad de “estar fuera de casa, y sin embargo sentirse en todas partes como en casa.”<br /> <br /> En su <i>flânerie</i> personal, Apollinaire nos conduce a la animada bodega frecuentada por Vollard, célebre marchante de arte; a las bibliotecas del mundo, a los muelles de París. Conoceremos al señor Lehec, el librero celoso de sus libros; a Ernest La Jeunesse, poeta y coleccionista inveterado, y deambularemos, entre otros lugares, por el barrio de Auteuil.<br /> <br /> <br /> <b><span style="color: #ffa400;"><span style="font-size: x-large;">:::</span></span></b> <b><span style="color: #666666;">Com comença...</span></b><br /> El hombre no se separa de nada sin pesar, y ni siquiera de los lugares, las cosas y las personas que le hicieron de los más infeliz, se aparta sin dolor.<br /> Así es como en 1912 os dejé, no sin amargura, lejano Auteuil, barrio encantador de mis grandes tristezas (...).<br /> <i>Recuerdos de Auteuil<br /></i> <br /><b><span style="color: #ffa400;"><span style="font-size: x-large;">:::</span></span></b> <b><span style="color: #666666;">Moments...</span></b><br /> <i>(Pàg. 19)<br /> </i>El señor Lehec, el librero, amaba sus libros a tal punto que no podía venderlos más que a las contadas personas que juzgaba dignas de adquirirlos.<br /> <i>La librería del señor Lehec.<br /></i> <br /> <i>(Pàg. 22)<br /> </i>Le preguntaban cuáles eran sus opiniones políticas:<br /> “Soy republicano –respondía él-, pero de la república de las letras.”<br /> <i>La librería del señor Lehec.<br /></i> <i><br /> (Pàg. 39)<br /> </i>¿Acaso no se cuentan los villancicos entre los más curiosos monumentos de nuestra poesía religiosa y popular?.<br /> <i>Los villancicos de la calle de Buci.<br /></i> <i><br /> (Pàg. 52)<br /> </i>Delante de la ventana, sobre una mesa redonda, una colección de caramelos antiguos, de figuritas de azúcar coloreado, de casita construidas por el confitero, de ovejitas fondant rodeando un gran cordero pascual italiano, parece preparada desde hace más de un siglo para un tropa revoltosa de niños que no vinieron, que crecieron, envejecieron y murieron sin haber tocado estos caramelos pasados y magníficos, objetos preciosos de una glotonería que ya no es, de la que no se ha escrito su historia y que ni siquiera tiene museo. <br /> <i>Del Napo a la habitación de Ernest La Jeunesse. <br /><br />(Pàg. 61)<br /> </i>Voy lo menos posible a las grandes bibliotecas. Me gusta más pasear por los muelles, esa deliciosa biblioteca pública. <br /> <i>Los muelles y las bibliotecas <br /></i><i><br />(Pàg. 71)<br /> </i>¿Acaso no es el más delicioso de los paseos que pueda hacerse en París? No es pedir demasiado, cuando se tiene tiempo, consagrar una tarde a ir de la estación de Orsay al puente Saint-Michel. Y sin duda no hay paseo más hermoso en el mundo, ni más agradable.<br /> <i>Los muelles y las bibliotecas <br /><br />(Pàg. 76)<br /> </i>(...) me fue dado entrar en la intimidad del señor Paul Birault y cenar en su casa. Y debo decir que me trató muy bien. He observado que los que saben comer, raramente son tontos.<br /> <i>El convento de la calle Douai <br /><br /></i> <i>(Pàg. 85)<br /> </i>(...) un éxito prematuro es casi siempre causa de decadencia para un poeta o un artista cualquiera.<br /> <i>Un museo napoleónico desconocido. </i><br /><br /> <br /><b><span style="color: #ffa400;"><span style="font-size: x-large;">:::</span></span></b> <b><span style="color: #666666;">Què en penso...</span></b><br />A mig camí entre una crònica periodística i un recull de fets i memòries, <i>El paseante de las dos orillas</i> de Guillaume Apollinaire és tant el testimoni d’una època i d’una societat com el d’una ciutat immersa en una transformació enlluernadora. <br /> <br /> I és que Apollinaire converteix París en protagonista, retratant els seus diferents ambients, els seus racons i, en definitiva, el seu transfons cultural. D’alguna manera les cròniques de l’autor francès connecten el fet local amb un bagatge més universal o, si voleu, més perdurable. <br /><br />Perquè del que veritat es tracta a <i>El paseante de las dos orillas</i> és congelar el moment (el lloc, el personatge) efímer i fer-lo perdurar. Evitar la seva pèrdua entre els remolins del Temps i, encara més, en les creixents convulsions urbanes que revolucionen llocs, societats i formes de fer. <br /> <br /> Així, aquell neguit bucòlic que anys enrere desperta una actitud romàntica en l’artista, ara, en un entorn urbà, canvia d’epítet i es torna un pel més hedonista, tot esdevenint responsable que l’artista tocat per aquesta crida, protagonitzi d’una mena de vagareig sense rumb entre carrers i places. <br /><br />És aquesta actitud o esperit <i>flâneur</i> el que confereix a determinats individus la capacitat de recollir l’essència d’allò que veuen, senten, oloren, toquen o escolten durant els seus passejos i de posar-la negre sobre blanc talment un <i>collage</i> d’idees, coneixements i d’ambients.<br /> </p><p></p><p></p><p>Entre aquests artistes, Apollinaire. I sempre ho fa a partir d’un lloc, d’una adreça, d’un passatge concret, escenari dels seus passejos o llocs on viuen o treballen coneguts seus, i que
serveixen tots ells de disparador d'una trama -d'un discurs, d'unes meditacions potser- on interrelaciona diversos
temes, sovint amb predomini del fet cultural.<br /><br /> En tot cas, el que aconsegueix Apollinaire és fragmentar la ciutat i vacunar-la contra l’efimeritat. Si ho preferiu, Apollinaire dissecciona Paris i intentar-la fer eterna congelant moments del seu present: un temps (i un lloc) que ja no existeix.<br /><br /><b><span style="color: #ffa400;"><span style="font-size: x-large;">:::</span></span><span style="color: #666666;"> Altres n'han dit...</span></b><br /><a href="https://revistadeletras.net/el-paseante-de-las-dos-orillas-de-guillaume-apollinaire/" target="_blank">Revista de Libros (J. Flores)</a>, <a href="https://papelenblanco.com/el-paseante-de-las-dos-orillas-de-guillaume-apollinaire-f723dab10101" target="_blank">Papel en blanco</a>, <a href="http://xnem.blogspot.com/2009/06/viajes-desde-la-cama-17el-paseante-de.html" target="_blank">Xnem</a>, <a href="https://blog.paris-libris.com/apollinaire-guillaume-le-flaneur-des-deux-rives-edition-originale-et-edition-illustree-par-b-noel/" target="_blank">Paris libris.<br /></a><br /><b><span style="color: #ffa400;"><span style="font-size: x-large;">:::</span></span></b> <b><span style="color: #666666;">Enllaços:</span></b><br /><a href="http://lleixes.blogspot.com/search/label/Guillaume%20Apollinaire" target="_blank">Guillaume Apollinaire</a>, <a href=" de la ma de l'artista" target="_blank">acompanyem l'autor en el seu passeig per París</a>, <a href="https://www.harpersbazaar.com/es/cultura/viajes-planes/a32143553/flaneur-paseante-frances-historia-figura-que-es/" target="_blank">l'allargada ombra del flâneur.</a><br /><br /><b><span style="color: #ffa400;"><span style="font-size: x-large;">:::</span></span></b> <b><span style="color: #666666;">Llegeix-lo:</span></b><br />Francès (<a href="https://www.gutenberg.org/ebooks/55533" target="_blank">multiformat</a>)<br />Francès (<a href="https://fr.wikisource.org/wiki/Le_Fl%C3%A2neur_des_deux_rives" target="_blank">html</a>)<br />Francès (<a href="https://fr.wikisource.org/wiki/Le_Fl%C3%A2neur_des_deux_rives" target="_blank">facsímil</a> Editions de la Sirène, 1918)<br /></p>Lleixeshttp://www.blogger.com/profile/03262149977958893001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15692083195760636.post-6859477058374000372024-02-20T19:18:00.000+01:002024-02-20T19:18:26.735+01:00La veritable vida d'en Sebastian Knight - Vladimir Nabokov<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGrkJ0h2xPTsOA-5_ehe75RAC-t0XOyjfvG_U67WHEi-mSCkUHIuLSSS2JZMk0-PWUBQUdah748QodD8b5MSChfI7cN4m1YZo18NUVTuC-l0EQ4ZIsZK1vqOZ-QCb9opVPj253EXl05ZXw5frbftiS7gxpNsi8TxpQijltEOPTJ2KbCxECLh9W01zWFw/s1000/lleixes_sebastianKnight_Nabokov.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="682" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGrkJ0h2xPTsOA-5_ehe75RAC-t0XOyjfvG_U67WHEi-mSCkUHIuLSSS2JZMk0-PWUBQUdah748QodD8b5MSChfI7cN4m1YZo18NUVTuC-l0EQ4ZIsZK1vqOZ-QCb9opVPj253EXl05ZXw5frbftiS7gxpNsi8TxpQijltEOPTJ2KbCxECLh9W01zWFw/w273-h400/lleixes_sebastianKnight_Nabokov.jpg" width="273" /></a></div> <!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:RelyOnVML/>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:DoNotShowComments/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:8.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:107%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
<p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> </span></p><span style="font-family: times; font-size: large;"><i></i></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: large;"><i><blockquote style="text-align: left;">"(...) Avui dia la fama és massa ubiqua per confondre-la amb l’esplendor duradora d’un llibre de mèrit."</blockquote></i></span></div><span style="font-family: times; font-size: large;"><i></i></span><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> </span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> </span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> </span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> </span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> </span></p><p class="MsoNormal"><b>Nabokov, Vladimir. La veritable vida d’en Sebastian Knight<br /></b><b>Barcelona: Edicions Viena.</b></p> <i>The Real Life of Sebastian Knight.</i> Traducció de Ferran Ràfols<br /> Col·lecció El cercle de Viena, 66<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://vienaedicions.com/book/la-veritable-vida-den-sebastian-knight" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="16" data-original-width="14" height="16" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhadgzOeMBMpw7hrfLN5BlpLTZPSC3TjCA2ZA7vHWBbCjb_Dyj3BUQZIBj9nFqgAXxX7oY7fkxbIC668iLuOI4pnqS_u2gRLCBOh4sNahRSZEPEdiPJBFPjSlpZOlyOHZTQTCyverC6gJuvUK8C-I3huNJr6Z-gGjICVu3637pRdf9ViIMuAaLE6Jykig/s1600/icona_info_01.gif" width="14" /></a></div><p><br /><br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Què en diu la contraportada...</span></b><br /> Una investigació detectivesca -subtil i perversa, plena de pistes falses- sobre la vida secreta d'un famós escriptor. <br /><br />Dos mesos després de la mort del cèlebre novel·lista Sebastian Knight, el seu germanastre, anomenat «V», decideix escriure’n una biografia que hauria de servir per deixar en evidència el qui va ser el seu agent literari, que no ha dubtat a fer circular falsedats sobre el Sebastian. <br /><br />Però qui era realment en Sebastian Knight? Com destriar el que és cert del que és fals, de tot el que s’ha dit d’ell fins ara?<br /> “V”, disposat a emprendre una investigació detectivesca per descobrir la veritat sobre aquest germanastre amb qui gairebé no van conviure, s’entrevistarà amb les seves amants i amb tots els que poden afegir alguna dada rellevant, si bé cada nou intent no farà altra cosa que alimentar les dubtes. <br /><br />Aquesta novel·la, la primera que Nabokov va escriure en anglès, constitueix una reflexió inquietant sobre la impossibilitat de conèixer a fons qualsevol altre ésser humà, fins i tot aquells que ens són molt propers. <br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Com comença...</span></b><br /> En Sebastian Knight va néixer el 31 de desembre de 1899, a l’antiga capital del meu país. Una vella dama russa que per algun motiu obscur m’ha demanat que no en difongui el nom em va ensenyar casualment a París el seu diari de temps passats. <br /> <br /> <b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Moments...</span></b><br /><i> (Pàg. 22)<br /> </i>(...) no intentaré descriure aquí la infància d’en Sebastian amb res que s’assembli a la continuïtat metòdica que hauria aconseguit amb tota naturalitat si en Sebastian fos un personatge fictici. <br /> <br /> <i>(Pàg. 29)<br /> </i>“(...) es va acabar considerant que n’hi havia prou amb l’administració del dolor físic per governar i guiar la naturalesa humana [...] De tant en tant s’hi produïa una cosa anomenada revolució que convertia els esclaus en abusadors i viceversa [...] Un país fosc, un lloc infernal, cavallers, i si d’alguna cosa estic segur en aquest avida és que mai no canviaré la llibertat del meu exili per la paròdia mesquina d’una casa...” <br /><br /> <i>(Pàg. 30)<br /> </i>“(...) per la desconfiança innata que m’inspira tot el que em sembla fàcil d’expressar, no deixaré mai que cap rodamón sentimental aterri a la roca esquerpa de la meva prosa.”<br /> <br /> <i>(Pàg. 35)<br /> </i>Tot d’una, i sense cap motiu, vaig sentir una pena immensa per ell i vaig voler dir alguna cosa de debò, alguna cosa amb cor i ales, però els ocells que buscava no se’m van posar a l’espatlla i al cap fins passada una estona, quan ja estava sol i no necessitava paraules. <br /> <br /> <i>(Pàg. 37)<br /> </i>Però, què en sabia jo, de fet, d’en Sebastian? Podia dedicar una parell de capítols a les poques coses que recordava de la seva infància i la seva joventut, però després què? Mentre planificava el llibre se’m va fer evident que caldria una immensa quantitat de recerca, que hauria de recuperar la seva vida de mica en mica i després soldar-ne els fragments amb el coneixement interior que tenia del seu caràcter. <br /> <br /> <i>(Pàg. 40)</i><br /> (...) pertanyia a la rara espècie dels autors que saben que no ha de quedar res més que la peça perfectament reeixida: el llibre imprès, l’existència del qual és incompatible amb la del seu espectre, el manuscrit matusser que es vanta de les seves imperfeccions com si fos un fantasma venjatiu amb el cap sota el braç (...).<br /> <br /> <i>(Pàg. 48)<br /> </i>La solitud era la tonalitat dominant de la vida d’en Sebastian, i com més amablement s’esforçava el destí a fer-lo sentir com a casa a còpia de falsificar amablement tot el que es pensava que volia, més conscient era ell de la seva incapacitat d’encaixar en aquella imatge, i en qualsevol altra, de fet. <br /> <br /> <i>(Pàg. 50)<br /> </i>(...) la sensació d’inferioritat d’en Sebastian provenia del seu intent infructuós de ser més anglès que no pas els anglesos, de provar-ho una vegada i una altra fins que finalment es va adonar que el que el delatava no eren aquesta mena d’aspectes externs, no eren els manierismes de l’argot de moda, sinó el seu esforç per ser i actuar com els altres quan estava feliçment condemnat al confinament solitari de la seva personalitat. <br /> <br /> <i>(Pàg. 54)<br /> </i>(...) i pensava en les seves coses. Quines coses? En la noia <i>cockney</i> amb els cabells suaus encara recollits en trenes a qui un dia va seguir per l’espai comú, es va acostar i va fer un petó, i que ja no va tornar a veure mai més? En la forma d’algun núvol concret? En una posta de sol boirosa vista entre la boirina d’un bosc d’avets russos (ah, què no donaria perquè hagués tingut un record així!)? En el significat interior de la fals i l’estrella? En el llenguatge desconegut del silenci?El pes espaordidor d’una gota de rosada? La bellesa escruixidora d’un còdol entre milions i milions de còdols, i tot té sentit, però quin? La pregunta vella, vellíssima de “i tu qui ets?” adreçada a un mateix es torna estranyament evasiva en el crepuscle, i adreçada també al món de Déu, on de fet mai no hem estat presentats. O potser ens acostaríem més a la veritat si diguéssim que quan en Sebastian seia a la tanca al cap hi tenia tot un batibull de paraules i fantasies, fantasies incompletes i paraules insuficients però que ja llavors avia que la realitat de la seva vida era aquella i només aquella, i que el seu destí era més enllà del camp de batalla espectral que hauria de travessar quan fos l’hora. <br /><br /><i> (Pàg. 57)<br /> </i>Qui parla d’en Sebastian Knight?, repeteix la veu de la consciència. Qui, digues? El seu millor amic i el seu germanastre. Un erudit amable, apartat de la vida, i un viatger empegueït que visita una terra llunyana. I on és, el tercer en discòrdia? Es podreix plàcidament al cementiri de Saint Damier. Viu tot enriolat en cinc volums de prosa. Treu el cap per sobre la meva espatlla, invisible, mentre escric això (tot i que m’atreviria a dir que desconfiava massa del lloc comú de l’eternitat per creure en el seu propi esperit, ni tant sols ara).<br /> <br /> <i>(Pàg. 71)<br /> </i>Qui parla d’en Sebastina Knight? El seu antic secretari. Van ser mai amics? No, com veurem mes endavant. Hi ha una part de realitat, encara que sigui només potencial, en el contrast que fa entre un Sebastian fràgil i impacient i un món pervers i cansat? Cap ni una. Potser hi havia un abisme, una escletxa, una fissura d’una altra mena? Sí que hi era.<br /> <br /> <i>(Pàg. 80)<br /> </i>El xerric d’un camió petit que esquivava una furgoneta de mudances va fer aixecar el vol als ocells, que van giravoltar al cel. Es van col·locar al fris entre girs perla i negre de l’Arc de Triomf, i quan una part dels coloms va tornar a envolar-se va ser com si tot un grapat de bocins esculpits cobressin vida en el moment d’escrostonar-se. Uns anys després, vaig trobar la mateixa imatge, “ aquella pedra es va fondre en ales”, al tercer llibre d’en Sebastian. <br /> <br /> <i>(Pàg. 89)<br /> </i>La seva batalla amb les paraules era singularment dolorosa per dos motius. El primer és comú a tots els escriptors de la seva corda: superar l’abisme que separa l’expressió del pensament; la sensació embogidora que les paraules exactes, les úniques paraules vàlides t’esperen entre la boirina remota de l’altra banda, mentre que les esgarrifances del pensament encara nu les demanen a crits des d’aquesta paret de l’abisme.<br /> <br /> <i>(Pàg. 101)<br /> </i>(...) m’agradaria apuntar que <i>El bisell prismàtic</i> es pot gaudir plenament un cop s’ha entès que l’heroi del llibre és el que d’una manera laxa podríem anomenar el “mètode de composició”. És com si un pintor digués: mira, no t’ensenyaré la pintura d’un paisatge, sinó la pintura de les diferents maneres de pintar un cert paisatge, i confio que la seva fusió harmoniosa et permetrà veure el paisatge com jo pretenc que el vegis.<br /> <br /> <i>(Pàg. 108)<br /> </i>(...) en Sebastian es va negar a subscriure’s al seu servei o a donar les gràcies als amables crítics. Expressar gratitud a algú que dient el que pensava d’un llibre es limitava a complir el seu deure li semblava inapropiat i fins i tot insultant, perquè insinuava un vessant tèbiament humà en la serenitat glaçada del judici desapassionat. És més, si mai començava hauria de continuar agraint i agraint cada línia que sortís per por que el seu autor no se sentís ferit per aquella omissió sobtada, i al final s’acabaria creant una escalfor tan humida i marejadora que tot i la coneguda honestedat del crític de torn l’autor agraït ja no podria estar mai segur que la simpatia personal no havia tret el nas de puntetes en algun racó de la seva valoració.<br /> Avui dia la fama és massa ubiqua per confondre-la amb l’esplendor duradora d’un llibre de mèrit. <br /><br /><i> (Pàg. 120)<br /> </i>(...) no sabria dir cap altre autor que hagi fet servir el seu art d’una manera tan frustrant; frustrant per a mi, que voldria veure l’home real darrere l’autor. No és fàcil detectar la llum de la veritat personal entre els centellejos d’un caràcter imaginari, pe`ro encara costa més d’entendre el fet increïble que algú que escriu sobre el que realment sent en el moment d’escriure-ho pugui tenir la capacitat de, simultàniament –i partint justament de les seves angoixes- crear un personatge fictici i un pèl absurd. <br /> <br /> <i>(Pàg. 130)<br /> </i>El meu fracàs era absurd, horrible, lacerant. La lentitud sobtada de les empreses somiades. Palpentes inútils entre coses a mig dissoldre’s. Per què era tan rebec, el passat?<br /> <br /> <i>(Pàg. 143)<br /> </i>(...) vaig recollir una de les pàgines més precioses de la vida d’en Sebastian. Un cervell més sistemàtic que el meu els hauria col·locat al principi del llibre, però la meva recerca havia desenvolupat una màgia i una lògica que li eren peculiars, i tot i que de vegades no puc evitar la sensació que de mica en mica s’havia convertit en un somni, que aprofitava el patró de la realitat per teixir fantasies pròpies, per força he de reconèixer que m’estava guiant pel camí correcte, i que ara que m’esforça per treure a la llum la vida d’en Sebastian és obligat que segueixi els mateixos entrellaçaments rítmics. <br /><br /><i> (Pàg. 147)<br /> </i>Com el lector ja deu haver observat, he intentat posar tan poc de mi com he pogut en aquest llibre. He intentat no al·ludir (encara que de tant en tant pugui haver-hi alguna pista que il·lumini una mica el rerefons de la meva investigació) a les circumstàncies de la meva vida. <br /><br /><i> (Pàg. 155)<br /> </i>(...) la idea del pecat li era indiferent, i en canvi tenia una passió per la compota de poma, ben envasada i patentada. <br /><br /><i> (Pàg. 157)<br /> </i>- (...) les cartes que va conservar de la senyora... Bé, sap, va deixar escrit que s’havien de cremar un cop fos mort.<br /> - Ben fet –va dir la dona alegrement-. L’entenc perfectament. Les cartes d’amor s’han de cremar tant sí com no. És un combustible molt noble, el passat (...).<br /> <br /> <i>(Pàg. 158)<br /> </i>- (...) crec que escriure un llibre sobre algú que vas conèixer és molt més honest que fer-ne un revoltim i presentar-ho com si fos invenció pròpia!<br /> <br /> <i>(Pàg. 188)<br /> </i>(...) tenia la sensació que en Knight constantment jugava a un joc de creació pròpia sense haver-ne explicat les regles als seus companys. <br /> <br /> <i>(Pàg. 189)<br /> </i>(...) crec que és el meu preferit de tots els seus llibres. No sé si fa “pensar” i no em preocupa gaire que no ho faci. M’agrada tal com és. La manera com és fet. <br /><br /><i>(Pàg. 191)<br /> </i>Com he fet sovint en el transcurs d’aquest llibre, provo d’expressar una idea que l’hauria seduït... Si de tant en tant no he aconseguit captar almenys l’ombra del seu pensament, o si les meves elucubracions inconscients no m’han permès agafar de tant en tant el trencall correcte en el seu laberint privat, aleshores el meu llibre és un fracàs potiner. <br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Què en penso...</span></b><br /><i>La veritable vida d’en Sebastian Knight</i> del Vladimir Nabokov és una novel·la que té tant d’artificiosa com d’enigmàtica. En tot cas és un viatge literari fascinant -amb un toc de mistificació- al voltant del fet d’escriure i de ser (o sentir-se) escriptor. <br /><br /> La novel·la però comença malament. Les primeres pàgines són àrdues, complicades. Ens proposen una lectura complexa i poc engrescadora. Però quan el lector compren el joc literari proposat -quan accepta les regles de Nabokov-, desperta un interès creixent. <br /> <br /> I és que l’estructura de la novel·la es basa en un joc de miralls i en la superposició de gèneres, de manera que el resultat és una proposta del tot polièdrica, del tot trencadora i, per alguns, un dels primers exemples del postmodernisme literari.<br /> <br /> Si bé el relat es basa en la investigació que engega el narrador (del que no coneixerem mai el nom, tot i que comença amb V) per fer aflorar la vida del seu germà finat, en realitat el tema cabdal és el descobriment del Jo.<br /> <br /> Nabokov juga al gat i la rata amb la realitat i la ficció. Les diferents capes narratives que composen els fets narrats –cosides amb una subtil ironia- tendeixen cap a una o l’altre en funció del <i>momentum</i> i del personatge.<br /> <br /> <i>La veritable vida d’en Sebastian Knigh</i> es mou entre el terreny de la investigació i el del dietarisme. I creua contínuament l’àmbit de la realitat (els fets) amb la ficció (la mistificació), a partir de l’invocació dels records del narrador (que ja hem dit que no és gens fiable).<br /> <br /> Petits artefactes metaliteraris (sovint tractats amb temps present) complementen a la vegada que proposen un contrapunt a la narració. Prenen forma de veu de la consciencia i serveixen per estructurar el discurs narratiu i per justificar certs enfocaments temàtics. <br /> <br /> El resultat és una metanarració sobre la literatura i l’engany on la veu narrativa passa de l’omnisciència a realitzar llargues reflexions interiors. Però, la seva tasca no és la d’aportar pistes al lector per resoldre el plantejament. Tot el contrari: el narrador treballa per engalipar-lo. <br /> <br />En tot cas, Nabokov excel·leix en la creació de records il·lusoris. No només (re)crea la vida d’un escriptor desaparegut de manera prodigiosa i verídica, sinó també la seva obra completa, la qual analitza i comenta.<br /> <br /> A nivell formal, la prosa és en tot moment elegant i el lèxic ric i detallat, amb abundant ús d’imatges i metàfores que en ocasions molt determinades ofereixen una autèntica experiència poètica a partir de descripcions d'elaboració i intensitat remarcables. <br /> <br /> Les el·lipsis temporals -sovintegen en el text- contribueixen a crear un ritme lleuger. Sens dubte ajuden al lector a vèncer la complexa estructura calidoscòpica que sosté la novel·la. Però en alguna ocasió és evident que atropellen al lector i generen més confusió que cap altra cosa. <br /> <br /><i> La veritable vida d’en Sebastian Knigh</i> és complexa, sí. És feta de pedaços: de records personals, de missives, de converses amb tercers, d’anuaris, de diaris, de citacions de llibres... però també és tota una reflexió al voltant de l’escriptura i sobretot del fet de plantejar-se què escriure i com explicar-ho. I ho fa magistralment.<br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Altres n'han dit...</span></b><br /><a href="https://www.eltemps.cat/article/3741/vladimir-nabokov-parlem-de-literatura" target="_blank">El Temps (X. Aliaga)</a>, <a href="https://albertdelahoz.blogspot.com/2011_12_28_archive.html" target="_blank">L'herald de l'Eixample</a>, <a href="https://eltrapezi.com/nabokov/" target="_blank">El trapezi (A. Mondria)</a>, <a href="https://macqro.wordpress.com/2021/09/02/la-huella-en-el-alma/" target="_blank">Ingeniería literaria</a>, <a href="https://clubdecatadores.wordpress.com/2010/10/18/la-verdadera-vida-de-sebastian-knight-vladimir-nabokov/">Leemos</a>, <a href="http://esa-esquina.blogspot.com/2018/02/la-verdadera-vida-de-sebastian-knight.html" target="_blank">La esquina de ese círculo</a>, <a href="https://www.solodelibros.es/la-verdadera-vida-de-sebastian-knight-vladimir-nabokov/" target="_blank">Solo de libros (Sr. Molina)</a>, <a href="https://elultimofragmento.wordpress.com/2012/05/30/la-verdadera-vida-de-sebastian-knight/" target="_blank">El último fragmento</a>, <a href="https://argoul.com/2018/06/25/vladimir-nabokov-la-vraie-vie-de-sebastian-knight/" target="_blank">Argoul</a>, <a href="https://nonsoloproust.wordpress.com/2008/10/01/la-vera-vita-di-sebastian-knight-vladimir-nabokov/" target="_blank">NonSoloProust</a>.<br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Enllaços:<br /></span></b><span style="color: #666666;"><a href="https://www.thenabokovian.org/life/chronology" target="_blank">Vladimir Nabokov</a>, <a href="https://literatron.wordpress.com/2021/06/07/la-verdadera-vida-de-sebastian-knight/" target="_blank">la figura del escriptor: joc de miralls</a>, <a href="https://www.nuvol.com/llibres/nabokov-i-la-insinuacio-autobiografica-50793" target="_blank">l'allargada ombra </a></span><a href="https://www.nuvol.com/llibres/nabokov-i-la-insinuacio-autobiografica-50793" target="_blank">autobiogràfica</a>, <a href="https://www.laverdad.es/ababol/literatura/201703/04/hermano-sombra-20170304004343-v.html" target="_blank">la influència fraterna</a>, <a href="https://fr.gallerix.ru/news/lit/202008/nastoyashaya-zhizn-sebastyana-nayta-vladimira-nabokova/" target="_blank">temes i tòpics</a>, <a href="https://www.thenabokovian.org/sites/default/files/2018-01/NABOKV-L-0012996___body.html" target="_blank">de la complexitat de la novel·la</a>, <a href="https://digibug.ugr.es/bitstream/handle/10481/77133/75215%281%29.pdf?sequence=4&isAllowed=y" target="_blank">la reescriptura del Jo</a>, <a href="https://www.thenabokovian.org/life/chronology" target="_blank">postmodernisme precoç</a>,<br /><a href="https://www.thefreelibrary.com/Nabokov%27s+Primer%3A+letters+and+numbers+in+the+real+life+of+Sebastian...-a0140165442" target="_blank">realitat i ficció</a>, <a href="https://www.gazzettafilosofica.net/2022-1/aprile/dalla-scacchiera-al-prisma/" target="_blank">la deconstrucció del Jo</a>.</p><p></p><p><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Llegeix-lo:</span></b><br /><a href="https://archive.org/details/in.ernet.dli.2015.547723/page/n3/mode/2up" target="_blank">Anglès</a> (facsímil Penguin Books Inc, New York, 1960) <br /></p>Lleixeshttp://www.blogger.com/profile/03262149977958893001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15692083195760636.post-69555211604647468702024-02-13T20:29:00.000+01:002024-02-13T20:29:02.295+01:00La mort a Venècia - Thomas Mann<div class="separator"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtkUNK1A2R5zSiKUm6MgucF7dVQwIVEX1AILxmguxdlQFdnb0AouI1TX7O8DN6frEpiL70pFPalxAOJtfEU3IJpU9jxjqVBEfMaqlUmE9VqouBm-CQoRi5AS4I5_hjcUCx25zwt8h1GFc6ZhseR6U0UpbAsXlDbeWhp0mETirDUWDvWL99n70EzEKm1A/s521/lleixes_mort_venecia_Mann.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="521" data-original-width="350" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtkUNK1A2R5zSiKUm6MgucF7dVQwIVEX1AILxmguxdlQFdnb0AouI1TX7O8DN6frEpiL70pFPalxAOJtfEU3IJpU9jxjqVBEfMaqlUmE9VqouBm-CQoRi5AS4I5_hjcUCx25zwt8h1GFc6ZhseR6U0UpbAsXlDbeWhp0mETirDUWDvWL99n70EzEKm1A/w430-h640/lleixes_mort_venecia_Mann.jpg" width="430" /></a></div><br /><br /><div style="text-align: justify;"><i style="font-family: times; font-size: x-large;"><blockquote>"(...) com pot servir per a ensenyar aquell que ha nascut amb una tendència incorregible i natural a l’abisme?"</blockquote></i></div><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><b><br /></b><div><b><br /></b></div><div><b><br /></b></div><div><b><br /></b></div><div><b><br /></b></div><div><b>Mann, Thomas. La mort a Venècia.<br />Barcelona: Proa, 2009</b><br /><i><br />Der Tod in Venedig</i>. Traducció de Joan Fontcuberta<br /><br /></div><div><a href="https://www.grup62.cat/llibre-la-mort-a-venecia/100954" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="16" data-original-width="14" height="16" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh43SICnRz1zHahaq7QRWYXq-x97rq4vLJ-xiIfAez6a36taR8gt7ex0Eun1ChWo7V0U1McP8p7TBY0a-GNXY-laWHz0ST3GJ31uJCqMAvj4RyvEIcUjRViDOSD4SECMbaIhErDW-8Y1lQKXXLH0JqymjdeuE3afNm4p5MUcLHz19-CRVTLUsYH-LzeyQ/s1600/icona_info_01.gif" width="14" /></a><br /> <br /><br /><br /><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;"><b>:::</b></span> <b><span style="color: #666666;">Què en diu la contraportada...</span></b><br />La decadent bellesa de Venècia, amb la seva aparença fantasmagòrica, les gòndoles negres i el clapoteig nocturn de l'aigua pot ser un símbol de la mort. Sense saber gaire per què, un cèlebre escriptor alemany, Gustav Von Aschenbach, hi arriba tot just passada la plenitud de la vida. Se sent cansat i sense inspiració. Aviat el seu esperit vigilant i equilibrat perdrà força i caurà en un abisme del qual no es recuperarà: s'enamorarà de la bellesa angelical d'un adolescent polonès, que l'arrossegarà, amb un terrible poder d'atracció, fins a ignorar la mort.<br /> <br /> Tot i ser una novel·la aparentment senzilla, <i>La mort a Venècia</i> ha generat multitud d'interpretacions. Lucchino Visconti en va fer una pel·lícula que ha passat a la història del cinema<br /> <br /><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Com comença...</span></b><br /> En Gustav Aschenbach, o millor dit, Von Aschenbach, com es deia oficialment d’enç+a que complí els cinquanta anys, havia sortit de la seva casa del carrer del Príncep Regent, a Munic, per emprendre tot sol una llarga passejada, una tarda de primavera de l’any 19.., sota un cel gris, amb cara de mal temps, el mal temps que d’un mes a aquesta banda semblava amenaçar la pau del nostre continent.<br /> <br /><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Moments...</span></b><br /><i> (Pàg. 12)<br /></i> Era deler d’evassió –ho confessava-, frisança de coses noves i llunyanes, afany d’alliberament, d’alleujament i oblit. Era anhel de fugir de la seva obra, del lloc quotidià on transcorria rígida, freda i apassionada la seva tasca. <br /><br /><i>(Pàg. 13)<br /></i> És clar que, ja des de jove, en el malcontentament veia l’essència i l’intima naturalesa del talent, i així havia reprimit i refredat els sentiments, perquè sabia que aquests són propensos a acontentar-se amb un alegre “anar fent” i una semiperfecció.<br /> <br /><i> (Pàg. 14)<br /></i> Calia fer una pausa en la seva vida, necessitava un xic d’improvisació, d’oci, canvi d’aires i inoculació de sang novella, per tal que l’estiu esdevingués tolerable i profitós. Per tant, calia fer un viatge; el faria.<br /> <br /><i> (Pàg. 18)<br /></i> (...) tot el que hi ha de gran s’ha produït “malgrat tot”, s’ha esdevingut a despit d’angoixes i neguits, de misèria, d’abandó, de feblesa, de vici, de passió i d’innombrables entrebancs. I això era alguna cosa més que una observació: era una experiència; era, ni més ni menys, la fórmula de la seva vida i de la seva glòria, la clau de la seva obra.<br /> <br /><i> (Pàg. 22)<br /></i> (...) una decisió moral més enllà del saber, dels coneixements corrosius i dificultosos, ¿no significaria, tanmateix, una nova simplificació, una defalcació moral del món i de l’ànima i, per tant, una propensió més forta vers el mal, el prohibit, el moralment impossible’ I per ventura la forma no té dues cares? ¿No és moral i immoral alhora: moral com a resultat i expressió de disciplina, però immoral, àdhuc antimoral, per tal com inclou essencialment una indiferència moral i, més encara, tendeix per naturalesa a subordinar la moral a l’imperi altívol i despòtic de la forma?<br /> <br /><i> (Pàg. 32)<br /></i> Una vegada més l’Aschenbach tenia davant seu la meravellósa plaça, aquell conjunt enlluernador d’edificis que la república veneciana oferia als esguards admirats dels navegants, la senzilla majestuositat del palau i el pont dels Sospirs, les columnes amb sants i lleons als seus peus, l’ala lateral del temple fabulós que sobresortia entre els edificis veïns, la perspectiva de la portalada amb el rellotge gegantí; i mentre ho contemplava, reconeixia que arribar a Venècia per terra, en el ferrocarril, era com entrar en un palau per la porta de darrere, i que calia abordar aquella ciutat, la més inversemblant de totes, com ell ho havia fet, per mar. <br /><br /><i>(Pàg. 39)<br /></i> La solitud assaona, és cert, tot el que és original, el que és agosaradament i paradoxalment bell, el que és poesia. Però fa madurar també allò que és absurd, desproporcionat, capgirat i il·lícit. <br /> <br /><i> (Pàg. 48)<br /></i> Estimava el mar per raons poderoses: per l’ànsia de repòs de l’artista que ha treballat feixugament i desitja sostreure’s a la munió de formes que l’atabuixen amagant-se en el si de la senzillesa desmesurada, per una propensió prohibida, diametralment oposada a la seva tasca i, per això mateix, seductora, al desordre, a la desarticulació, a l’eternitat, al no-res. Descansar en la plenitud, heus aquí el desig més ardent del qui s’afanya per assolir l’excelsitud. I no és el no-res una forma de plenitud? <br /><br /><i>(Pàg. 52)<br /></i> La visió d’aquella figura plena de vida, ensems delicada i rude, de rínxols regalimants i bella com un déu nascut de les fondàries del mar, fugint dels elements, li evocava imatges mítiques: era com una poètica llegenda dels temps primitius, referida als orígens de la bellesa i la naixença dels déus. <br /> <br /><i> (Pàg. 67)<br /></i> El vell contemplador conegué aviat cada tret i postura d’aquell cos que s’exposava a la vista amb tanta franquesa; en saludava de bon grat la bellesa ja familiar, i l’admiració i la delectança tendre que li produïa no coneixien límit.<br /> <br /><i> (Pàg. 69)<br /></i> ¿No està escrit que el sol desvia la nostra atenció de les coses intel·lectuals vers les sensibles? És a dir, atueix i fascina la intel·ligència i la memòria fins a tal punt que l’ànima, davant el plaer, oblida completament la seva veritable natura i, embadalida d’admiració, resta captivada per l’objecte més bell que el sol il·lumina; i després, amb el sol ajut d’un cos, encara pot enlairar-se a una contemplació més elevada. En veritat, l’amor fa com els matemàtics que ensenyen a infants inhàbils imatges sensibles de formes pures: el déu Eros, per fer-nos visible l’espiritual, se serveix de la figura i el color de la joventut humana, ens l’adorna amb tot l’esclat de la bellesa per tal d’ajudar-nos la memòria, i la seva visió ens abranda de dolor i d’esperança.<br /> <br /><i> (Pàg. 71)<br /></i> “(...) Perquè la bellesa, Fedre, i només ella, és amable i visible alhora: ella és –tingues-ho ben en compte- la sola forma de l’espiritual que els nostres sentits poden copsar i suportar. Altrament, què fóra de nosaltres, si la divinitat, la raó, la virtut i la veritat apareguessin als nostres sentits tal com són? No ens consumiríem i ens abrusaríem d’amor com en altre temps Sèmele davant Zeus? Així doncs, la bellesa és el camí del sensible vers l’espiritual, el sol camí, el sol mitjà, estimat Fedre...”<br /> <br /><i> (Pàg. 72)<br /></i> Sens dubte és bo que el món només conegui l’obra bella i no els seus orígens ni les condicions en què ha aparegut; perquè el coneixement de les fonts d’on ha brollat la inspiració potser determinaria el desconcert i l’astorament del lector, i l’esquisitat de l’obra restaria sense efecte. <br /><br /><i>(Pàg. 77)<br /></i> Res no és més singular ni més incòmode que la situació recíproca de persones que només es coneixen de vista, però que cada dia, gairebé cada hora, es troben, es miren i es veuen obligats a mantenir les aparences d’una distanciació indiferent per culpa de les convencions socials. Entre ells regnen una inquietud i una curiositat sobreexcitades, la histèria de la necessitat de coneixement i bescanvi mutus, una necessitat insatisfeta, ofegada afectadament, i, encara més, una mena d’estimació impacient. Perquè l’home estima i respecta el seu semblant fins el punt que no pot jutjar-lo, i el desig és el resultat d’una coneixença imperfecta.<br /> <br /><i> (Pàg. 79)<br /></i> Era més bell del que hom pugui expressar amb mots, i l’Aschenbach es planyia amb dolor, com tantes altres vegades, del fet que la paraula només fos capaç de celebrar la bellesa sensible, però no d’expressar-la. <br /> <br /><i> (Pàg. 86)<br /></i> Això era Venècia, la cortesana falaguera i suspecta: ciutat de fades, d’una banda, i de paranys per a estrangers, de l’altra, en l’aire podrit de la qual antany l’art florí luxuriosament i els músics trobaren temes per a melodies que bressen i amanyaguen. <br /><br /><i>(Pàg. 112)<br /></i> “(...) T’adones que estem necessàriament encaminats a l’error, que romanem corromputs sense remissió i aventures del sentiment? La mestria del nostre estil és falòrnia i follia; la nostra fama, la nostra reputació, una farsa; la confiança de la gent, d’allò més ridícula; l’educació del poble i del jovent a través de l’art, una empresa perillosa que cal prohibir. Perquè, com pot servir per a ensenyar aquell que ha nascut amb una tendència incorregible i natural a l’abisme? Prou voldrien renegar-lo i guanyar dignitat: però, per més que ens hi girem d’esquena, l’abisme ens atreu. I així renunciem, per exemple, al coneixement corrosiu, perquè el coneixement, Fedre, no té ni dignitat ni rigor; és savi, comprensiu, condonador; manca de fermesa i de forma; té simpatia per l’abisme, ell és l’abisme. Per això nosaltres el rebutgem amb decisió i d’ara endavant la nostra sola aspiració serà la bellesa, és a dir, la simplicitat, la grandesa i la nova rigidesa, la nova llibertat d’esperit, la nova forma. Però forma i llibertat, Fedre, porten a l’embriaguesa i ala cobejança; menen potser l’esperit noble vers el crim esgarrifós del sentiment –crim que la seva pròpia rigidesa estètica reprova per infame-, porten a l’abisme, sí, també hi porten. I jo dic: a nosaltres, escriptors, ens hi porten perquè no podem enlairar-nos, perquè només podem esgarriar-nos. I ara me’n vaig, Fedre; tu resta, i no te’n vagis fins que ja no em vegis.” <br /><br /><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Què en penso...</span></b><br /><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:RelyOnVML/>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:DoNotShowComments/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:8.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:107%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]--><i>La mort a Venècia</i> de Thomas Mann és una novel·la impressionat. La seva lectura demana al lector una predisposició d’ànim determinada però, a canvi, provoca una admiració irrefutable tant per la forma com pel missatge que ens ofereix. <br /> <br /> Dos personatges i una ciutat. Venècia (el miratge del temps, l’eternitat esgotada) juntament amb l’escriptor Von Aschenbach (la decadència, la corrupció i el desig) i Tazio (la bellesa, la inspiració i la provocació), conformen el triangle protagonista de <i>La mort a Venècia</i>. <br /><br /> Ens parlen de la soledat i del decaïment (físic, intel·lectual i artístic) que segueix irremediablement a l’esplendor. Mann els embolcalla en una atmosfera angoixant, xafogosa, delimitada per un mar incommensurable per on transita el Temps i la insalubritat.<br /> <br /> Però l’escriptor Von Aschenbach també ens parla del manoll de passions que atien als homes, i d’entre ells, als artistes. Ja sigui per l’anhel creatiu que els atia, ja sigui per la recança de la seva pèrdua. <br /><br /> Tot plegat confereix a la novel·la una cadència particular que, malgrat el poc dinamisme de la trama, incrementa l’interès lector de manera sorprenent, sempre i quan el lector sintonitzi amb una mena de melangia que li permetrà interpretar-la a nivell estètic, moral i emocional. <br /><br /><i>La mort a Venècia</i>, miratge eteri en una posta de sol, es basa en un abrandat discurs interior de to moralista. Però en certs moments es pot confondre també amb un tractat filosòfic sobre l’estètica i la bellesa a partir de la mitologia grega clàssica. <br /> <br /> És l’apel·lació tant a Apol·lo com a Dionís el que permet a Thomas Mann construir tot un món simbòlic -de múltiples interpretacions- al voltant d’una trama més realista, narrada pel protagonista principal, saltant alternativament d’una forma directa a una d’indirecta. <br /> <br /> <i>La mort a Venècia</i> és una novel·la psicològica amb un discurs interior molt elaborat i complex, però també amarat d’angoixa i de patiment davant el treball de la creació, però també el que suposa acceptar la bellesa i els sacrifiquis que aquesta comporta. <br /><br />Tot plegat conforma un retrat laudatori i de marcat to melancòlic sobre les actituds i la moralitat de l’artista. La mort a Venècia confronta creació amb moralitat. O dit d’una altra manera, la lluita perpètua entre Eros i Thanatos. Entre l’esperit i el cos... La bellesa a qualsevol preu i a desgrat de la moralitat.<br /> <br /> La prosa, de caràcter delicat i molt mesurada, és una exquisidesa literària. A banda de construir atmosferes i emocions a partir de paisatges i llocs, ofereix descripcions acurades i extenses tant de l’aspecte físic dels personatges, com dels seus temperaments interiors i emocions.<br /> <br /><i>La mort a Venècia</i> és una novel·la de simbolismes. De mites. D’amor. Una obra que confronta aquella bellesa que ens mana vers a l’espiritualitat (la bellesa clàssica, la mitologia) amb la bellesa que ens adreça cap a l’abisme irremediable (les passions). <br /><br /> Totalment recomanable. <br /><br />Lector, deixa enrere les crítiques pedòfiles que alguns li dediquen i concentrat en la delicada proposta metafòrica al voltant de la inspiració i de la creativitat. Al voltant de la perfecció formal i de la bellesa esplendorosa i captivant.<br /><br /><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Altres n'han dit...</span></b><br /><a href="https://www.bibgirona.cat/blogs/club-de-lectura/posts/2015/5/29/thomas-mann-la-mort-a-venecia" target="_blank">Llegir per gaudir</a>, <a href="https://pepbertran.wordpress.com/2015/06/14/la-mort-a-venecia-sublimacio-i-desig/" target="_blank">Bertranades</a>, <a href="https://racodelaparaula.cat/2020/10/09/la-mort-a-venecia-thomas-mann-navona-editorial-2020/" target="_blank">Xavier Serrahima: el racó de la paraula</a>, <a href="http://unlibroaldia.blogspot.com/2009/04/thomas-mann-la-muerte-en-venecia.html" target="_blank">Un libro al día (Jaime)</a>, <a href="http://angelsilvelo.blogspot.com/2020/07/thomas-mann-la-muerte-en-venecia-la.html" target="_blank">Fragmentos</a>, <a href="https://atelierliterario.blogspot.com/2019/06/la-muerte-en-venecia-de-thomas-mann.html" target="_blank">Atelier literario</a>, <a href="https://dejemoshablaralviento.wordpress.com/2022/05/31/thomas-mann-la-muerte-en-venecia/" target="_blank">Dejemos hablar al viento</a>, <a href="https://canal-literatura.com/zona-literaria/la-muerte-en-venecia/" target="_blank">Canal Literatura (C. Pita)</a>.<br /><br /><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Enllaços:</span></b><br /><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Thomas_Mann" target="_blank">Thomas Mann</a>, <a href="https://estimatquadernvermell.wordpress.com/2016/03/19/la-mort-a-venecia-thomas-mann/" target="_blank">temes i símbols</a>, <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/W%C5%82adys%C5%82aw_Moes" target="_blank">Wladyslaw Moes</a>, <a href="https://www.elespectador.com/el-magazin-cultural/historia-de-la-literatura-la-muerte-en-venecia/" target="_blank">context i claus interpretatives</a>, <a href="https://ilcollezionistadiletture.com/2017/09/20/la-morte-a-venezia-thomas-mann/" target="_blank">sobre els ideals i els dogmes que mouen el relat</a>, <a href="https://www.venecisima.com/post/tras-la-muerte-en-venecia-en-la-isla-del-lido-la-belle-epoque" target="_blank">l'escenari ideal.</a><h1 class="firstHeading mw-first-heading" id="firstHeading" style="animation-delay: -0.01ms; animation-duration: 0.01ms; animation-iteration-count: 1; background-color: white; border: 0px; flex-grow: 1; font-family: "Linux Libertine", Georgia, Times, "Source Serif Pro", serif; font-size: 1.8em; font-weight: normal; line-height: 1.375; margin: 0px; overflow-wrap: break-word; overflow: hidden; padding: 0px; scroll-behavior: auto; transition-duration: 0ms;"></h1> <br /><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Llegeix-la:</span></b><br />Alemany (<a href="https://gutenberg.org/ebooks/12108" target="_blank">multiformat</a>)<br />Alemany (<a href="https://archive.org/details/dertodinvenedign00mannuoft/page/n7/mode/2up" target="_blank">facsímil</a>: S. Fischer, 1919)<br />Alemany (<a href="https://archive.org/details/dertodinvenedig00manngoog/page/n9/mode/2up" target="_blank">facsímil</a>: S.Fischer, 1922)<br />Anglès (<a href="https://gutenberg.org/ebooks/66073" target="_blank">multiformat</a>)<br /><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br />Lleixeshttp://www.blogger.com/profile/03262149977958893001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15692083195760636.post-41306361458564023802024-01-04T13:34:00.001+01:002024-01-04T13:34:31.734+01:00Viajes y otros viajes - Antonio Tabucchi<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwT_RE9K58WV5FQBlGi3dDZy7dBcgjo2DNoawOxNkDDuT-YCDevtd8f5eIOc-FofF-_q_CQvld5Qg_X9CehkjQ2d8wL8gsrppQq_zmuHDRTVrn5qQW5Xs-vDcN_CNaAPUREXyS0kx2CGMJDgph7AifTQEp_xlmxEafGv-lB4Kruemuu_CQLL0zQSeK3g/s2598/lleixes_viatjes_Tabucchi.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2598" data-original-width="1654" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwT_RE9K58WV5FQBlGi3dDZy7dBcgjo2DNoawOxNkDDuT-YCDevtd8f5eIOc-FofF-_q_CQvld5Qg_X9CehkjQ2d8wL8gsrppQq_zmuHDRTVrn5qQW5Xs-vDcN_CNaAPUREXyS0kx2CGMJDgph7AifTQEp_xlmxEafGv-lB4Kruemuu_CQLL0zQSeK3g/w255-h400/lleixes_viatjes_Tabucchi.jpg" width="255" /></a></div> <br /><br /><div style="text-align: justify;"><i style="font-family: times; font-size: x-large;"><blockquote>"(...) (tal vez seamos todos turistas, en este mundo)."</blockquote></i></div><p></p><p></p><p class="MsoNormal"><b><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />Tabucchi, Antonio. Viajes
y otros viajes.<br />
Barcelona: Editorial Anagrama, 2012</b><br />
<br /><i>
Viaggi e altri viaggi</i>. Traducció de Carlos Gumpert<br />
Col·lecció Panorama de Narrativas, 802<br /></p><div style="text-align: left;"><a href="https://www.anagrama-ed.es/libro/panorama-de-narrativas/viajes-y-otros-viajes/9788433978325/PN_802" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="16" data-original-width="14" height="16" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiT9ZkCs3r0kAtiQTxVQvaVx-EW5NmiCLcf14aid7vLgktQvmCv5FpeTeoI1PrwvUx3BTx2WzjyDcFm37UiDI9LiNH-7grL3G1Jk5bvNt33M7ysdPh6uAyle6nRkCCQK3f-AW2RqK0UljUPMhikW7ikP7kN0tLK7jtE8qwIab6hU80ghEt5U-4FuFpy-Q/s1600/icona_info_01.gif" width="14" /></a><br /><br /><b style="background-color: white;"><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b style="background-color: white;"><span style="color: #666666;">Qué en diu la
contraportada….</span></b></div><p style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 7.5pt;">Soy un viajero que nunca ha hecho viajes para escribir sobre ellos, algo que siempre me ha parecido una estupidez. Sería como si uno quisiera enamorarse para poder escribir un libro sobre el amor.» <br /><br />Pero lo indudable es que Antonio Tabucchi ha viajado mucho. Y que ha escrito acerca de sus viajes. Textos con destinos de lo más variado y con un efecto hasta ahora inevitablemente dispersivo. Este libro invierte tal tendencia, pasando lista a los lugares visitados y revisitados. Y a las escrituras que los han relatado. Remodelándolas. Y el resultado es una obra muy especial, que sobre el mapa del mundo despliega el mundo contiguo de las vastas lecturas que han anticipado, provocado y acompañado siempre esos viajes. Los lugares son nombres, etapas, residencias. Pero lo que más importa es la civilización de mirar, de rememorar y de relacionar los lugares con la gente. El ir y el demorarse. El descubrir, junto a su belleza, la diversidad del mundo. <br /><br />De esta forma, vemos a Antonio Tabucchi sentado en el zócalo de la estatua del abate Faria en Goa, en la India; delante del templo de Poseidón, en el Cabo Sunión, en Grecia; en el «cementerio marino» de Sète, en Languedoc. Y allí, con él, compartimos la reminiscencias de El conde de Montecristo, los versos de Sophia de Mello Breyner, el «mar que se repite» de Paul Valéry. Lo vemos de noche atisbando las grandes estatuas barrocas de Aleijadinho en Congonhas do Campo, en Brasil, o dejándose inspirar por Cortázar en las salas de Paleontología del Jardín des Plantes, en París. Y además se vuelve presencia afectuosa cuando nos acompaña con sencillez mientras subimos por determinada calle, una pequeña calle de «su» Lisboa y nos muestra la evidencia de un sentimiento de comprensión no inmediata, como la saudade. <br /><br />No obstante, el mapa ideal de este libro se abre también a lugares que visitamos «por persona interpuesta»: las ciudades fantásticas de los escritores, las geografías imaginarias, las historias literarias. En uno y otro caso -en los viajes reales tanto como en los imaginarios-, Tabucchi nos invita a movernos y a regresar. En cada ocasión la cita resulta una sorpresa porque el mundo es siempre ajeno, un descubrimiento de nosotros mismos a través de los demás.</p>
<br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Com comença…</span></b><br /> Nacidos en circunstancias de lo más variado, siempre a partir de viajes pero nunca de viajes realizados para convertirse en literatura de viajes después, estos textos vagaban como islas en un archipiélago fluctuante, esparcidos aquí y allá en lugares de los más variopinto y bajo diversas banderas, casi sin conciencia de pertenencia ni de identidad, a su propia manera a la deriva.<br /><i> Nota del autor </i><br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span><span style="color: #666666;"> Moments…</span></b><br /><i>(Pàg. 48)<br /></i> Francisco de Goya y Lucientes es el mayor pintor del siglo XVIII, “a caballo”, como suele decirse, del XIX. Cada siglo tiene el pintor que se le destina. Dos siglos antes, Italia tuvo a Leonardo y a Miguel Ángel, pero cuando en toros países, Italia incluida, imperaba un neoclasicismo manierista, España tuvo a ese pintor visionario, dotado de un pincel portentosos, que fijó la mira en los horrores de su tiempo y de la condición humana en general. Y los pintó.<br /><i> Madrid y alrededores: Goya más allá del Prado.<br /> <br /> (Pàg. 54)</i><br /> La emoción estética, muy intensa, queda diluida por una enorme sensación de serenidad: es un lugar en el que las figuras humanas se empequeñecen, el espacio se agiganta, las proporciones cambian y cambia en nosotros la absurda idea de ser los dueños de esta Tierra. Los colores vibran: el rojo y el gris de las gigantescas esculturas, el verde resplandeciente de los prados y los tonos oscuros de las encinas centenarias, el azul intenso del cielo. La humildad nos invade, barriendo la arrogancia con la que solemos deambular por las urbes modernas.<br /><i> En tierras vascas para ver el viento. <br /><br />(Pàg. 57)<br /></i> Mercè Rodoreda sigue siendo una escritora para un cenáculo restringido de admiradores, una suerte de clan “carbonario” existente en los distintos países. ¿Pero por qué no hemos de sentirnos “carbonarios” en un mundo en el que la “norma” está representada por los bestseller?<br /><i> Barcelona. La plaza del diamante.<br /> <br /> (Pàg. 70)<br /></i> El viajero que viene a La Canea no es por lo general el veraneante ansioso de deleites estivales en forma de discotecas y de playas en las que el aroma del espray bronceador prevalece sobre los olores salobres. Para esto está Platanias, una especie de gueto benidormiano situado a algunos kilómetros hasta el este.<br /><i> Creta, un hotel, una aldea.<br /> <br /> (Pàg. 71)<br /></i> El mobiliario del hotel es el de la familia, cuadros, objetos y, colgados de la pared, viejas fotografías de una familia (o de familias cretenses) que no nos pertenecen, pero que adoptamos de inmediato, porque también es nuestra, sin serlo: es, en cierto modo, el pasado de nuestra vieja Europa, tan igual y para nuestra fortuna tan diferente.<br /><i> Creta, un hotel, una aldea.<br /> <br /> (Pàg. 72) <br /></i> ¿Y qué hay mejor para los turistas que en el fondo somos (tal vez seamos todos turistas, en este mundo), que pensar, por un momento, que no somos turistas?<br /><i> Creta, un hotel, una aldea.<br /> <br />(Pàg. 81)<br /></i> Es frecuente que ciertos operadores turísticos deseosos de enviar a los viajeros hacia el fabuloso sur de Luxor y de Asuán tiendan a hacer de El Cairo una ciudad de breve parada, casi de paso, tras las visitas canónicas a las pirámides de Giza y al Museo Egipcio (que por los demás es absolutamente extraordinario). Pero El Cairo merece bastante más que una rápida parada: al cabo de pocos días sabe mostrarse confidencial y su hechizo nos conquista.<br /><i> El Cairo, un nobel, un café. <br /><br />(Pàg. 91)<br /></i> Por lo general, las estaciones no se visitan, nos limitamos a transitar por ellas. Un antropólogo contemporáneo, Marc Augé, las ha incluido, junto a los aeropuertos y los supermercados, en su libro Los no lugares, esos espacios arquitectónicos de nuestra época en los que pasamos buena parte de nuestro tiempo pero donde vivimos como en “suspenso” (…).<br /><i> Washington, una parada con Einstein<br /> <br /> (Pàg. 101)<br /></i> Las criaturas de Düsseldorf o de Austin, deseosas de experimentar la sensualidad de los trópicos, ofrecen sus cuerpos en una danza frenética al Dios del Turismo Global. Después del sacrificio humano, los aguarda el televisor de sus habitaciones, con canales exclusivamente en inglés o en alemán, no vaya a asaltarles la tentación de escuchar el sonido del idioma que se habla en el país en el que casualmente se encuentran.<br /><i> Los robinsones <br /><br />(Pàg. 110)<br /></i> El viajero más espabilado podría localizar en ella ciertos clichés turísticos de lo más molesto: el pintor de paisajes ingenuos, el dibujante que traza un retrato a carboncillo en cinco minutos, el acordeonista que toca viejas arias. Pero quien sepa apreciar los matices no dejará de percatarse de que son clichés de una función diferente. Porque los canadienses, al no poseer nada más viejo, les parece antiquísima la ciudad de Quebec, como si fuera su Partenón o su Coliseo: las familias que vienen de excursión desde remotas provincias tienen tal aire de felicidad en sus rostros que nos parecería depravado arruinar su inocencia.<br /><i> En Canadá por una película.<br /> <br /> (Pàg. 160)<br /></i> En el museo hay varios grupos escolares. Los chicos se muestran atentos, interesados, escuchan con la boca abierta las explicaciones de los profesores, toman apuntes. Mañana tal vez les toque hacer una redacción sobre el tema en clase. Pienso en las paradojas de la historia: una civilización destruye otra y después la mete en un museo. En un espléndido, modernísimo museo.<br /><i> Cuaderno Australiano<br /> <br /> (Pàg. 185)<br /></i> Un lugar nunca es sólo “ese lugar”; ese lugar somo en cierto modo nosotros también. De alguna manera, sin saberlo, lo llevábamos dentro y un día, por casualidad, llegamos hasta él. Llegamos el día adecuado o el día equivocado, todo puede ser, pero eso no es responsabilidad del lugar, depende de nosotros. Depende de cómo leamos ese lugar, de nuestra disponibilidad para acogerlo en el interior de nuestros ojos y en el interior del alma, de si somos jóvenes o ancianos, de si nos sentimos bien o si nos duele la barriga. Depende de quiénes seamos en el momento en el que llegamos a ese lugar. Esas cosas se aprenden con el tiempo y, sobre todo, viajando. Pero hace muchos años, cuando hice mi primer viaje a las Azores, aún no lo sabía. <br /><i> Mis islas Azores<br /> <br /> (Pàg. 186)<br /></i> A menudo, ingenuamente, sacamos fotografías con la ilusión de llevarnos algo con nosotros. Pero las imágenes son solo la piel, pura apariencia: lo que ese lugar provoca en nosotros al contemplarlo y vivirlo no es fotografiable.<br /><i> Mis islas Azores<br /> <br /> (Pàg. 189)<br /></i> (…) si el mar, el viaje y la lejanía representan simbólicamente el sentido de la sed de conocimientos, del descubrimiento, de lo desconocido y del entregarse a la aventura, la Tierra (la Permanencia) constituye, por el contrario, el sentido de la reflexión sobre lo ya conocido, sobre los propios orígenes y raíces, sobre la propia identidad. Conceptos que acarrean consigo, de forma más o menos paladina, la idea del Mar (es decir, Lejanía) como “temeridad” y de Tierra (Permanencia) como “sabiduría”. <br /><i> Las montañas ideales de Eça de Queirós. <br /><br />(Pàg. 221)<br /></i> (…) porque un texto, para ser épico, no precisa la longitud de un poema homérico: puede quedar perfectamente contenido en un cuento de pocas páginas. <br /><i>La geografía imaginaria de Gregor Von Rezzori. <br /><br />(Pàg. 222)<br /></i> (…) sólo quien comprende la muerte puede amar la vida también en la plenitud de sus sentidos y en su carnalidad más feroz.<br /><i> La geografía imaginaria de Gregor Von Rezzori.<br /><br /> (Pàg 234)<br /></i> Somo seres antiguos, pero somos también seres frágiles y al igual que estamos expuestos a la fealdad, lo estamos también a la belleza. Ello nos turba y al mismo tiempo nos alegra. Todos los días la repugnancia del mundo nos acosa, nos es familiar en la pantalla televisiva, y nos hemos acostumbrado a ella. En cambio, la belleza puede hacernos enfermar. <br /><i> El síndrome de Stendhal.</i><br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Què en penso...</span></b><br />A <i>Viajes y otros viajes </i>Antonio Tabucchi proposa al lector un llibre peculiar de viatges que respon més a una voluntat antropològica que no a una narració experiencial. La cultura, la religió, la història, ….l’humanisme en definitiva, són els protagonistes absoluts.<br /> <br /><i>Viajes y otros viajes </i> es un compendi d’articles i cròniques sobre alguns dels viatges que Tabucchi va fer i que va anar publicant de forma independent a revistes, diaris, anuaris i en altres reculls des de l’any 1984 fins al 2009. <br /><br />En tots aquests articles Antonio Tabucchi es mostra lúcid, a vegades irònic, sovint trapella. El seu discurs i els seus punts de vista responen a sensacions molt personals a partir de la seves experiències en els diferents escenaris, museus, paisatges o ambients que visita, o amb la gent amb qui parla. <br /> <br /> El lector es deixa seduir ràpid per la prosa somiadora tant típica de Tabucchi i per les reflexions i observacions tant personals que hi aboca. Per això, la lectura de <i>Viajes y otros viajes </i>, aconsegueix ser a la vegada una experiència lectora força íntima a la vegada que cosmopolita. <br /> <br /> Cap al final trobem un grup de textos que, aquests sí, responen a una necessitat més reflexiva per part de l’autor. En ells sovint ofereix la seva visió d’un o altre país o regió a partir de l’empremta que algun personatge originari de la zona li ha causat. És el cas de Rezzoni, Borges, Sophia de Mello Breyner, Carlos Drummond de Andrade,….<br /><br />En resum, Tabucchi va molt més enllà d’un diari de viatges. De fet, l’italià ens regala el plaer de conèixer llocs, moments o personatges a partir de detalls intangibles, de silencis, d’observacions lentes i detallades, d’anècdotes personals o de converses amb la gent del país. <br /><br />Una lectura que, a banda de ser interessant i amena <b>-</b>comparteix temàtica amb <i><a href="https://lleixes.blogspot.com/search/label/Aldous%20Huxley" target="_blank">Carretera enllà</a></i> de l'Aldous Huxley<b>-</b>, enriqueix l’ànima del lector i és un exemple més de la mestria de Tabucchi per retratar la bellesa i el coneixement des d’un punt de vista força particular. <br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Altres n'han dit...</span></b><br /><a href="https://labibliotecadeasterion.blogspot.com/2014/09/viajes-y-otros-viajes.html" target="_blank">La Biblioteca de Asterión</a>, <a href="https://anikaentrelibros.com/viajes-y-otros-viajes" target="_blank">Anika entre libros</a>, <a href="https://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/libros/10-4679-2012-05-20.html" target="_blank">Página 12 (J.P. Bertazza)</a>, <a href="https://www.ambito.com/edicion-impresa/fascinantes-viajes-tabucchi-n3731394" target="_blank">Ámbito (M.S.)</a>, <a href="https://www.lainformacion.com/estilo-de-vida-y-tiempo-libre/el-mapa-del-mundo-segun-antonio-tabucchi_nmmcgyibiukiyufdagsun/" target="_blank">La Información (A. Cisternino)</a>, <a href="https://www.prontechesiviaggia.com/2020/04/17/viaggi-e-altri-viaggi-tabucchi/" target="_blank">Pronte che si viaggia</a>, <a href="https://girodelmondoattraversoilibri.wordpress.com/2014/09/08/antonio-tabucchi-viaggi-e-altri-viaggi/" target="_blank">Il giro del mondo attraverso i libri</a>, <a href="https://parmamorethanfood.wordpress.com/2014/09/29/storie-in-valigia-viaggi-ed-altri-viaggi-antonio-tabucchi/" target="_blank">Parma more than food</a>.<br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Enllaços:</span></b><br /><a href="https://lleixes.blogspot.com/search/label/Antonio%20Tabucchi" target="_blank">Antonio Tabicchi</a>, <a href="https://youtu.be/n0zxOnwFDgY?si=mAsb5dfbHhQs15XA" target="_blank">el motiu del llibre, segons l'autor</a>, <a href="https://correctoresenlared.blogspot.com/2015/11/cuando-la-vida-no-basta.html" target="_blank">més enllà del viatge</a>, <a href="https://www.elespanol.com/el-cultural/letras/ensayo/20120525/viajes-viajes/16998731_0.html" target="_blank">un talent especial</a>.<br /> <p></p>Lleixeshttp://www.blogger.com/profile/03262149977958893001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15692083195760636.post-84499521478975735942023-12-29T16:34:00.000+01:002023-12-29T16:34:10.002+01:00Temps curvilini a Krems - Claudio Magris<div class="separator"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjY7E1seMc9Jyyb3FJiVIHiKytj3g_NqrGOYsje4Q3wt008vNRjzmHK9l0Rh6dDnjHydQijirlEcM6T9Plz2kBshfck4KM5qNe-fl5g216KcBTDcwT7J9pDd9Mo688b_aocWNPy2axp80ZAfnFd6WMuL4QFp3hHvR4TMIUeO0ou6P6oL7qQNBhWF_xeiQ/s2482/lleixes_tempsKrems_Magris.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="2482" data-original-width="1646" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjY7E1seMc9Jyyb3FJiVIHiKytj3g_NqrGOYsje4Q3wt008vNRjzmHK9l0Rh6dDnjHydQijirlEcM6T9Plz2kBshfck4KM5qNe-fl5g216KcBTDcwT7J9pDd9Mo688b_aocWNPy2axp80ZAfnFd6WMuL4QFp3hHvR4TMIUeO0ou6P6oL7qQNBhWF_xeiQ/w265-h400/lleixes_tempsKrems_Magris.jpg" width="265" /></a></div><p> </p><p><br /></p><p><br /></p><span style="font-family: times; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><i>"(...) perquè en el present la llum de la vida queda ofuscada per l’angoixa de viure?"</i></div></span><br /><br /><br /><br /><br /><br /> <br /><br /><b><br /></b><div><b>Magris, Claudio. Temps curvilini a Krems. <br /> Barcelona: Edicions de 1984, 2021 </b><br /> <br /><i>Tempo curvo a Krems.</i><span style="background-color: white; color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; font-style: italic;"> </span>Traducció d’Anna Casassas.<br /> Col.lecció Mirmanda, 209<br /> <a href="https://edicions1984.cat/cataleg/temps-curvilini-a-krems/" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="16" data-original-width="14" height="16" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhregUHb7jF2u937_KjeKm5lgoagaBO0rvqaKqeouT8-DmtDC_SmJ0WHQJ5TKnzK9zdVgOQFzkmYuI7ZrptvRoV1MmdJ3lRB0O_ODKNt4iDC1Ag4tkbwvyLBgTdNJhw_0lCJgn1exj6TzXW88fQw-6RiCOyoaNVsnsN2AMhKT0vT3QCL5s2tbUNQXoPqA/s1600/icona_info_01.gif" width="14" /></a><br /><br /><br /><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;"><b>:::</b></span> <b><span style="color: #666666;">Què en diu l’editorial...</span></b><br /> Els personatges principals dels cinc relats que componen <i>Temps curvilini a Krems</i> s’enfronten a un temps que sembla no tenir ni principi ni final, una dimensió que s’estén en totes direccions. El passat i el present són intercanviables, el futur es duplica en els records i el temps és una línia corba. Tots cinc protagonistes es fonen en una mateixa persona que, com l’autor, ha arribat a la vellesa i veu l’existència des d’aquesta nova perspectiva privilegiada. En aquest volum, ple de matisos i emocions, Claudio Magris explora totes les facetes del temps, però també parla d’identitat, fronteres, amor, escriptura i pèrdua, tots ells temes recurrents en la seva obra. <br /><br /><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Com comença...</span></b><br /> Va baixar de l’autobús agafant-se a la barra fins que el peu, amb alguna vacil·lació, va haver tocar l’asfalt.<br /><i> El porter.<br /></i> <br /><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Moments...</span></b><br /><i> (Pàg. 12)<br /></i> El món continuava fluint generosament cap a ell i no pas amb les mans buides, però de mica en mica havia començat a sentir el desig d’aturar-lo, de desviar per poc que pogués ser aquell riu i erigir alguna mena de barricada contra la vida que avançava. <br /><i> El porter<br /> <br /> (Pàg. 14) <br /></i> Hi havia coses que simplement no es discutien; si la gent deixava de rentar-se les dents o d’anar al teatre, tota la societat se’n podia anar en orris. I ell hi estava bé, en aquella societat. No li agradava, això no, però la respectava, perquè estava ben organitzada, amb els cupons, els títols, els dividends, els casaments, els teatres i els raspallets de dents. Tot tenia una utilitat, tot ajudava a mantenir les coses a distància.<br /><i> El porter<br /> <br /> (Pàg. 21)<br /></i> Un altre, encara que sigui la persona més estimada, sovint fa nosa, complica les coses.<br /><i> El porter<br /> <br /> (Pàg. 30)<br /></i> (...) ell hi tenia poca cosa a veure, amb aquesta persona, cada dia menys. S’allunyava cada dia més d’aquell individu, d’aquell ell abstracte que moltes vegades li feia l’efecte de ser un simple homònim, i de tant en tant continuava al seu despatx, firmant mecànicament les actes –només les que revestien una certa importància- que li posaven al davant; se l’anava traient de sobre a poc a poc, com qui es treu un vestit de cerimònia i el penja a l’armari. ¿Era allò, fer-se vell? Tenia la sensació que era l’altre, el qui s’anava fent vell (...). <br /><i> El porter <br /><br />(Pàg. 37)<br /></i> Feia un quant temps que havia agafat involuntàriament el costum d’esbufegar de tant en tant sense necessitat, una petita mania que el seu cos tot d’una havia reclamat, com els vells que es concedeixen capricis i antulls, compensacions i avançaments mínims del gran desacord amb la realitat.<br /><i> Classes de música<br /> <br /> (Pàg. 43)<br /></i> (...) la mort d’una persona és tot just una esgarrinxada a la realitat, com sabia perfectament en Salman, que pertanyia a un poble acostumat a morir per milions sense renunciar al seu camí.<br /><i> Classes de música<br /> <br /> (Pàg. 56)<br /></i> En aquell amor professat sense excepcions individuals érem tots germans, com davant de la mort i del futur que ens esperava, impenetrable per l’excés de llum de la joventut que irradiava. <br /><i> Temps curvilini a Krems<br /> <br /> (Pàg. 59) <br /></i> (...) perquè en el present la llum de la vida queda ofuscada per l’angoixa de viure?<br /><i> Temps curvilini a Krems<br /> <br /> (Pàg. 65)<br /></i> ¿I si l’amor també fos una simple convenció, com aquesta línia, com el meridià que no es veu, que no existeix?<br /><i> Temps curvilini a Krems<br /> <br /> (Pàg. 69)<br /></i> (...) no hi ha abans ni després, res, pols còsmica que no existeix, mosquetes que l’ull envellit veu gronxar-se a l’aire però que no hi són. <br /><i> Temps curvilini a Krems <br /><br />(Pàg. 74)<br /></i> Temps futurs i passats, un sol punt, un sol temps... ¿Un infinitiu present? Potser fem d’actors en dos espectacles, un de lineal i un de circular (...).<br /><i> Temps curvilini a Krems<br /> <br /> (Pàg. 82)<br /></i> Els versos i les proses que s’anaven llegint a pocs metres d’on era li arribaven com un brunzit, no es distingien bé de la bonior rítmica que la pressió alta li feia sentir a les orelles. Es va deixar bressolar per aquell fluir uniforme, sense seguir les diverses veus i paraules que se succeïen. Li agradava que la vida llisqués, regular i igual, desapareixent contínuament, com els àpats de la seva fonda, l’afaitada de cada matí.<br /><i> El premi <br /><br />(Pàg. 97)<br /></i> L’arbre de la ciència es gris, però el de la vida és sempre verd, es diu quan ja és a casa, assegut a la biblioteca, i es pregunta per què aquells estimats versos immortals, que tantes vegades va repetir i va comentar davant dels alumnes, ara el fan sentir gairebé incòmode, fora de lloc, una persona correcta al lloc equivocat o viceversa.<br /><i> Exterior, de dia – Val Rosandra<br /> <br /> (Pàg. 97)<br /></i> (...) les pàgines es fan velles igual que les coses vives; es pleguen, es rebreguen, s’arruguen. Com la meva pell, pensa, observant-se el dors rugós de la mà. <br /><i> Exterior, de dia – Val Rosandrauy75</i><br /> <br /> (Pàg. 101)<br /> “¿Com era aquell temps, doncs?”, li havia preguntat el director a la taverna que hi havia prop del pont del riu, que deesp´res de la petita però impetuosa cascada corria alegrement. Pe`ro si aquell temps ja no hi és, si no existeix, ¿es pot dir què era, com era? El no-ser no és, deia a la classe del costat de la seva el company de filosofia, no ha estat mai. ¿I jo? I tot i així... (...)<br /><i> Exterior, de dia – Val Rosandrauy75</i><br /> <br /><i>(Pàg. 103)<br /></i> Capes de temps s’interposen entre ell i la seva història, la d’ells, d’aleshores; còpies cada cop més pàl·lides d’un presumpte paper original.<br /><i> Exterior, de dia – Val Rosandrauy75<br /><br /> (Pàg. 105)<br /></i> Sí, el nou Adam, Itàlia a l’oli de ricí, Hitler, Stalin, Auschwitz, la Risiera, l´únic forn crematori d’Itàlia. Serps temptadores pertot arreu, al nou jardí de l’Edèn: el Kras, Galítzia, la Somme, paradisos terrenals amarats de sang, després n’han vingut d’altres encara més infernals. Si ho sap, ell, reconegut estudiós del Doktor Faustus; n’ha vist molts, de dimonis persuasius, grollers i al·lucinats o amb americana encreuada, hipnotitzadors hipnotitzats, negre formiguer de rates drogades que segueixen el flautista i l’empenyen cap al seu escorxador, i pel camí van matant tots els qui troben. <br /><i> Exterior, de dia – Val Rosandrauy75<br /></i> <br /><i>(Pàg. 106)<br /></i> (...) ets vell, seràs jove, tornaràs a ser vell, amb la teva lliure terra alliberada, tant és de qui i de què, a part que es veuen molts pocs homes lliures, més aviat esclaus i botxins i esclaus que s’alliberen de les cadenes per convertir-se en botxins.<br /><i> Exterior, de dia – Val Rosandrauy75<br /> <br />(Pàg. 107) <br /></i> (...) Sí, d’acord, el pitjor va venir després, horror sense parió i sense nom, però almenys tenia un sentit morir i matar per tal que tot el món no esdevingués Auschwitz, mentre nosaltres i ells, al Kras, a Verdun, als llacs Masurians, tots iguals, tots bons, tots justos, tots fent la guerra pel bé de tots. Quan havia entès això , el mal nascut del bé, la mentida dita per amor per la veritat, s’havia sentit buit, un sac buidat que no s’aguanta dret. Després el futur caigut com una guillotina, teló abaixat després de l’espectable i ells quatre darrera del teló, a l’escenari buit (...) <br /><i> Exterior, de dia – Val Rosandrauy75<br /> <br /> (Pàg. 112)<br /></i> (...) potser hauria d’explicar aquesta presència sempre oberta i amarga del passat, aquesta impossibilitat que les coses acabin esmussant-se i les ferides cicatritzant, transitant del cruent desordre del temps que està passant a l’ordenada pau del temps que ja ha passat. Tot encara present, senil però obert i aspre.<br /><i> Exterior, de dia – Val Rosandrauy75<br /> <br /> (Pàg. 118)<br /></i> Sí, tindrà ganes de veure la pel·lícula, quan estigui; les imatges, els colors. Però veure, només veure, és poca cosa. Tocar, palpar, sentir l’olor... <br /><i> Exterior, de dia – Val Rosandrauy75<br /></i> <br /><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Què en penso...</span></b><br />Amb els cinc relats que conformen el recull <i>Temps curvilini a Krems</i> Claudio Magris ultrapassa el concepte ociós de la literatura per focalitzar-se en canvi en una proposta purament reflexiva i de marcat caràcter filosòfic. <br /> <br /> Els relats, escrits des de la vellesa, tracten bàsicament sobre això mateix. La senectut, el pas del temps i el retrobament del passat en el present. <br /><br />Les cinc peces que composen <i>Temps curvilini a Krems</i> flueixen a partir d’uns personatges –sempre masculins, sempre d’edat madura- que rememoren fets passats de la seva biografia i els entronquen amb el moment present narratiu. O al revés, doncs el que caracteritza totes les narracions és el concepte del temps sense principi ni final. Sense moments, només un flux continuat.</div><div> <br /> Magris ho fa amb un estil solemne, recolzat en una prosa força treballada capaç d’oferir molt amb molt poc. El to evocatiu és constant en tots els relats. La prosa, sense arribar a ser poètica, sí que transmet una sensibilitat molt especial. <br /> <br /> Però als relats de <i>Temps curvilini a Krems</i> també trobem certa confusió, a més d'una complexitat conceptual força destacable i constants salts entre el present anodí i el passat mític.</div><div> <br /> És d'aquesta manera que Magris composa els relats. A partir d’ecos i ressonàncies d’un passat que reverbera en el present ja sigui remembrant un amor adolescent <b>-</b>i idíl·lic<b>-</b>, ja sigui per les oportunitats perdudes, o per la violència viscuda i exercida,tant en temps de guerra com en l’àmbit laboral. <br /> <br /> Tot plegat, Claudio Magris sembla que ens vulgui dir que el relat biogràfic no és més que una mitologia. Un mite viscut. Només això: el passat com un mite. Sense capacitat de tornar<b>-</b>lo a assaborir ni viure. Un mite doncs, insípid i sense cos. <br /> <br /> En definitiva, Temps curvilini a Krems tracta sobre el desconcert que comporta la vellesa. O si voleu, sobre la tragèdia que significa viure, sobretot quan ja ho has viscut tot. En definitiva, com el temps juga amb nosaltres, però no s’entreté mai.<br /><br /><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Altres n'han dit...</span></b></div><div><a href="https://eltrapezi.com/magris-krems/" target="_blank">Trapezi (P. Calonge)</a>, <a href="https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/78198/anaximandre-a-trieste-temps-curvilini-a-krems-de-claudio-magris" target="_blank">La veu dels llibres (J. Benesiu)</a>, <a href="https://jediscequejensens.blogspot.com/2021/09/tiempo-curvo-en-krems.html" target="_blank">Je dis que j'en sens</a>, <a href="https://unlibroaldia.blogspot.com/2022/01/claudio-magris-tiempo-curvo-en-krems.html" target="_blank">Un libro al día</a>, <a href="https://www.estandarte.com/noticias/libros/relato-corto/tiempo-curvo-en-krems-de-claudio-magris_4796.html" target="_blank">Estandarte</a>, <a href="https://www.culture-tops.fr/critique-evenement/romans/temps-courbe-krems" target="_blank">CultureTops</a>, <a href="https://lintervalle.blog/2022/02/17/la-guerilla-de-la-vieillesse-par-claudio-magris-ecrivain/" target="_blank">Le blog de Fabien Ribery</a>.<br /><br /></div><div><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Enllaços:</span></b><br /><a href="https://lleixes.blogspot.com/search/label/Claudio%20Magris" target="_blank">Claudio Magris</a>, <a href="https://www.eldebate.com/cultura/libros/20211105/cartografia-ido-instante-presente.html" target="_blank">perfil i temes</a>, <a href="https://www.circolodeilibri.ch/recensioni/tempo-curvo-a-krems-" target="_blank">to i estil</a>, <a href="https://www.goioborge.com/narrativa-cuantica/" target="_blank">narrativa cuàntica</a>.</div>Lleixeshttp://www.blogger.com/profile/03262149977958893001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15692083195760636.post-54028007389958215132023-12-27T14:29:00.001+01:002023-12-27T14:29:16.615+01:00El Invencible - Stanislaw Lem<div class="separator"><br /></div><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6hOHW6Ga2mmdWzEunWmoSoPAgv0JMIsMg8T1Q4o0SetScFRRBkFvKGMPVOINzduiAV_xQejFvc42gjMOPwYc0ta0BA5FQbt62rCwrLuDjm884zcugMIUMzo4ZzMldNsm1mS337bFKpkSCCawE5Zv63E_8-ashnWQe7VQ20Urn5JvNd99Qsp2kb7jLmg/s2361/lleixes_Invencible_Lem.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2361" data-original-width="1534" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6hOHW6Ga2mmdWzEunWmoSoPAgv0JMIsMg8T1Q4o0SetScFRRBkFvKGMPVOINzduiAV_xQejFvc42gjMOPwYc0ta0BA5FQbt62rCwrLuDjm884zcugMIUMzo4ZzMldNsm1mS337bFKpkSCCawE5Zv63E_8-ashnWQe7VQ20Urn5JvNd99Qsp2kb7jLmg/w260-h400/lleixes_Invencible_Lem.jpg" width="260" /></a></div><br /><br /><div style="text-align: justify;"><b style="font-family: times; font-size: x-large;"><i></i></b></div><blockquote><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: x-large;"><i>“No todo, ni en todas partes, es para nosotros (...)".</i></span></div><div style="text-align: justify;"></div></blockquote><div style="text-align: justify;"><br /></div><br /><p></p><p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<br /><b><br /><br />Lem, Stanislaw. El Invencible. <br /> Madrid: Impedimenta, 2021<br /></b> <br /><i> Niezwyciègzony</i>. Traducció de Abel Murcia i Katarzyna Moloniewicz.<br /> <a href="https://impedimenta.es/producto/el-invencible" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="16" data-original-width="14" height="16" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX8UB-fleR5stxbyJq_sUcaBK9vRos1IwKlQ6IbnCXBjIhVsmHRBB3mp8GKG5G4QjXB1hFi05ZbH7DC4qEV8HYuOHAOpqu4gtQrLqKZK9BeUMyZnOEIkC90MZfP47NtZB9ZOgE_bg9DjebVFrDa8qHuqf67s0nD4GIQ2RXabBOBevMf0eOkbX0xVEGOg/s1600/icona_info_01.gif" width="14" /></a><br /> <br /><br /> <br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Què en diu l’editorial...</span></b><br /><i> El Invencible</i> es el nombre de la enorme nave interestelar que parte hacia el rescate de su gemela, la impresionante y guerrera <i>El Cóndor</i>, que se halla varada en Regis III. Este planeta, aislado y desértico, está gobernado por una legión de nanobots que provoca efectos insospechados en el cerebro humano. La misión desencadenará en la tripulación de la nave oleadas de una angustia vital, devastadora y violenta. La búsqueda de la verdad y la importancia de diferenciarnos de los demás seres del universo son el auténtico centro de <i>El Invencible</i>, que ahora se enfrenta al gran desafío misterioso y cruel que supone la incapacidad del hombre de no poder conquistarlo todo. Nanobots, viajes por el espacio, inteligencia colectiva y evolución tecnológica desatada se citan en este relato despiadado de supervivencia humana. <br /><i> El Invencible</i> es una obra cumbre de la ciencia ficción europea. Un enigma brutal, una aventura de aires distópicos que nos enfrenta a preguntas radicales sobre el destino de nuestra especie. Una de las mejores novelas de Stanislaw Lem y un hito en el género. El único texto del autor capaz de hacerle sombra a la mismísima <i>Solaris</i>. <br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Com comença...</span></b><br /><i> El Invencible</i>, un crucero de segunda clase –la mayor de las naves de las que disponía la base en la constelación de Lira-, avanzaba a propulsión fotónica por el cuadrante más alejado de la galaxia. Los ochenta y tres miembros de la tripulación dormían en el hibernador de la cubierta principal.<br /> <br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Moments...</span></b><br /><i> (Pàg. 30)<br /></i><b> -</b> (...) Señores. Son ustedes gente con experiencia. Llevamos tiempo volando juntos. Les pido su opinión. ¿Qué debemos hacer ahora? ¿Por dónde empezar? <br /><br /><i>(Pàg. 143)<br /></i><b> -</b> (...) Creo que deberíamos marcharnos.<br /><b> -</b> Ah, vaya...<br /><b> -</b> Sí. Porque si tenemos como enemigos a criaturas de una evolución inanimada, y seguramente no consciente, no podemos considerar el problema en categorías de venganza o revancha por <i>El Cóndor</i> y por la suerte de sus tripulantes. Sería lo mismo que emprenderla a latigazos con el océano por haber hundido un barco y haber ahogado a los marineros. <br /><b> -</b> Si las cosas fueran realmente así, su argumento tendría mucho sentido –dijo Horpach mientras se levantaba. Se apoyó con ambas manos en el mapa lleno de marcas-. Pero no es más que una hipótesis, y no podemos regresar solo por una hipótesis (...)<br /> <br /><i> (Pâg. 178)<br /></i> Se vio una columna de humo y de lava candente, de fragmentos de roca y, finalmente, una gran nube que arrastraba velos de vapor y ascendía cada vez más alto hasta que el vapor, proveniente con seguridad del agua del hirviente arroyo, alcanzó la altura de un kilómetro y medio, donde planeaba el transmisor de televisión. El Cíclope había activado el lanzador de antimateria.<br /> Ninguno de los presentes en el puente de mando se movió ni dijo nada, pero no podían evitar la sensación de satisfacción que produce la vengnza; el hecho de que fuera irracional no les restaba intensidad. <br /><br /><i>(Pàg. 182)<br /></i> (...) lo inanimado estaba luchando contra lo inanimado, el fuego atómico no se había extinguido, tan solo había cambiado la forma y la dirección de la ofensiva principal. <br /> <br /><i> (Pàg. 197)<br /></i> “Necrosfera... –pensó Rohan-. Ajá, porque los cristales no son seres vivos: no hay nadie como los científicos. Siempre están ahí para encontrar un nombre nuevo y atractivo...”<br /> <br /><i> (Pàg. 200)<br /></i> “Todo esto no tiene sentido –pensó-. Quieren... bueno, de hecho, nosotros también, todos queremos destruir eso, pero haciéndolo así no salvamos a nadie. Regis está desierto, al ser humano no se le ha perdido nada por aquí. ¿A qué se debe, entonces, ese ensañamiento? (...)”<br /> <br /><i> (Pàg. 200)<br /></i> ¿Merece la pena malgastar todas nuestras fuerzas y nuestra energía para aniquilar eso solo porque en un primer momento nos pareció un enemigo emboscado que primero atacó a escondidas a <i>El Cóndor </i>y después nos atacó a nosotros? ¿Cuántos fenómenos así, extraordinarios y ajenos al entendimiento humano, puede ocultar el Universo? ¿Acaso tenemos que llegar a todas partes con una gran potencia destructora a bordo de nuestras naves para aplastar todo lo que contradice nuestra forma de ver las cosas? <br /> <br /><i> (Pàg. 201)<br /></i> “¿(...) en nombre de qué estamos aquí, perdiendo a gente? ¿Por qué los estrategas se pasan las noches buscando el mejor método de aniquilación, si no hay nada que justifique hablar de venganza...?”<br /><br /><i>(Pàg. 201)<br /></i> En ese momento, y sin verbalizarlo, tomó conciencia de que el ser humano aún no se había elevado a la altura necesaria, aún no había logrado ser digno de la hermosamente denominada condición galáctico-céntrica –tan largamente elogiada-, y que no consistía en buscar y comprender solo a aquellos seres similares a nosotros, sino en no entrometerse en asuntos ajenos, no humanos. Hacer propio el vació, por qué no, pero no atacar aquello que existe, que a lo largo de millones de años ha creado su propio equilibrio, no dependiente de nadie ni de nada, más allá de las fuerzas radiactivas y de las fuerzas materiales, una existencia activa y dinámica que no es ni mejor ni peor que la de los compuestos proteicos llamados animales o seres humanas. <br /><br /><i>(Pàg. 250)<br /></i> (...) se sintió innecesario en aquella tierra de muerte perfecta, donde solo podían sobrevivir formas inanimadas para celebrar misteriosos actos, que no estaban destinados a ser vistos por los ojos de ningún ser vivo. <br /> <br /><i> (Pàg. 251) <br /></i> Sabía que ninguno de los científicos sería capaz de compartir sus sentimientos pero quería regresar ya, y no para anunciar el exterminio de los desaparecidos, sino para exigir, como ser humano, que se dejara el planeta intacto. “No todo, ni en todas partes, es para nosotros”, pensó mientras bajaba lentamente (...). <br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <span style="color: #666666;"><b>Què en penso...<br /></b></span><i><span lang="CA">El Invencible</span></i><span lang="CA"> és ciència ficció de la clàssica, d’aquella que
se’n diu <i>hard</i>, on l’argumentació científica
pren el protagonisme i deixa sense recorregut els aspectes emocionals o els
fets sentimentals. Stanislaw Lem es
centra des del principi al final a una trama única de to força pessimista.</span><div><p class="MsoNormal"><span lang="CA">Virtut per una banda, però també destorb per l’altra. Tres exemples: només hi
ha dos personatges (els protagonistes) dotats d’una certa profunditat psicològica;
el relat avança a amb diferents ritmes, fet que provoca algun badall; el final és
una mica bastant bunyol... a banda de previsible.<br />
<br />
I és que <i>El Invencible</i>, és una
novel·la que més enllà d’un innegable entreteniment també ofereix reflexió: entre
línies conté missatges de component moral i filosòfic que posen en dubte la
preeminència de la raça humana en tot el que fa o a tot arreu on pugui arribar.
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Així, <i>El invencible</i> es centra en una historia sobre
primers contactes. Però lluny d’esdevenir una oportunitat d’adquirir coneixements
i de reafirmar el seu progrés, la humanitat veu amb sorpresa la possibilitat de
ser anihilada sense cap defensa possible. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">El títol de la
novel·la és clau, doncs fa referència literal al nom de la nau humana que
protagonitza el relat (i que descriu la prepotència humana) però també a l’amenaça
mai imaginada a la que s’enfronta la raça humana. <br />
<br />
Sigui com sigui, l’escriptura d’Stanislaw Lem està al servei de la narració. La
prosa del polonès es caracteritza per la parquedat en recursos i figures
literàries i només obeeix a les necessitats de la trama. El to descriptiu i
sobretot argumentatiu (aspectes científics), caracteritzen el to general.<br />
<br />
En la vessant científica, Lem destaca també per la seva capacitat d’anticipació
i a El Invencible (escrita al 1964, no ho oblidem) els ciberorganismes, la
miniaturització i la intel·ligència d’eixam centren els marcs tecnològics de la
novel·la. <br /></span><br /><i>El Invencible</i> m’ha fet l’efecte d’una
novel·la ben plantejada però mal acabada. Certament el desenllaç no està gaire
a l’alçada de les expectatives creades per la trama ni del conflicte que
recorre tota la novel·la: la desesperança per no saber contactar amb altres espècies.<br /><br />Anys més tard, Stanislaw Lem escriurà <i>El
fracàs</i> (<i>Fiasko</i> en polonès) on
torna a recuperar el mateix tema (la incapacitat de comunicar amb altres
civilitzacions) encara que ho farà, a parer meu, d’una forma més impactant, desenvolupada i
eficient.</p><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Altres n'han dit...</span></b><br /><a href="https://www.lafinestradigital.com/2021/11/02/el-invencible-de-stanislaw-lem/" target="_blank">La finestra digital (J.P. Hermosilla)</a>, <a href="https://www.youtube.com/watch?v=S7tQTD01qjk&ab_channel=SuiGenerisMadrid" target="_blank">Sui Generis Literatura</a>, <a href="https://cinelibrista.com/2020/11/21/el-invencible-stanislaw-lem/" target="_blank">Cinelibrista</a>, <a href="https://www.mondosonoro.com/criticas/libros-novedades/el-invencible/" target="_blank">MondoSonoro (M. Gendre)</a>, <a href="https://librosdecibola.wordpress.com/2021/04/28/resena-stanislaw-lem-el-invencible-impedimenta/" target="_blank">Libros de Cíbola</a>, <a href="https://anikaentrelibros.com/el-invencible" target="_blank">Anika entre libros</a>, <a href="https://www.fantasymundo.com/el-invencible-de-stanislaw-lem-un-viaje-al-centro-de-la-fragilidad-humana/" target="_blank">FantasyMundo (F. Martínez)</a>, <a href="https://universodecienciaficcion.blogspot.com/2018/01/1964-el-invencible-stanislaw-lem.html" target="_blank">Universo de Ciencia Ficción</a>, <a href="http://www.literaturaprospectiva.com/?p=7390" target="_blank">Literatura Prospectiva</a>, <a href="https://www.revistaotraparte.com/otras-literaturas/el-invencible/" target="_blank">Otra parte (F. E. Acosta)</a>, <a href="https://ruidodefondo.org/mag-elinvencible/" target="_blank">Ruído de fondo (M. Gendre)</a>, <a href="https://changlonet.com/blog/leido-el-invencible-de-stanislaw-lem/" target="_blank">Tendero-Digital</a>, <a href="https://pepefoton.blogspot.com/2012/07/el-invencible-stanislaw-lem.html" target="_blank">Pepe Fotón</a>, <a href="https://dentrodelmonolito.com/2016/04/el-invencible-stanislaw-lem.html" target="_blank">Dentro del monólito (J.L. Pascual)</a>, <a href="https://rescepto.wordpress.com/2010/01/26/el-invencible/" target="_blank">Rescepto indablog</a>.<br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Enllaços:</span></b></div><div><a href="https://lleixes.blogspot.com/search/label/Stanislaw%20Lem" target="_blank">Stanislaw Lem</a>, <a href="https://elcuadernodigital.com/2021/11/22/stanislaw-lem-un-talento-invencible/" target="_blank">perfil i obra</a>, <a href="https://saltusaltus.com/2021/05/19/el-invencible-de-stanislaw-lem/" target="_blank">la por a la tecnologia</a>, <a href="https://elcinedesolaris.blogspot.com/2021/05/el-invencible-impedimenta-de-stanislaw.html" target="_blank">els temes de Lem a les seves obres</a>.<br /><br /></div>Lleixeshttp://www.blogger.com/profile/03262149977958893001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15692083195760636.post-2857360494888806372023-12-24T19:53:00.004+01:002023-12-24T20:08:18.659+01:00Un tramvia anomenat Desig - Tennessee Williams<p><br /></p><span style="font-family: times; font-size: large;"><i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span><blockquote><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQl21OYBtqwrt4Ewv1qSNicrfLe3zaWf4G3ZFdGroLXdUBEO6OpGITMX54oZeFKmOUXiBNcoq49atrlxZ27-qnCXkMq0qZ2hy-8uHHZ47x9vR9LgEE7WJ16nd3TGNL9bbBS1twBN62XxOtBHYRW3m9JkSLOXeCXthslsMTmduOUFvsWoCnR7-klNdypA/s1025/lleixes_tramvia_Desig_Williams.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1025" data-original-width="700" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQl21OYBtqwrt4Ewv1qSNicrfLe3zaWf4G3ZFdGroLXdUBEO6OpGITMX54oZeFKmOUXiBNcoq49atrlxZ27-qnCXkMq0qZ2hy-8uHHZ47x9vR9LgEE7WJ16nd3TGNL9bbBS1twBN62XxOtBHYRW3m9JkSLOXeCXthslsMTmduOUFvsWoCnR7-klNdypA/w274-h400/lleixes_tramvia_Desig_Williams.jpg" width="274" /></a></div><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></blockquote><p><br /></p><p> </p><blockquote><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> "</o:p></span>¿No érem feliços, tu i jo? ¿No anava tot bé fins que ella va arribar?"</blockquote></i></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b>Williams,
Tennessee. Un tramvia anomenat Desig. <br />
Martorell: Adesiara, 2017</b><br />
<br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">A Streetcar Named Desire. </i>Traducció de
Joan Sallent.<br />
Col·lecció D’ací i d’allà, 59<br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.adesiaraeditorial.cat/ficha.aspx?cod=ACI000059" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="16" data-original-width="14" height="16" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikacfV1_BC9Qp1Bon7pXbqbJf5b-MuPLjYwXIZG3snZXmGBQNtG17XH4GN_XbNKZARwGh1j5Wnx_WCCqqAcZlqnbbJ-yvmqXev4QS4WlNo_dd1OeXig43xMifDMzJ1k015lXkNiRfnolYfpbaE2Le1uza6pgLcJFO_o1K6_BibS17aT6ITTV24JvGd4g/s1600/icona_info_01.gif" width="14" /></a></div><br /><br /><p></p><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Què en diu la contraportada...</span></b><br /> Blanche DuBois, filla d’una família de rics terratinents d’un poble del sud dels Estats Units, arriba a un dels barris més degradats de Nova Orleans, on la seva germana petita viu miseriosament amb Stanley Kowalski, un rauxós immigrant polonès de maneres rudes i tracte bestial. Aquesta visita, que inicialment ha de durar pocs dies, es converteix en una bomba de rellotgeria que acaba esclatant de forma brutal, tot desemmascarant els deliris, les misèries, les mauleries dels personatges i, per extensió, la realitat més crua i els vicis més recòndits de bona part de la societat nord-americana.<br /> <br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Com comença...</span></b><br /><span style="font-size: x-small;"> ESCENA 1</span><br /><i> Exterior d’un edifici de dues plantes que fa cantonada, en un carrer de Nova Orleans que s’anomena Elysian Fields i està situat entre la via del tren i el riu. És un barri pobre, però, a diferència dels barris pobres d’altres ciutats dels Estats Units, té un aire mig canalla que li dóna un cert encant.</i><br /> <br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Moments...</span></b><br /><i> (Pàg. 35)</i><br /><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>: (...) Jo esperava un compliment, Stanley.<br /><span style="font-size: small;">STANLEY</span>: No és el meu estil.<br /><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>: ¿El què?<br /><span style="font-size: small;">STANLEY</span>: Fer compliments a les dones sobre el seu aspecte. No he conegut mai cap dona que no sabés si era atractiva o no sense que l’hi haguessin de dir, i n’hi ha algunes que s’hi consideren més del compte. Una vegada vaig sortir amb una tia que em deia: “Sóc una dona imponent, sóc una dona imponent!”, i jo li vaig dir: “¿I què?”<br /><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>: ¿I ella què va contestar?<br /><span style="font-size: small;">STANLEY</span>: Res. Va callar com una tomba.<br /><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>: ¿I aquí es va acabar la relació?<br /><span style="font-size: small;">STANLEY</span>: Aquí es va acabar la conversa, simplement. N’hi ha que es deixen impressionar per les que van d’estrelles de Hollywood, i altres que no. <br /><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>:Segur que tu pertanys a la segona categoria.<br /><span style="font-size: small;">STANLEY</span>: Exacte.<br /><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>: No em sé imaginar cap dona capaç d’embruixar-te. <br /><span style="font-size: small;">STANLEY</span>: Exacte.<br /><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>: Ets un home senzill, directe i sincer..., i una mica primitiu, em fa l’efecte. Per conquistar-te a tu, una dona deu haver de ... <i>(S’interromp i fa un gest indefinit).</i><br /><span style="font-size: small;">STANLEY</span><i>(a poc a poc)</i>: Posar... les cartes sobre la taula (...). <br /> <br /><i> (Pàg. 38)</i><br /><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>: Ara que tu les has tocades, les cremaré! <br /><span style="font-size: small;">STANLEY</span> <i>(mirant<b>-</b>se<b>-</b>la desconcertat)</i>: Però ¿què cony són?<br /><span style="font-size: small;">BLANCHE</span> <i>(s’ha ajupit a terra i les està recollint)</i>: Són poemes que va escriure un noi que ja es mort. Jo el vaig ferir de la mateixa manera que tu voldries ferir-me a mi, però no podràs! Ja no sóc jove i vulnerable com abans. Però el meu marit sí que ho era, i jo... Deixem-ho estar. Torna’m aquestes cartes! <br /><span style="font-size: small;">STANLEY</span>: ¿Què vol dir que les hauràs de cremar?<br /><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>: Perdona, dec haver perdut el cap per un moment. Tothom té coses que no vol que l’altra gent toqui, perquè són coses... íntimes... (...).<br /> <br /><i> (Pàg. 40)<br /></i><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>: (...) Estic una mica nerviosa, però em sembla que me n’he sortit bé. He rigut, i he fet com si tot plegat fos una broma, li he dit que era com un nen, i he rigut... i he coquetejat! Sí..., he coquetejat amb el teu marit, Stella!<br /> <br /><i> (Pàg. 61)<br /></i><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>: (...) I tu aquí, somrient com si res...<br /><span style="font-size: x-small;"> STELLA</span>: ¿Què vols que faci?<br /><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>: Ser valenta i plantar cara a la realitat.<br /><span style="font-size: x-small;">STELLA</span>: ¿I quina és la realitat, segons tu?<br /><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>: ¿Que quina és? Doncs que ets casada amb un boig!<br /><span style="font-size: small;">STELLA</span>: No!<br /><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>: Ja ho crec que sí! La teva situació encara és pitjor que la meva! Només que tu no ho vols reconèixer. Jo penso fer alguna. Penso controlar-me i començar una nova vida!<br /><span style="font-size: small;">STELLA</span>: ¿Sí?<br /><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>: Però tu has claudicat. I això no està bé. Encara ets jove! Te’n pots sortir (...).<br /> <br /><i> (Pàg. 65)<br /></i><span style="font-size: small;">STELLA</span>: ¿Per què no deixes que les coses facin el seu curs, almenys... durant un quant temps...?<br /><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>: Jo no puc viure amb ell, Stella! Tu sí, perquè és el teu marit. Però ¿com vols que jo segueixi estant-me aquí després del que va passar ahir a la nit, només amb aquestes cortines que em separen d’ell?<br /><span style="font-size: small;">STELLA</span>: Blanche, ahir a la nit el vas veure en un mal moment.<br /><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>: Al contrari: el vaig veure en un del seus millors moments! Un home com aquest no té res més per oferir que la força bruta, i en va fer una exhibició magnífica! Però només és possible viure amb un home així si... si te’n vas al llit amb ell! I això és feina teva,... no meva!<br /> <br /><i> (Pàg. 66) <br /></i><span style="font-size: small;">STELLA</span>: Però hi ha coses que passen entre un home i una dona, a les fosques..., que fan que qualsevol altra cosa sembli que... no té importància <i>(pausa)</i>.<br /><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>: Del que m’estàs parlant és del desig animal... i res més... Desig i prou! El nom d’aquest tramvia atrotinat que circula per aquest barri, pujant i baixant per tots aquests carrers estrets...<br /><span style="font-size: small;">STELLA</span>: ¿Hi has pujat mai, en aquest tramvia?<br /><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>: Em va portar fins aquí... En aquest lloc on no sóc ben rebuda, i on m’avergonyeixo d’estar-me...<br /><span style="font-size: small;">STELLA</span>: Doncs ¿no trobes que la teva actitud de superioritat està una mica fora de lloc?<br /><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>: Ni sóc superior ni m’hi sento, Stella, tant si t’ho creus com si no! Només és això. És així com ho veig. Un home com aquest és per sortir-hi una vegada... dues...tres vegades, mentre tens el diable al cos... Però ¿viure amb ell? ¿Tenir un fill amb ell?<br /><span style="font-size: small;">STELLA</span>: Ja t’he dit que l’estimo.<br /><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>: Doncs tremolo per tu! Francament... tremolo per tu...<br /><span style="font-size: small;">STELLA</span>: Tremola tant com vulguis! Jo no t’ho puc impedir!<br /> <br /><i>(Pàg. 68)<br /></i><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>: (...) Han passat milers i milers d’anys, i aquí el tens a ell..., Stanley Kowalski..., un supervivent de l’edat de pedra, que porta a casa seva la carn crua que acaba de caçar a la selva! I tu... tu aquí... esperant-lo! Tant pot ser que et pegui com que grunyi i et faci un petó! És a dir, suposant que hagi descobert què és un petó! Arriba el vespre i ell i els altres primats es reuneixen! Davant la cova, tots grunyint com ell, i bavejant, i rosegant, i caminat de quatre grapes! La partida de pòquer! És així com en dieu, d’aquesta... reunió d’orangutans! Un d’ells fa un crit gutural..., un altre li pren alguna cosa..., i comença la baralla! Déu meu! Potser encara estem molt lluny de ser fets a imatge de Déu, però Stella..., germana meva..., algun progrés hem fet, des d’aleshores! Coses com l’art..., la poesia..., la música..., coses que han portat una llum nova al món! I a dins d’algunes persones han començat a néixer sentiments més tendres, i hem de fer que aquests sentiments vagin creixent... I ens hi hem d’aferrar, i hem d’esgrimir-los com la nostra bandera! En aquest camí fosc que recorrem per acostar-nos a no sé on... No... no et quedis ressagada amb les bèsties!<br /> <br /><i>(Pàg. 72)<br /></i><span style="font-size: small;">STANLEY</span>: ¿Què li passa, a l’Eunice?<br /><span style="font-size: small;">STELLA</span>: S’ha barallat amb l’Steve. ¿Ha anat a buscar la policia?<br /><span style="font-size: small;">STANLEY</span>: No, s’està prenent una copa.<br /><span style="font-size: small;">STELLA</span>: Això és molt més pràctic.<br /> <br /><i> (Pàg. 76)<br /></i><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>: (...) La gent no et veu..., sobretot els homes..., ni tan sols reconeixen que existeixes si no és que et fan l’amor. I tu has de fer que reconeguin la teva existència, si vosl que et protegeixin. Per això la gent sensible hem de... brillar, i resplendir..., hem de posar un... fanalet de paper sobre el llum... Però jo ara tinc por..., tinc molta por. I no sé fins quan ho podré dissimular. No n’hi ha prou de ser sensible. Has de ser sensible i atractiva, al mateix temps (...). <br /> <br /><i> (Pàg. 78)<br /></i><span style="font-size: small;">STELLA</span>: BLanche... ¿I tu, a ell..., el vols?<br /><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>: Jo vull descansar! Vull tornar a respirar tranquil·lament! Sí..., el vull, en Mitch..., el necessito! ¿T’imagines... t’imagines que anés bé? Podria anar-me’n d’aquí, i ja no seria cap problema per a ningú...<br /> <br /><i> (Pàg. 81)<br /></i><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>: (... ) No em diguis que no són encantadores, aquestes llargues tardes plujoses de Nova Orleans, en què una hora no és simplement una hora..., sinó un trosset d’eternitat que ens ha caigut a les mans..., i no sabem què fer-ne (...).<br /> <br /><i>(Pàg. 112) <br /></i><span style="font-size: x-small;">STANLEY</span>: Quan tu i jo ens van conèixer em vas trobar vulgar. I tenies raó, nena. Era vulgar com un gos. Em vas ensenyar una foto de la mansió de les columnes. Jo et vaig fer baixar de les columnes i a tu et va encantar, i vas començar a veure llumetes de colors! ¿No érem feliços, tu i jo? ¿No anava tot bé fins que ella va arribar? <br /><br /><i>(Pàg. 116)<br /></i><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>: (...) Has fet callar una música de polca que tenia ficada al cap. ¿No has tingut mai ficada al cap una cosa que t’obsessiona? No , és clar que no, pobre angelet..., tu no has tingut mai res de dolent ficat al cap!<br /><br /><i> (Pàg. 119)<br /></i><span style="font-size: small;">BLANCHE</span>: Jo no vull realisme: vull màgia! <i>(Mitch riu)</i> Sí, sí, màgia! És el que intento oferir a la gent. Els ofereixo coses disfressades. No els dic la veritat, sinó el que hauria de ser la veritat. I si això és un pecat, doncs que em condemni!... No encenguis el llum!<br /> <br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Què en penso...</span></b><br /><i>Un tramvia anomenat Desig</i> del Tennessee Williams és, ras i curt, una lectura intensa. Contundent teatre de personatges que generen una força dramàtica brutal a partir del pols constant que s’estableix entre ells. <br /> <br /> Tensió que s’articula a partir del xoc del món masculí i femení, però no només. Sobretot té a veure amb una pulsió sexual invisible però present de forma constant. Sobretot en qualsevol conversa entre els personatges de la Blanche i l’Stanley, els dos punts de vista enfrontats. <br /><br />Però Tennessee Williams no construeix la vesant dramàtica de l’obra només a partir del tractament del desig; també ho fa a partir d’una constel·lació de subtemes que tant mateix ajuden a crear l’atmosfera i el to de l’obra: l’ansietat, el desesper, l’alcoholisme, la dependència, l’abús... <br /><br />I segurament per això, <i>Un tramvia anomenat Desig</i> és una obra dura, molesta i angoixant. En ella Tennessee Williams lliga instints primaris amb malaltia mental; realisme punyent amb violència domèstica; immaduresa amb hi tenen un pes substancial. <br /><br />Williams ho aconsegueix fer amb una gran economia de mitjans. Així, sense gaires descripcions, els personatges s’empoderen del relat i s’estableix un ritme rapidíssim que fa fondre les pàgines en una lectura impacient. <br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Altres n'han dit...</span></b><br /><a href="https://www.nuvol.com/llibres/tennesse-williams-el-desig-i-la-tragedia-52268" target="_blank">Núvol (T. Costa<b>-</b>Gramunt)</a>, <a href="https://flechaliteraria.com/resena-un-tranvia-llamado-deseo-de/" target="_blank">Flecha literaria</a>.<br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <span style="color: #666666;"> <b>Enllaços:</b></span><br /><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Tennessee_Williams" target="_blank">Tennesse Williams</a>, <a href="https://letraslibres.com/revista/tennessee-williams-a-proposito-de-nada/" target="_blank">perfil de l'autor</a>, <a href="https://eltrapezi.com/tramvia-desig/" target="_blank">l'ànima humana al descobert</a>, <a href="https://unlibroaldia.blogspot.com/2019/05/contra-resena-un-tranvia-llamado-deseo.html" target="_blank">les claus d'èxit de la peça</a>, <a href="https://wymcolenglishblog.home.blog/2022/05/09/presentation-of-desire-in-a-streetcar-named-desire/" target="_blank">la sensibilitat topa amb la passió</a>, <a href="https://www.liberopensiero.eu/29/03/2021/cultura/letteratura/riflessioni-intorno-al-desiderio-a-streetcar-named-desire-t-williams/" target="_blank">temes</a>.<br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Llegeix-la:</span></b><br />Anglès (<a href="https://visumbrasov.org/wp-content/uploads/2015/04/A-Streetcar-Named-Desire-2.pdf" target="_blank">pdf</a>)<br />Espanyol (<a href="https://desarmandolacultura.files.wordpress.com/2018/04/un_tranvia_llamado_deseo-t-williams.pdf" target="_blank">pdf</a>)<br />Lleixeshttp://www.blogger.com/profile/03262149977958893001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15692083195760636.post-56282804161808640582023-12-10T17:21:00.002+01:002023-12-10T17:21:09.828+01:00Les metamorfosis: Volum II - Apuleu<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja_qm8LyHZc6JaDhjSQvYv1s9I1BZffW-xcnPrNKvtNEVipIzkjNoy46SdUN7dV9kyBjmiuiGHYi3pcq6tiPiJRYvkKgMKyNe3IspYcJnPzekm5p01bvmylKkKDYpNbo6yLgXhZep_ZzYFS0waDSpEGshSsbuYv3XiGJgR6zR2PUsW6XsEvVYTZWxFiw/s1510/lleixes_metamorfosisII_Apuleu.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1510" data-original-width="975" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja_qm8LyHZc6JaDhjSQvYv1s9I1BZffW-xcnPrNKvtNEVipIzkjNoy46SdUN7dV9kyBjmiuiGHYi3pcq6tiPiJRYvkKgMKyNe3IspYcJnPzekm5p01bvmylKkKDYpNbo6yLgXhZep_ZzYFS0waDSpEGshSsbuYv3XiGJgR6zR2PUsW6XsEvVYTZWxFiw/w259-h400/lleixes_metamorfosisII_Apuleu.jpg" width="259" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: large;"><i></i></span></p><blockquote><span style="font-family: times; font-size: large;"><i><br />“ (...) ¿De què han valgut a l’abominable Fortuna els lladres, les feres, la servitud, els alternats revolts dels més aspres camins?”</i></span></blockquote><p></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p> </p><div class="WordSection1">
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal"><b>Apuleu. Les metamorfosis. Vol.II<br />
Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1931</b><br />
<i><br />
Metamorphoseon</i>. Traducció de Marçal Olivar.<br />
Col·lecció Escriptors Llatins<br /><a href="https://lacasadelsclassics.cat/product/les-metamorfosis-vol-ii-llibres-vi-xi/" style="background: rgb(255, 255, 255); clear: left; color: #f37d21; font-family: Calibri; font-size: 16px; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center; text-decoration-line: none;" target="_blank"><img alt="" data-original-height="16" data-original-width="14" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgo57corL0xLFDdxA6dwLCEWJW6UDoO8pX29A5jm8D_d1U7SvLJHbEbF8n51YiEtEHGoWLK46aI_9p8GCPCOKv2AjafY_ULY5fNEOzZLhxe_wfpDklju35e2HzEHMYa7qKfj3rJE1mWicE3uwDB3P6SasbjjjFcvuPPdQ_06itnUJIxa5mJr-Ze_rpwiw=s16000" style="border: 0px; box-sizing: border-box; height: inherit; max-width: 100%;" /></a></p>
<p class="MsoNormal"><br /><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;"><b>:::</b></span> <b><span style="color: #666666;">Com comença...</span></b><br /></p></div><p>
</p><table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-insideh: none; mso-border-insidev: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="LA">[1] En això Psique
s’afanyava a córrer de l’un cantó a l’altre, adalerada nit i dia en cerca del
seu marit (...).<br /><i>
Vol. II -Llib.V I</i><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="LA">[1] Intera Psyche uariis
iactabatur discursibus, diez noctesque mariti uestigationibus et quanto magis
inquieta animo (...)<br /><i>
Vol. I -Lib. I</i><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table><p class="MsoNormal"><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Moments...</span></b></p><p class="MsoNormal"><span lang="LA"><i>
(Pàg. 13)<o:p></o:p></i></span></p><table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-insideh: none; mso-border-insidev: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="LA">“¿Per què, oh mesquina!,
cerques de matar-te llançant-te daltabaix? ¿Per què, en front d’aquesta
darrera prova i d’aquesta dificultat, et deixes abatre irreflexivament?
(...)”.<br /><i>
Vol. II -Llib. VI<o:p></o:p></i></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="LA">“quid te”, inquitm
“praecipitem, o misella, quaeris extinguere? Quidque iam <br />
nouissimo periculo laborique isto
temere succumbis? (...)”<br /><i>
Vol.I I -Lib. VI</i><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table><p class="MsoNormal"><i><br />(Pàg. 46)</i></p><table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-insideh: none; mso-border-insidev: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="LA">“(...) d’un llinatge
il·lustre, fou per raó d’això prou ric de béns de fortuna, però avesat a la
disbauxa dels hostals, a les bagasses i a beure tot el dia (...)”.<br /><i>
Vol. II -Llib.VIII<o:p></o:p></i></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="LA">“(...) quo clarus eo
pecuniae fuit satis locuples, sed luxuriae popinalis scortisque et diurnis
potationibus exercitatus (...)”.<br /><i>
Vol. II -Lib. VIII<o:p></o:p></i></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table><p class="MsoNormal"><span lang="LA"><br /><i>(Pàg. 47)</i><o:p></o:p></span></p><table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-insideh: none; mso-border-insidev: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="LA">“¿Com hauria pogut ésser
altrament, posat que la flama del cruel amor delecta, petita com és en el seu
primer abrandament, però atiada pels arboraments de l’habitud, consumeix amb
innombrables cremors tots els homes?”<br /><i>
Vol. II -Llib.VIII<o:p></o:p></i></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="LA">“quidni, cum flamma saeui
amoris parua quidem primo uapore delectet, sed fomentis consuetudinis exaestuans
inmodicis ardoribus totos amburat homines.”<br /><i>
Vol. II -Lib. VIII</i><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table><p class="MsoNormal"><br /><i>(Pàg. 74)</i></p><table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-insideh: none; mso-border-insidev: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="LA">Un dia, així que ell hagué
marxat de bon matí cap al treball que li havien encarregat, es ficà a casa
seva un temerari adúlter. I mentre operaven amb tota tranquil·litat en les
batusses de Venus, vet aquí que el marit, que ignorava tot l’afer i que ni tan
solament sospitava res d’allò, torna d’improvís a casa. <br /><i>
Vol. II -Llib. IX</i><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="LA">sed die quadam, dum
matutino ille ad opus susceptum proficiscitur, statim laptenter inrepit eius
hospitium temerarius adulter. ac dum
Veneris conluctationibus securius operantur, mariuts ignarus rerum ac nihil
etiam tum tale suspicans inprouisus hospitium repetit. <br /><i>
Vol. II -Lib. IX</i><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table><p class="MsoNormal"><span lang="LA"> <br /></span><i>(Pàg. 89)</i></p><table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-insideh: none; mso-border-insidev: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="LA">“(...) havia tacat amb la
infàmia del bordell la llar del seu marit i, perduda la seva dignitat de
casada, s’havia cercat el nom de prostituta (...)”.<br /><i>
Vol. II -Llib. IX<o:p></o:p></i></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="LA">“(...) larem mariti
lupanari maculasset infamia iamque perdita nuptae dignitate prostitutae sibi
nomen adsciuerit (...)”<br /><i>
Vol. II -Lib. IX</i><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table><p class="MsoNormal"><span lang="LA"> <br /></span><i>(Pàg. 144)</i></p><table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-insideh: none; mso-border-insidev: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="LA">“¿De què han valgut a
l’abominable Fortuna els lladres, les feres, la servitud, els alternats
revolts dels més aspres camins?”<br /><i>
Vol. II -Llib. XI<o:p></o:p></i></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="LA">“quid latrones, quid
ferae, quid seruitium, quid asperrimorum itinerum ambages reciprocae, quid
meus mortis cotidianae nefariae Fortunae profuit?”<br /><i>
Vol. II -Lib. XI</i><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table><p class="MsoNormal"><span lang="LA"><i>(Pàg. 147)<o:p></o:p></i></span></p><table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-insideh: none; mso-border-insidev: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="LA">(...) una escrupolosa
temença em tenia dubtós: efectivament, havia meditat amb molt de compte com
és difícil el servei de la religió i d’aspra la castedat, i de quina
cautelosa circumspecció ha d’esser voltada la vida, sotmesa a moltes
escaiences.<br /><i>
Vol. II-Llib. XI<o:p></o:p></i></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="LA">(...) quod enim sedulo
percontaueram difficile religionis obsequium et castimoniorum abstitentiam
satis arduam cautoque circumspectu uitam, quae multis casibus subiacet, ese
muniendam.<br /><i>
Vol. II -Lib. XI</i><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table><p class="MsoNormal"><span lang="LA"><br /><i>(Pàg. 151)<o:p></o:p></i></span></p><table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-insideh: none; mso-border-insidev: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="LA">Vaig acostar-me al confí
de la mort, i després de calcigar el llindar de Prosèrpina, vaig tornar-ne
dut a través de tots els elements; al mig de la nit vaig veure el sol brillar
d’una llum enlluernadora; vaig acostar-me, davant per davant, als déus
infernals i als déus celestes, i vaig adorar-los de la vora estant. Vet aquí
el que et dic; per més que ho escoltis, cal, amb tot, que no ho entenguis. <br /><i>
Vol. II -Llib. XI</i><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="LA">Accesi confinium mortis et calcato Proserpina
elimine per omnia uectus elementa remeaui, nocte media uidi solem candido coruscantem
lumine, deos inferos et deos superos accesi coram et adoraui de proxumo. Ecce
tibi rettuli, quae, quamuis audita, ignores tamen necesse est.<br /><i>
Vol. II -Lib. XI</i><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table><p class="MsoNormal"><span lang="LA"> <br /></span><i>(Pàg. 151)</i></p><table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-insideh: none; mso-border-insidev: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="LA">(...) només reportaré allò
que pot ésser enunciat als enteniments dels profans sense que hagi d’incórrer
en sacrilegi.<br /><i>
Vol. II -Llib. XI<o:p></o:p></i></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="LA">(...) quod solum potest
sine piaculo ad profanorum intellegentias enuntiari, referam.<br /><i>
Vol. II -Lib. XI</i><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table><p class="MsoNormal"><o:p><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;"><br />:::</b> <b><span style="color: #666666;">Què en penso...<br /></span></b></o:p>La lectura de <i>Les metamorfosis</i> d’Apuleu és una opció ideal per aquells que cerquen iniciar-se en els
clàssics romans. De lectura àgil i entretinguda, barreja humor, erotisme, tragèdia,
amor, religió i màgia, tot al servei d’una història narrada en primera persona
i amb un llenguatge molt col·loquial.</p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">Però Les Metamorfosis a banda d’entretenir també mostra els costums i els usos
de l’època convertint-se en un veritable fresc de la societat romana del segle
II. Des d’aquest punt de vista és un gran exemple de la máxima del <i>docere et delectare </i>típic dels relats i les
faules milesis.<i><o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">De fet és un dels
primers exponents de la novel·la múrria i picaresca, que alterna la sàtira amb
la critica social, a partir d’una successió de retrats i de contes i llegendes
secundaris al voltant de la trama central de Luci, el jove transformat en ase
per culpa de la seva curiositat. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> I és que l’obra va d’això: de la maduració, de
l’evolució, de fer-se gran i responsable. De fet la curiositat que caracteritza
el protagonista a l’inici - i que també és el motiu de la seva transformació en
ase-, evoluciona cap a la sapiència a partir de moltes i diverses vivències. <br />
<br />
I és clar, també l’acompanyen en aquest itinerari la tragèdia i la fatalitat,
companyes inseparables de qualsevol viatge iniciàtic. Tot plegat conforma el marc referencial i experimental pel que ha
de passar el jove protagonista per acabar renaixent com a humà adult. <br />
<br />
I és des l’atalaia que caracteritza l’enteniment i la lógica de l’edat adulta en
la que s’instal·la el personatge de Luci al final de l’obra, que Apuleu farà arribar al lector el missatge
final: la religió com a motiu central de la vida. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">En definitiva, un
<i>totum revolutum</i> que ofereix una lectura
amable i amena que ens explica el dia a dia romà sense embuts.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><o:p>
<b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">::: </b><b><span style="color: #666666;">Altres n'han dit...</span></b><br /><a href="https://unlibroabierto.wordpress.com/2009/10/15/el-asno-de-oro-apuleyo/" target="_blank">Un libro abierto</a>, <a href="https://mortalyrosa.com/2019/01/07/el-asno-de-oro-de-apuleyo/" target="_blank">Mortal y rosa</a>, <a href="https://lecturasencontradas.wordpress.com/2019/09/26/el-asno-de-oro-apuleyo-158/" target="_blank">Lecturas encontradas</a>.<br /><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;"><br />:::</b> <b><span style="color: #666666;">Enllaços:</span></b><br /><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Luci_Apuleu" target="_blank">Apuleu</a>, <a href="https://parauapi.wordpress.com/2020/03/30/kafka-kuzco-y-apuleyo-la-metamorfosis-las-locuras-de-clase/" target="_blank">la metamorfosi com a recurs</a>, <a href="https://ellaberintodelverdugo.blogspot.com/2018/07/lucio-apuleyo-el-asno-de-oro-las.html" target="_blank">anàlisi</a>, <a href="https://rescepto.wordpress.com/2015/02/15/la-metamorfosis-o-el-asno-de-oro/" target="_blank">orígens, influències i efectes</a>, <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/F%C3%A1bula_milesia" target="_blank">fàbula milèsica</a>.<br /><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;"><br />:::</b> <b><span style="color: #666666;">Llegeix-la:</span></b><br />Llatí (<a href="http://www.forumromanum.org/literature/apuleius1.html" target="_blank">edició plana</a>, <a href="https://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3atext%3a2008.01.0502" target="_blank">edició comentada</a>)<br />Anglès (<a href="https://www.gutenberg.org/ebooks/1666" target="_blank">multiformat</a>)<br />Italià (<a href="https://archive.org/details/apuleio-asino-oro-martini/mode/2up" target="_blank">multiformat</a>, facsímil Formiggini Editore - Roma, 1927).<br />Espanyol (<a href="https://archive.org/details/009.APULEYOElAsnoDeOro/mode/2up" target="_blank">multiformat</a>, facsímil Editorial Gredos - Madrid, </o:p>1978)<br />Francès (<a href="https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k8706866p/f50.item.zoom" target="_blank">facsímil</a>, Samuel Thiboust,<span style="color: #333333; font-family: roboto_condensed;"><span style="background-color: white; font-size: 14px;"> </span></span>1623)</p><p class="MsoNormal"><o:p><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Les metamorfosis a Lleixes:</span></b><br /><a href="https://lleixes.blogspot.com/2023/12/les-metamorfosis-volum-i-apuleu.html" target="_blank">Volum I</a></o:p></p><p></p>Lleixeshttp://www.blogger.com/profile/03262149977958893001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15692083195760636.post-66690501451656786772023-12-02T19:53:00.002+01:002023-12-02T19:53:43.352+01:00Les metamorfosis: Volum I - Apuleu <p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><div class="WordSection1">
<p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYLobxR7g-YPUv74yaFuWfraxKZdPX_TZutpeGwCZZ9anAx-3PoEZ4JQnTzPgGgTV9cdz_jX-MSgs89rN4tfqWQ37YiHKzqLMN-2RW4PC8aNgIaEWP8oPPGB24eWx6bOeSTXn8GxKy5v4zx4Aj1pK3U-yNyH1t3Lg8JfP3anT1rMtI3orEtgCKVsv-6A/s1000/lleixes_metamorfosis_Apuleu.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="635" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYLobxR7g-YPUv74yaFuWfraxKZdPX_TZutpeGwCZZ9anAx-3PoEZ4JQnTzPgGgTV9cdz_jX-MSgs89rN4tfqWQ37YiHKzqLMN-2RW4PC8aNgIaEWP8oPPGB24eWx6bOeSTXn8GxKy5v4zx4Aj1pK3U-yNyH1t3Lg8JfP3anT1rMtI3orEtgCKVsv-6A/w254-h400/lleixes_metamorfosis_Apuleu.jpg" width="254" /></a></div><br /><br /><div style="text-align: justify;"><i style="font-family: times;"><blockquote><span style="font-size: large;">"(...) encara que era un perfecte ase i, en comptes de Lluci, una atzembla, amb tot conservava el meu enteniment d’home.”</span></blockquote></i></div><p></p><p class="MsoNormal"><b><br /><br /><br /></b></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><b><br /></b></p><p class="MsoNormal"><b><br /></b></p><p class="MsoNormal"><b>Apuleu. Les metamorfosis.<br />
Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1929</b><br /><br /><i>Metamorphoseon. </i>Traducció de Marçal Olivar.<br /> Col·lecció Escriptors Llatins <br /><br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Com comença...</span></b><br /></p></div>
<table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-alt: solid white .5pt; mso-border-insideh-themecolor: background1; mso-border-insideh: .5pt solid white; mso-border-insidev-themecolor: background1; mso-border-insidev: .5pt solid white; mso-border-themecolor: background1; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="border: 1pt solid white; mso-border-alt: solid white .5pt; mso-border-themecolor: background1; padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">[1] Però jo amb aquesta
prosa milèsia t’entrellaçaré diverses contalles i afalagaré les teves orelles
benèvoles amb un plaent remoreig (si no desdenyes d’examinar el papirus
egipci que el càlam nilòtic ha solcat finament), i llegiràs, fins a
astorar-te’n, el relat de figures o condicions humanes girades en una altra
mena d’aparences (...) <br /><i>
Vol. I -</i></span><i>Llib. I</i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-left: none; border: 1pt solid white; mso-border-alt: solid white .5pt; mso-border-left-alt: solid white .5pt; mso-border-left-themecolor: background1; mso-border-themecolor: background1; padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">[1] At ego tibi sermone isto Milesio uarias fabulas conseram auresque
tuas beniuolas susurro permulceam –modo si papyrum Aegyptiam argutia Nilotici
calami inscriptam non spreueris inspicere-, figuras fortunasque<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>hominum in alias imagines conuersas (...)<br />
<i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vol. I -</span>Lib. I</i></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal"><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Moments...</span></b><br />
<br /><i>
(Pàg. 5)</i></p>
<table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-alt: solid white .5pt; mso-border-insideh-themecolor: background1; mso-border-insideh: .5pt solid white; mso-border-insidev-themecolor: background1; mso-border-insidev: .5pt solid white; mso-border-themecolor: background1; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="border: 1pt solid white; mso-border-alt: solid white .5pt; mso-border-themecolor: background1; padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per Hèrcules, no
t’entestis, seguint opinions que no poden ésser més errònies, a prendre per
mentides les coses que et semblen noves a l’oïda, fosques a la vista o difícils
de copsar amb l’enteniment; les quals, si ho esbrinessis amb una mica més de
cura, t’adonaries que són, no solament d’una positiva evidencia, sinó àdhuc
de les més fàcils de fer.<br /><i>
Vol. I -</i></span><i>Llib. I</i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-left: none; border: 1pt solid white; mso-border-alt: solid white .5pt; mso-border-left-alt: solid white .5pt; mso-border-left-themecolor: background1; mso-border-themecolor: background1; padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">Minus hercule calles prauissimis opinionibus ea putari mendacia, quae
uel auditu noua uel uisu rudia uel certe supra captum cogitationis ardua
uiceantur; quae si paulo accuratius exploraris, non modo compertu euidentia,
uerum etiam factu failia senties.<br />
<i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vol. I -</span>Lib. I</i></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><i><br />(Pàg. 8)</i></p>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-insideh: none; mso-border-insidev: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">“Guarda’t de malparlar
d’una fembra fetillera. Que la intemperància de la teva llengua no et portés
algún maldecap.”<br /><i>
Vol. I -</i></span><i>Llib. I</i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">“parce” inquit, “in feminam diuinam, nequam tibi lingua intemperante
noxam contrahas.”<br />
<i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vol. I -</span>Lib. I</i></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><i><br />(Pàg. 12)</i></p>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-insideh: none; mso-border-insidev: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Havent fet això, s’aparten
i, enretirada la llitotxa, eixancarrant-se sobre la meva cara, buiden la
vexiga, fins a amarar-me d’un bany d’orina immundíssima.<br /><i>
Vol. I -</i></span><i>Llib. I<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></i></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">His editis abeunt [et] una remoto grabatulo uaricus super faciem meam
residentes uesicam exonerat, quoad me urinae spurcissimae madore perluerent.<br />
<i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vol. I -</span>Lib. I</i></p>
</td>
</tr>
</tbody></table><p class="MsoNormal"><br /><i>(Pàg. 13)</i></p>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-insideh: none; mso-border-insidev: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">“L’alba” vaig dir “ja no
es farà esperar gaire. I demés ¿què poden prendre, els lladres, a un vianant
que no pot ésser més pobres? És que no saps, ximple, que ni deu atletes poden
despullar qui va nu?”<br /><i>
Vol. I -</i></span><i>Llib. I</i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">“non longe”, inquam, “lux abest. et praeterea quid uiatori de summa
pauperie latrones auferre possunt? an ignoras, inepte, nudum nec a decem
aplaestritis despoliari posse?”.<br />
<i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vol. I -</span>Lib. I</i></p>
</td>
</tr>
</tbody></table><br />
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>(Pàg. 17)</i><o:p></o:p></span></p>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-insideh: none; mso-border-insidev: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">“Res” digué “de més
fabulós que aquesta contalla; res de més absurd que aquesta galloferia!”<br /><i>
Vol. I -</i></span><i>Llib. I</i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">“nihil”, inquit, “hac
fabula fabulosius, nihil isto mendacio absurdius”<br /><i>
Vol. I -</i></span><i>Lib. I</i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><br /><i>(Pàg. 25)</i></p>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-insideh: none; mso-border-insidev: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">(...) tan bon punt ha vist
algun jove de bella presencia, és presa de la seva formosor, i tot seguit
clava en ell l’ull i el cor. El volta de les seves manyagueries, s’empara del
seu esperit, i el lliga amb els eterns paranys d’una amor profunda.<br /><i>
Vol. I -Llib. II<o:p></o:p></i></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">(...) nam simul quemque conspexerit speciosae formae iuuenem,
uenustate eius sumitur et ilico in eum et oculum et animum detorquet.
serit<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>blanditias, inuadit spiritum,
amoris profundi pedicis aeternis alligat.<br />
<i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vol. I -</span>Lib. II</i></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><o:p> <br /></o:p><i>(Pàg. 26)</i></p>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-insideh: none; mso-border-insidev: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">“(...) Sóc del parer que
en desconfiïs, àdhuc després d’esser-ne avisat. Perquè ella sempre està que
crema, i tu, tant per la teva edat com pel teu abelliment, ets prou capaç de
plaure-li”.<br /><i>
Vol. I -Llib. II<o:p></o:p></i></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">“(...) haec tibi trepido et cauenda censeo. nam et illa uritur
perpetuum et tu per aetatem et pulchritudinem capax eius es”.<br />
<i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vol. I -</span>Lib. II</i></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><o:p> <br /></o:p><i>(Pàg. 27)</i></p>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-insideh: none; mso-border-insidev: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">(...) la noia, tota
enjogassament i malícia: “Aparta’t” va fer, “pobrissó! Aparta’t tan lluny com
puguis del meu fornell. Car si el meu fogueró prenia en tu, enc que fos una
mica, t’abrusaries per dins i ningú no fóra bo a apagar la teva ardor, sinó
jo, que, cuinant llepolies, he après a sacsejar blanament una olla i un
llit.”<br /><i>
Vol. I -</i></span><i>Llib. II<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></i></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">(...) illa lepida alioquin et dicaula puella: “discede”, inquit,
“”miselle, quam procul a meo fóculo, discede. Nam si te uel modice meus
igniculus afflauerit, ureris intime nec ullus extinguet ardorem tuum nisi
ego, quae dulce condiens et ollam et lectulum suaue quatere noui”.<br />
<i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vol. I -</span>Lib. II</i></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><o:p> <br /></o:p><i>(Pàg. 28)</i></p>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-insideh: none; mso-border-insidev: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">(...) moltes, per
demostrar llur excel·lència i abelliment, es lleven totes les robes, aparten
cobertors, s’apressen a fer veure nua llur beutat, refiant-se més de plaure
amb la rosada rubor de la pell que no amb l’àuria color dels vestits.<br /><i>
Vol. I -Llib. II<o:p></o:p></i></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">(...) denique pleraeque indolem gratiamque suam probaturae lacinias
omnes exuunt, amicula dimouent, nudam pluchritudinem suam praebere se
gestiunt magis de cutis roeso rubore quan de uestis aurero colore placiturae.<br />
<i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vol. I -</span>Lib. II</i></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><o:p> <br /></o:p><i>(Pàg. 48)</i></p>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-insideh: none; mso-border-insidev: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">“Apa, minyons! Amb coratge
baronívol i gest decidit llancem-nos-els al damunt mentre dormen. Tota
vacil·lació, tota feblesa sigui foragitada del pit: engrapem la daga, i que
el carnatge es passegi per tota la casa! Qui jegui adormit, matem-lo! Qui
provés de resistir-se, colpim-lo! D’aquesta sola manera n’escaparem amb vida,
si no deixem ningú amb vida a la casa!”<br /><i>
Vol. I -Llib. III</i><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">“heus pueri, quam maribus animis et uiribus alacribus dormientes
adgrediamur. Omnis cunctatio, ignauia omnis facessat e pectore: stricto
mucrone per totam domum caedes ambulet. Qui sopius iacebit, trucidetur; qui
repugnare temptauerit, feriatur. Sic salui recedemus, si saluum in domo
neminem reliquerimus.”<br />
<i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vol. I -</span>Lib. III</i></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal"><i>(Pàg. 61)</i></p>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-insideh: none; mso-border-insidev: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">(...) encara que era un
perfecte ase i, en comptes de Lluci, una atzembla, amb tot conservava el meu
enteniment d’home.<br /><i>
Vol. I -Llib. III</i><o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">(...) ego uero quamquam perfectus asinus et pro Lucio iumentum sensum
tamen retinebam humanum.<br />
<i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vol. I -</span>Lib. III</i></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><o:p> <br /></o:p><i>(Pàg. 82)</i></p>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-insideh: none; mso-border-insidev: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">“(...) enmig d’uns lladres
com aquests i d’una horrible colla de ganivetaires, ¿com podria deixar de
plorar, o com em fóra mai possible la vida?”.<br /><i>
Vol. I -Llib. IV<o:p></o:p></i></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">“(...) inter tota c tales latrones et horrendum gladiatorum populum
uel fletum desinere uel omnino uiuere potero?<br />
<i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vol. I -</span>Lib. IV</i></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><o:p> <br /></o:p><i>(Pàg. 89)</i></p>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-insideh: none; mso-border-insidev: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">“(...) Per què enlletgiu
amb llàgrimes inútils rostres que són dignes de la meva veneració? ¿Per què
feu malbé en els vostres ulls un esguard que és el meu?<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>¿Per què us estireu els cabells
blancs?(...)”<br /></span><i>Vol. I -Llib. IV</i></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">“(...) quid lacrimis inefficacibus ora mihi ueneranda foedatis? quid
laceratis in uestris oculis mea lumina? quid canitiem scinditis? (...).”<br />
<i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vol. I -</span>Lib. IV</i></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><o:p> <br /></o:p><i>(Pàg. 91)</i></p>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-insideh: none; mso-border-insidev: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">“(...) Oh, una i mil
vegades feliços, els que caminen damunt de gemmes i joiells! (...).”<br /><i>
Vol. I -Llib. V<o:p></o:p></i></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">“(...) uehementer, iterum ac saepius beatos illos, qui super gemmas
et monilia calcant.”<br />
<i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vol. I -</span>Lib. V</i></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><o:p><i> <br /></i></o:p><i>(Pàg. 105)</i></p>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-insideh: none; mso-border-insidev: none; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">S’apressa, s’entreté; és
tota agosarada, s’esfereeix; desconfia, s’aïra i, per últim, en un mateix cos
odia un monstre i estima un marit.<br /><i>
Vol. I - Llib. V<o:p></o:p></i></span></p>
</td>
<td style="padding: 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;">Festinat differet, audet trepidat, diffidit irascitur et, quod est
ultimum, in eodem corpore odit bestiam, diligit maritum.<br />
<i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vol. I - </span>Lib. V</i></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal"><o:p> <br /></o:p></p><p class="MsoNormal"><o:p><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">La metamorfosis a Lleixes...</span></b><br />Volum II</o:p></p>Lleixeshttp://www.blogger.com/profile/03262149977958893001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15692083195760636.post-11331881812374364172023-11-30T20:29:00.004+01:002023-11-30T20:34:58.066+01:00La chica sobre la nevera y otros relatos - Etgar Keret<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOjTuCyPWdmq_eVptRgg7Ta9Y-gcaFy8MrQm8gn_9lqJotFRFIW0r7mo3Uz_YR8SDhSp4aRPslcP_0n_L73_rA3e3H2ukrYRNMiy5HH9dIteHmm_KkNqP1pK4wg4TodX4UK0ouIleIaLPnT42vnldu_lM5tr7Yexh2OOHFWP0LXTHxax9d1Ir3dlWKqw/s1000/lleixes_Chivanevera_Keret.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="653" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOjTuCyPWdmq_eVptRgg7Ta9Y-gcaFy8MrQm8gn_9lqJotFRFIW0r7mo3Uz_YR8SDhSp4aRPslcP_0n_L73_rA3e3H2ukrYRNMiy5HH9dIteHmm_KkNqP1pK4wg4TodX4UK0ouIleIaLPnT42vnldu_lM5tr7Yexh2OOHFWP0LXTHxax9d1Ir3dlWKqw/w261-h400/lleixes_Chivanevera_Keret.jpg" width="261" /></a></div><br /><p><span style="font-family: times;"><i></i></span></p><blockquote><span style="font-family: times;"><i><span style="font-size: large;"> "(...) ¿Qué me van a contar ellos que yo ya no sepa? ¿Qué van a poderme decir de ella que me lleve a amarla ni una pizca menos de lo que lo hago?"</span></i></span></blockquote><p></p><br /><b><br /></b><div><b><br /></b></div><div><b><br /></b></div><div><br /></div><div><b><br /></b></div><div><b>Keret, Etgar. La chica sobre la nevera y otros relatos.</b></div><div><b> Madrid: Siruela, 2006</b><br /> <br /><i> Gaaguai le-Kissinger</i>. Traducció d’Ana María Bejarano.<br /> Col·lecció Nuevos Tiempos, 89<br /><a href="https://www.siruela.com/catalogo.php?id_libro=1472" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;" target="_blank"><img alt="" data-original-height="16" data-original-width="14" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgo57corL0xLFDdxA6dwLCEWJW6UDoO8pX29A5jm8D_d1U7SvLJHbEbF8n51YiEtEHGoWLK46aI_9p8GCPCOKv2AjafY_ULY5fNEOzZLhxe_wfpDklju35e2HzEHMYa7qKfj3rJE1mWicE3uwDB3P6SasbjjjFcvuPPdQ_06itnUJIxa5mJr-Ze_rpwiw=s16000" /></a><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Què en diu la contraportada…</span></b><br /> Etgar Keret nos ofrece unos cuentos muy cortos que se suceden al ritmo trepidante de la vida israelí, revelando una realidad insoportable y conmovedora a la vez: la de una sociedad que intenta distanciarse del absurdo de los conflictos bélicos de la región. Los cuentos de Keret nos provocan violentas risotadas por sus profundas inmersiones en el humor más negro y su enorme ironía. Moviéndose entre la vida corriente y la fantasía, expresan su disconformidad e incomodidad ante la realidad, hablan de la violencia, de la debilidad humana, de perdedores sin ambiciones, de soñadores que todavía creen poder cambiar el mundo y, también, de la generación de los treintañeros incorregiblemente apegados a la infancia, y todo ello en un lenguaje coloquial, precipitado y natural en el que se reconocen las técnicas del pastiche, del kitsch y del vídeo clip. <br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">::: </span></b><span style="color: #666666;"><b>Com comença…</b></span><br /> Mi padre no se avino a comprarme un muñeco de Bart Simpson. Y eso que mi madre sí quería, pero mi padre no cedió y dijo que soy un caprichoso.<br /><i> Romper el cerdito.</i><br /> <br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Moments...</span></b><br /><i>(Pàg. 32)</i><br /> Ya no soy capaz de hacer ese truco. Hubo un tiempo en que me gustaba, pero hoy, sólo con pensar en él, me tiemblan las manos. Sigo imaginándome las terribles cosas que voy a sacar y que me están esperando dentro. Ayer soñé que metía la mano y que sobre ella se me cerraban las fauces de un monstruo. Me cuesta entender que antes tuviera el valor de introducir la mano en ese lugar tan tenebroso. Que antes tuviera el valor de cerrar los ojos y dormirme.<br /><i> El truco del sombrero.<br /> <br /> (Pàg 43)<br /></i> Por el cincuenta cumpleaños de mi padre me puse a penar por un momento en la vida. En cómo nos dejamos mear en la sopa. Cómo les dejamos pasar absolutamente todo a los más grandísimos mierdas, porque nada merece la pena ni el esfuerzo. <br /><i> El campeón del mundo<br /> <br /> (Pàg. 74)<br /></i><b> -</b> (…) ¿a quién le queda tiempo para mar con tanto sufrimiento como tenemos a nuestro alrededor? Esto es una verdadera pesadilla. Tienes que entender que yo nunca quise una vida así. Es como si estuvieras poseído por un ángel. ¡Maldita sea! Si por lo menos se tratara del diablo, hace ya tiempo que alguien se habría ocupado de acabar conmigo.<br /><i>Buenas intenciones<br /> <br /> (Pàg. 93)<br /></i><b> -</b> (…) es que estoy bastante harto.<br /><b> -</b> ¿De los cigarrillos?<br /><b> -</b> De todo -le contestó Uzi, presionando el dedo contra el fondo del cenicero como si quisiera apagar un cigarrillo que ya no existía-. De todo. Las cosas ya no tienen ningún sentido, pero que ninguno. ¿Conoces la sensación esa de que estés donde estés siempre te preguntas qué es lo que estás haciendo allí? Pues así es como y me siento, constantemente. Me muero por marcharme. De donde esté, a otro lugar (…).<br /><i> El verdadero campeón de los juegos preolímpicos.<br /> <br /> (Pàg 94)<br /></i><b> -</b> (…) En este momento, si quiero, disparo -se dijo en voz alta.<br /> Trasladó al cerebro la orden de apretar el gatillo. El dedo respondió, pero a mitad de camino Eitan decidió detenerse. Podía, no tenía miedo, ahora sólo tenía que averiguar si quería. <br /><i> El verdadero campeón de los juegos preolímpicos. <br /><br />(Pàg. 115)<br /></i> (…) soñé que era una cuarentona asqueada de mí y de la vida. De no tener carné de conducir, de no saber inglés, de no haber estado nunca en el extranjero. La sangre que manaba de mí estaba empezando a endurecerse y me pareció que aquello era una maldición. Que esa regla nunca tendría fin.<br /><i> Dolores menstruales.<br /> <br /> (Pàg. 124)<br /></i> No sabía qué hacer de mi vida. Estaba solo, tan solo. Lo que más ansiaba era tener un gran amor. Por lo general, cuando me encuentro en una situación así, empiezo a estudiar algo nuevo, guitarra, pintura o algo parecido. Porque si consigo entrar en ello me encuentro bastante mejor y me olvido de que en realidad no tengo a nadie en el mundo (…).<br /><i> Venus me sale rana.<br /> <br /> (Pàg. 134)<br /></i> (…) Me dicen que no me líe con ella, cuando nosotros ya nos amamos con locura. Podría matarlos por eso, pero no les digo nada, como mucho les pido que se callen y los odio en silencio. ¿Qué me van a contar ellos que yo ya no sepa? ¿Qué van a poderme decir de ella que me lleve a amarla ni una pizca menos de lo que lo hago?<br /><i> Cien por cien<br /> <br /> (Pàg. 149)<br /></i> Todos los periodistas son unas verdaderas putas y yo había echado abajo una pared. Hacía ya algo así como cuatro meses que ella se había marchado. Al principio creí que estas reformas me tranquilizarían pero, hasta el momento, todo lo que habían conseguido era ponerme más nervioso.<br /><i> La exclusiva.<br /> <br /> (Pàg. 168)<br /></i> Disfrutamos de la libre elección. O la nada o la no nada. Tenemos ante nosotros todas las alternativas.<br /><i> Otra alternativa. <br /><br /> (Pàg. 169)<br /></i> ¿Qué harás tú el día en que la mujer de tu vida muera? Yo me fui en coche a Jerusalén y volví.<br /><i> Sin ella<br /> <br /> (Pàg. 184)<br /></i> El abuelo siempre le decía a mi madre que me había educado muy mal, que no me había preparado para la vida como era debido. Y mi madre siempre se disculpaba y le decía que justamente sí me había preparado para ella, pero que lo que pasaba era que la vida de hoy no se parecía en nada a la de antes. Que hoy ya no hace falta saber preparar cócteles molotov con alcohol de quemar y clavos, ni matar para comer, que bastaba con aprender a disfrutar de la vida. Pero el abuelo insistía, tan testarudo como siempre. Me pellizcaba la oreja y me susurraba que para saber disfrutar, también había que saber lo que era sufrir. Porque si no, no servía para nada (…).<br /><i> El verano del setenta y seis.<br /></i><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Què en penso...</span></b><br /><i>La chica sobre la nevera y otros relatos</i> del Etgar Keret és un recull de contes breus que amb una prosa directe, sense subterfugis estilístics <b>-</b>i gosaria dir amb una voluntat força provocadora<b>-</b>, ens ofereix un panorama fosc i pessimista sobre la vida a l’orient mitjà.</div><div> <br /> Keret ens trasllada el dia a dia de la societat jueva i de l’àrab a Israel. De les seves interaccions i de com s’ignoren al mateix temps. Ho fa a partir de plantejar situacions que parteixen de la realitat quotidiana però que es desenvolupen en un entorn surrealista, o si voleu oníric.<br /> <br /> El to cínic, obscur, cruel i violent de la majoria de contes acompanya temàtiques com la manca d'enteniment mutu, el desamor, la incomprensió del món femení, la fúria cega, l’absurditat de la vida, el conflicte social i la manca de sortides. <br /> <br /> El que és definitiu és que tots els contes giren al voltant d’una idea central: la necessitat d’escapar de la tragèdia. De l’asfixia de dues societats condemnades. De dues formes de fer oposades. De dos maneres d’entendre el món.<br /> <br /> La contística de l’israelià es caracteritza també per usar sempre narradors en primera persona i pels finals que deixen el lector completament penjat. L’agilitat i el ritme trepidant defineix la lectura en qualsevol dels contes. De vegades però, el context social i polític pot resultar una mica confós. <br /> <br /> L’humor també hi és present, o potser millor dir-ne sornegueria, igual que un cert to cru al retratar la violència. L’autor, mitjançant els seus personatges i la narració en primera persona expressa una mena de desànim vital.<br /> <br /> Justament per això la lectura de <i>La chica sobre la nevera y otros relatos</i>, tot i ser interessant i permetre accedir al dia a dia d’una societat llunyana, no us serà una experiència simpàtica ni agradable. Alguns moments són força durs i desoladors. <br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;"><br />:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">D'altres han dit...</span></b><br /><a href="https://latormentaenunvaso.blogspot.com/2006/11/la-chica-sobre-la-nevera-etgar-keret.html" target="_blank">La tormenta en un vaso</a>, <a href="https://informacionversuspropaganda.blogspot.com/2008/09/la-chica-sobre-la-nevera-de-etgar-keret.html" target="_blank">De libros</a>, <a href="http://www.cazandoestrellas.com/2013/07/la-chica-sobre-la-nevera-y-otro-relatos.html" target="_blank">Cazando estrellas</a>, <a href="https://parisnospertenece.wordpress.com/2007/01/12/la-chica-sobre-la-nevera-y-otros-relatos/" target="_blank">París nos pertenece</a>, <a href="https://misfiliasyfobias.blogspot.com/2014/05/la-chica-sobre-la-nevera-pizzeria.html" target="_blank">Filias home</a>, <a href="https://tunombreenlaportada.blogspot.com/2013/06/la-chica-sobre-la-nevera-y-otros.html" target="_blank">Tu nombre en la portada</a>, <a href="https://2000battute.blog/2012/10/13/abram-kadabram-etgar-keret/" target="_blank">2000 battute</a>, <a href="https://www.ithl.org.il/page_13399" target="_blank">ITHL</a>, <a href="https://middlestage.blogspot.com/2007/04/on-etgar-kerets-missing-kissinger.html" target="_blank">The Middle Stage</a>.<br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Enllaços:</span></b><br /><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Etgar_Keret" target="_blank">Etgar Keret</a>, <a href="https://www.elespectador.com/el-magazin-cultural/etgar-keret-hay-una-especie-de-eurovision-del-sufrimiento-article/" target="_blank">perfil de l'autor</a>, <a href="https://www.elespanol.com/el-cultural/letras/20130130/etgar-keret-escritor-israeli-sin-ropajes-profeta/2250199_0.html" target="_blank">referències i context</a>, <a href="https://wordswithoutborders.org/read/article/2010-04/interview-with-etgar-keret/" target="_blank">l'autor parla d'ell mateix</a>, <a href="https://www.nuvol.com/llibres/decaleg-de-escriptor-5810" target="_blank">claus en la seva escriptura</a>,<br /><br /><br /></div>Lleixeshttp://www.blogger.com/profile/03262149977958893001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15692083195760636.post-11898312969510048642023-11-28T18:23:00.003+01:002023-11-28T18:57:33.423+01:00La camisa blanca i altres contes - Bàssem an-Nabrís<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg4T62j1qB-mCLFWSU5D3MGRgPFSIBa1vnjMwT2xOq5rA0cKhAQmzhQTg0rDJnhhW96Prq_Tok9VY73-37mgDVzpMGxwvv7maAHJmUNRItGWIwOIqsVa4Y5o-xYG0lj3WXsHV82W_r-x-xshoKvmR_WSMbuzL7z5SE4Vj0r1wNXjbRfkh1KKgUGciD3A/s662/lleixes_lacamisablanca.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="662" data-original-width="383" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg4T62j1qB-mCLFWSU5D3MGRgPFSIBa1vnjMwT2xOq5rA0cKhAQmzhQTg0rDJnhhW96Prq_Tok9VY73-37mgDVzpMGxwvv7maAHJmUNRItGWIwOIqsVa4Y5o-xYG0lj3WXsHV82W_r-x-xshoKvmR_WSMbuzL7z5SE4Vj0r1wNXjbRfkh1KKgUGciD3A/w231-h400/lleixes_lacamisablanca.jpg" width="231" /></a></div><br /><p><br /></p><p style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: times; font-size: large;"></span></i></p><blockquote><i><span style="font-family: times; font-size: large;"><b>"(...) detesta les regles generals del joc. Per això trenca copes i, molt de tant en tant, plora una estona al bany."</b></span></i></blockquote><p></p><p><br /></p><p><br /><br /><br /><br /><br /></p><p><b>An-Nabrís,
Bàssem. La camisa blanca i altres contes.<br /></b><b>Barcelona: 2018, Editorial Karwán</b></p><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Traducció de Valèria Macías. Il·lustracions de Teo Peiró.<br />
Col·lecció Tetí<br /><img border="0" data-original-height="16" data-original-width="14" height="16" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKz7umW3wjNWKpEN04ZAG61fQfRjP5PgyY8SBCqTuFa4jALKnZrT7T-SWXwv66zQQB8EbgLZUVE0TwEFj9Tkcot5B10N9_3LtTAIzgSUTPoL_12Y6m2p7Lwmqur4zWXLjZ4O_Nw98rUJDc0HJ5sPyij_ScDrvc3SpsJ5UOj2uvODTaSdFNyUkWLPSOfA/s1600/icona_info_01.gif" style="color: #0000ee; text-align: center;" width="14" /><br /></span></p><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #0000ee;"><br /></span></div></div>
<p class="font8" style="line-height: 16.8pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Què en diu la contraportada…</span></b><br /></span>En els textos d’aquest recull, a cavall del relat curt i el microrelat, Bàssem An-Nabrís passa pel sedàs narratiu retalls de vida que aplega durant les seves passejades pels carrers de Barcelona. Veus trencades, mirades torbades i gestos invisibles que l’atreuen per la soledat, l’aïllament i la malenconia que amaguen.<br />Escrites entre el 2013 i el 2016, són històries entranyables amb pinzellades d’ironia, de crítica i de reflexió existencial en les quals l’autor no abandona, sobretot en les més breus, la seva mirada de poeta que busca la paradoxa en l’essència de les coses. <br />An-Nabrís es deixa captivar espontàniament per les vivències de persones vulnerables i pels entorns humils, no en va els seus records de l’altra riba del Mediterrani estan indefectiblement marcats per grans mancances. Tanquen aquest volum vuit contes de caire memorialístic que evoquen la Khan Yunis natal de l’autor.</p>
<p class="MsoNormal"><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <span style="color: #666666;"><b>Com comença...<br /></b></span>A la punta dreta de la platja, en un lloc relativament isolat, la Dolors estén la tovallola blava de flors blanques i s’hi estira com va venir al món.<br />Cada dimarts va al mateix lloc, amb tot un paquet de llaunes de cervesa, i beu i espera que passin orenetes (...).<br /><i>Un migdia molt blanc.</i></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Moments...</span></b><br /><i>
(Pàg. 19)<br /></i>Com el vent que corre per les rajoles va passar la Catalina per la vida: vuitanta anys, dos martis, una feina d’administrativa a l’ambulatori, escapades els caps de setmana, uns estalvis per no caure en la indigència, l’esterilitat i un gos.<br /> Quan, dilluns passat, sola al pis, se’n va anar d’aquest món, va deixar enrere el que deixa el vent a les rajoles: unes partícules de pols i un munt de roba al costat del contenidor d’escombraries per als necessitats. I un collar d’or i alguns mobles i papers. Va venir de la pols i a la pols ha tronat. Un llàgrima, i punt i a part.<br /><i> Pols.<o:p></o:p></i></span></p>
<i>(Pàg. 33)<br /></i> “(...)Una gavina? Una gavina a casa meva? Només em faltava aquesta!”<br /> Inquiet, te m’acosto amb mà tremolosa: “Torna al teu mar!” Fas un crit agut amb intenció d’atacar-me. “Pobra de tu! Si sóc com tu, un estranger en aquest lloc. I véns del mateix mar que vaig creuar jo, des de l’extrem més llunyà, per venir a provar sort.”<br /><i> Visitant de nit.<br /> <br /> (Pàg 38)<br /></i> Els habitants de La Rambla han perdut la memòria. Tant de bo només fossin ells: li ha passat a tothom. Jo, el Mul, vaig al var d’en Miquel, bec com un mul i record. Perquè algú ha de recordar, i més si és testimoni com jo. <br /><i> El Mul.<br /> <br /> (Pàg. 41)<br /></i> Avui en Pere, que ja ha fet seixanta-cinc anys, s’ha jubilat. Ha passat més de dos terços de la vida treballant en una fàbrica de conservants a prop de Girona. Sembla que no n’estigui gaire satisfet, de la feina, i de la vida tampoc. “De què m’ha servit? El com se’m podreix i els molt ximples han fet conservants per a tot menys per a mi!”.<br /><i> Oblit. <br /><br /> (Pàg. 55)<br /></i> A Déu li agrada joguinejar amb els destins dels humans. Als humans els agrada el viure estret. A la vida li agrada empassar-se’ls com una màquina.<br /> Però a en Joan Manuel no li agrada res de tot això –en realitat, d’ençà que va sortir del ventre de la mare, la Núria, detesta les regles generals del joc. Per això trenca copes i, molt de tant en tant, plora una estona al bany.<br /><i> El joc.<br /> <br /> (Pàg. 95)<br /></i> (...) Els dies de fira es lleva i va a comprar els pans acabats de fer, amb aquella fragància i aquell encís. A casa, els llesca i menja. Menja i recorda. Recorda i plora.<br /> Cada vegada que es fa aquella fira a l’Arc de Triomf, compra pa, se’l menja i plora (...).<br /><i> Promeses.<br /> <br /> (Pàg. 103)<br /></i> Això és tot: un mer atzar.<br /> A les sis i tres de la matinada del tretze d’agost va néixer la Verònica, setena néta del Rodrigo. A les sis i tres de la tarda del mateix dia va morir Rodrigo Alfonso, l’avi de la Verònica, que no estava malat.<br /> I als qui no creuen en l’atzar, que el canviïn per la neutralitat de l’existència. Jo, l’escriptor, no acceptaré res més que això. <br /><i> Neutralitat <br /><br />(Pàg. 121)<br /></i> (...) El meu cos no té rems, i el món és un mar de suor.<br /><i> Enuig.<br /> <br /> (Pàg. 125)<br /></i> A Arc de Triomf feia un fred glacial. No hi havia ningú tret d’una noia amb pantalons curts que passejava el seu gos sota un sol imaginari.<br /><i> 17 de gener<br /> <br /> (Pàg. 131)<br /></i> Al metro, el vagabund dormia dret. Des del meu seient vaig veure els seus malsons que queien verticalment i esquitxaven els passatgers asseguts.<br /><i> Esquitx <br /><br />(Pàg. 141)<br /></i> Cada vegada que li enviava un missatges la resposta era la mateixa: el Déu del cel està fora de cobertura.<br /><i> Correspondència. <br /> <br /> (Pàg. 143)<br /></i> Cinc-cents euros per cremar un cadàver a canvi d’un pot de centra.<br /> Capitalisme.<br /> <br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Què en penso...<br /></span></b><i>La
camisa blanca i altres contes</i> de Bàssem an-Nabrís és un exercici de narrativa
breu parida a partir d’un punt de vista força eclèctic, capaç de barrejar
paisatges humans i urbans en un parell de frases, en un parell de línies o en
un parell de pàgines, segons el cas.<p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">De fet, l’autor palestí transita del conte curt a l’aforisme, passant és clar també
pel microrelat. Tant la prosa com l’estructura narrativa de Bàssem an-Nabrís és
senzilla, gairebé mínima, però gens banal. Al contrari: la seva concisió destil·la
una capacitat d’observació fora de mida.<br />
<br />
Algunes de les històries que ens explica
són auto-contingudes, amb un principi anecdòtic i amb un final costumista, i
també a l'inrevés. Altres són purament la translació de sensacions davant d’una
escena concreta o d’una vivència. En definitiva, una mena de instantània d’un
lloc i d’un moment.<br />
<br />
An-Nabrís combina la seva mirada atenta però externa al fet mirat, amb un
context urbà conegut per la gran majoria dels lectors: Barcelona. Aquesta
mixtura genera també una força en la lectura que, acompanyada de la brevetat de
les diferents peces, confereix una lectura àgil, curiosa i còmplice.<br />
<br />Amb tot, si exprimim <i>La camisa blanca i altres contes</i> el suc que en surt té
un cert regust d’impotència davant de l’allau que representa el fet de viure. Tot
i que no ho és ni per forma ni per fons, a la pràctica el recull és una mena de
crit, de queixa sobre la invisibilitat a que es sotmet a una part de la
població. <br />Així, la quotidianitat, però també el pas del temps, i les misèries que salpebren
la nostra vida, conformen la clau de volta temàtica d’aquest recull. <br />
<br />
De vegades més metafòric, de vegades més realista, el palestí crea relats només a
partir de moments. <br />
L’acompanya el traç artístic de Teo Peiró que, d’alguna manera, fa el
recorregut invers: a partir de la paraula, cerca la imatge oportuna. <br />
<br />
Una lectura disruptiva, d’aquelles que obren ments i desbloquen prejudicis.<o:p></o:p></span></p><p><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Altres n'han dit...</span></b><br /><a href="https://www.arabalears.cat/opinio/bassem-an-nabris-palesti-barcelona_1_1230911.html" target="_blank">AraBalears (M. A. Llauger)</a>, <a href="https://www.elnacional.cat/ca/cultura/camisa-blanca-bassem-nabris_268884_102.html" target="_blank">El Nacional (G.Nerín)</a>.<br /></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span><span style="color: #666666;"> Enllaços:</span></b><br /><a href="https://visat.cat/literatura-universal-catala/cat/autor/201/bassem-an-nabris.html" target="_blank">Bàssem an-Nabrís</a>, <a href="https://www.elpuntavui.cat/article/7-vista/8-articles/753926-exiliats.html?tmpl=component&print=1&page=" target="_blank">perfil</a>, <a href="https://youtu.be/Kck2_UL12u0?si=FTA9I-IrRkeMU7iu" target="_blank">l'autor parla de sí mateix</a>, <a href="https://papasseit.cat/portfolio/teo-peiro-retrats/" target="_blank">Teo Peiró</a>.</o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><br /></p><p></p>Lleixeshttp://www.blogger.com/profile/03262149977958893001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15692083195760636.post-15706756871940794912023-11-19T20:21:00.003+01:002023-11-19T20:21:55.463+01:00Perfums - Philippe Claudel<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFp_1RvpDxDogc9o3CNUHG7pPRneWxCNq6uWwxiMZ_iMf_wW42HoEXPJUirHHCE9L-3dFo7yPye8YyWJ_P9EdxIFfKUiFRYAUIkB-4SjGXQxfy2v5g04x1eWJjBmo_-przRbSHXOD_Hg41MzYhD_8BGCTHBlCpWyY79fCjQbm7ieGaRkaRXwW5nNnjKA/s1000/lleixes_Perfums_Claudel.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="626" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFp_1RvpDxDogc9o3CNUHG7pPRneWxCNq6uWwxiMZ_iMf_wW42HoEXPJUirHHCE9L-3dFo7yPye8YyWJ_P9EdxIFfKUiFRYAUIkB-4SjGXQxfy2v5g04x1eWJjBmo_-przRbSHXOD_Hg41MzYhD_8BGCTHBlCpWyY79fCjQbm7ieGaRkaRXwW5nNnjKA/w250-h400/lleixes_Perfums_Claudel.jpg" width="250" /></a></div><br /><p></p><p><br /></p><p style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: times; font-size: medium;"><i></i></span></b></p><blockquote><b><span style="font-family: times; font-size: medium;"><i>"(...) El nostre món somia ser inodor, és a dir, inhumà." </i></span></b></blockquote><p></p><p><br /></p><p><br /></p><br /><br /><br /><br /><b><br />Claudel, Philippe. Perfums. <br /> Barcelona: RBS La Magrana, 2013</b><br /> <br /><i> Parfums. </i>Traducció de Jordi Martín.<br /> Col·lecció Les ales esteses, 328<br /> <br /> <br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Què en diu la contraportada…</span></b><br /> És possible fer balanç de tota una vida a partir de les olors que s’hi ha vinculat. Hi ha aromes del passat, de la infantesa, i les de l’adolescència i els seus primers amors, les de la maduresa amb les seves servituds i felicitats sensorials, i també l’olor de la mort tal com se’ns va fer present per primera vegada en aquells que vam estimar. <br /> Són els perfums perduts o presents en la vida que massa sovint ens passa inadvertida, i que la mà de Philippe Claudel ens torna a fer presents en totes les seves textures i matisos.<br /> <br /> L’<i>after-shave</i> del pare, la crema solar de la mare, els Gauloises i els Gitanes, la canyella dels pastissos i el vi calent, el carbó per treure’s el fred, la tinta de l’escola, el fenc als camps, el jersei de l’oncle.... Sentors simples i complexes, iniciàtiques o finals, dolces o agres com els moments i els records que les acompanyen, i sempre descrites amb una sensibilitat extrema, de gran escriptor dotat per percebre les més mínimes oscil·lacions de les coses. Olors de tota mena emanen d’aquesta seixantena de textos, tot un catàleg de perfums que podem anar descobrint capritxosament ja que la memòria olfactiva també funciona així, relacionant una olor amb un personatge perdut, amb una imatge o amb un ambient, amb una felicitat perdurable, o amb aquella nostàlgia que ens definirà ja per sempre. <br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Com comença…</span></b><br /> Incongruència climàtica: conec arbres coberts de neu al principi del mes de juny. Espessa i alhora lleugera, aquesta neu, en flocs arraïmats, que el vent del vespre frega com si acariciés un ventre estimat.<br /> Acàcia.<br /> <br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Moments...</span></b><br /><i>(Pàg. 13)<br /></i> Pedalo amb els ulls tancats i tiro el cap enrere emborratxant-me del perfum dels pètals i d’una joia febril que cada primavera porta de nou. El dies esdevindran immensos, com la nostra vida.<br /><i> Acàcia.<br /></i> <br /><i> (Pàg. 26)<br /></i> Extractora en fred de perfums suspesos i potencials, la boira saboteja el paisatge quotidià per mostrar-lo i fer-lo sentir d’una altra manera.<br /><i> Boira.<br /> <br /> (Pàg. 35)<br /></i> Creixo en un país d’estacions, tallades amb destral, brutals i definitives. I l’hivern no és pas menys que les altres, clou els anys com qui tanca la porta d’una estança atapeïda d’or i de cristall. A l’hivern somiem. Cantem. Mengem i bevem.<br /><i> Canyella.<br /> <br /> (Pàg. 38)<br /></i> M’agrada escriure i llegir a les cuines. Per a mi, és el lloc essencial, simple i sense compliments, lluny de qualsevol rigidesa protocol·lària. No cal aparentar res, ni jugar a cap mena de joc social. La cuina coneix la nostra veritat profunda. Ens veu al matí amb el rostre masegat per la nit, i al vespre, quan, després d’un dia massa llarg, abaixem la guàrdia, ens afluixem el cinturó i ensenyem les febleses.<br /><i> Carbó.<br /> <br /> (Pàg. 39)<br /></i> Carbó. Carbó que aquí encara es crema una mica pertot, en aquest país de mines explotades. Olor d’infantesa i olor de pobresa, també de tristesa, com si les partícules negre de combustió il·lustressin les desgràcies, grans o petites, perjudicials o benignes, perennes o passatgeres, que es dipositen damunt de les vides humanes i les embruten.<br /><i> Carbó.<br /> <br /> (Pàg. 42)<br /></i> Flor insuportablement extrema, la carronya és discreta, com si no gosés mostrar-se. Oculta. Assetjada. Tímida. No en queda res més que un record violent. La carronya és tot allò que ja no s’assembla a res. El que ja no té forma. L’ésser viu vergonyós s’ha refugiat en la pudor. La seva última residència (...). <br /><i> Carronya.<br /> <br /> (Pàg. 54)<br /></i> Com si la col es conformés amb grans espais de reclusió i només sabés acompanyar la pena i les penes llargues, els finals de vida, les vides destruïdes, les vides vigilades, les vides ofegades, arruïnades, triturades, i també els moribunds. La col forma part de la sentència. I fins i tot quan no hi és ni hi ha estat mai, pot ser que la notem malgrat tot, malgrat ella, a les habitacions que no es ventilen, als mitjons bruts, contra les pells grises, sota les aixelles, a les faldilles i als calçotets, als apòsits. Tenaç fins i tot en absència seva. En definitiva, tan banal que unes altres olors aconsegueixen estrafer-la i usurpar-ne la identitat. En el fons, no és ningú, i segurament per això durant molt de temps ha estat l’àpat d’aquells qui no eren res, i se’ls continua enganxant a la pell. Una pària. Una rèproba. Una desterrada. Una ànima dèbil. Algú a qui no es mira. Espero fer pudor de col durant molt de temps, encara.<br /><i> Col<br /> <br /> (Pàg. 55)<br /></i> (...) som a mitjans de juliol: el brunzit dels grills i de les llagostes, l’infinit de les vacances.<br /><i> Crema solar.<br /> <br /> (Pàg. 58)<br /></i> Els colors desanimen el més intrèpid dels contempladors: castanys grumollosos, marrons, beixos malaltissos, ocres diarreics, grisos intestinals. Una paleta patològica, inquietant, com per pintar-hi el pronòstic vital de tot un món. Es podria pensar que fa pudor. Doncs no. De la mateixa manera que l’hàbit no fa al monjo, el color no fa pas l’olor. <br /><i> Depuradora d’aigües.<br /> <br /> (Pàg. 74)<br /></i> (...) alè de vi del capellà després de l’eucaristia i, sobretot, la fe milions de persones des de fa segles que traspua aquesta olor tan particular que és la pietat, tenaç, profunda, inesborrable. L’olor de la creença indefectible en una mentida meravellosa que fa dos mil anys que dura ha sustentat molts éssers, n’ha matat molts.<br /><i> Església.<br /> <br /> (Pàg. 81) <br /></i> Ens alimentem de ros. Perquè a vegades el perfum és olor. I formes, també. Fenc estès, garbons, munts, pallers, feixos paral·lelepípedes, cilindres grossos i com descarregats per una nau espacial. Sota un sol constant, la humitat desapareix foragitada per l’encalç de les hores. Forn de cel obert que cou a foc lent, sense cremar.<br /><i> Fenc.<br /> <br /> (Pàg. 85)<br /></i> Encara que a fora el ple sol emblanqueixi les façanes, necessitem la nit. Falsa. Recreada peça per peça amb tots els mitjans a l’abast. Som joves, a penes tenim 16 anys i ja ens enterrem. Als soterranis. Als hangars condemnats. Als garatges amb envelats. A la recerca de racons foscos, d’angles morts, de sofàs prou enfonsats perquè els seus braços ens serveixin de paravents. Amagar-nos dels altres. Amagar-nos de nosaltres mateixos, de la nostra por d’acostar-nos a una noia, de sentir-la a prop, arrambada (...).<br /><i> Festa.<br /> <br /> (Pàg. 104)<br /></i> (...) en aquesta biblioteca rància, en el silenci més profund, entre els rostres absents dels meus amics i els seus cossos avorrits, embriagat per la pudor d’humitat –que és l’olor que fan els llibres vells, tal com vaig aprendre més endavant-, entro en un país, el de la ficció i els seus mil viaranys, que des d’aleshores ja no he abandonat. Sóc com els llibres. Sóc dins dels llibres. Ells són el lloc on visc, lector i artesà, i el que em defineix millor. <br /><i> Humitat.<br /> <br /> (Pàg. 107)<br /></i> El pare desendolla la màquina, n’enrotlla el cable, la desa al ‘armariet, a la part esquerra, i agafa un flascó ample i llis que conté una aigua verda. <i>Mennen, per a nosaltres els homes</i>. A mi em falta molt per ser un home. Agita el flascó per fer-ne rajar garbes de líquid damunt la concavitat dispendiosa de la mà esquerra. Com en l’anunci. Molt de pressa, amb el palmell mullat es dóna uns quants copets a les galtes, la barbeta i el coll. De sobte ens assalten aromes arrogants de mentol i de cítrics, encara més ferotges per la presència de l’alcohol que s’arremolina en l’aire i que ens fa picar el nas.<br /><i> Loció de massatge.<br /> <br /> (Pàg. 112)<br /></i> Purins, fems, meda líquida, llufa, nata agra, dent cariada; si olorar-lo és difícil, dins la boca s’allibera. Respirar-lo el condemna, tastar-lo l’amnistia. Darrere la seva aparença de Quasimodo, d’Aneguet Lleig o de sarnós, hi ha un príncep que per aparèixer espera que el vulguin apreciar bé. Sovint ens equivoquem, amb els formatges o amb les persones. <br /><i> Munster.<br /> <br /> (Pàg. 124) <br /></i> Quan hi entres, ha saps que no ets a la floristeria. L’orina rància, els excrements, el cresol i el lleixiu composen uns miasmes que poden representar al lletania de la nostra misèria. Per pocs diners s’hi rep una classe de moral. Respirar aquestes olors equival a una acte d’humilitat i de contrició. El nostre món somia ser inodor, és a dir, inhumà. Durant els segles que han precedit el nostre, tot feia olor, de les coses pitjors i de les millors. Assetgem les olors, les dels nostres cossos, les de les nostres ciutats, com si fossin grans delinqüents que ens recordessin massa que produïm humors i que aquests humors puden. <br /><i> Pixadors <br /><br />(Pàg. 131)<br /></i> La presó és un perol tancat dins del qual s’escabetxen cossos, ànimes, anys. S’hi menja. S’hi dorm. S’hi aprèn. S’hi oblida. S’hi rumia. S’hi destrueix. S’hi cau. S’hi aixeca. S’hi defeca. S’hi fan palles. A vegades s’hi dóna pel cul. S?intenta matar-hi el temps. Però no és pas un lloc monstruós per això. Nosaltres l’hem creada. Està feta a la nostra imatge. En resum, és a la humanitat el que la quinta essència és a la fragància: un concentrat absolut.<br /><i> Presó.<br /> <br /> (Pàg. 134)</i><br /> El guardo dins un armari, prop de les golfes, del qual l’exhumo sovint per tocar-lo, ensumar-lo i retrobar-hi aquell oncle a qui em vaig estimar molt des que era petit; que em va veure créixer com un segon pare, però alliberat de totes les càrregues i de totes les preocupacions de la paternitat, i que, de fet, era més alegre i més divertit que el pare. Fer-ne dol és llançar un grapat de vida als ulls de la mort, Sabem que només l’encegarem per un instant, però això ja ens alleuja. I així poder continuar. Un dia em duc el pul·lòver a la cara i no hi retrobo res. S’ha desfet del tot. L’oncle l’ha abandonat. Ja no és res més que un vell parrac, sense memòria i sense ànima. Igualment el conservo. Escara és allà dalt, prop del cel, dins l’armari de les golfes.<br /><i> Pul·lòver. <br /><br />(Pàg. 139)</i><br /> (...) transcorren uns segons inquietants en què les geografies del present i de la memòria es confonen; en què deixo de tenir edat, i juguen amb mi per mitjà d’aquest sentit activat, la qual cosa fa alhora que em penedeixi de ser allà i que estigui content de poder,a mil llegües de distància del lloc on vaig néixer, recuperar fragments d’olors i, com fa un arqueòleg pacient amb unes restes de ceràmica, tornar a enganxar i recompondre la vella quotidianitat trencada. <br /><i> Rius.<br /> <br /> (Pàg. 150)</i><br /> (...) cap sexe és igual a un altre, ni s’embelleix amb les mateixes fragàncies, i els petons que s’hi dipositen, talment com si fossin ofrenes o consols, intenten amansir la bonica criatura adormida que sembla que hi viu, agombolada per un perfum persistent que, segons la dona, recorda un bosc de cedres, el pa que es torra, la feble acidesa del poncem, el mesc d’algunes pells salvatges, la llet, el malt i el caramel, però tot això enmig d’una atenuació de notes menors, un xiuxiueig d’lors que, per ésser percebudes i celebrades, demanen que t’hi acostis tant com puguis; que hi posis els narius i els llavis; que el besis i l’ensumis amb els ulls tancats i la humilitat agenollada de l’orant davant la deessa.<br /><i> Sexe femení.<br /> <br /> (Pàg. 168)</i><br /> (...) estic encara en aquesta edat incerta en què, mentre ens allunyem d’una manera de pensar primitiva, en conservem les supersticions més prominents.<br /><i> Vellesa <br /><br />(Pàg. 173)<br /></i> (...) viatjar és també perdre’s, desfer-se del que es coneix per renéixer sense punts de referència i deixar que els sentits es familiaritzin amb la terra. I aleshores sentir com mai l’alè dels països nous. <br /><i> Viatge.<br /> <br /> (Pàg. 174)</i><br /> Cada lletra té una olor i cada verb, un perfum. Cada paraula difon en la memòria un lloc i els seus efluvis. I el text que es teixeix a poc a poc, amb el fil dels atzars conjuminats de l’alfabet i del record, es converteix aleshores en el riu meravellós, mil cops ramificat i olorós, de la nostra vida somiada, de la nostra vida viscuda i de la nostra vida futura, que ara se’ns emporta, ara ens descobreix. <br /><i> Viatge. </i><br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Què en penso...</span></b><br />En certa manera aquest llibre és com el vi que amb el transcurs del temps madura i és capaç d’oferir una paleta d’aromes i sabors múltiples. El que ha fet Philippe Claudel amb <i>Perfums</i> és bàsicament macerar la seva memòria en un bon grapat d’olors (i pudors) i transcriure’n les seves sensacions i records.<br /> <br /><i> Perfums</i>, si bé parteix d’un punt de vista autobiogràfic, és un joc de complicitats amb el lector. Sobretot amb els lectors de més edat, a qui la lectura evocarà sensacions i records propis a partir dels aromes proposats per Claudel (i d’altres que el mateix lector recordarà de cop i volta durant la lectura). <br /> <br /><i> Perfums</i> és des d’aquest punt de vista una lectura terapèutica, gairebé màgica. Una lectura reparadora, apta per llegir a estones o fer-ne una lectura completa, com vulgui el lector. La seva estructura, tres o quatre pàgines dedicades a cada aroma, així ho permet. <br /><br />De fons domina, la vida de poble, el bosc, la natura. Tot un recull d’aromes mítics (aquelles olors que en quant les perceps essent un xaval, t’obra finestres imaginàries) que omplen d'optimisme. <br /><br />Però el que fa gran el llibre és que no es limita a les olors evocatives de la infància; també hi trobem olors reals i tangibles (els fems, la orina, el fum, el sexe sense anar més lluny). <br /> <br /> Amb tot, aquest calidoscopi olfactiu està fet a partir de la memòria olfactiva de l’autor, i per tant des d’un punt de vista masculí. Potser les lectores gaudiran compartint els aromes més contextuals, però segur que troben incomplet l’inventari d’aromes més personals. <br /><br />(Se m'acut que seria interessant tenir una contrapartida des d’una visió femenina i veure quines olors són comunes i quines privatives de cada sexe.)<br /><br />Per cert, Claudel excel·leix en la seva prosa. D’una banda atrapa al lector amb una força lírica inaudita. De l’altra, és tant evocativa que mentre el lector llegeix les experiències de l’autor no pot evitar comparar-les amb les seves pròpies (i tornar a sentir olors perdudes fa anys). <br /><br />La prosa de Philippe Claudel a <i>Perfums</i> també sembla transgredir les percepcions sensorials doncs l'autor és capaç d’acolorir olors, de texturitzar aromes i pudors i de fer servir el gust per olorar. <br /><br /><i>Perfums</i> (sense trama, sense personatges, sense clímax) s’atansa al lector gairebé des del subconscient. La seva lectura és una experiència bellíssima i del tot grata, doncs converteix lectura en medicina per l’ànima. <br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Altres n'han dit...</span></b><br /><a href="https://elhacedordesuenos.blogspot.com/2013/10/aromas-de-philippe-claudel.html" target="_blank">El hacedor de sueños</a>, <a href="https://librosenestereo.blogspot.com/2013/05/perfumes-de-vida-aromas-philippe-claudel.html" target="_blank">Libros en estéreo</a>, <a href="http://www.desdelaperplejidad.com/2013/12/" target="_blank">Desde la perplejidad</a>, <a href="https://loqueleolocuento.blogspot.com/2014/10/aromas-philippe-claudel.html" target="_blank">Lo que leo lo cuento</a>, <a href="https://vinculoliterario.wordpress.com/2021/12/29/aromas-de-philippe-claudel-olga-v/">Vínculo literario</a>, <a href="https://www.elboomeran.com/obras/aromas/" target="_blank">El Boomeran(g)</a>, <a href="https://www.revistacromos.com.co/personajes-y-celebridades/philippe-claudel-repasa-su-vida-en-aromas/" target="_blank">Cromos</a>, <a href="https://shinynewbooks.co.uk/parfums-by-philippe-claudel" target="_blank">Shiny News Books</a>, <a href="https://jacquiwine.wordpress.com/2014/10/14/parfums-by-philippe-claudel-tr-by-euan-cameron/" target="_blank">Jacqui Wine's Journal</a>, <a href="https://efeitodoslivros.blogspot.com/2014/05/perfumes-de-philippe-claudel-opiniao.html" target="_blank">Efeito dos Livros</a>, <a href="https://ilmestieredileggereblog.com/2019/07/09/philippe-claudel-profumi-inventario-sentimentale-degli-odori-di-una-vita/" target="_blank">Il mestiere di leggere</a>, <a href="https://www.viaggieprofumi.it/2013/12/philippe-claudel-profumi-inventario.html" target="_blank">Viaggi, luoghi e profumi</a>.<br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Enllaços:</span></b><div><a href="https://lleixes.blogspot.com/search/label/Philippe%20Claudel" target="_blank">Philippe Claudel</a>, <a href="https://www.elpuntavui.cat/article/697768-ensumant-la-vida.html" target="_blank">perfil</a>, <a href="https://culturaacompanada.blogspot.com/2013/07/aromas-recuerdos-de-vida.html" target="_blank">fisiologia de l'olor</a>, <a href="https://emporion.org/el-poder-de-les-olors/" target="_blank">les olors literàries</a>, <a href="https://youtu.be/Ls71YaLjJG8?si=HNsA_SMDoGlYgcbc" target="_blank">l'olfacte: memòria i emoció</a>, <a href="https://hablemosdeneurociencia.com/olfato-la-memoria/" target="_blank">aproximació neurològica a la memòria olfactiva</a>.<br /><br /></div>Lleixeshttp://www.blogger.com/profile/03262149977958893001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15692083195760636.post-63606670743829894842023-11-18T18:16:00.000+01:002023-11-18T18:16:27.710+01:00Poema de Gilgamesh<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOSXhZl9F0EJjN3H4pIvPAV-OA9XuZ5sKbNPrIWTWfwLOm9IcrltJfn1xrue4Ox3wKtVp2GJgADYgTBi7vs6Ihq3Lu6ZfO5ySeEuMZOE4UThlkD3Rjec9e5zs_dsNCdBAu-TstBJ6o4EI5hPCyr541-bSmIyuZ3hLDTlWFCHanZLQDnWoaPRcCISIhvw/s1244/lleixes_Gilgamesh.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1244" data-original-width="850" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOSXhZl9F0EJjN3H4pIvPAV-OA9XuZ5sKbNPrIWTWfwLOm9IcrltJfn1xrue4Ox3wKtVp2GJgADYgTBi7vs6Ihq3Lu6ZfO5ySeEuMZOE4UThlkD3Rjec9e5zs_dsNCdBAu-TstBJ6o4EI5hPCyr541-bSmIyuZ3hLDTlWFCHanZLQDnWoaPRcCISIhvw/w274-h400/lleixes_Gilgamesh.jpg" width="274" /></a></div><p></p><p><span style="font-family: times; font-size: x-large; font-style: italic; font-weight: bold;"> </span></p><p><b><span style="font-family: times; font-size: large;"><i></i></span></b></p><blockquote><div style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: times; font-size: large;"><i>"(...) [Els dies] dels humans estan comptats,</i></span></b></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: times; font-size: large;"><i>tot allò que facin és [vent] (...)."</i></span></b></div></blockquote><br /><p></p><p><br /></p><p> </p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b>Poema de
Gilgamesh<br />
Barcelona: Adesiara Editorial, 2022<br /></b>
<br /><i>Sa nagba Imuru</i>, traducció de Lluís Feliu i Adelina Millet.<br /> Col.lecció d’ací i d’allà, 88<br /></span></p><div style="text-align: left;"><a href="http://www.adesiaraeditorial.cat/ficha.aspx?cod=ACI000088" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="16" data-original-width="14" height="16" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9pyTGYzbUBUlyP7N5Ehbw5kScxY834eqsy3V_TD7Tle0l6ggreQ507RphtByBb73zzMwsEBjubC-8KQMhEYLLOxzNDO_tYOlZBwJMreH5_RfZj3v4e3SkCxm43m92lIQeKPKIOubAychDfzjJNiOdmCJA-R-o1svdCPTyo8PwAshYZfadtsfWwa_IBQ/s1600/icona_info_01.gif" width="14" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal"><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Què en diu l’editorial...</span></b><br /> El Poema de Gilgamesh és l’epopeia més important que ens van llegar les civilitzacions sumèria i babilònica, i l’obra culminant de més de tres mil anys d’escriptura cuneïforme. En aquesta primera fita de la literatura universal, la vellesa del text harmonitza com en cap altra creació amb la bellesa i la força de les imatges. No es tracta només d’un poema èpic que exalça les proeses de Gilgamesh, rei d’Uruk, i del seu company Enkidu, sinó també d’una obra que ens mostra amb tota justesa alguns dels temes que sempre han inquietat els éssers humans: la presència ineluctable de la mort, els lligams indissolubles de l’amistat, l’assoliment del poder, la cerca sempiterna de la immortalitat... En aquest volum presentem, a més de la traducció filològica —directament de la llengua accàdia— de tots els textos conservats, una versió poètica d’aquesta magna epopeia.<br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Com comença...</span></b><br /> TAULETA I<br /> <br /> El que va veure l’abisme, el fonament del país,<br /> va conèixer [els costums], era savi en tot.<br /> [Gilgamesh, el que va] veure l’abisme, el fonament del país,<br /> va conèixer els costums, era savi en tot.<br /> <br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Moments...</span></b><br /><i> (Pàg. 60)</i><br /> L’altívol Gilgamesh, perfecte, terrible,<br /> el que va obrir les vies de les muntanyes,<br /> el qui va excavar pous a la falda dels turons,<br /> el qui va creuar el mar, l’ample oceà, fins on surt el sol.<br /> <br /> El qui va explorar els confins del món a la recerca de la vida,<br /> el qui va aconseguir arribar, mitjançant la seva força, a Utanapishti, el llunyà,<br /> el qui va refundar els centres de culte que el diluvi havia destruït,<br /> el qui va restablir els ritus per a la nombrosíssima humanitat.<br /> <br /> Qui pot rivalitzar amb ell en reialesa!<br /> ¿Qui més, a banda de GIlgamesh, pot dir: “Jo sóc el rei”? (...) <br /><br /><i>(Pàg. 68)<br /></i> (...) “Tu ets bell, Enkidu, tu ets com un déu.<br /> ¿Per què rondes per l’estepa amb els animals?<br /> Vine, et portaré cap a Uruk-el-Corral,<br /> al temple pur, allà on viuen Anu i Íshtar.<br /> <br /> allà on es troba GIlgamesh, perfecte en força,<br /> allà on, com un brau, senyoreja el poble.”<br /> Ella li va parlar i ell hi va estar d’acord:<br /> el seu cor assenyat cercava un amic. (...)<br /> <br /><i> (Pàg. 74)<br /></i> (...) La Diferent va prendre la paraula,<br /> tot dient a Enkidu:<br /> “Enkidu, menja’t el pa, / el símbol de la vida,<br /> beu la cervesa, el destí del país.”<br /> <br /> Enkidu es va menjar el pa / fins que va quedar satisfet,<br /> es va veure la cervesa, / set bols.<br /> El seu esperit es va alliberar i es va posar a cantar,<br /> el seu cor es va alegrar, / la seva cara es va il·luminar (...) .<br /> <br /><i> (Pàg. 82) <br /></i> (...) [Els dies ] dels humans estan comptats,<br /> tot allò que facin és [vent] (...). <br /><br /><i>(Pàg. 85)<br /></i> (...) Els consellers grans es van aixecar <br /> i van informar GIlgamesh:<br /> “Tu ets jove, Gilgamesh, et deixes portar pel cor;<br /> tot allò que has dit, no ho coneixes.<br /> <br /> Humbaba, el seu crit és el diluvi,<br /> la seva boca és foc, el seu alè és la mort,<br /> ell sent la remor del bosc a seixanta dobles llegües.<br /> Aquell que s’endinsi al seu bosc serà [presa de la debilitat].<br /> <br /> ¿Qui serà capaç d’endinsar-se al seu bosc?<br /> ¿Qui, entre els Igigi, serà capaç de desafiar-lo?<br /> Adad va el primer, i ell, el segon.<br /> Enlil va destinar-lo a atemorir la gent<br /> i a protegir (el Bosc) dels Cedres.”<br /> <br /> Gilgamesh va escoltar les paraules dels consellers grans,<br /> ell va mirar Enkidu i [es va posar a riure...].<br /> <br /><i> (Pàg. 97)<br /></i> (...)[Gilgamesh va posar la barbeta sobre els seus genolls,]<br /> [el somni que envoltava els humans va caure sobre ell.]<br /> [Al mig de la nit, es va acabar el seu somni, ]<br /> [es va aixecar i va dir al seu amic:]<br /> <br /> [“Amic meu, ¿no m’has cridat? ¿Per què estic despert?]<br /> [¿No m’has tocat? ¿Per què estic confós?]<br /> [¿No ha passat un déu? ¿Per què la meva carn està paralitzada?]<br /> [Amic meu, aquesta nit he tingut un somni, ] (...)<br /> <br /><i>(Pàg. 113)<br /></i> (...) Els núvols blancs es van tornar negres,<br /> la mort va caure sobre ells com la boira.<br /> Shàmash va aixecar una gran tempesta contra Humbaba,<br /> el vent del sud, el vent del nord, el vent de l’est i el vent de l’oest, l’oratge,<br /> el temporal, el vendaval, el vent destructor, el cicló, <br /> l’huracà, la borrascada, la tempesta, el tornado.<br /> <br /> Van aparèixer tretze vents i es va enfosquir la cara de Humbaba (...).<br /> <br /><i> (Pàg. 121)<br /></i> (...) La reina Íshtar es va fixar en la bellesa de Gilgamesh:<br /> “Gilgamesh, vine, sigues el meu amant!<br /> Dóna’m els teus fruits, dóna-me’ls!<br /> Tu has de ser el meu marit, i jo seré la teva esposa! (...)<br /> <br /><i> (Pàg. 125)<br /></i> “(...) Pare meu, dóna’m el Brau Celeste,<br /> jo mataré Gilgamesh a la seva llar;<br /> <br /> si no em dónes el Brau Celeste,<br /> destru[iré l’in]fern, juntament amb la seva llar,<br /> posa[ré... a]l món inferior,<br /> faré pujar els morts perquè devorin els vius,<br /> faré que els morts siguin més nombrosos que els vius.”<br /> <br /><i>(Pàg. 136)<br /></i> “(...)[Em va peg]ar, em va convertir en un colom,<br /> [va lli]gar els meus braços com (les ales) d’un ocell,<br /> em va capturar i em va conduir a la casa de la foscor, la llar d’Irkal·la, <br /> a la casa de la qual qui hi entra ja no en surt,<br /> <br /> al camí que no té viatge de tornada,<br /> a la casa els habitants de la qual estan privats de llum,<br /> allà on el seu aliment és la pols i el seu menjar és el fang:<br /> vestits com ocells, guarnits amb ales,<br /> no veuen la llum, viuen entre tenebres. (...)<br /> <br /><i> (Pàg. 141)<br /></i> (...) Escolteu’me, nois, escolteu-me a mi,<br /> escolteu-me, anciants de [l’ampla] cutat [d’Ur]uk, escolteu-me!<br /> Jo ploraré Enkidu, el meu amic,<br /> em lamentaré amargament com una ploranera.<br /> <br /> Una destral al meu cantó, la confiança del meu braç.<br /> l’espasa de la meva cintura, l’escut davant meu,<br /> el meu vestit de festa, el cinturó de la meva satisfacció;<br /> es va aixecar un vent maligne i m’ho va robar (...).<br /> <br /><i>(Pàg. 170)<br /></i> (...) t’estàs aproximant al final dels teus dies.<br /> La descendència de la humanitat és tallada com les canyes d’un canyar,<br /> el jove formós i la jove formosa<br /> ràpi[dament...] la mort se’ls endurà.<br /> <br /> Ningú no pot veure la mort,<br /> ningú no pot veure la cara [de la mort],<br /> ningú no pot [sentir] la veu de la mort.<br /> La mort terrible escapça la humanitat (...). <br /><br /><i>(Pàg. 174)<br /></i> (...) Paret de canyes, escolta! Paret, estigues al cas!<br /> Home de Shuruppak, fill d’Ubar-Tutu,<br /> enderroca la casa, construeix un vaixell!<br /> <br /> Abandona les riqueses i busca la vida!<br /> Refusa les propietats, salva la vida!<br /> Fes pujar al vaixell la llavor de totes les criatures vivents! (...). <br /><br /><i>(Pàg. 178)<br /></i> (...) En arribar el setè dia,<br /> el diluvi anava minvant la batalla,<br /> el mar es va calmar com una partera que havia lluitat,<br /> la tempesta es va amansir, el diluvi es va aturar. <br /> <br /> Vaig mirar el dia, regnava el silenci,<br /> tota la gent s’havia convertit en fang (...).<br /> <br /><i> (Pàg. 193)<br /></i> “(...) Explica’m, amic meu; explica’m, amic meu!<br /> Explica’m els costums de l’infern que tu has vist.”<br /> “No te’ls explicaré, amic meu, no te’ls explicaré.<br /> Si he d’explicar-te els costums de l’infern que he vist,<br /> tu seuries (i) ploraries (...)”.<br /> <br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Què en penso...</span></b><br />Llegir el <i>Poema de Gilgamesh</i> és llegir la primera narració literària de la història de la humanitat. O al menys la primera que reuneix una sèrie d'elements narratius i temàtics que junts conformen un dels primers aparells literaris pròpiament dits. <br /><br />Així, l'heroi, la vida i la mort, l'amistat, la transgressió, el poder i el sexe, els déus i els inferns... són els elements caracteritzen aquesta epopeia. Posa les bases i és font d'inspiració directe de moltes cultures posteriors però, al tanto, també de diferents religions a venir (judaisme i cristianisme, per exemple).<br /><br />Tot i no ser una lectura fàcil és però força gratificant, doncs és un testimoni directe d'allò que connecta el fet atàvic que caracteritza l'ésser humà amb el fet cultural i civilitzat.<br /><br />Però el que de debò enlluerna al lector és l’edició que Adesiara ens proposa. Un treball elaboradíssim de Lluís Feliu i Adelina Millet que, a banda de proporcionar-nos context i informació a partir d'una completa introducció i una rica bibliografia, també ens ofereixen el poema en una primera transcripció científica (allunyada de qualsevol estructura poètica arcàica). <br /><br />I no en tenen prou. Complementen la versió estàndard de l'epopeia de Gilgamesht amb un recull de les darreres troballes arqueològiques. Això permet ampliar i engrandir la versió inicial amb nous fragments i versions per primer cop en la nostra llengua. <br /><br />El punt que falta per arribar a l'excel·lent el guanyen amb la re-elaboració poetìca en català de la llegenda. Lluís Feliu adapta el text científic a una forma poètica més reconeixible, tot i que en certs passatges arriba a ser un exercici força arriscat.<br /><br />Tot plegat una gran obra i per tant, una gran lectura: tant pel què els nostres més antics avantpassats ens relaten, com per la magnifica edició del poema que podem fruir gràcies a Adesiara. </p><p class="MsoNormal"><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Altres n'han dit...</span></b><br /><a href="https://lacuevadeloslibros.blogspot.com/2014/06/el-poema-de-gilgamesh-o-el-primer.html" target="_blank">La cueva de los libros</a>, <a href="https://bauldelcastillo.blogspot.com/2015/07/otros-mundos-xii-el-poema-de-gilgamesh.html" target="_blank">Baúl del Castillo</a>.<br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Enllaços...</span></b><br /><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Epopeia_de_Guilgameix#Directa._Edicions_del_poema" target="_blank">Context</a>, <a href="https://culturasdenorta.blogspot.com/2017/09/poema-de-gilgamesh.html" target="_blank">temes i analogies</a>, <a href="https://www.despertaferro-ediciones.com/2020/epopeya-de-gilgamesh-el-heroe-que-vencio-a-la-muerte/" target="_blank">perfil de Gilgamesh i la seva època</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mesopot%C3%A0mia" target="_blank">Mesopotàmia</a>, <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Cuneiform" target="_blank">escriptura cuneiforme</a>, <a href="https://utopia235.blogspot.com/2013/03/el-poema-de-gilgamesh-y-las-antiguas_9.html" target="_blank">testimoni antropològic</a>, <a href="https://annalicemoshist8ria.blogspot.com/2013/03/el-poema-de-gilgamesh-en-busca-de_6.html" target="_blank">de la mort i de la immortalitat</a>, <a href="https://bryansentes.com/2019/02/20/becoming-anthropocentric-enkidu-shamhat-and-the-epic-of-gilgamesh/" target="_blank">benvingut a la civilització</a>, <a href="https://phte.upf.edu/dhte/orientales/gilgamesh/" target="_blank">versions</a>, <a href="https://webs.ucm.es/info//especulo/numero45/gilgames.html" target="_blank">la gènesi de l'heroi</a>.<br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Llegeix-lo...</span></b><br />Anglès (<a href="https://www.ebl.lmu.de/corpus/L/1/4" target="_blank">html</a>, edició estàndard de l'<i>electronic Babylonian Library</i>) <br />Espanyol (<a href="https://drive.google.com/file/d/1oJO4zwIGG2rty39M5e33EPJtHZUt0mHn/view" target="_blank">pdf</a>)<br /><br /></p>Lleixeshttp://www.blogger.com/profile/03262149977958893001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15692083195760636.post-79533813403899175422023-10-29T19:10:00.002+01:002023-10-29T19:33:48.619+01:00Bajo el sol jaguar - Italo Calvino<p> </p><p></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioLheusVanfbsPiWGRhlHaYMFJQibIP9M8QMvBsFgTh19rS8I1czYfFlm2iHH4TxCmrJH64yv_LXJz8LjjG0YdQFq8RrA_E5m4uhHWVQ1vUD1qMizG1fsqLxDnXmF0FdJ3WLOcXviwtZYh5WTnzTlNjYstRIrkp9MsSbL3YWTQGVj7yMH68s5r9fFEDg/s1500/lleixes_SolJaguar_Calvino.jpg" style="clear: right; display: inline; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="1028" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioLheusVanfbsPiWGRhlHaYMFJQibIP9M8QMvBsFgTh19rS8I1czYfFlm2iHH4TxCmrJH64yv_LXJz8LjjG0YdQFq8RrA_E5m4uhHWVQ1vUD1qMizG1fsqLxDnXmF0FdJ3WLOcXviwtZYh5WTnzTlNjYstRIrkp9MsSbL3YWTQGVj7yMH68s5r9fFEDg/w274-h400/lleixes_SolJaguar_Calvino.jpg" width="274" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioLheusVanfbsPiWGRhlHaYMFJQibIP9M8QMvBsFgTh19rS8I1czYfFlm2iHH4TxCmrJH64yv_LXJz8LjjG0YdQFq8RrA_E5m4uhHWVQ1vUD1qMizG1fsqLxDnXmF0FdJ3WLOcXviwtZYh5WTnzTlNjYstRIrkp9MsSbL3YWTQGVj7yMH68s5r9fFEDg/s1500/lleixes_SolJaguar_Calvino.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: large;"><i></i></span></p><blockquote><span style="font-family: times; font-size: large;"><i> "(...) Algo que no logras decirte ni siquiera a ti mismo trata dolorosamente de hacerse oir...".</i></span></blockquote><p></p><p class="MsoNormal"><b><br /></b></p><p class="MsoNormal"><b><br /></b></p><p class="MsoNormal"><b><br /></b></p><p class="MsoNormal"><b>Calvino, Italo. Bajo el sol jaguar. <br />
Barcelona: Tusquets, 1989.</b><br />
<br /><br />Col·lecció Andanzas, 104<br /> <br /> <br /> <br /><br /><br /> <br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Què en diu l’editorial...</span></b><br /> Tres cuentos, tres sentidos: el olfato, el paladar, el oído. La sensualidad que se desprende de la gozosa lectura de estas tres breves obras maestras, inéditas en España, y que nos embarga en la fantasía de un perfume muy especial, en el ritual casi mitológico de un peculiar sabor y en la inquietante multiplicidad de un sonido, nos ayuda a olvidar que el proyecto de Italo Calvino era el de completar este libro con los sentidos del tacto y la vista. Difícil será borrar de la memoria esa sensación de presencia casi corpórea de los aromas que busca incesantemente ese elegante hombre maduro para su amante, de los exóticos platos que despiertan el deseo en ese escritor que visita templos mexicanos y de las obsesivas resonancias que amenazan a un rey demasiado poderoso. ¿Quién de nosotros no ha sido alguna vez víctima consentida de alguna persistente presencia de los sentidos? Surgen entonces los insinuantes fantasmas que pueblan en la sombra nuestra cotidiana ruina. <br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Com comença...</span></b><br /> Me sorprendió ver a un hombre blanco entrar en el bar de Joppy. No sólo porque fuera blanco, sino porque llevaba un traje blanco grisáceo de lino, camisa blanca, panamá y zapatos color hueso con relampagueantes calcetines de seda blancos.<br /> <br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Moments...</span></b><br /><i> (Pàg. 12)<br /></i> Olvidado el alfabeto del olfato que elaboraba otros tantos vocablos de un léxico precioso, los perfumes permanecerán sin palabra, inarticulados, ilegibles.<br /><i> El nombre, la nariz.<br /></i> <br /><i> (Pàg. 16)<br /></i> (...) eso era lo que yo pedía de la precisa experiencia de Madame Odile: dar un nombre a una conmoción del olfato que no lograba ni olvidar ni retener en la memoria sin que se destiñera lentamente. Tenía que darme prisa: también los perfumes de la memoria se evaporan (...)<br /><i> El nombre, la nariz.<br /> <br /> (Pàg. 17)</i><br /> (...) todo se siente primero con la nariz, todo está en la nariz, el mundo es la nariz (...).<br /><i> El nombre, la nariz. <br /><br />(Pàg. 29)<br /></i> (...) “¡Rápido, al Bois, Auguste, y a buen trote!” Y apenas el faetón se mueve, respiro profundamente para liberarme de todos los efluvios que se me han mezclado en el cráneo, saboreo el olor de cuero de los asientos y de los arneses, el hedor del caballo de su estiércol de su orina humante, vuelvo a oler los mil olores solemnes o plebeyos que vuelan en el aire de Paris, y sólo cuando los sicómoros del Bois de Boulogne me sumergen en la linfa de su follaje y el riego de los jardineros levanta del trébol el olor de tierra, doy orden a Auguste de doblar hacia Passy.<br /><i> El nombre, la nariz.<br /><br /> (Pàg. 41)<br /></i> (...) no tenían más que idear y preparar y comparar y corregir recetas que expresaran sus fantasías encerradas entre aquellos muros, fantasías, además, de mujeres refinadas, y ardientes, e introvertidas y complicadas, mujeres con necesidades de absoluto, con lecturas que hablaban de éxtasis y transfiguraciones y martirios y suplicios, mujeres con exigencias contradictorias en la sangre, genealogías en las que la descendencia de los Conquistadores se mezclaba con la de las princesas indias, o de las esclavas, mujeres con recuerdos infantiles de frutas y aromas de una vegetación suculenta y densa de fermentos, aunque crecida en aquellos soleados altiplanos. <br /><i> Bajo el sol jaguar.<br /> <br /> (Pàg. 43)<br /></i> A través de blancas manos de novicias y de manos morenas conversas, la cocina de la nueva civilización hispano-india se había convertido ella también en campo de batalla entre la ferocidad agresiva de los antiguos dioses del altiplano y la sobreabundancia sinuosa de loa religión barroca...<br /><i> Bajo el sol jaguar.<br /> <br /> (Pàg. 48)<br /></i> (...) nuestra complicidad no podía ser más plena, precisamente porque nuestro modo de vivir la misma pasión, en armonía con nuestros respectivos temperamentos, era diferente: Olivia, más sensible a los matices de la percepción y dotada de una memoria más analítica donde cada recuerdo permanecía distinto e inconfundible; yo, más inclinado a definir verbalmente y conceptualmente las experiencias, a trazar la línea ideal del viaje que realizábamos dentro de nosotros al mismo tiempo que el viaje geográfico. <br /><i> Bajo el sol jaguar. <br /><br />(Pàg. 48)<br /></i> (...) el verdadero viaje, en cuanto introyección de un “fuera” diferente del nuestro habitual, implica un cambio total de la alimentación, una deglución del país visitado en su fauna y flora y en su cultura (no sólo las diversas prácticas de la cocina y del condimento sino del uso de los diversos instrumentos con que se aplasta la masa o se revuelve el caldero), haciéndolo pasar por los labios y el esófago. Este es el único modo de viajar que hoy tiene sentido, cuando todo lo que es visible también puedes verlo en la televisión sin moverte de tu sillón.<br /><i> Bajo el sol jaguar.<br /> <br /> (Pàg. 77)<br /></i> En una palabra, en el trono, una vez que has sido coronado, te conviene estar sentado sin moverte, día y noche. Toda tu vida anterior no ha sido sino la espera de llegar a ser rey; ahora lo eres; no te queda más que reinar.<br /> ¿Y qué es reinar sino esa otra larga espera? La espera del momento en que serás depuesto, en que deberás dejar el trono, el cetro, la corona, la cabeza.<br /><i> Un rey escucha<br /> <br /> (Pàg. 79)<br /></i> En el gran lago de silencio en el que flotas desembocan ríos de aire movido por vibraciones intermitentes, tú las interceptas y las descifras, atento, absorto. El palacio es todo volutas, todo lóbulos, es una gran oreja en la cual anatomía y arquitectura intercambian nombres y funciones (...).<br /><i> Un rey escucha<br /> <br /> (Pàg. 85)<br /></i> El palacio es una gran construcción sonora que una veces se dilata, otras se contrae, se aprieta como una maraña de cadenas. Puedes recorrerlo guiado por los ecos, localizando crujidos, chirridos, imprecaciones, siguiendo respiraciones, roces, murmullos, gorgoteos.<br /> El palacio es el cuerpo del rey. Tu cuerpo te manda mensajes misteriosos que acoges con temor, con ansiedad (...). <br /><i>Un rey escucha<br /> <br /> (Pàg. 93)<br /></i> Haces bien en escuchar, en no aflojar ni un instante tu atención; pero convéncete de esto: a ti mismo es a quien escuchas, dentro de ti es donde cobran voz los fantasmas. Algo que no logras decirte ni siquiera a ti mismo trata dolorosamente de hacerse oir...<br /><i> Un rey escucha<br /> <br /> (Pàg. 96)<br /></i> Desde que subiste al trono lo que escuchas no es la música sino sólo la confirmación de cómo es utilizada la música: en los ritos de la buena sociedad, o para entretenimiento de la multitud, para la salvaguardia de las tradiciones, la cultura, la moral. Ahora te preguntas qué quería decir para ti escuchar una música por el solo placer de entrar en el dibujo de las notas. <br /><i> Un rey escucha <br /><br /> (Pàg. 98)<br /></i> (...) una voz no es una persona, es algo suspendido en el aire, separado de la solidez de las cosas. También la voz es única e irrepetible, pero tal vez de un modo diferente del de la persona: podrían, voz y persona, no parecerse. O bien parecerse de un modo secreto, que no se ve a primera vista: la voz podría ser el equivalente de todo lo más oculto y más verdadero de la persona. ¿Es otro tú sin cuerpo el que escucha esa voz sin cuerpo? Que la oigas realmente o la recuerdes o la imagines, da igual. <br /><i> Un rey escucha<br /> <br /> (Pàg. 106)<br /></i> La ciudad se acartucha como una hoja que se quema. Corre, sin corona, sin cetro, nadie puede darse cuenta de que eres el rey. No hay noche más oscura que una noche de incendios. No hay hombre más solo que el que corre entre una multitud vociferante. <br /><i>Un rey escucha<br /></i> <br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Què en penso...<br /></span></b><i>Bajo el sol jaguar</i> de l’Italo Calvino és un exercici inacabat, malauradament. L’italià volia fer cinc contes, cada un d’ells dedicat a un dels sentits del cos humà. El concepte temàtic era tota una declaració d’intencions: una crítica a la insensibilitat heretada de la modernitat.</p> Calvino només va poder escriure’ns tres del total de cinc contes previstos. Foren els dedicats al gust, a l’olfacte i a l’oïda. Escrits en diferents moments de la maduresa de l’autor són narracions completament diverses i només tenen dos coses en comú: el punt de vista (sempre primera persona) i el parlar d’un sentit humà. <br /><br />Al conte dedicar a l’olfacte <b>-</b><i>El nombre, la nariz-</i> el narrador interpel·la al lector amb una sèrie d’episodis o anècdotes a cavall entre la filosofia i la moral. Així l’autor, teixint un vincle tel·lúric, vincula el nas amb l’home, amb la vida, amb l’instint. Tracta l’olor com a quelcom físic i primari definit per la seva essència animal i que commina a l’agresivitat, al lideratge, al domini...; però també en destaca l’olor entesa com a perfum: olor voluptuosa, eròtica, certament carnal i sofisticada. <br /> <br />Aquest relat és un exemple del Calvino més experimental (potser més juganer) doncs conté transgressions ortogràfiques i sintàctiques. Les descripcions eviten comes, per exemple. En canvi les fa servir per etiquetar grups de substantius. Tampoc usa punts per separar frases i enunciats.<br /><br /> El relat del gust, que a la vegada dona nom al recull, és mes convencional formalment. És una única història en primera persona sobre un viatge tant físic com ínterior. Aquest relat dissecciona la vida en parella i, en definitiva, qüestiona els marges de l’amor. La ploma de l’autor juga en aquesta ocasió amb la plasticitat dels sabors i de les menges exòtiques. Les descripcions dels efectes gustatius de les espècies, de les fruites, de les salses o de les viandes és molt reeixida i gairebé es pot experimentar. <br /> <br /><i>Un rey escucha</i> és el conte dedicat a l’oïda. Potser és el més críptic, però també és el més profund i agosarat. Aquesta vegada Calvino juga amb el so, com si d’un viatge en el temps es tractés. Tot escoltant el present, però també el passat -sembla dir l’autor-, un és capaç d’escoltar el futur. El discurs, la prosa, és potser un pel més hermètica, més monòtona, però és un retrat polidíssim sobre el transcurs i l'avenir d’una vida. <br /> <br />En resum, aquesta és una proposta pel lector que ja coneix al Calvino d’altres lectures. Una proposta lúdica a la vegada que trascendental. Una mica apesarat, un pot preguntar-se fins on hauria arribat el genial Calvino amb els contes restants sobre la vista i el tacte.<br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;"><br />:::</span></b> <span style="color: #666666;"><b>Altres n'han dit...<br /></b></span><a href="https://milecturadelasemana.blogspot.com/2011/11/bajo-el-sol-jaguar-italo-calvino.html" target="_blank">Mis [Re]lecturas</a>, <a href="https://www.guioteca.com/literatura-contemporanea/bajo-el-sol-jaguar-los-sentidos-de-italo-calvino/" target="_blank">Guioteca (D. Buksdorf)</a>, <a href="https://www.flaneri.com/2013/02/16/sotto_il_sole_giaguaro/" target="_blank">Flanerí (S. Agresti)</a>,<a href="https://thebookadvisor.it/recensioni/libri-in-pillole/sotto-il-sole-giaguaro-di-italo-calvino-recensione-libro/" target="_blank"> The Book Advisor (A. Oricchio)</a>, <a href="https://ilmestieredileggereblog.com/2023/01/28/italo-calvino-sotto-il-sole-giaguaro/" target="_blank">Il mestiere de leggere</a>, <a href="https://zebuk.it/2011/04/sotto-il-sole-giaguaro-italo-calvino/" target="_blank">Ze buk (Silbietta)</a>, <a href="https://biblioklept.org/2021/12/07/darker-sensations-a-review-of-italo-calvinos-under-the-jaguar-sun/" target="_blank">Biblioklept (E. Turner)</a>, <a href="https://notesfromzembla.wordpress.com/2015/05/15/under-the-jaguar-sun-by-italo-calvino/" target="_blank">Notes from Zembla</a>, <a href="https://onehundredpages.wordpress.com/2018/05/08/under-the-jaguar-sun-by-italo-calvino/" target="_blank">A useful fiction</a>.<p class="MsoNormal"><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Enllaços:</span></b><br /><a href="https://lleixes.blogspot.com/search/label/Italo%20Calvino" target="_blank">Italo Calvino</a>, <a href="https://formasdedistorsionarelmundo.wordpress.com/2017/07/12/bajo-el-sol-jaguar/" target="_blank">context</a>, <a href="https://bombacarta.com/2007/06/27/letture-e-riletture/" target="_blank">anàlisi</a>, <a href="https://www.italialibri.net/opere/sottoilsolegiaguaro.html" target="_blank">sobre els sentits (abandonats)</a>, <a href="https://nathanandersonwriting.home.blog/2020/08/25/italo-calvino-jaguar-sun/" target="_blank">estil i rigor</a>, <a href="https://curiouscat99.wordpress.com/2018/07/26/under-the-jaguar-sun-book-review/" target="_blank">escriptura saborosa</a>.<br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Llegeix-lo:</span></b><br />Italià - <i>Un re in ascolto</i> (<a href="http://faculty.las.illinois.edu/rrushing/440b/Percorso_files/Calvino-Un%20re%20in%20ascolto.pdf" target="_blank">pdf</a>) <br />Italià - <i>Sotto el sole giaguaro</i> (<a href="http://faculty.las.illinois.edu/rrushing/440b/Percorso_files/Calvino-Sotto%20il%20sole.pdf" target="_blank">pdf</a>)<br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <span style="color: #666666;"><b>Escolta'l:<br /></b></span>Italià - <i>Un re in ascolto</i> (<a href="https://youtu.be/5-bB3xASJR4?si=kAYIxlTQpn0r9je_" target="_blank">Youtube</a>)</p><p></p>Lleixeshttp://www.blogger.com/profile/03262149977958893001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15692083195760636.post-58322348399741450502023-10-25T18:48:00.000+02:002023-10-25T18:48:04.718+02:00La mejor oferta - Giuseppe Tornatore<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcTVVss6zCqHcxHLKJK-4O4xit6O1TmjjN9InDtcDn14O0HohgIQeJyJWm1xSqqr4DZ2tpi1nPEIiNDOddMEshzg1XN1i7S86r-R5r2PkFYaeWzekA1_wWZbkptwIXiw_hYO28UbCU25nuZfL37ltpxH-osxbXv1tafsiWh0l0IcrQ8woqczEX_5DSCA/s2598/lleixes_lamejoroferta_Tornatore.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2598" data-original-width="1653" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcTVVss6zCqHcxHLKJK-4O4xit6O1TmjjN9InDtcDn14O0HohgIQeJyJWm1xSqqr4DZ2tpi1nPEIiNDOddMEshzg1XN1i7S86r-R5r2PkFYaeWzekA1_wWZbkptwIXiw_hYO28UbCU25nuZfL37ltpxH-osxbXv1tafsiWh0l0IcrQ8woqczEX_5DSCA/w255-h400/lleixes_lamejoroferta_Tornatore.jpg" width="255" /></a></div><br /><p><br /></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><i></i></span></p><blockquote><span style="font-size: large;"><i><span style="font-family: times;">"(...) temía que la amaba precisamente porque era imposible verla."</span></i></span></blockquote><p></p><p><br /></p><p></p><p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p><br /><b>Tornatore, Giuseppe. La mejor oferta. <br /> Barcelona: Anagrama, 2014<br /></b> <br /><i> La migliore offerta. </i>Traducció de Juan Manuel Salmerón.<br /> Col.lecció Panorama de Narrativa, 523 <br /><div style="text-align: left;"><a href="https://www.anagrama-ed.es/libro/panorama-de-narrativas/la-mejor-oferta/9788433978868/PN_856" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="16" data-original-width="14" height="16" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigpalQW2u4tX2uPfknuOt5t-vDB3h1L3Gxhn27Y3npBtcFVnGie0hGs9-qDD_1gjWGNZ58aA8CHK8AAdXn6bjehhc9Npr9bi_8ZT1X1RFhnXDCQF0VlID8d2y5kPvvgM0IJAKb25kpF1CiqN7sALykcQeLAEp89CawjqduwdTQvy4lhcf6Anr7F4IH1A/s1600/icona_info_01.gif" width="14" /></a></div><br /> <br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Què en diu l’editorial...</span></b><br /> Él es un sesentón, experto en arte y subastador famoso, incapaz de más amor que el que les tiene a los retratos femeninos de su secreta e inestimable colección de arte. Ella es una joven que lleva años sin salir de casa, cuya cara nadie ha visto y que vive entre sombras atendida por un anciano portero. Se conocen porque ella quiere vender los objetos artísticos de un antiguo palacio que ha heredado. Y empiezan a jugar a un juego equívoco y excitante que podría conducir a la pasión o a la liberación. <br /><br />En la introducción a su relato, en el que se basa la película <i>La mejor oferta</i>, el director de cine Giuseppe Tornatore dice que entre sus apuntes figuraban hacía tiempo el personaje de «una muchacha muy introvertida que vivía encerrada en casa porque tenía miedo de salir a la calle y mezclarse con la gente» y el de «un hombre perteneciente a un mundo que siempre me ha atraído, el del arte y las antigüedades, un subastador obsesionado con los guantes». Eran dos personajes aislados que no llegaban a tener una historia sólida, hasta que, puestos en contacto por el flujo misterioso de la creatividad, empezaron a relacionarse y «la historia de la joven agorafóbica y la del subastador se fundieron dando origen como por milagro a la narración rotunda que llevaba años buscando». <br /><br />Por eso, antes de hacer la película, quiso escribir esta versión literaria, que es un relato perfectamente autónomo, a cuyo final sorprendente y terrible nos guía el autor con genio de maestro contador de historias, tiñendo la trama de una tonalidad oscura, casi invisible, de novela gótica clásica, con perfecto manejo de la intriga y el suspense. <br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Com comença... </span></b><br /> Aquella mañana fue distinto. Virgil Oldman habría de preguntarse muchas veces por qué, sin hallar nunca una respuesta. <br /> <br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Moments...</span></b><br /><i> (Pàg. 18)<br /></i> Era, eso sí, un solitario, un hombre que se había construido voluntariamente, piedra a piedra, una soledad en la que poder llevar una vida tranquila, buena o mala, y mantener un equilibrio que nadie tenía el derecho de perturbar.<br /> <br /><i> (Pàg. 26)<br /></i> Y cuando no estaba de viaje por el mundo, después de cenar y antes de irse a la cama, se encerraba en su búnker privado, de nadie conocido, y se pasaba una hora en compañía de “sus mujeres”, que cubrían las paredes casi completamente. Se sentaba en medio de la vasta sala y contemplaba todos aquellos rostros femeninos que, debido a lo peculiar de su mirada, parecían corresponder a su admiración observándolo a su vez con ojos enigmáticos y amorosos.<br /> <br /><i> (Pàg. 32)<br /></i> (...) la mujer lo felicitó por su protagonismo en un caso artístico que había ocupado la sección cultural de muchos periódicos y manifestó su sorpresa por no haberlo visto en los noticiarios televisivos que se habían ocupado del asunto. Virgil contestó que no le gustaba figurar y que prefería permanecer en la sombra. <br /> <br /><i> (Pàg. 45)<br /></i><b> -</b> (...) Usted teme el contacto con los demás –dijo la joven-, le repele tocar las cosas ajenas. A mí me repele vivir con ellos. Bien mirado, me parecen comportamientos dictados por la misma lógica.<br /><b> -</b> ¿Quiere hacerme creer que nunca ha salido a la calle? –la provocó Virgil, incrédulo.<br /> Pero la muchacha no vaciló en contestarle que su incapacidad de salir de aquella casa se parecía mucho a la repugnancia que él tenía por la humanidad. <br /> <br /><i> (Pàg. 51)<br /></i> Poseer las llaves de la casa en la que vivía una joven sola y enferma provocó en Virgil Oldman un permanente estado de ansiedad, como si de pronto se sintiera responsable del destino de una persona a la que en realidad no conocía.<br /> <br /><i> (Pàg. 54)<br /></i> (...) desgranaba en voz alta una serie de palabras aparentemente incomprensibles: “La longitud de un punto. La dirección de un círculo. El lado de una circunferencia. El centro del espacio...” Solamente una pasmada profesora que había sentada con ella, y que había ido a oír los prodigios de la menuda mujer, sabía que aquellas frases tenían un significado preciso. Eran definiciones de cero. <br /> <br /><i> (Pàg. 58) <br /></i> (...) se estaba enamorando de una mujer a la que nunca había visto, y que temía que la amaba precisamente porque era imposible verla.<br /> <br /><i> (Pàg. 61)<br /></i> El problema del subastador, por absurdo y anacrónico que pudiera parecer, era precisamente ése, que nunca había tratado a una mujer, y ahora, a su edad, no sabía cómo hacerlo, cómo conquistar a aquella criatura que temía al mundo. <br /> <br /><i> (Pàg. 67)<br /></i> Virgil tenía unas ideas muy personales en lo tocante a las falsificaciones. Decía que había que entender una falsificación, amarla, de algún modo, como si fuera original a todos los efectos. El arte del falsificador es un arte como cualquier otro, porque “toda falsificación esconde algo auténtico”, porque “en la copia que hace de la obra ajena, el falsificador siempre cae en la tentación de poner algo propio. Generalmente es una minucia insignificante, un detalle sin interés, un trazo disimulado, que ineluctablemente acaba delatándolo, porque revela su propia sensibilidad expresiva. <br /> <br /><i> (Pàg. 86)<br /></i> Parecía preguntarse cómo puede fingirse un sentimiento como aquel en el que él, refinado experto en falsificaciones, había creído ingenuamente. Parecía preguntarse si es verdad que en toda falsificación se esconde algo auténtico. <br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Què en penso...<br /></span></b><div>Ras i curt, <i>La mejor oferta</i> de Giuseppe Tornatore és una novel·la breu que ofereix una lectura senzilla i una trama que atrapa ràpidament l'atenció lectora. <br /><br />Però més enllà d'aquesta circumstància, el que de veritat crida l'atenció de <i>La mejor oferta</i> és la hibridació que mostra entre creació literaria i projecte cinematogràfic. L'autor ja ho adverteix en el pròleg: no preten oferir una novel·la a l'ús, i és conscient de la simplicitat formal de la mateixa. <br /><br />El que Tornatore cerca realment és la tangibilització física (en paper) d'un projecte cinematogràfic encara per concretar. Així neix <i>La mejor oferta</i> novel·la, fruit d'un projecte destinat a la pantalla gran. D'aquí que l'estructura de la novel·la sigui una successió de capitols de desenvolupament curt (escenes cinematogràfiques).<br /><br />El platejament argumental de la novel·la transita constantment entre el thriller i la trama romàntica, però entre amdós extrems Tornatore escriu i reflexiona intel·ligenment sobre l'art pictòric, sobre la seva utilitat i sobretot, sobre la seva autenticitat. <br /><br />En definitiva <i>La migliore offerta</i> de Giuseppe Tornatore és una lectura plaent a partir d'un misteri que conflueix en un amor impossible i en un retrat força personal de la soledat. Un joc d'ombres i falses aparences que ofereix una bona estona lectora.<br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Altres n'han dit...<br /></span></b><a href="https://homesensegat.wordpress.com/2014/07/21/la-millor-oferta-de-giuseppe-tornatore/" target="_blank">L'home sense gat</a>, <a href="https://elsitiodemirecreozaragoza.wordpress.com/2023/10/21/la-mejor-oferta-giuseppe-tornatore/" target="_blank">El sitio de mi recreo</a>, <a href="https://www.elantepenultimomohicano.com/2014/02/critica-literaria-la-gran-oferta.html" target="_blank">El antepenúltimo mohicano</a> (J.J. Ontiveros), <a href="https://humildelector.com/2022/12/27/la-mejor-oferta-giuseppe-tornatore/" target="_blank">Humilde lector</a>, <a href="https://rubencastillo.blogspot.com/2023/07/la-mejor-oferta.html" target="_blank">Librario íntimo</a>.</div><div><i><br /></i></div><div><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Enllaços...</span></b><br /><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Giuseppe_Tornatore" target="_blank">Giuseppe Tornatore</a>, <a href="https://www.elboomeran.com/upload/ficheros/obras/la_mejor_oferta_pp.pdf" target="_blank">què en diu l'autor al pròleg</a>, <a href="http://ilsalottodicecisimo.altervista.org/2017/06/07/amogt/?doing_wp_cron=1698160838.6182179450988769531250" target="_blank">el paper i el cel·lulòide</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jacques_Vaucanson" target="_blank">Vaucanson</a>, <a href="https://museuart.cat/exposicions/exposicions-temporals/falsos-verdaders-lart-de-lengany/" target="_blank">sobre la falsificació</a>.</div>Lleixeshttp://www.blogger.com/profile/03262149977958893001noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-15692083195760636.post-13463012278155774542023-10-15T18:58:00.002+02:002023-10-15T18:58:45.618+02:00Van venir com orenetes - William Maxwell<div class="separator"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNikstLujLQEMwi2DoV4og34jNnKCFV462CRfUvSYff3_HuJL-izUpYytQmeWHG1HITA8UVmoXWNZmbeMc0ziXj5jWW8wZFkyTrZ6O_o0PeW9JBBgvNmle1lM2b65xTTbO11GZQcUPUpgJE5ul2jXo_ut9W5AsOI3qZ9MZQZmG0-fNK3-RK8jSoBQouA/s630/lleixes_van_venir_orentes_Maxwell.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="630" data-original-width="413" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNikstLujLQEMwi2DoV4og34jNnKCFV462CRfUvSYff3_HuJL-izUpYytQmeWHG1HITA8UVmoXWNZmbeMc0ziXj5jWW8wZFkyTrZ6O_o0PeW9JBBgvNmle1lM2b65xTTbO11GZQcUPUpgJE5ul2jXo_ut9W5AsOI3qZ9MZQZmG0-fNK3-RK8jSoBQouA/w263-h400/lleixes_van_venir_orentes_Maxwell.jpg" width="263" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-style: italic;"></span></div><blockquote><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-style: italic;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div><span style="font-family: times; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><i>"(...) cadascun de nosaltres té el seu propi malson."</i></div></span></blockquote><span style="font-family: times; font-size: large;"><div style="text-align: justify;"><i></i></div></span><br /><br /><br /><br /><br /><br /> <br /><br /> <br /><br /><b><br />Maxwell, William. Van venir com orenetes. <br /> Barcelona: Libros del Asteroide, 2007</b><br /> <br /><i> They Came Like Swallows</i>. Traducció de Jordi Nopca.<i><br /><div class="separator"><a href="https://librosdelasteroide.com/libro/van-venir-com-orenetes" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="16" data-original-width="14" height="16" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXrJ98ZoUzXeaa35vZjUCIMB4Q8-h7tthMJn4JzcF4gcvsgh0WfUjx6B6RnvE-o893SnMy5N__LDPH-iJwqCQDeDJsEhIlkhLKW98SJ9KbGQjjtCKu7-S7k9qoRJniJlk9jRt3HLxaf_G4h47cuhH_CzCAC2x7HWwQttabm87DIesSi4V7BqVdXtupLw/s1600/icona_info_01.gif" width="14" /></a></div></i><br /><br /><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;"><b>:::</b></span> <b><span style="color: #666666;">Que en diu l’editorial...</span></b><br /> Per al nen de vuit anys Bunny Morison, la seva mare és una presència angelical sense la qual tot li sembla mancat de vida; per al seu germà gran, Robert, la mare és algú a qui cal protegir, sobretot ara que la grip ha començat a arrasar la petita ciutat de l'oest mitjà dels Estats Units on viuen; per al pare, James Morison, la seva dona Elizabeth és el centre d'una vida que s'enfonsaria en cas que ella no hi fos. <br /><br />A través dels ulls d'aquests tres personatges, Maxwell retrata una família i la dona que n'és el pilar fonamental. <i>Van venir com orenetes</i> recrea amb mestratge l'ambient de la classe mitjana nord-americana de principis dels anys vint i mostra les necessitats latents d'amor i comprensió que ens acompanyen al llarg de tota la vida. <br /><br /><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Com comença... </span></b><br /> En Bunny no es va llevar de cop. Un so (quin, no ho sabia) va travessar la superfície del seu son i s’hi va enfonsar com una pedra. El seu somni es va anar esvanint, i el va deixar despert i quiet dins el seu llit.<br /> <br /><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Moments...</span></b><br /><i> (Pàg. 27)<br /></i> El petit rellotge de llautó ja havia fet sonar les campanades de les deu, i el del rebedor acabava de començar. Era un bon embolic. El rellotge de l’avi quequejava i s’escurava el coll com una persona gran. Quan havia començat res no podía aturar-lo. Encara que la casa caigués, ell seguiria, pesadament: <i>Bonng... Bonng... Bonng...</i><br /> <br /><i> (Pàg. 55)<br /></i> Quan la mare li llegia contes, la seva veu queia suaument des de dalt d’en Bunny. Oscil·lava al ritme de les flames i, com aquestes, era plena d’ombres. Mentre llegia a vegades aixecava la vista i descobria que acabava de fer un badall, o que s’aturava i mirava, absent, cap a la llar de foc, de tal manera que ell havia de recordar-li que seguís llegint.<br /> <br /><i> (Pàg. 72)<br /></i> Van continuar tocant “The U.S. Field Artillery” just al mateix punt on s’havien aturat. En Bunny es va obligar a mantenir els ulls tan oberts que li feien mal i tot. Si la mare se l’hagués mirat, almenys! A través de la llum –que s’anava esvanint- va veure que llegia. Havia agafat una revista. Va tancar els ulls un moment i quan els va tornar a obrir l’habitació era del tot a les fosques. No hi havia res a fer. Sentia el ritme del piano. Els platerets xocaven i la baqueta picava el timbal cegament. Però ell estava embolcallat confortablement per la música, que era tan profunda i sòlida que s’hi podia ajeure al damunt, i ho va fer durant molta estona, i després es va desplaçar cap a un lloc fosc on els trons esclataven concèntricament en anelles vermelles... anelles verdes... anelles de color lavanda....<br /><b> -</b> Per l’amor de Déu!<br /><b> -</b> No m’estava quedant adormit –va dir en Bunny, tan despert que li va semblar que deia la veritat.<br /><b> -</b> Quina barra! (...).<br /> <br /><i> (Pàg. 77)<br /></i> (...) en comptes d’escoltar la narració de l’armistici amb Alemanya en termes militars, en Bunny va recolzar el cap a la falda de la mare perquè dins seu se sentia molt estrany.<br /> Va sentir com ella deia:<br /><b> -</b> James, aquest nen crema! Té febre!<br /> I, endormiscat, va pensar que devia ser així. “Ara em posaré malalt”, es va dir, agraït per la mà freda de la mare al damunt del front i perquè era a prop d’ella. I després d’això la seva vida ja no era incerta ni li faltava res.<br /> <br /><i> (Pàg. 83)</i><br /> Corrien amb els genolls ben amunt; els arbres giravoltaven. La llum grisa del vespre els tocava els fronts, les galtes esprimatxades i brutes de fang i les mans. Cridaven paraules, cridaven noms, queien tots junts i feien xocar esquenes i espatlles, o en picat, o sobre cuixes desconegudes i el terra dur.<br /><i> Et toca treure la pilota<br /> D’acord<br /> Et toca a tu<br /> Tres...<br /> Disset...<br /> Trenta-vuit...<br /> Fora de joc d’en McCarthy<br /> Quaranta-set...<br /> Segueix endavant<br /> Segueix endavant<br /> Oh<br /> Em fas fàstic, Northway</i><br /> En Robert es ficava enmig del cercle de veus, coixejant... Llavors la veu d’en McCarthy, i la d’en Northway, tensa i en senyal de protesta. El cel es va tancar sobre les seves espatlles.<br /><i> Ah<br /> No xutis<br /> No<br /> Tombaràs algú, si fas això<br /> Què<br /> Aquesta bestiesa<br /> Vinga<br /> Vinga, Morrison, passa-la<br /> PASSA-LA<br /> En Robert va anar a parar a terra sa i estalvi.<br /> Touchdown<br /> Després d’això...<br /> Touchdown<br /> No ho és de cap manera<br /> Pel nostre equip<br /> Crida-ho ben alt<br /> Touchdown<br /> Quan<br /> S’ha acabat el temps, he dit<br /> Quan ho has...<br /> Quan</i><br /> En Robert es va aixecar de terra i es va ajustar els pantalons curts als genolls. No s’estava fent fosc gradualment sinó de cop i volta. Es va passar el jersei pel cap, i mentre ho feia hi va deixar entreteixides les discussions i negacions d’abans. Ja se n’anaven cap a casa. En Matthews, l’Scully, en Northway, en Berryhill –amb la pilota entre les cames-, l’Engle i en McCarthy.<br /><i> Fins aviat, McCarthy<br /> Fins demà<br /> Fins aviat<br /> De qui és aquesta gorra<br /> Fins aviat<br /> Algú ha perdut la gorra<br /> Fins demà, he dit<br /> I no t’oblidis...<br /> Fins demà </i><br /> El cel s’enfosquia i es veien núvols feixucs entre els arbres (...). <br /><br /><i>(Pàg. 161)<br /></i> Va creuar l’habitació i va sentir l’eco de les seves pròpies passes. Llavors va saber que, ja que a partir de llavors estaríeu sol, les seguiria sentint tota la vida.<br /> <br /><i> (Pàg. 187) <br /></i><b> -</b> (...) Allò que el preocupava tant va passar setmanes abans que la seva mare estigués malalta. No sé si em va creure o no, quan li vaig dir. Suposo que sí. Has de parar atenció a coses com aquestes, ho veus? Ara que la seva mare ja no és aquí per tenir cura d’ell... I cadascun de nosaltres té el seu propi malson. <br /><br /><i>(Pàg. 190)<br /></i> Ja estava començant, va pensar en James, la desintegració final, completa, de casa seva. Es girés cap a on es girés se la trobaria. L’Elizabeth ja no hi era, i res no es faria com s’havia de fer. Va abaixar la cara i la va enfonsar (perquè no hi havia ningú que el pogués veure) al pelatge fosc d’un dels costats del gos. L’Old John va gemegar suaument.<br /> <br /><i> (Pàg. 194)<br /></i> Era viu, aquest era el problema. Estava atrapat en la seva pròpia vida, respirant, i no hi havia manera possible de fugir-ne. <br /><br /><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Què en penso...</span></b><br /><i>Van venir com orenetes</i> és una lectura que et deixen sense paraules. William Maxwell ens ofereix un relat que et deixa corprès, prenyat d’una emoció intensa però també d’una desolació tremenda.<br /> <br /> I mira que la historia és simple (el retrat d’una modesta família americana a principis del segle XX), però el mestratge de Maxwell a l’hora d’escriure-la li atorga una credibilitat espatarrant. <br /> <br /> I és que l’empatia, la naturalitat i el realisme s’imposen en una novel·la estructurada en tres parts que fan avançar la narració a partir de cada un dels membres masculins de la família: els dos fills petits i el pare.<br /> <br /> El punt de vist del menut, farcit d’imaginació però també de temors i d’inseguretats és el que dona inici a la narració, un diumenge d’hivern en que la neu reclou la família al caliu de la llar. A partir d’aquí, la novel·la descriu la quotidianitat de la família però també la personalitat de cada un dels membres que la formen. Així, del més petit, també en coneixem els neguits que s’amaguen a la foscor de les escales, o la passió de són que l’obliga a tancar els ulls encara que no vulgui, o com la febre li obre portes a la imaginació.<br /> <br /> Del fill gran, a cavall entre la infantesa i l’adolescència, llegim les ganes d’independitzar-se dels pares i del germà petit, la impaciència que li fa bullir la sang, però també la responsabilitat del món adult que cada cop l’ateny més. <br /> <br /> Finalment, el punt de vista del pare, que coincideix amb el desenllaç de la trama, correspon al d’una persona dessolada i del tot superada pels cops del destí. <br /><br /> És doncs a partir de la ingenuïtat de la infància, de l’adolescència impacient, però també del desconcert de l’edat adulta, que Maxwell fa transistar la narració que ens narra els fets més íntims de la família.<br /> <br /> L’autor americà engrandeix però el relat donant-li un ressò més elevat, així els avatars de la família són el contrapunt als grans fets històrics que sacsegen la nació (en concret, el final de la guerra mundial i l’epidèmia de grip espanyola). <br /><br />Però més enllà de trama i argument, la novel·la és tant senzilla, tant franca, que tant sols això ja la fa gran. Fuig d'histrionismes i de tragèdies de llàgrima fàcil per oferir un retrat acurat i molt creïble dels protagonistes i del sotrac emocional que pateixen. <br /> <br /> El trauma hi és. Cert. I és el centre del llibre. Però lluny d'aprofitar-ho per fer-ne un tractament grandiloqüent, Maxwell es centra en el dia a dia familiar amb una prosa modesta, d'eminent caràcter descriptiu però d'una vitalitat sorprenent. <br /> <br /> Tot plegat permet una lectura del tot transcendent. I és que <i>Van venir com orenetes</i> és una lectura de forma senzilla però de fons contundent. <br /><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;"><br />:::</b> <b><span style="color: #666666;">Altres n'han dit...</span></b><br /><a href="https://www.lespolsada.cat/index.php/lectures/97-2007/251-van-venir-com-orenetes" target="_blank">Lectures de L'Espolsada</a>, <a href="https://perdidaentrelibros.blogspot.com/2007/07/william-maxwell-vinieron-como.html" target="_blank">Perdida entre libros</a>, <a href="https://medium.com/somos-enes/vinieron-como-golondrinas-de-william-maxwell-f7bb3a7d5759" target="_blank">Medium (L.D. González)</a>, <a href="https://unlibroaldia.blogspot.com/2010/01/william-maxwell-vinieron-como.html" target="_blank">Un libro al día (Montuenga)</a>, <a href="https://loqueleolocuento.blogspot.com/2018/01/vinieron-como-golondrinas-william.html" target="_blank">Lo que leo lo cuento</a>, <a href="http://elblogdelafabula.blogspot.com/2018/05/vinieron-como-golondrinas-william.html" target="_blank">Cuéntame</a><a href="http://elblogdelafabula.blogspot.com/2018/05/vinieron-como-golondrinas-william.html" target="_blank"> una historia</a>, <a href="https://latormentaenunvaso.blogspot.com/2006/12/vinieron-como-golondrinas-william.html" target="_blank">La tormenta en un vaso</a>, <a href="https://loslibrosdejulian.wordpress.com/2015/10/09/vinieron-como-golondrinas-william-maxwell/" target="_blank">Los libros de Julián</a>, <a href="https://mookseandgripes.com/reviews/2019/01/10/william-maxwell-they-came-like-swallows/" target="_blank">The Mookse and the gripes</a>.<br /><br /><div><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Enllaços:</span></b><br /><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/William_Keepers_Maxwell_Jr." target="_blank">William Maxwell</a>, <a href="https://kokamuskes.wordpress.com/2008/11/23/les-orenetes-de-william-maxwell/" target="_blank">la veu de la infància</a>, <a href="https://www.theguardian.com/books/2002/feb/02/fiction.shopping" target="_blank">estil narratiu transparent</a>. <a href="http://famouspoetsandpoems.com/poets/william_butler_yeats/poems/10446" target="_blank">W. B. Yeats, Coole Park o el per què del títol</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pand%C3%A8mia_de_grip_de_1918" target="_blank">la grip espanyola</a>.<div><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /></div></div>Lleixeshttp://www.blogger.com/profile/03262149977958893001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15692083195760636.post-34323851903619335072023-10-12T19:33:00.002+02:002023-10-12T19:33:34.058+02:00Los perros románticos - Roberto Bolaño<div class="separator"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGekptcRmHJ0ZI-8X_FvfUTCv1Z67xMRI-veGHrhuXSAqUNTkn0J41T2p-y5Bok4SAbKXQJDJA_2kfJgEpXy_sgEZAF5BY6CrcYZF6pFamuVCUThJbR_1DPo8Bggn1_gO8X5kIHZSGw6IGc884vdNHlulg0pSjMH_VDzhd__FHEYzh4TQmNkzzh01hlg/s3724/lleixes_perros_romanticos_bola%C3%B1o1.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="3724" data-original-width="2490" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGekptcRmHJ0ZI-8X_FvfUTCv1Z67xMRI-veGHrhuXSAqUNTkn0J41T2p-y5Bok4SAbKXQJDJA_2kfJgEpXy_sgEZAF5BY6CrcYZF6pFamuVCUThJbR_1DPo8Bggn1_gO8X5kIHZSGw6IGc884vdNHlulg0pSjMH_VDzhd__FHEYzh4TQmNkzzh01hlg/w268-h400/lleixes_perros_romanticos_bola%C3%B1o1.jpg" width="268" /></a></div><p><br /></p><p><br /><span style="font-family: times; font-size: large;"><i></i></span></p><blockquote><span style="font-family: times; font-size: large;"><i><br />"(...) Era incontrovertible, sin embargo a veces soñaba<br />Con un país cálido, una terraza y un amor fiel y desesperado."</i></span></blockquote><p><span style="font-family: times; font-size: large;"><i><br /><br /><br /><br /><br /></i></span></p><p></p><p><b>Bolaño, Roberto. Los perros románticos.<br />Barcelona: Editorial Lumen, 2000</b><br /> <br /> Prólogo de Pere Gimferrer.<br /> Col.lecció Poesía, 115 <br /><br /> <br /><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;"><b>:::</b></span> <span style="color: #666666;"><b>Com comença...</b></span><br /> En aquel tiempo yo tenía veinte años<br /> y estaba loco.<br /> Había perdido un país<br /> pero había ganado un sueño.<br /> Y si tenía ese sueño<br /> lo demás no importaba (...).<br /><i>Los perros románticos<br /></i><br /><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Moments...</span></b><br /><i> (Pàg. 16)</i><br /> En la sala de lecturas del Infierno En el club<br /> de los aficionados a la ciencia-ficción<br /> En los patios escarchados En los dormitorios de tránsito<br /> En los caminos de hielo Cuando ya todo parece más claro<br /> Y cada instante es mejor y menos imporante<br /> Con un cigarrillo en la boca y con miedo A veces<br /> los ojos verdes Y 26 años Un servidor<br /><i>En la sala de lecturas del infierno <br /><br />(Pàg. 26)<br /></i> (...) Sus piernas de leopardo se anudaban en mi cintura<br /> y hundía su cabeza en mi pecho buscando mis pezones<br /> o el latido de mi corazón.<br /> Eso es lo que quiero chuparte, me dijo una noche.<br /> ¿Qué, Lupe? El corazón.<br /><i>Lupe<br /> <br /> (Pàg. 30)<br /></i> (...) La lluvia que todo lo lava<br /> Menos la memoria y la razón.<br /><i>La francesa<br /> <br /> (Pàg. 31)<br /></i> (...) Breve como la belleza,<br /> La belleza absoluta,<br /> La que contiene toda la grandeza y la miseria del mundo<br /> Y que sólo es visible para quienes aman. <br /><i>La francesa<br /> <br /> (Pàg. 33)<br /></i> En el camino de los perros mi alma encontró<br /> a mi corazón. Destrozado, pero vivo,<br /> sucio, mal vestido y lleno de amor.<br /> En el camino de los perros, allí donde no quiere ir nadie.<br /> Un camino que sólo recorren los poetas<br /> cuando ya no les queda nada por hacer (...).<br /><i>Sucio, mal vestido. <br /><br />(Pàg. 46)<br /></i> (...) yo sé que en las imágenes que nos contemplan con anticipada piedad,<br /> en los iconos transparentes de la pasión mexicana,<br /> se agazapan la gran advertencia y el gran perdón,<br /> aquello innombrable, parte del sueño, que muchos años después<br /> llamaremos con nombres varios que significan derrota.<br /> La derrota de la poesía verdadera, la que nosotros escribimos con sangre.<br /> Y semen y sudor, dice Darío.<br /> Y lágrimas, dice Mario.<br /> Aunque ninguno de los tres está llorando.<br /><i>La visita al convaleciente.<br /> <br /> (Pàg. 66)<br /></i> (...) Era incontrovertible, sin embargo a veces soñaba<br /> Con un país cálido, una terraza y un amor fiel y desesperado.<br /> Las lágrimas que luego derramaba permanecían en la superficie<br /> Del plantillo durante días, testimonio no de mi dolor, sino de <br /> Una suerte de poesía exaltada que cada vez más a menudo<br /> Apretaba mi pecho, mis sienes y caderas. (...)<br /><i>Mi vida en los tubos de supervivencia. <br /><br />(Pàg. 80)<br /></i> (...) Tierra de moscas y lagartijas, matorrales resecos<br /> Y ventiscas de arena, el único teatro concebible<br /> Para nuestra poesía (...).<br /><i>El burro.<br /><br /> (Pàg. 84)<br /></i> (...) A caminar, entonces, latinoamericanos<br /> A caminar a caminar<br /> A buscar las pisadas extraviadas<br /> De los poetas perdidos<br /> En el fango inmóvil<br /> A perdernos en la nada<br /> O en la rosa de la nada<br /> Allí donde sólo se oyen las pisadas<br /> De Parra<br /> Y los sueños de generaciones<br /> Sacrificadas bajo la rueda<br /> Y no historiadas.<br /><i>Los pasos de Parra.<br /> <br /> (Pàg. 89)<br /></i> (...) Musa, a donde quiera <br /> que tú vayas<br /> yo voy.<br /> Sigo tu estela radiante<br /> <br /> a través de la larga noche.<br /> Sin importarme los años<br /> o la enfermedad.<br /> Sin importarme el dolor<br /> <br /> o el esfuerzo que he de hacer<br /> para seguirte.<br /> Porque contigo puedo atravesar<br /> los grandes espacios desolados<br /> <br /> y siempre encontraré la puerta<br /> que me devuelva<br /> a la Quimera,<br /> porque tú estás conmigo,<br /> <br /> Musa,<br /> más hermosa que el sol<br /> y más hermosa<br /> que las estrellas.<br /><i>Musa</i><br />
</p><p class="MsoNormal"><o:p><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <span style="color: #666666;"><b>Què en penso... <br /></b></span></o:p><i>Los perros románticos</i> de Roberto Bolaño és un recull de diferents poemes que l'autor va escriure durant la dècada dels anys 80. Es caracteritzen per presentar una poètica destructurada, sense forma ni ordre, sense vers ni patró, sense rima ni cant.</p><p class="MsoNormal">La poètica de Bolaño es caracteritza per la desesperança. Per la perdició. Pel somni oblidat. D'una banda és visceral, crua, fins i tot violenta, però de l'altra també pot ser luctuosa, depriment, dolorosa. En tot cas, sense cap mena de dubte, sorgida del fons de l’ànima. </p><p class="MsoNormal">El destí, els adéus, les llàgrimes, l'abisme existencial, els guetos, la fragilitat de l'amor, el malson,
la manca d'esperança,... són els temes recurrents en uns poemes on el mateix Bolaño, i el seu entorn, són l'eix central de la narrativa.</p><p class="MsoNormal">I és que el lirisme de Bolaño és una extensió de la seva prosa. Una mena de destil·lat de la seva narrativa. Versos lliures o fragments de prosa sense encotillaments ortogràfics? Aquest és el joc que proposa l'autor xilè.</p>
<p class="MsoNormal">En definitiva, <i>Los perros románticos</i> ens porta la mirada que fa Bolaño al seu passat recent, el del traspàs de l'adolescència a la joventut i el de la fugida de la seva terra. Un recorregut sovint underground. Una manifestació dels seus torments més profunds. Una barreja de ressentiment i de recança.</p><p class="MsoNormal"><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Altres n'han dit...</span></b><br /><a href="https://emakbakea.wordpress.com/2019/03/11/los-perros-romanticos/" target="_blank">Emak Bakia</a>, <a href="https://www.elespanol.com/el-cultural/letras/poesia/20000426/perros-romanticos/13249479_0.html" target="_blank">El Español (J.M.)</a>,<br /><br /><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Enllaços:</span></b><br /><a href="https://lleixes.blogspot.com/search/label/Roberto%20Bola%C3%B1o" target="_blank">Roberto Bolaño</a>, <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Los_perros_rom%C3%A1nticos" target="_blank">context del recull</a>, <a href="https://aullidolit.com/perros-romanticos-poema-roberto-bolano/" target="_blank">Bolaño poeta</a>, <a href="https://www.milenio.com/opinion/erandi-cerbon-gomez/igitur/bolano-los-perros-romanticos" target="_blank">infrarealisme</a>, <a href="https://trazosdelamemoria.wordpress.com/2012/07/27/240-los-perros-romanticos/" target="_blank">temàtiques</a>,</p><p class="MsoNormal"><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <span style="color: #666666;"><b>Llegeix-lo:<br /></b></span>Espanyol (<a href="https://www.elortiba.org/old/pdf/Los_perros_romanticos.pdf" target="_blank">pdf</a>)</p><br /><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br />Lleixeshttp://www.blogger.com/profile/03262149977958893001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15692083195760636.post-78044199670345586732023-09-30T17:43:00.001+02:002023-09-30T17:47:01.014+02:00El mirofajo o las reglas del juego - Manuel García Rubio<p></p><blockquote><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5hjW3YrgP6YaoNuc2_aP0ZcpZE51_DdMawCgx_nGxCbfALQtBNo7N7t1NdEQr2MxV8W9njVnaicwgvsJKj5HBuSzihTfk6kKRAsXTiwLy-aq6S7PX0Xdjhc90k3akcJ8KTeRpV0SUpjQ_hzgGwe3U9jbbTOHkL-KB4JB4fvCghfi0Res-fNXhuEYGeA/s714/lleixes_Mirofajo_GarciaRubio.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="714" data-original-width="500" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5hjW3YrgP6YaoNuc2_aP0ZcpZE51_DdMawCgx_nGxCbfALQtBNo7N7t1NdEQr2MxV8W9njVnaicwgvsJKj5HBuSzihTfk6kKRAsXTiwLy-aq6S7PX0Xdjhc90k3akcJ8KTeRpV0SUpjQ_hzgGwe3U9jbbTOHkL-KB4JB4fvCghfi0Res-fNXhuEYGeA/w280-h400/lleixes_Mirofajo_GarciaRubio.jpg" width="280" /></a></p><p><span style="font-family: times; font-size: large;"><i></i></span></p></blockquote><p><br /></p><p> </p><blockquote><p><span style="font-family: times; font-size: large;"><i>"(...) ¿qué es la bondad?, le pregunté; ¿dónde está el límite que la separa de la estupidez?."</i></span></p></blockquote><p><span style="font-family: times; font-size: large;"><i></i></span></p><p><br /></p><p><br /></p><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b>García Rubio,
Manuel. El mirofajo o las reglas del juego.<br />
Barcelona: Los libros del lince, 2016</b><br />
<br />
Il·lustracions de Luis Pérez Ortiz.</span><br /><br /><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;"><b>
:::</b></span> <b><span style="color: #666666;">Què en diu l’editorial...</span></b><br />Cuando el niño que señaló la desnudez del Rey fue castigado con el ingreso en un reformatorio, el padre del chico recibió una condena peor: la cárcel. Con este homenaje al famoso cuento de Andersen comienza <i>El mirofajo o las reglas del juego</i>, una novela amenísima y, al mismo tiempo, un ensayo que pone al desnudo el cinismo de los poderosos.<br /> En esta pequeña joya literaria, Manuel García Rubio se vale de toda suerte de guiños estilísticos, construye deliciosos cuentos de estilo tradicional, y termina creando un libro mágico cuya capacidad pedagógica rivaliza con su fuerza de seducción.<br /><span style="background: white; line-height: 107%;"><br /></span><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <span style="color: #666666;"><b>Com comença...<br /></b></span><span style="font-size: x-small;">PRÓLOGO<br /></span>El valor histórico de los documentos que aquí doy a conocer resulta, a mi
juicio, incalculable. Se trata de un conjunto de carta que, en la primera mitad
del siglo XIX, un padre recluid en la prisión de Selbstbetrug, en la Baja
Sajonia, escribió a su único hijo, internado aquel entonces en un reformatorio.</p><p class="MsoNormal"><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Moments...</span></b><br /><i>
(Pàg. 17)</i><br />
Cárcel de Selbstbtrug, 20 de marzo<br />
del año de Nuestro Señor de 1834<br />
<br />
Querido hijo:<br />
Te sorprenderá esta carta después de tantos días en prisión sin haber podido
dar señales de vida. Parece un milagro que me hubieran permitido escribirla y,
sobre todo, que haya llegado a tus manos. Tal como te explicaré a continuación,
no lo es tanto aunque, sin duda, la Fortuna ha regresado para sonreírnos. Desde
nuestra separación todo había sido incertidumbre, recelos y miedo, pero ahora
la esperanza vuelve a albergarse en el rincón más íntimo de mi alma (...).<br />
<br /><i>
(Pàg. 18)<br /></i>
(...) nadie puede estar seguro de hallarse en posesión de tan preciado bien, la
verdad, ¡ay, la verdad!, de modo que el silencio se hace imprescindible cuando
la opinión propia violenta algún principio de autoridad (...). <br />
<br /><i>
(Pàg. 19)<br /></i>
(...) es un intelectual en el sentido más deteriorado de la palabra y, si
intimamos demasiado, podría convertirme en alguien como él, un ser perdido en
el laberinto de la verdad, cuando la vida se resuelve día a día en otros campos
en los que las certezas no tienen por qué ir de la mano de la realidad. <br />
<br /><i>
(Pàg. 33) <br /></i>
¿(...) por qué esperar a tensar tanto la cuerda? ¿Por qué no organizar las
cosas de otra manera, ahora, ya mismo?<br />
<br /><i>
(Pàg. 39)<br /></i>
(...) Karl no está de acuerdo con este orden de las cosas. Para él, la
educación de los hijos no debería ser un derecho de los padres, sino una
obligación de la sociedad que los padres han de cumplir en su nombre. Por esa
misma razón, educar no es elegir para el hijo el camino más fácil, sino velar
para que todos los caminos que ese hijo decida emprender resulten transitables
para él gracias a su propio esfuerzo. <br />
<br /><i>
(Pàg. 44)<br /></i>
(...) En el hospicio en el que te han recluido intentarán ahormar tu conciencia
a los intereses de ese ser despreciable que nos gobierna. A partir de ahora,
pues, necesitaré aleccionarte por este medio frío y distante del correo, con
estas caratas que seguirán llegándote gracias al a lealtad del buen Friedrich.
Espero que las entiendas por ti mismo, pues no podrás solicitar asistencia a
ningún tutor, no sea que nos traicione. Léelas con cuidado y reléelas si no las
entiendes. Consérvalas para más adelante si, aun después de cien repasos,
continúas sin comprender mis consejos, que no pretenden otra cosa que tu
felicidad plena. Seguramente cuando tengas más edad y experiencia podrás
sacarles todo el jugo que he exprimido a mi vida y a mi experiencia para ti
(...).<br />
<br /><i>
(Pàg. 45)<br /></i>
(...) Lamentablemente, no dispongo de tiempo para protocolos y me preocupan más
tus dudas acerca del mundo y tu preparación para resolverlas que las buenas
formas del género epistolar. <br />
<br /><i>
(Pàg. 51)<br /></i>
(...) Aceptamos lo que nos es útil o agradable; rechazamos lo que no nos sirve
o nos incomoda. Más adelante aprendemos que somos seres sociales, que
necesitamos del Otro, con el que hemos de compartir nuestro entorno. Entonces
admitimos que nuestro legítimo afán de vivir cómodamente debe hacerse
compatible con el deseo idéntico de nuestros semejantes, de quienes nos
acompañan en el camino de la existencia. Para conseguirlo en una media que sea
equilibrada para todos, desarrollamos nuestro propio concepto de Justicia, que
sometemos al criterio de los demás. A veces, más las deseables, no existe una
coincidencia plena pero aceptamos que, en alguna media, todos debemos
contemporizar, ceder parte de lo que creemos razonable para nosotros en aras de
que el Otro haga lo mismo a nuestro favor.<br />
<br /><i>
(Pàg. 59)<br /></i>
(...) para camuflar esas injusticias y contradicciones, no san sacado de los
pueblos y nos han llevado a las ciudades, y no pararán hasta conseguir que
nuestra Esfera de lo Nombrado sea tan inmensa e inaccesible que las cosas más
importantes de nuestras vidas acontezcan nada más que en ella, en ese ámbito en
el que no podemos ver, ni oír, ni tocar, ni degustar, y en el que sólo hay
palabras, las palabras que sustituyen a las cosas.<br /><br /><i>
(Pàg. 60)<br /></i>
(...) Al final, la Esfera de la Experiencia se diluye en la Esfera de lo
Nombrado, y nadie sabe ya qué es verdad y qué es mentira, qué es razonable y
que resulta disparatado. ¡Es imposible saberlo a estas alturas de la historia,
cuando las patrañas se han ido superponiendo en estratos de filosofía, de
moral, de religión y de ciencia! Lo único que cuenta, pues, es que el mundo
siga como hasta ahora, embarullado, complejo, inaccesible para el ciudadano
común aunque sea con sus injusticias y desigualdades, qué le vamos a hacer,
porque, como te decía al principio, de lo que se trata es de sobrevivir y cada
cual lo hace como puede, engañando e, incluso, engañándose o dejándose engañar.<br /><br /><i>
(Pàg. 66)<br /></i>
(...) hasta las mentiras más rotundas tiene algo de verdad si con ellas
engordas tu patrimonio.<br />
<br /><i>
(Pàg. 67) <br /></i>
La suerte de no estar obligado a ser un héroe es que te permite ser pragmático.
¿Has comprendido?<br />
<br /><i>
(Pàg. 75)<br /></i>
(...) quien posea en exclusiva el control sobre la Esfera de lo Nombrado tendrá
la capacidad, también en exclusiva, de explicar el mundo y de transformarlo a
la medida de sus propias palabras. De aquí, querido hijito, la extrema
importancia de que te hagas cuanto antes con el dominio de esa Esfera, que la
conozcas, que la comprendas, que la hagas tuya y que la manipules a tu
conveniencia. Si no lo haces tú, otros lo harán por ti, ya lo verás.<br />
<br /><i>
(Pàg. 79) <br /></i>
(...) Hay que dar a la bondad todas las oportunidades que estén en nuestra
mano, porque escasea tanto que corremos el riesgo de que se extinga por
completo, aquejada de inanición,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>me
dijo. Pero, claro, ¿qué es la bondad?, le pregunté; ¿dónde está el límite que
la separa de la estupidez? (...). <br />
<br /><i>
(Pàg. 80)<br /></i>
(...) la idea de poder hacer lo que a uno le dé la gana es tan tentadora que,
según Friedrich, resulta posible que el progreso material de la Humanidad,
imparable gracias a los avances de la ciencia y de la técnica, llegue a
generalizar una clase de individuo ocioso que se conforme con una vida
ignorante del valor de las cosas, dedicada casi en exclusiva al juego por el
juego, a la pérdiad de tiempo en tareas inútiles, de pura diversión y
entretenimiento, amparada, eso sí, en la conciencia de estar realizando un
ejercicio de libertad (...)<br />
<br /><i>
(Pàg. 81)<br /></i>
(...) en la medida que nos olvidemos del Otro, estaremos renunciando a la
construcción de nuestro Yo, que para Friedrich tiene un componente social muy
profundo. De aquí la igualdad y la fraternidad que acompañaban a las ansias de
libertad de los revolucionarios franceses, entre los cuales se encontraban
burgueses como nosotros, como tú y como yo, querido hijito, gente de orden y de
progreso.<br />
<br /><i>
(Pàg. 93)<br /></i>
El viejo Karl insiste en que no es de recibo que exista un derecho cuyo acceso
esté vedado a la inmensa mayoría de la población. Los derechos, o son
universales o son injustos (...).<br />
<br /><i>
(Pàg. 95)<br /></i>
Karl imagina una sociedad en la que las ropas se deshilachen a los pocos meses
y ya no sirvan para el año siguiente, en la que esté prohibido usar los zapatos
que te hiciste en primavera porque el diseño no responde a los gustos de la
nueva estación; en la que el caballo con el que pretendes pasear todos los días
deba ser sacrificado a los cuatro años de vida, a lo máximo, aunque se
encuentre pletórico de salud, y ello para que no te quede más remedio que
comprarte otro... ¡Fíjate qué disparate! ¡Hasta dónde puede llegar la
alucinación de un ser inteligente como Karl cuando lo ofusca esa especie de
razonamiento supersticioso que él llama ciencia! Desde luego, si algo parecido
a eso llegara a ocurrir es que, ciertamente, todos estamos desquiciados.
Entonces sí, entonces habría que reconocer que este planeta que habitamos es
una nave a la deriva, abocada sin remedio al precipicio: una nave de locos, en
efecto.<br />
<br /><i>
(Pàg. 107)<br /></i>
Karl, que, como ya te avisé, es adivino o, al menos, se muestra capaz de
calcular por dónde irá el mundo en el futuro, dice que, con el tiempo, alguien
se sacará de la manga vocablos disparatados del calibre de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">inflación, </i>o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">deflación,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></i>o<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>estanflación, </i>o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sobreprima, </i>o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">estabilizadores automáticos,</i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">infragarantías, </i>o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mercados
de futuros,</i> barbaridades idénticas a la del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mirofajo</i> del que te hablé
hace unos días, palabras que no significan nada, que no sirven para nada, salvo
para ocultar que no hay más unidad económica de medida que la hora de trabajo a
los seres humanos, y todo lo demás son cantinelas y excusas de mal pagador. </p>
<p class="MsoNormal"><i>(Pàg. 112)<br /></i>
(...) el dinero en circulación es una trinchera ganada para quien sea capaz de
acapararlo bajo protección del Soberano, no así la humilde fuerza de trabajo o
la inteligencia de los seres humanos, que sólo se valoran si, y sólo si, son
capaces de convertirse en una mercancía más, destinada a hacer perdurar el
valor nominal de las monedas atesoradas por los Ricos y Poderosos. ¿Triste? ¡Es
la vida, querido hijo, es la vida!<br />
<br /><i>
(Pàg. 118)<br /></i>
(...) Defiéndete de los rencorosos y únete a los que son como tú, aunque sea
contra los Pobres. Y, si llegas a tener hijos, incúlcales estas mismas ideas.
No hace falta que les hables de valores como el de la justicia o la equidad,
que no hacen sino distraer el juicio más pragmático.<br />
<br /><i>
(Pàg. 122)<br /></i>(...) el asunto no tiene remedio:
nadie dará marcha atrás, nadie va a desmontar este fabuloso tinglado en que
consiste nuestra manera de producir y de organizarnos, y esta nave de locos en
la que la Humanidad entera navega jamás será capaz de enderezar el rumbo:
siempre habrá alguien que quiera aprovecharse de la buena fe de los demás
(...).</p><p class="MsoNormal" style="tab-stops: 246.4pt;"><i>(Pàg. 132)<br /></i>
(...) Karl se muestra convencido de que el individuo se dirige hacia su disolución
como ente autónomo y con vida propia. Según él, inició su andadura en este
planeta nuestro llamado Tierra con ansia de liberta y de emancipación y la
terminará convertido en una mercancía más, dispuesto a dejarse desgastar por
quienes, a su vez, se desgastan en el acto mismo de consumir. <br />
<br /><i>
(Pàg. 133) <br /></i>
La historia universal de las ideas es, en realidad, la historia universal de la
justificación que se ha ido dando a este expolio de los unos sobre los otros. <br />
<br /><i>
(Pàg. 135)<br /></i>
Karl augura un futuro en el que la libertad individual no sirva para controlar
nuestras vidas sino para todo lo contrario, para desnortarlas, para
confundirlas, para llevarlas por un camino de bandazos permanentes, sin
objetivos firmes que definan nuestra personalidad, en simple y frenética
búsqueda de cosas que satisfagan nuestras necesidades inmediatas, sólo
aparentes; necesidades siempre cambiantes que surgirán a instancias de fuerzas
superiores y sin identificar, casi divinas o, mejor, demoníacas (...).<br />
<br /><i>
(Pàg. 136)<br /></i>
¡(...) No atendamos a las palabras de los agoreros! ¡Sintámonos orgullosos de
nuestros orígenes, de la clase social a la que pertenecemos, la que mueve el
mundo y señala el progreso, la que distingue al excelente del mediocre, la que
marca el destino de los elegidos, incluso si ese destino es el fin de la
especie, pues cuánto mejor es un mundo sin seres humanos que colmado por
manadas de hombres vulgares!</p>
<p class="MsoNormal"><i>(Pàg. 142)<br /></i>¿(...) Hay algo más triste que un día igual a otro? ¿Te imaginas que la
naturaleza careciera de colores; que todo fuera blanco, gris o negro? Por eso
Dios inventó las clases sociales y los distintos grados de la inteligencia. No
fue un capricho tonto.</p><p class="MsoNormal"><i>(Pàg. 155)<br /></i>
Karl dice que, cuando las sociedades se hagan más o menos laicas –algo que,
según él, no tardará en ocurrir-, al Demonio se le llamará Crisis. ¡La culpa es
de la Crisis!</p>
<p class="MsoNormal"><i>(Pàg. 165)<br /></i>(...) La historia está escrita por los Poderosos, lo reconozco, y, en su
nombre, por aquellos que saben escribir. Los necios, los ignorantes, los
analfabetos, los perdedores... o no saben coger la pluma o les han cortado las
manos para que no lo hagan. Así ha sido siempre y así será, por los siglos de
los siglos.</p><p class="MsoNormal"><i>(Pàg. 167)<br /></i>
(...) Razonar con los de abajo es tarea imposible. Están tan llenos de
resentimiento que la mente se les tapona. Pero ¿qué podemos hacer? ¿Inculcarles
el amor por las jerarquías? ¡Eso es imposible! ¿Matarlos, entonces? ¡No, por
Dios! ¡Qué barbaridad! No queda otra opción que la de distraerlos, para que no
consigan fijarse en sus obsesiones. Así pues, conviene dialogar con ellos en
términos que los mareen, que los confundan, que no entiendan, acostumbrándolos
a creer que les hablamos desde las alturas más inabordables (...).<br />
<br /><i>
(Pàg. 175)<br /></i>
(...) cualquier problema humano puede ser enfrentado con una desbandada, pero
que es más inteligente buscar la respuesta exacta en la que se cruzan el hacia
dónde, el por dónde, el cómo y el cuándo: todo consiste en dar con ella. Y
resulta indudable que, con el gobierno de los mejores, esa respuesta queda
asegurada. <br />
<br /><i>
(Pàg. 179)<br /></i>
(...) Si nadie lo remedia, insistió el viejo Karl, esa parte del pueblo llano
que comerá en las manos de sus amos y patrones necesitará justificar sus
propias contradicciones y, para ello, acabará dejándose consumir, él mismo,
como una mercancía más, en el mercado de la lujuria y del placer facilón, y lo
hará con gusto, aunque tenga que elaborar su propia teoría del individualismo a
la carta, una sofisticada mezcla del clásico “sé tú mismo” y del más actual
“vive como quieras, sin ataduras de ningún tipo”, que no hará sino borrar las
palabras <i style="mso-bidi-font-style: normal;">igualdad</i> y f<i style="mso-bidi-font-style: normal;">raternidad</i> del ideal revolucionario de
1789.<br style="mso-special-character: line-break;" />
<!--[endif]--></p>
<p class="MsoNormal"><i>(Pàg. 181)<br /></i>
(...) Mira a tu alrededor. ¿Qué ves?<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Pereza, ignorancia, bastedad, resentimiento. Estos desgraciados que nos
rodean con su zafia manera de esta en el mundo son incapaces de calcular los
riesgos de la miseria moral en la que viven enfangados. Aspiran, en cambio, a
beneficiarse del esfuerzo que otros realizamos por amor a los valores eternos,
esos que nos ha permitido llegar hasta aquí en un trayecto de superación
permanente y que no dejan de anunciar nuevas buenas. Entonces, si hemos de
aceptar a esta chusma como tal, pongámosle disciplina y tareas en justa
compensación. Y<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>punto. No nos
compliquemos más la existencia. Piensa que las otras dos alternativas que nos
quedarían son mucho peores, al menos desde un punto de vista cristiano; o los
dejamos que se mueran de hambre, abandonados a su inconsciencia, o consentimos
que vivan de la sopa boba, a nuestra costa. ¡No, hijo mío, claro que no!<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>¡Cada cosa en su sitio y cada hombre en el
lugar que le corresponde por razón de la jerarquía que nos hemos dado entre
todos!<br />
<br /><i>
(Pàg. 191)<br /></i>
La actitud ante el mundo marca la diferencia. La nuestra ha de ser la de la
supervivencia o, mejor aún, la de la conservación, porque no basta seguir de
pie; hace falta, además, hacerlo en las mejores condiciones posibles. En ésas estamos,
¿verdad, cariño?:</p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <span style="color: #666666;"><b>Què en penso... <br /></b></span>A mig camí entre el gènere epistolar, l’assaig i la rondalla, <i>El Mirofajo o las reglas del juego</i> de Manuel García Rubio esdevé una lectura força estimulant que endinsa el lector en un relat més ideològic que no pas dramàtic.</p>García Rubio parteix del conte <i>El vestit nou de l'emperador</i> de Hans Christian Andersen, per excel·lir amb una proposta que combina literatura i intrepidesa intel·lectual. Així, a <i>El Mirofajo</i> aconsegueix complementar dues doctrines a priori incompatibles –la llei i ordre burgesa i la solidaritat socialista –. <br /> <br /> García Rubio ho fa amb un mecanisme literari comparatiu i amb l’ús de diferents formats narratius, sempre amb un to sobri -de reminiscència clàssica- i amb un tempo que agilitza la lectura.<br /> <br /><i> El Mirofajo</i> gira al voltant de tres personatges: Kosyc, un pare encarcerat que escriu cartes al seu fill i porta el pes de la veu narrativa en primera persona; Karl, el company de cel·la que sosté postulats ideològics contraris al pare, de tipus revolucionari; i Friedrich, el carceller que simpatitza amb tot dos presos.<br /> <br /> Hi ha un quart personatge: el fill. És un personatge present en tot el relat encara que de forma referencial i passiva, doncs ni participa en la trama ni és present al lloc dels fets. De fet, el lector encarna perfectament el rol del fill a la novel·la.<br /><br />A nivell ideològic, i en primera instància, les cartes de Kosyc al seu fill són un cant a la llibertat individual, a la propietat privada i al lliure mercat. A la vegada també una crítica velada a l’Antic Règim absolutista. Un credo burgès en tota regla vaja. <br /> <br /> Poc a poc Kosyc introdueix a les seves cartes petites pinzellades dels pensaments de Karl, pensaments revolucionaris que cerquen la solidaritat i la igualtat entre semblants. De primer els inclou per escarnir-los però mica en mica els hi atorga un crèdit creixent<br /> <br /> Tenim així que les cartes són portadores d’un missatge de fons eminentment liberal però salpebrat amb petits tocs anàrquics i llibertaris. D’una banda qüestionen el món burgès i introdueixen la necessitat d’un bé comú, però de l’altra serveixen sobretot per autoafirmar la postura liberal.<br /><br />En resum, una lectura que ens parla de d’ideologia política i economia d’una forma amena i intel·ligent amb un joc de miralls on s’entreveuen les doctrines socialistes de (Karl) Marx i (Friedrich) Engels i els postulats liberals més clàssics. Del tot recomanada. Per mi, lectura obligatòria als instituts.<p class="MsoNormal"><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <span style="color: #666666;"><b>Altres n'han dit...<br /></b></span><a href="https://hombreenlaoscuridad.blogspot.com/2016/09/el-mirofajo-o-las-reglas-del-juego-de.html" target="_blank">Un hombre en la oscuridad</a>, <a href="https://literaturasnoticias.blogspot.com/2016/01/129-el-mirofajo-o-las-reglas-del-juego.html" target="_blank">Literaturas - notícias</a>, <a href="https://www.canallector.com/docs/1590/" target="_blank">Canal lector</a>, <a href="https://suburbano.net/la-culpa-siempre-la-tuvo-onetti/" target="_blank">Suburbano (H. Fontana)</a>, <a href="https://diario16plus.com/el-mirofajo-o-las-reglas-del-juego/" target="_blank">Diario16+ (N. Blanco)</a>, <a href="https://www.zendalibros.com/las-reglas-del-juego/" target="_blank">Zenda libros</a>.</p><p class="MsoNormal"><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <span style="color: #666666;"><b>Enllaços...<br /></b></span><a href="https://manuelgarciarubio.es/" target="_blank">Manuel García Rubio,</a> <a href="La Librería de Cazarabet Indignado" target="_blank">què en diu l'autor</a>, <a href="https://luisperezortiz.com/" target="_blank">Luís Pérez Ortiz (LPO)</a>. </p><p class="MsoNormal"><br /></p><br /><p></p>Lleixeshttp://www.blogger.com/profile/03262149977958893001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15692083195760636.post-72769581987170317902023-09-24T18:57:00.002+02:002023-09-24T18:57:28.851+02:00Los escritos irreverentes - Mark Twain<div class="separator"><br /></div><p><span style="font-family: times; font-size: large;"><i></i></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: times; font-size: large;"><i><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYoGdKfsubADr1pulM1m-vV1EWhc4FndMe-7_JiR7IAPP_PDplYMB24xHjFzwcQOqrvVN4nbyok475njULm6px_mp2metJIISArDdNApf1DW4FV74xMidPydRiEdhLRa4Y2bhSJ8HXJ_5hnJVyjWga4LT5IhY_we6mCDHz8Bol92gZRfH8PKuwK17zlw/s924/lleixes_escritosirreverentes_Twain.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="924" data-original-width="600" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYoGdKfsubADr1pulM1m-vV1EWhc4FndMe-7_JiR7IAPP_PDplYMB24xHjFzwcQOqrvVN4nbyok475njULm6px_mp2metJIISArDdNApf1DW4FV74xMidPydRiEdhLRa4Y2bhSJ8HXJ_5hnJVyjWga4LT5IhY_we6mCDHz8Bol92gZRfH8PKuwK17zlw/w260-h400/lleixes_escritosirreverentes_Twain.jpg" width="260" /></a></i></span></div><blockquote><span style="font-family: times; font-size: large;"><i><br /></i></span></blockquote><blockquote><span style="font-family: times; font-size: large;"><i>"(...) Dios siempre fue un ser inestable –excepto cuando <br />se hacía propaganda- y sus firmes intenciones quedaron olvidadas."</i></span></blockquote><p></p><p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<div><br /></div><br /><br /><b>Twain, Mark. Lo escritos irreverentes. <br /> Madrid: Impedimenta, 2010</b><br /> <br /><i> Letters from the Earth.</i> Traducció de Gabriela Bustelo.<br /> Col.lecció El panteón portátil<br /><a href="https://impedimenta.es/producto/los-escritos-irreverentes" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="16" data-original-width="14" height="16" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3eZJyYERc4iQDvHG00iY1SZuzBYpE3zofMpxL6riiKe58sHAPnUOraL_WLO3wVDtBv_p8cEpXwu2MDmxeSYt1PAWhKJaS-xOLV0_b1793SiWLqqI_cDFXs1uQcOqN07TA9_k50Sn5jEZaa0tgt_VK5OM6MfWICzMRFQkeVdzI4P7qHTUYZ_P3qtlBvw/s1600/icona_info_01.gif" width="14" /></a><br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <span style="color: #666666;"><b>Què en diu l’editorial...</b></span><br /> En 1909, Mark Twain le envió una carta a un amigo en la que le hablaba en confianza de lo último que había escrito: «Este libro no saldrá jamás. Es imposible porque se consideraría una ignominia». Tomada en su conjunto, la obra de Twain quien, junto a Melville, está considerado el Gran Novelista Americano, es una colosal sátira de la naturaleza humana. En el caso de <i>Los escritos irreverentes</i>, recurrió a un género que algunos críticos denominaron «pseudo-historia». Las pequeñas diatribas bíblicas que lo componen, escritas entre 1870 y 1909, evidencian el profundo escepticismo religioso de Twain. El libro que tenemos en las manos oculta bajo su burlona fachada un humorístico y mordaz ataque a los valores establecidos, y es la muestra de una inteligencia superior, que no deja títere con cabeza. La coincidencia de que este año sea el del centenario de la muerte de Mark Twain da un significado especial a la edición de un libro que, al salir a la luz en Estados Unidos, produjo una verdadera conmoción y estuvo durante meses en la lista de libros más vendidos. <br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Com comença...</span></b><br /> El Creador estaba sentado en su trono, pensando. A sus espaldas se extendía el ilimitado continente del cielo, impregnado en un glorioso resplandor de luz y color; y ante Él se elevaba, como un muro, la negra noche del Espacio. <br /> <br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <span style="color: #666666;"><b>Moments...</b></span><br /><i> (Pàg. 22)</i><br /> (...) Satán comentó:<br /><b> -</b> Esta bestia tan grande está matando a los animales más débiles, oh Divino.<br /><b> -</b> El tigre, sí. La ley de su naturaleza es la ferocidad. La ley de su naturaleza es la Ley de dios. No puede desobedecerla.<br /><b> -</b> Entonces, ¿al obedecerla no comete ofensa alguna, oh Divino?<br /><b> -</b> No. Es inocente. (...)<br /> <br /><i> (Pàg. 24)<br /></i><b> -</b> ¿(...) Qué es la Tierra?<br /><b> -</b> Un pequeño globo que creé hace dos eternidades y media. Lo visteis, pero no os fijasteis bien, pues estaba incluido en la explosión de mundos y soles que salieron disparados de mi mano. El humano es un experimento y los demás animales también lo son. El tiempo dirá si han merecido la pena (...).<br /> <br /><i> (Pàg. 26)<br /></i> (...) El Humano es una curiosidad maravillosa. En el mejor de los casos, es una especie de ángel de grado inferior bañado en níquel; en el peor de los casos, es un ser inefable, inimaginable. Pero desde el principio hasta el final y siempre, es un sarcasmo. <br /><i><span style="font-size: x-small;"> Las cartas de Satán desde la Tierra. Carta I. </span></i><br /> <br /><i> (Pàg. 29)</i><br /> (...) Toda nación desprecia al resto de las naciones.<br /> Toda nación tiene antipatía a las otras naciones.<br /> Todas las naciones blancas sienten aversión por las naciones de color, sea cual sea éste, y las oprimen cuando pueden.<br /> Los humanos blancos no se asocian con los humanos negros, ni se casan con ellos.<br /> Les tienen prohibido entrar en sus colegios e iglesias.<br /> El mundo entero odia a los humanos judíos y sólo los tolera si son ricos. <br /> Os ruego que toméis nota de todos estos detalles. (...)<br /><i><span style="font-size: x-small;"> Las cartas de Satán desde la Tierra. Carta II.</span><br /> <br /> (Pàg. 33)</i><br /> (...) no piensan; sólo quieren creer. Pero son incapaces de pensar. De cada diez mil humanos no hay ni dos que tengan algo de cerebro. Y en cuanto a imaginación se refiere, ¡fijaos en su Cielo! Lo aceptan, lo aprueban, lo admiran. Eso os dará su medida intelectual.<br /><i><span style="font-size: x-small;"> Las cartas de Satán desde la Tierra. Carta II.</span><br /> <br /> (Pàg. 35)</i><br /> (...) A estas alturas habréis notado que el Cielo está pensado y construido con un plan muy concreto, de tal modo que contiene en escrupuloso detalle todas y cada una de las cosas imaginables que le resultan repugnantes al ser humano ¡y ni una sola de las que le gustan!<br /><i><span style="font-size: x-small;"> Las cartas de Satán desde la Tierra. Carta II.</span><br /> <br /> (Pàg. 36)</i><br /> (...) Una de sus religiones principales es la llamada cristiana. Un esbozo de ella os interesará. Está explicada en detalle en un libro de dos millones de palabras, llamado el Antiguo y Nuevo Testamento. También tiene otro nombre: la Palabra de Dios. Pues un cristiano cree que cada palabra del libro fue dictada por Dios, el mismo Dios del que os vengo hablando.<br /> El libro está lleno de interés. Tiene poemas elevados, fábulas ingeniosas, pasajes de historia sangrienta, algún que otro principio moral, una enorme profusión de obscenidades y más de mil mentiras.<br /><i><span style="font-size: x-small;"> Las cartas de Satán desde la Tierra. Carta III.</span><br /> <br /> (Pàg. 40)</i><br /> (...) el ser humano lleva en su naturaleza el ansia de saber, pese a que el sacerdote, como ese Dios a quien imita y representa, se ha dedicado desde el principio a impedirle saber nada que pueda serle útil.<br /><i><span style="font-size: x-small;"> Las cartas de Satán desde la Tierra. Carta III.</span><br /> <br /> (Pàg. 43)</i><br /> (...) Muchas de estas gentes están dotadas de una facultad racional, pero nadie la usa en materia religiosa. <br /><i><span style="font-size: x-small;">Las cartas de Satán desde la Tierra. Carta III.</span><br /></i><br /><i> (Pàg. 46) <br /></i> (...) Dios siempre fue un ser inestable –excepto cuando se hacía propaganda- y sus firmes intenciones quedaron olvidadas. El caso es que estaba orgullos del ser humano, que era su mejor invención, y su animal preferido después de la mosca. Al no sentirse capaz de perderlo de golpe, optó por salvar una muestra humana y ahora al resto de la especie. <br /> Hacer algo así era típico suyo (...).<br /><i><span style="font-size: x-small;"> Las cartas de Satán desde la Tierra. Carta IV.<br /></span> <br /> (Pàg. 53)<br /></i> Resulta verdaderamente difícil comprender la mentalidad del Dios de la Biblia, al estar su confusión tan llena de contradicciones, inestabilidades desvaídas y firmezas férreas; infantiles dogmas abstractos basados en palabras y endemoniados dogmas concretos basados en hechos; y amabilidades fugaces relegadas ante las maldades permanentes. <br /><i><span style="font-size: x-small;"> Las cartas de Satán desde la Tierra. Carta VI</span>.<br /> <br /> (Pàg. 54)</i><br /> (...) Celos. No lo olvidéis; tenedlo presente. Ésa es la clave. Con ella llegareis a comprender parcialmente a Dios conforme vayamos avanzando; sin ella nadie podría comprenderle. Como os decía, es él mismo quien nos proporciona esta traicionera clave para que todos la veamos. Con la mayor ingenuidad y sin un atisbo de vergüenza proclama abiertamente: “Yo, Dios tu Señor, soy un Dios celoso”.<br /> De hecho, es una forma de decir: “Yo, Dios tu Señor, soy un Dios limitado; un Dios pequeño y obseso de las pequeñeces”.<br /><i><span style="font-size: x-small;"> Las cartas de Satán desde la Tierra. Carta VI.</span><br /> <br /> (Pàg. 57)</i><br /> (...) ¡La enfermedad! He aquí la fuerza central, diligente y devastadora que ataca al humano apenas nace, suministrándole un sinfín de dolencias: garrotillo, sarampión, paperas, problemas intestinales, dolor de dientes, escarlatina y demás especialidades infantiles. Cuando el niño atormentado alcanza la juventud le provee de las especialidades propias de esa etapa de la vida. Y el acecho continúa al pasar de la juventud a la madurez, de la madurez a la vejez, de la vejez a la tumba.<br /><i><span style="font-size: x-small;"> Las cartas de Satán desde la Tierra. Carta VI.</span><br /> <br /> (Pàg. 61)</i><br /> (...) y la mosca, ¿qué? Es una criatura sin nacionalidad que hace de todo lugar su provincia, de todo clima su hogar y de todo ser vivo su presa. Vaya donde vaya, lleva por el mundo su plaga infernal. <br /><i><span style="font-size: x-small;"> Las cartas de Satán desde la Tierra. Carta VII.</span><br /> <br /> (Pàg. 61) </i><br /> (...) Es impresionante el estudio minucioso y completo que el Creador dedica a la insigne labor de hacer miserable a un ser humano. <br /><i><span style="font-size: x-small;"> Las cartas de Satán desde la Tierra. Carta VII.</span><br /> <br /> (Pàg. 85)</i><br /> (...) La Ley bíblica dice: “No matarás”.<br /> La Ley de Dios, impresa en el corazón del hombre desde su nacimiento, dice: “Matarás”.<br /><i><span style="font-size: x-small;"> Las cartas de Satán desde la Tierra. Carta X.</span><br /> <br /> (Pàg. 99)</i><br /> (...) La primera casa se cayó de vieja, aunque muchos la visitan con respeto y a ninguno se le permite dañarla. Pero llegan muchos necios, extraños de otros lugares con la vana costumbre de grabar en la piedra sus nombres junto al del remoto lugar del que proceden, lo cual es una simpleza que tacha de cretino a quien lo hace.<br /><i><span style="font-size: x-small;"> Los apuntes de la familia de Adán. El diario de Matusalén. Día decimo octavo.</span><br /> <br /> (Pàg. 101)</i><br /> (...) Qué cargantes son estas gentes amargadas, desdentadas y viejas que viven sin otro motivo, parece ser, que restregarle a uno por las narices las maravillas sobrestimadas de unos tiempos olvidados que nadie más que ellos recuerda. La ancianidad tiene sus encantos, pero éste no es uno de ellos. (...). <br /><i><span style="font-size: x-small;"> Los apuntes de la familia de Adán. El diario de Matusalén. Día vigésimo cuarto. </span><br /> <br /> (Pàg. 151)</i><br /> “¿(...) Qué es la vida de un alma noble o diez mil almas nobles, comparada con quince dólares del puño agarrado del hombre blanco más tacaño que jamás haya pisado la faz de la tierra?”<br /> Y era cierto. Y Abraham, llorando, vació de contenido su seno y lo etiquetó con la elocuente inscripción de Reservado; y Pedro, llorando, dijo” Se le recibirá con una procesión de antorchas cuando venga”. Entonces retumbó el cielo entero y todos se alegraron de que usted vaya a ir allí. Y en el infierno se alegraron también. <br /><i><span style="font-size: x-small;"> Carta desde el Cielo.</span></i><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <span style="color: #666666;"><b>Què en penso...</b></span><br />A <i>Los escritos irreverentes</i> Mark Twain usa tota la seva manya per criticar de forma ferotge alguns dels mites fundacionals del cristianisme, mitjançant relats que adopten diverses forma. <br /> <br /> En destaca l’anomenat <i>Las cartas de Satán desde la Tierra</i>. El relat ocupa bona part del llibre i <b>-</b>amb diferència<b>-</b> és el relat més brillant del mateix doncs Mark Twain no censura gens el seu blasme contra la irracionalitat religiosa. <br /><br />Bàsicament és un plec epistolar que Satanàs envia als seus col·legues Gabriel i Miquel mentre visita la Terra i on descriu allò que veu als dos arcàngels, afegint-hi també comentaris i pensaments sobre el contrasentit que sembla dominar el raciocini de la raça humana.<br /><br />Els textos de Twain estan plens de sarcasme sobre la credulitat excessiva de l'humà, però també sobre la seva hipocresia i sobre la manca de reflexió davant de certs postulats religiosos. <br /> <br />De totes maneres cal no deixar-se guanyar fàcilment per aquest aspecte crític. El lector atent és possible que detecti la preocupació primigènia de Mark Twain, aquella per la que l’autor posa negre sobre blanc els estralls que la manca de sentit comú genera entre la humanitat. <br /><br />Però Twain no només fixa la mirada en l'home. També en el seu creador: el déu cristià. I ho fa sobretot a partir dels episodis més foscos de l'Antic Testament, on es retrata com un déu colèric, venjatiu i cruel, en definitiva, un déu assassí.<br /> <br />Així doncs Twain qüestiona sense por doncs les característiques més bàsiques que formen la raça humana tot preguntant-se si som una raça prou racional o si, pel contrari, estem sotmesos encara a una por tel·lúrica que anul·la la nostra intel·ligència grupal. <br /><br />A banda, el volum també recull altres relats que completen el retrat mordaç que forma el tema del llibre. Comparat amb <i>Les cartes de Satan des de la Terra</i> aquests relats canvien la intensitat satírica per la humorística. I a parer meu surten perdent. <br /><br />En concret són els diaris escrits per diferents personatges bíblics <b>-</b>Matusalem, Eva, Sem<b>- </b>i es caracteritzen per un humor absurd i el relat breu <i>Cartes des del cel</i>, una mena de vodevil sobre la burocratització del cel i la funcionarització dels àngels.. <br /><br /> Tot plegat Twain ens ofereix una proposta tant agosarada que fins i tot llegida avui pot ferir alguna mentalitat. I és que la caricaturització de la religió malauradament sembla que sempre hagi de crear gresca.<br /><br /><div><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <span style="color: #666666;"><b>Altres n'han dit...</b></span><br /><a href="https://lamiradadetiresies.wordpress.com/2014/03/13/mark-twain-los-escritos-irreverentes/" target="_blank">La mirada de Tirèsies</a>, <a href="https://racodelaparaula.cat/2015/11/20/cartes-des-de-la-terra-mark-twain/" target="_blank">El racó de la paraula</a>, <a href="https://deborahlibros.com/2014/09/07/los-escritos-irreverentes-de-mark-twain/" target="_blank">Deborah libros</a>, <a href="https://escritosdeunhereje.blogspot.com/2014/03/los-escritos-irreverentes-mark-twain.html" target="_blank">Escritos de un hereje</a>, <a href="https://lecturas-yantares-placeres.blogspot.com/2013/06/los-escritos-irreverentes-de-twain.html" target="_blank">Lecturas, yantares y otros placeres</a>, <a href="https://laantiguabiblos.blogspot.com/2011/07/los-escritos-irreverentes-mark-twain.html" target="_blank">La antigua Biblos</a>, <a href="https://es.paperblog.com/los-escritos-irreverentes-mark-twain-2324888/" target="_blank">Revista Opinión - Paper Blog (M. Merino)</a>, <a href="https://alenthony.wordpress.com/2009/06/20/book-review-mark-twains-letters-from-the-earth/" target="_blank">Tiefe Mitternacht</a>.</div><div><br /></div><div><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <span style="color: #666666;"><b>Enllaços...</b></span><br />Mark Twain, <a href="https://www.uaar.it/libri/lettere-dalla-terra/" target="_blank">context</a>, <a href="https://www.elboomeran.com/obras/los-escritos-irreverentes/" target="_blank">publicat anys després de la seva mort</a>, <a href="https://heroinasdiscolas.blogspot.com/2014/04/los-escritos-irreverentes-mark-twain.html" target="_blank">crític però potser en el fons no tant...</a>.</div><div><br /></div><div><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <span style="color: #666666;"><b>Llegeix-lo...</b></span></div><div><div>Anglès (<a href="https://sacred-texts.com/aor/twain/letearth.htm" target="_blank">html</a>, <a href="https://www.online-literature.com/twain/letters-from-the-earth/" target="_blank">html</a>) </div><div><br /></div></div><div><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <span style="color: #666666;"><b>Escolta'l...</b></span></div><div><div>Anglès (<a href="https://archive.org/details/let-1" target="_blank">streaming i descàrrega MP3</a>)</div></div><div><br /></div><div><br /></div>Lleixeshttp://www.blogger.com/profile/03262149977958893001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15692083195760636.post-77324837384993549372023-09-16T18:23:00.000+02:002023-09-16T18:23:19.015+02:00Los espectros - Leonid Andréiev<p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis2UcIok4g4ClzzZsqoB3NJLDfwXaz_79JuWpGH5GbnLK0-1fe5G9xTSRGuTWhEqj5lJVhgfJKp2YQEe-a8GNjbf2_OmSkzKUee7qD0SrOxq4JXKr4_B2_u5DRI0xgwWc3JUmw3O06K6vvlkYHuMiazFjmA9j43bPW2UxBb3GLDlC6oay2Yt1fiYRM8w/s1464/lleixes_LosEspectros_Andreyev.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1464" data-original-width="945" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis2UcIok4g4ClzzZsqoB3NJLDfwXaz_79JuWpGH5GbnLK0-1fe5G9xTSRGuTWhEqj5lJVhgfJKp2YQEe-a8GNjbf2_OmSkzKUee7qD0SrOxq4JXKr4_B2_u5DRI0xgwWc3JUmw3O06K6vvlkYHuMiazFjmA9j43bPW2UxBb3GLDlC6oay2Yt1fiYRM8w/w259-h400/lleixes_LosEspectros_Andreyev.jpg" width="259" /></a></div><br /><p></p>
<br /><div style="text-align: justify;"><i style="font-family: times; font-size: x-large;"><blockquote>"(...) La tristeza, como si fuera un ser viviente, se posó en su pecho y le clavó las garras en el corazón. "</blockquote></i></div> <br /><br /><b><br /><br /><br /><br /><br /><br />Andréyev, Leonid. Los espectros. <br /> Barcelona: Acantilado, 2008</b><br /> <br /><i> Eta Prizraki</i>. Traducció de Nicolás Tasin<br /> Col.lecció Cuadernos, 22 <br /><div style="text-align: left;"><a href="https://www.acantilado.es/catalogo/los-espectros/" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="16" data-original-width="14" height="16" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHxNUIUF_SFNWzOPSWQv2MpXhM9nZ3ShQUi5w6uMWzqgQwSdg0MljGIK7iU6CnekOIVrdG7v2m_CmkJcyAxPjq9xGHiIdoca9OG36tZaN5wc5FaqY9_cllXU6LT9vu5xpEbKbTGs9fSRr35w3KfjACQ_UKvSiuesLSMHhYKYCpuZYIwqXRq56mff6jPA/s1600/icona_info_01.gif" width="14" /></a></div><br /> <br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Què en diu l’editorial...</span></b><br /> Retrato con imágenes ligeras y contrastes pétreos, de pesimismo inabarcable y humor oscuro, que nos acompaña hasta las proximidades de la locura, esa zona inasible y sombría en que lo entrañable y la necesidad de redención se aúnan. <br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Com comença... </span></b><br /> Cuando ya no cupo duda de que Yegor Timoféyevich Pomerántsev, el subjefe de la oficina de la Administración local, había perdido definitivamente la razón, se hizo en su favor una colecta que produjo una suma bastante importante y se le recluyó en una clínica psiquiátrica privada. <br /> <br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Moments...</span></b><br /><i> (Pàg. 12)</i><br /> Pomerántsev se percató de que se hallaba en una casa de locos, pero le tenía sin cuidado: estaba seguro de que, si quisiera, podría convertirse en espíritu puro y volar así por todo el mundo. <br /> <br /><i> (Pàg. 18)<br /></i> Todos los días, el doctor Sheviriov se sentaba, ya la lado de uno, ya al lado de otro, y escuchaba atentamente lo que los enfermos decían. Parecía que también él hablaba mucho; pero, en realidad, nunca decía nada y se limitaba a escuchar.<br /> <br /><i> (Pàg. 31)<br /></i> Se tendió en la cama. La tristeza, como si fuera un ser viviente, se posó en su pecho y le clavó las garras en el corazón. Así permanecieron ambos, estrechamente unidos(...).<br /> <br /><i> (Pàg. 60)<br /></i> El hijo miraba con una curiosidad malévola la cabeza temblorosa y cana de su madre; recordaba las cosas insensatas que le día en el camino, y pensaba que estaba loca; que abajo, en los aposentos cerrados, había locos; que su hermano, que acababa de morir, estaba también loco, y no paraba de inventar historias ridículas, viendo enemigos por todas partes, figurándose que le perseguían a cada paso. ¡El pobre desgraciado imaginaba que tenía enemigos! ¿Qué hubiera dicho si, en efecto, los hubiera tenido como él, el escritor, reales, poderosos, implacables, infatigables, que no retrocedían ante la calumnia y la denuncia?. <br /> <br /><i> (Pàg. 66)</i><br /> La vieja estaba tan cerca de la muerte que no le daba gran importancia y la concebía como otra vida misteriosa. Pomerántsev, por su parte, ni siquiera pensaba en ella.<div><br /></div><div><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Què en penso...</span></b></div>Leonid Andréiev és un autor que enganxa molt. Molt. La seva visió del món, de la vida i de l’ésser humà sempre és visceral en el fons i escandalosament poètica en la forma. El lector que el llegeix per primer cop descobreix que no en té prou amb només un dels seus relats o novel·les. <br /> <br /> I aquí estem, amb <i>Los espectros</i>, la quarta novel·la que llegeixo de l’autor i que en confirma la seva genialitat. Aquest cop però en les distàncies curtes: tant per la brevetat de la novel·la -gairebé un relat llarg- com per l’assossec que respira.<br /> <br /> De totes maneres Andréiev torna a colpir fort tant en la ment com en el cor del lector. Tot i que a <i>Los espectros</i> es posiciona lluny de la sang i la viscera de <i>La Rialla Roja</i>, o de la ironia i el sarcasme presents a <i>El diari de Satanàs</i> i de l'emoció i el dramatisme angoixant a <i>La història dels set penjats</i>. <br /> <br /> Leonid Andreiev a <i>Los espectros </i>ho borda. Los espectros és una exploració de l’ànima humana des d'un punt de vista realista, tranquil i contingut, fins i tot amb ressons costumistes.<br /> <br />Ara Andreiev s’interessa per aquella terra de ningú –sovint ignota i erma- que es troba entre la demència i el seny. Així l'autor rus a partir del retrat d'un petit manicomi rural sembla preguntar al lector quin dels dos mons (la follia o el seny) és el món normal. <br /> <br /> La novel·la bàsicament presenta i situa els diferents personatges amb una prosa sòlida però gens empallegosa. La trama és mínima i es limita a detallar el dia a dia dels personatges per part d’un narrador omniscient. <br /><br />Res més que la vida quotidiana a un sanatori. Però l’autor ho aprofita per contraposar les sensacions tant dels malalts com del personal mèdic, així en el dia (on la rutina consolida un espai segur i conegut) com durant la nit (on la solitud s'ensenyoreixa de l'individu perdut en un garbuix de pensaments, dubtes i drames particulars). <br /><br />En definitiva, <i>Los espectros </i>és un relat lleuger a la vegada que intens. De fet, el que ens deixa la literatura d'Andreiev és la seva capacitat immensurable de retratar la bellesa i l’emoció, tot creant imatges mentals d’una forma descarnada però del tot embriagadora.<br /><br /><div><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Altres n'han dit...</span></b><br /><a href="https://lalibreriadebolsillo.wordpress.com/2011/06/28/los-espectros-andreiev/" target="_blank">La librería de bolsillo</a>, <a href="https://enlalistanegra.wordpress.com/2013/03/27/en-pildora-leonid-andreev-espectros-1904/" target="_blank">En la lista negra</a>, <a href="https://unlibroaldia.blogspot.com/2010/11/leonid-andreyev-los-espectros.html" target="_blank">Un libro al día (Santi)</a>, <a href="https://es.babelio.com/livres/Andreyev-Los-espectros/86473" target="_blank">Babelio (Ruby)</a>, <a href="https://latormentaenunvaso.blogspot.com/2009/07/los-espectros-leonid-andreyev.html" target="_blank">La tormenta en un vaso (B. Riestra)</a>.<br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Enllaços: </span></b><br /><a href="https://lleixes.blogspot.com/search/label/Leonid%20Andr%C3%A9iev" target="_blank">Leonid Andréiev</a>, <a href="https://www.republica.com/cultura/libros/leonid-andreyev-los-espectros-20130521-193035595/" target="_blank">context en l'obra de l'autor</a>.<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Llegeix-lo: </span></b><br />Rus (<a href="https://libreed.ru/books/prizraki" target="_blank">html</a>, <a href="http://andreev.org.ru/biblio/Rasskazi/Prizraki1.html" target="_blank">html</a>, <a href="https://royallib-com.translate.goog/book/andreev_leonid/prizraki.html?_x_tr_sl=ru&_x_tr_tl=ca&_x_tr_hl=es&_x_tr_pto=wapp" target="_blank">multiformat</a>)<br />Espanyol (<a href="https://es.wikisource.org/wiki/Los_espectros_(novela)" target="_blank">html</a>, <a href="https://www.elejandria.com/libro/los-espectros-novelas-breves/leonid-andreiev/1654" target="_blank">pdf</a>, <a href="https://www.gutenberg.org/ebooks/29799" target="_blank">multiformat</a>, <a href="https://www.textos.info/leonidas-andreiev/los-espectros-novelas-breves" target="_blank">multiformat</a>)</div><div>Portuguès (<a href="https://issuu.com/leonidandreyev/docs/os_espectros_-_1958_" target="_blank">facsimil</a> Ed. Fomento de Publicaçoes, 1958)</div>Lleixeshttp://www.blogger.com/profile/03262149977958893001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15692083195760636.post-12073795080135766242023-09-07T16:33:00.000+02:002023-09-07T16:33:07.388+02:00Arcàdia - Tom Stoppard<p> </p><p><span style="font-family: times; font-size: large;"><i></i></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: times; font-size: large;"><i><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8cbczsrf6jbOcynW8kaVSJjL_qzBAEcHtp4M6D3_4_6zS24c7d75mowGVVxmBwilqfUoKR48cC2tQwFyJ_X-tPJxUKftQCnHmiqgR1_P2rlwOXzb5UuV5_GoX_j-pjtrw8aPmp2BOp0RD0L0FBTJG482Mhs8X1xIGdSjNkecNKtFiLH5DvEnVPw2Tmg/s596/lleixes_Arcadia_Stoppard.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="596" data-original-width="350" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8cbczsrf6jbOcynW8kaVSJjL_qzBAEcHtp4M6D3_4_6zS24c7d75mowGVVxmBwilqfUoKR48cC2tQwFyJ_X-tPJxUKftQCnHmiqgR1_P2rlwOXzb5UuV5_GoX_j-pjtrw8aPmp2BOp0RD0L0FBTJG482Mhs8X1xIGdSjNkecNKtFiLH5DvEnVPw2Tmg/w235-h400/lleixes_Arcadia_Stoppard.jpg" width="235" /></a></i></span></div><p><span style="font-family: times; font-size: large;"><i> </i></span></p><blockquote style="text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: large;"><i>"La processó és molt llarga i la vida molt curta. Sempre morim en plena travessia, però no hi ha res fora d’aquest viatge (...)."<br /></i></span></blockquote><p></p><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><br /></b></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><br /></b></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><br /></b></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><br /></b></span></p><p class="MsoNormal"><b>Stoppard, Tom.
Arcàdia.<br /></b><b>Barcelona: Proa, 2007</b></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>
Arcadia</i>. Traducció de Màrius Serra. <br />
Col·lecció TNC<br /></span><a href="https://www.grup62.cat/llibre-arcadia/101177" style="clear: left; display: inline; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="16" data-original-width="14" height="16" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhbP0gIgO6JwBHT-mpwowekbYz0vFNblVeemB1hqJ2xNBL4rEfF7g55O6-CiOy4ezw0LegOSwb-M1ZCE3pDkhPYAcaGOswGnQE95HHWpsqGz4dXalXsGl3dhefJZouGKRpl4ZRuNQ0K0emWsV0htRqbFMVe6HMQxaPBaYZLSKEGUybdC2KYcSslOb2vQ/s1600/icona_info_01.gif" width="14" /></a><br /><br /></p><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Què en diu la contraportada…</span></b><br /><i> Arcàdia</i> és considerada la peça més ambiciosa i més ben aconseguida de Tom Stoppard. Situada a Sidley Park, la mansió que els Coverly tenen al camp, l¹obra oscil·la com un pèndol entre diversos pols: l¹ordre i el caos, la raó i la intuïció, el romanticisme i el neoclassicisme, la matemàtica i la poesia, l¹atzar i la causalitat. També són dos els temps de l¹obra, corresponents a dues generacions diferents: a començaments del segle XIX, un paisatgista vol renovar els jardins de la mansió, habitada per Septimus Hodge, amic del poeta Lord Byron i professor de la jove i sorprenent Thomasina Coverly, filla dels propietaris de la casa; el segon segment temporal d¹Arcàdia transcorre al tombant del segle XX, quan a Sidley Park hi trobem els rebesnéts dels Coverly, i també Bernard Nightingale, un professor universitari que està fent una investigació sobre Lord Byron. Tot plegat constitueix una comèdia complexa, plena de teories i de trames secundàries que el lector o espectador ha de resseguir com un detectiu, i que acaben atrapant-lo en un engranatge d¹una complexitat i un atractiu extraordinaris. <br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Com comença...</span></b><br /> Acte primer.<br /> Escena primera.<br /> <br /> Abril de 1809. Una sala molt espaiosa que dóna al jardí d’una casa de camp a Derbyshire. El que avui en diríem una residència senyorial. Un pany de paret tot foradat per grans finestrals d’estil francès ocupa el fons de l’escenari. Són alts, quadriculats, proporcionats i sense cortines (...).<br /> <br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">::: </span><span style="color: #666666;">Moments...</span></b><br /><i> (Pàg. 42)</i><br /><span style="font-size: x-small;"> LADY CROOM</span>: A aquesta nena li ha passat alguna cosa, des de l’última vegada que la vaig veure, i em sembla que va ser ahir. Quants anys tens, aquest matí?<br /><span style="font-size: x-small;"> THOMASINA</span>: Tretze anys i deu mesos, mamà.<br /><span style="font-size: x-small;">LADY CROOM</span>: Trets anys i deu mesos! No li tocaria ser impertinent com a mínim fins d’aquí a sis mesos, i no hauria de tenir ni nocions de bon gust fins molt més endavant (...).<br /> <br /><i> (Pàg. 43)<br /></i><span style="font-size: x-small;"> SEPTIMUS</span>: (...) No has de ser més espavilada que la gent gran. És de mala educació.<br /><span style="font-size: x-small;">THOMASINA</span>: Ho sóc?<br /><span style="font-size: x-small;">SEPTIMUS</span>: Sí. Molt. <br /><span style="font-size: x-small;">THOMASINA</span>: Doncs em sap greu, Septimus. <i>(Deixa de dibuixar un moment i treu un sobre de la butxaca)</i> La senyora Chater ha vingut a la sala de música i m’ha donat una nota a nom teu. M’ha dit que no era gens important i que, per això, te l’havia d’entregar amb la màxima precaució, urgència i discreció. El comerç carnal estova el cervell?<br /><span style="font-size: x-small;">SEPTIMUS</span>, <i>agafa la nota</i>: Sempre. Gràcies. Avui ja n’has tingut prou, d’educació.<br /> <br /><i> (Pàg. 55)<br /></i><span style="font-size: x-small;"> HANNAH</span>: Carai! Això sí que em ve de nou. Tot un catedràtic als meus peus, suplicant que l’ajudi.<br /><span style="font-size: x-small;"> BERNARD</span>: Dona, tampoc cal...<br /><span style="font-size: x-small;">HANNAH</span>: I tant que em ve de nou. Els acadèmics que van fer ressenyes del meu llibre em van perdonar la vida amb un to del tot condescendent.<br /><span style="font-size: x-small;">BERNARD</span>: No pot ser.<br /><span style="font-size: x-small;">HANNAH</span>: Sí que pot ser, sí. La capelleta d’experts de Byron es van anar descordant la bragueta un per un i van anar abocant la seva condescendència (...):<br /> <br /><i> (Pàg. 57)<br /></i><span style="font-size: x-small;">BERNARD</span>: Començo a admirar-te.<br /><span style="font-size: x-small;">HANNAH</span>: I així què feies, fins ara? Llepar-me el cul?<br /><span style="font-size: x-small;">BERNARD</span>: Exactament. La fotografia sí que et fa justícia, però no estic segur que el llibre te’n faci gaire.<br /> <br /><i> (Pàg. 75)</i><br /><span style="font-size: x-small;">THOMASINA</span>: (...) Ho juro per Déu, Septimus, si hi ha una equació que descriu una corba com una campana n’hi ha d’haver una altra per a una campànula. I si una equació pot descriure una campànula, per què no ha de poder descriure una rosa? Creiem o no creiem que la natura està escrita numèricament?<br /><span style="font-size: x-small;">SEPTIMUS</span>: Ho creiem.<br /><span style="font-size: x-small;">THOMASINA</span>: Doncs com és que les teves equacions només descriuen formes artificials?<br /><span style="font-size: x-small;">SEPTIMUS</span>: Ni idea.<br /><span style="font-size: x-small;">THOMASINA</span>: Amb aquestes eines, Déu només hauria pogut crear una calaixera. (...)<br /> <br /><i> (Pàg. 76)<br /></i><span style="font-size: x-small;">THOMASINA</span>: (...) No té cap sentit plorar per la resta, igual com no en té plorar per una sivella perduda de les primeres sabates, o pel quadern d’exercicis que es perdrà quan et facis gran. Anem perdent coses a mesura que n’anem recollint de coses. Som com viatgers que porten l’equipatge a pes de braços i saben que el que deixin caure serà recollit pels que vinguin al darrera. La processó és molt llarga i la vida molt curta. Sempre morim en plena travessia, però no hi ha res fora d’aquest viatge, de manera que res no es pot perdre (...). <br /> <br /><i>(Pàg. 90) <br /></i><span style="font-size: x-small;"> VALENTINE</span>: (...) Cada gota que cau estableix les condicions per a la caiguda de la següent. La més mínima variació modifica la predicció i, per això, el temps que farà és i serà sempre imprevisible. Quan introdueixes les dades a l’ordinador ho pots veure a la pantalla. El futur és el desordre. Una porta com aquesta només s’ha obert cinc o sis vegades de que l’home va descobrir que podia caminar dret. No se m’acut una millor època per viure, quan gairebé tot el que crèiem saber resulta que és fals. <br /> <br /><i> (Pàg. 103)<br /></i><span style="font-size: x-small;">BERNARD</span>: (...) En general no m’agrada gaire acreditar les troballes alienes, però als articles acadèmics passa com als divorcis: citar un membre de l’aristocràcia et fa guanyar un cert prestigi. A la conferència ho deixaré anar i faré que consti a la nota de premsa. Què et sembla?<br /><span style="font-size: x-small;">VALENTINE</span>: Molt amable.<br /><span style="font-size: x-small;">HANNAH</span>: La nota de premsa? Què ha passat amb la <i>Revista d’Estudis Literaris</i>?<br /><span style="font-size: x-small;">BERNARD</span>: Això ve després, amb tot l’aparat crític i el to acadèmic adient: molt sec, molt modest, sense cap mena d’arrogància però tanmateix amb l’inequívoc missatge del “mengeu-vos-ho amb patates, colla de cabrons inútils”. Però primer toca alimentar la bèstia mediàtica, reservin les seves entrades o es quedaran sense (...).<br /> <br /><i> (Pàg. 110)<br /></i><span style="font-size: x-small;">BERNARD</span>: (...) no confonguis el progrés amb la perfectibilitat. Un gran poeta sempre és oportú. Un gran filòsof és una necessitat urgent. Però no hi havia cap pressa perquè arribés Isaac Newton. Érem la mar de feliços amb el cosmos d’Aristòtil. A mi, personalment, m’agradava més i tot. Cinquanta-cinc esferes de cristall connectades a l’eix del cigonyal de Déu és la meva idea d’un univers satisfactori. No se m’acut res més trivial que la velocitat de la llum. Els quarks, els quàsars... el Big Bang, els forats negres... A qui li importa una merda, tot plegat? ¿Com heu pogut aconseguir tant de prestigi amb totes aquestes falòrnies? I tants calés? Per què esteu tan pagats de vosaltres mateixos?<br /><span style="font-size: x-small;">CLOË</span>: Estàs en contra de la penicil·lina, Bernard?<br /><span style="font-size: x-small;">BERNARD</span>: No els donis peixet, tu ara. <i>(Torna a VALENTINE)</i> Científics! Us fotria a tots daltabaix d’un precipici amb aquestes mans. Tots, tret d’aquell que va en cadira de rodes. La gent no m’ho perdonaria i em faria perdre molts punts (...). <br /><br />(Pàg. 115)<br /><span style="font-size: x-small;">HANNAH</span>: (...) No permetis que en Bernard t’ensorri. Només és teatre. Pura retòrica. Els antics n’ensenyaven a les escoles, com si fos gimnàstica. No té res a veure amb tenir raó: per això ja havien inventat la filosofia. La retòrica només era per a les tertúlies (...).<br /> <br /><i> (Pàg. 125)<br /></i><span style="font-size: x-small;">LADY CROOM</span>: La veritat és que no he conegut mai cap dona que es mereixi un duel, ni a l’inrevés. La carta que m’has escrit s’adiu ben poc a la teva conducta amb la senyora Chater. He passat per l’experiència de ser traïda abans que la tinta d’una carta s’hagi assecat, però mai no m’havia passat que em traïssin abans i tot de sucar la ploma al tinter, i a més amb la notícia publicada al tauler d’anuncis... <br /><span style="font-size: x-small;">THOMASINA</span>: Senyora, em trobava meditant tot sol a la glorieta quan la senyora Chater se’m va abraonar al damunt i em va abatre. Tan consumit per la passió estava, era tal l’agonia del meu desig insatisfet...<br /><span style="font-size: x-small;">LADY CROOM</span>: Oh...!<br /><span style="font-size: x-small;">THOMASINA</span>: ... que en el meu deliri vaig arribar a creure que la Chater amb les faldilles per damunt del cap em donaria una il·lusió momentània de la felicitat a la qual no m’atrevia a posar cara.<br /> <br /><i> Pausa.</i><br /> <br /><span style="font-size: x-small;">LADY CROOM</span>: No recordo haver rebut mai un compliment tan estrany, Septimus. I sóc molt més que la senyora Chater amb el cap dins d’una galleda, espero (...).<br /> <br /><i> (Pàg. 128) <br /></i><span style="font-size: x-small;"> CLOË</span>: (...) La culpa és del sexe.<br /><span style="font-size: x-small;">VALENTINE</span>: Del sexe?<br /><span style="font-size: x-small;">CLOË</span>: Això és el que jo penso. Newton tenia raó. A l’univers tot està determinat, però l’únic que Newton no va preveure és que la gent sempre s’acaba enamorant d’algú que no li toca (...). <br /><br /><i>(Pàg. 135)<br /></i><span style="font-size: x-small;">VALENTINE</span>: (...) les coses sempre succeeixen en un ordre determinat. Tu no pots obrir una porta fins que no hi ha una casa al darrere. <br /><span style="font-size: x-small;">HANNAH</span>: Diria que justament això és el que fan els genis.<br /><span style="font-size: x-small;">VALENTINE</span>: Això ho fan els llunàtics i els poetes. <br /><br /> <b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">::: </span><span style="color: #666666;">Què en penso...<br /></span></b><i>Arcàdia</i>, més enllà d’una peça teatral amena i vibrant, és un trencaclosques erudit a la vegada que força arriscat. L’obra de Tom Stoppard barreja diferents temes del tot heterogenis però <b>-</b>contràriament al que hom pugui pensar<b>-</b> es complementen molt bé. I aquest és el seu gran què.<br /><br />La proposta d’<i>Arcàdia</i> és fer reflexionar sobre el binomi pensament / emoció tot aprofundint en les interaccions que existeixen entre idees i sentiments o, el que és el mateix, sobre les tensions humanes que acompanyen el progrés i el desenvolupament del coneixement científic. <br /><br />Per tot plegat, i segons el que cerquis en la teva lectura, <i>Arcàdia</i> et podrà semblar una genialitat o potser tot el contrari, una obra excessiva al servei només de l’ego del seu autor. <br /> <br /> Per mi és una obra innovadora que combina de forma intel·ligent un alt grau d’erudició amb una estructura dual i agosarada que es recolza en uns diàlegs àgils, divertits i <b>-</b>en certs moments<b>-</b> força càustics.<br /> <br /> La clau de l’obra és la seva dualitat. Així, el text abunda en plantejar diferents dicotomies, contraposant serietat, raó, ordre i intel·lecte amb rauxa, sentiment, caos i passió. Tot al servei de captar el misteri de la vida i la mort <b>-</b>és a dir, el coneixement<b>-</b> i, de retruc, també el de l’amor. <br /><br />Aquesta dualitat s’estén tant a l’elenc de personatges com al tractament temporal de l’obra: així, <i>Arcàdia</i> es desenvolupa alternativament en dos moments temporals (present i passat) amb uns personatges que, cadascun a la seva època, juguen a un mateix rol. <br /> <br /> Els diàlegs d’Stoppard són vius, llampants i impactants. Però així mateix complexos. I és que els personatges d’<i>Arcàdia</i> sovint verbalitzen idees científiques elevades i conceptes tècnics complexos. Per exemple es debat sobre les matemàtiques fractals, però també sobra l’entropia i la termodinàmica alternant-ho amb la poètica de Byron i amb l’irrupció del romanticisme a la literatura anglesa del segle XVIII.<br /> <br /> El determinisme social, la teoria del caos, la gestió dels paisatges i el disseny de jardins, però també les referències a gran pensadors, autors o científics (Joseph Fourier, Goethe, Byron, Plaute, Pierre de Fermat, Aristòtil) abunden tot caracteritzant els personatges i els seus tarannàs. <br /><br />Però <i>Arcàdia</i>, lluny de tornar-se inaccessible davant d’aquesta complexitat científica, ofereix una lectura amable i força àgil. Stoppard ho aconsegueix amb un llenguatge planer i força col·loquial (sobretot en les escenes situades al present). <br /> <br /> El component satíric –fins i tot cínic-, els jocs de paraules i els dobles missatges també ajuden a desenfadar l’obra i a fer-la més propera a un lector que <b>-</b>en moments concrets<b>-</b> es pot sentir aclaparat per la demanda de coneixements que l’obra li demanda. <br /><br />El punt àlgid d’<i>Arcàdia</i> es situa sens dubte a l’acte segon, d’una gran minuciositat tant en el rol dels personatges com en el ritme aconseguit amb el seguit de salts entre èpoques, tot aconseguint un diàleg diacrònic (rèpliques i contrarèpliques) que es llancen els personatges distanciats per 200 anys. <br /><br />En canvi, aquesta genialitat conclou d’una forma precipitada, seca fins i tot. Clarament dramàtica pel lector que potser esperava un final més acomodatiu. Una altra genialitat d’Stoppard o sequera d’idees? <br /><br />En tot cas crec que <i>Arcàdia</i> no és un exercici teatral excessiu o pompós. Al contrari, l’he trobat una proposta del tot estimulant. Una d’aquelles obres que fa créixer el desig al lector d’adquirir nous coneixements i que, sobretot, fa rumiar no només sobre el missatge, ans també sobre la forma. <br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">::: </span><span style="color: #666666;">Altres n'han dit...</span></b><br /><a href="https://mateliteratura.wordpress.com/2019/03/19/arcadia/" target="_blank">Literatura y matemáticas</a>, <a href="https://tunombreenlaportada.blogspot.com/2015/08/arcadia-de-tom-stoppard.html" target="_blank">Tu nombre en la portada</a>, <a href="https://www.srainternational.org/blogs/martha-jack/2018/01/25/literature-review-arcadia-a-play-by-tom-stoppard" target="_blank">SRA (R. Weaver)</a>,<a href="https://kara.reviews/arcadia-1/" target="_blank"> Kara Reviews</a>, <a href="https://melbournereviewofbooks.com/school-finds-arcadia-by-tom-stoppard/" target="_blank">The Melbourne Review of Books (A. Young)</a>, <a href="https://www.newyorker.com/books/page-turner/tom-stoppards-arcadia-at-twenty" target="_blank">The New Yorker (B. Leithauser)</a>.<br /> <br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">::: </span><span style="color: #666666;">Enllaços...</span></b><br /><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Tom_Stoppard" target="_blank">Tom Stoppard</a>, <a href="https://www.bbc.co.uk/sounds/play/p03m0vgw" target="_blank">l'autor parla sobre <i>Arcàdia</i></a>, <a href="https://behindthehedge.wordpress.com/2015/04/05/a-meditation-on-tom-stoppards-arcadia-and-a-slight-review-of-edmontons-citadel-theatres-production-of-same/" target="_blank">la mort i la vida i la segona llei de la termodinàmica</a>, <a href="https://www.connotations.de/article/burkhard-niederhoff-fortuitous-wit-dialogue-and-epistemology-in-tom-stoppards-arcadia/" target="_blank">la clau? oposicions binàries</a>, <a href="https://www.waiting-for-gateau.com/Culture/arcadia-masterpiece-or-philosophical-caprice" target="_blank">genialitat o caprici d'autor?</a>, <a href="https://math.bu.edu/DYSYS/arcadia/" target="_blank">context matemàtic de l'obra</a>, <a href="https://lithub.com/on-the-erudite-chaos-of-tom-stoppards-most-complex-play/" target="_blank">temes i conceptes</a>.<br /><br /> <b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">::: </span><span style="color: #666666;">Escolta-la...</span></b><br /><a href="https://www.learnoutloud.com/Free-Audio-Video/Literature/Drama/Arcadia/33313" target="_blank">Anglès</a> (Los Angeles Theatre Works)<br /><br /> <p></p>Lleixeshttp://www.blogger.com/profile/03262149977958893001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15692083195760636.post-27395546444479178772023-08-27T19:03:00.000+02:002023-08-27T19:03:31.050+02:00El demonio vestido de azul - Walter Mosley<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD-Trj4QBvcKDJ6UN1E-eXscRMdyoBgopBPsQZzcDbDfSfhX28ioXy-PFDOk24gbIRzDDU0yH_i3N-BN2TG6TlcgKb3JSArzMn5Ks8Gx4bc352Urkk38KA6h119w3f0Wx6Fd5fcbZkA1OxdeP_Of-q-Dg-wSdX_EKlaNgCYvPYJYuCCZDZLZPnyXHugA/s900/lleixes_demonioazul_Mosley.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="600" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD-Trj4QBvcKDJ6UN1E-eXscRMdyoBgopBPsQZzcDbDfSfhX28ioXy-PFDOk24gbIRzDDU0yH_i3N-BN2TG6TlcgKb3JSArzMn5Ks8Gx4bc352Urkk38KA6h119w3f0Wx6Fd5fcbZkA1OxdeP_Of-q-Dg-wSdX_EKlaNgCYvPYJYuCCZDZLZPnyXHugA/w266-h400/lleixes_demonioazul_Mosley.jpg" width="266" /></a></div> <p></p><p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: large;"><i><o:p></o:p></i></span></p><blockquote><span style="font-family: times; font-size: large;"><i><o:p> "</o:p>Cuando la Voz habla, yo escucho."</i></span></blockquote><p></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /><o:p><br /></o:p></p><p class="MsoNormal"><o:p><br /></o:p></p><p class="MsoNormal"><o:p><br /></o:p></p><p class="MsoNormal"><o:p><br /></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><b>Mosley, Walter. El demonio vestido de azul. <br />
Barcelona: Anagrama, 1994.</b><br />
<br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Devil in a Blue Dress. </i>Traducció de Rosa
Corgatelli.<br />
Col.lecció Panorama de Narrativas, 304<br /><a href="https://www.anagrama-ed.es/libro/panorama-de-narrativas/el-demonio-vestido-de-azul/9788433906557/PN_304" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="16" data-original-width="14" height="16" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsiX-JR5If0nb4ssleLNIwUkS8QPI6ZqSQl86dY1hwb0U_cMEmcXaOAbiCsj1cnGnTCpcvsBpAyvWQphhffQz4W8J2mB_DLbm9dSdAXBotoh9DMqU6ACMR9t_UN1czNAtsnljO6JFD2UgK4ueKvNUBIzfKYuW2v8WDVpgUp5awSM0FCFxa1qR6RmGxnA/s1600/icona_info_01.gif" width="14" /></a></p><br />
<p class="MsoNormal"><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <span style="color: #666666;"><b>Què en diu l’editorial...<br /></b></span>El año: 1948, pasada ya la época de la Ley Seca, pero en un mundo en el que aún hay cientos de oportunidades para negocios más bien ilegales. La ciudad: Los Angeles, donde florecen los clubes nocturnos y la juerga de la posguerra. El protagonista: Easy Rawlins, un curtido ex combatiente negro sin trabajo, al que le caerá del cielo -o por encargo de Dewitt Albright, un personaje harto dudoso- la misión de buscar a una mujer. Ella es Daphne Monet, una cantante blanca que frecuenta garitos de negros donde los blancos no son habitualmente bien recibidos, rubia, hermosa, difícil de encontrar y más bien fatal.</p>Y su búsqueda llevará a Easy desde los más recónditos clubes nocturnos hasta las residencias de los políticos que esconden más de un secreto, desde las callejuelas de los duros guetos de la gente de color hasta los más complejos laberintos del poder. <br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Com comença...</span></b><br /> Me sorprensió ver a un hombre blanco entrar en el bar de Joppy. No sólo porque fuera blanco, sino porque llevaba un traje blanco grisáceo de lino, camisa blanca, panamá y zapatos color hueso con relampagueantes calcetines de seda blancos.<br /> <br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Moments...</span></b><br /><i> (Pàg. 22)</i><br /> A menudo pienso en cuánta gente ha entrado en mi vida apenas unos minutos y levantado algo de polvo, para desaparecer después. Con mi padre fue así; con mi madre no fue mucho mejor. <br /> <br /><i> (Pàg. 25)<br /></i><b> -</b> (...) A mí tampoco me gusta la policía. ¡Mierda! La policía hace cumplir la ley, y usted ya sabe lo que es la ley, ¿no?<br /> Yo tenía mis propias ideas sobre el tema, pero me las guardé. <br /><b> -</b> La ley –continuó- está hecha para los ricos, de manera que los pobres no puedan progresar. Usted no quiere meterse con la ley, y yo tampoco.<br /> <br /><i> (Pàg. 33)<br /></i> (...) la verdad no era como el sueño. La vida era dura también en Los Ángeles, y aunque uno trabajara todos los días seguía sin salir del pozo.<br /> <br /><i> (Pàg. 35)<br /></i> (...) le pregunté cómo lo hacía y me respondió con su voz aguda y plañidera: “Bueno, ya sabes, Easy, sólo a la mitad de los hombres les interesa el aspecto de una chica. La mayoría de los hombres de color, como tú, buscan una mujer que los ame con tanta pasión que les haga olvidar lo difícil que les resulta vivir cada día.”<br /> <br /><i> (Pàg. 71)<br /></i> Es difícil hacerte el inocente cuando lo eres pero los maderos saben que no lo eres. Suponen que hiciste algo porque así es como piensan los maderos, y que les digas que eres inocente sólo prueba que tienes algo que ocultar.<br /> <br /><i> (Pàg. 98)<br /></i> La voz sólo me viene en los peores momentos, cuando todo parece tna malo que quiero tomar el coche y estrellarme contra una pared. Entonces aparece esta voz y me da los mejores consejos que puedo recibir.<br /> La voz es dura. Nunca le importa si estoy asustado o en peligro. Simplemente contempla todos los hechos y me dice lo que necesito hacer.<br /> <br /><i> (Pàg. 99)<br /></i> Es una voz sin lujuria. Nunca me ha ordenado violar o robar. Simplemente me dice cómo son las cosas si quiero sobrevivir. Sobrevivir como un hombre.<br /> Cuando la voz habla, yo escucho.<br /> <br /><i> (Pàg. 118)<br /></i> El señor Todd Carter era tan rico que ni siquiera me consideraba en términos humanos. Podía decirme todo. Yo podría haber sido un preciado perro ante el que se arrodillaba y al que abrazaba cuando se sentía abatido.<br /> Era la peor clase de racismo. El hecho de que ni siquiera reconociera nuestra diferencia mostraba que yo le importaba un bledo.<br /> <br /><i> (Pàg. 119)<br /></i> El dinero lo compraba todo. El dinero pagaba el alquiler y alimentaba al gatito. El dinero era la razón de que Coretta estuviera muerta y DeWitt quisiera matarme. De algún modo se me ocurrió que si conseguía bastante dinero a lo mejor podía recuperar mi propia vida. <br /> <br /><i> (Pàg. 120)<br /></i> El dinero no constituye una apuesta segura pero es lo más cercano a Dios que he visto en este mundo. <br /> <br /><i> (Pàg. 178)<br /></i> Daphne era como un camaleón. Cambiaba para su hombre. Si era un blanco manso que temía quejarse al camarero, ella le cobijaba la cabeza en su falda y lo consolaba con palmaditas. Si era un pobre negro empapado de dolor y rabia por toda una vida, ella lavaba sus heridas con un trapo áspero y lamía la sangre hasta que restañaba. <br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Què en penso...<br /></span></b>Walter Mosley
escriu la novel·la el 1990, força anys després que Dashiell Hammet o Raymond
Chandler entre d’altres popularitzessin el gènere tot conferint-li un to / estil
característic. Malgrat el distanciament temporal, creieu-me: no queda enrere de
les seves predecessores.<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><i>A El demonio vestido de azul, </i>tot i
ser fidel a la majoria de requisits del <i>hardboiled</i>
clàssic, Walter Mosley també procura –i ho aconsegueix- marcar un estil propi
aportant, a banda d’un protagonista negre, perspectiva històrica i també crítica
social. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">I és que més
enllà d’una trama de <i>tiros</i> i
polseguera, de <i>femmes fatale</i> i
gàngsters, més enllà de sexe i persecucions, de pallisses i frases lapidàries,
Mosley afegeix noves sensibilitats al gènere de la novel·la negra.<br />
<br />
El tracte desigual, sovint vexatori, que la classe dominant, la blanca,
infligia a la població de minories racials hi té una presència constant a la
novel·la. La construcció del personatge protagonista, d’altra banda, no passa
per la frivolitat o per la sornegueria; tot el contrari, pel comportament ètic
i just. <br />
<br />
D’altra banda el protagonista, veterà
negre de la II Guerra Mundial, torna victoriós del conflicte bèl·lic (amb una
motxilla pesada i dramàtica de vivències) però troba una Amèrica de postguerra
que el tracta com a ciutadà de segona. <br />
<br />
La novel·la recrea tot aquest ambient de desil·lusió, de manca de possibilitats
i de retrets racials per ambdues parts d’una forma molt realista i des d’una
perspectiva afro-americana. La definició del personatge principal l’Easy Rawlins també és acurada i insòlita
dins del gènere.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Rawlins és un
individu definit per dos ítems principals. Un és la lluita per la seva
supervivència: primer a la guerra lluitant contra els alemanys, després a Los
Ángeles davant l’abús policial i laboral i finalment, per bars, motels i
carrerons de mala mort de la ciutat per salvar la pell de diferents pinxos que
el volen liquidar.<br />
<br />
L’altre ítem és el del somni: des del més proper i aclaparador -poder pagar la
hipoteca a final de més- fins al més ideal -cercar la dona perfecta (de totes
totes, inexistent-). Ambdós vectors,
supervivència i desig de seguir endavant, són els que atien a Rawlins durant
tota la trama.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Això el fa molt més
humà (i menys macarra) que altres detectius privats precedents, s’anomenin Marlow,
Hammer o Spade. El fet racial del protagonista també afegeix un relat dels
baixos fons de la ciutat més realista, més directe, que no pas aquella dels
autors clàssics sotmesos als límits del seu color de pell blanca.<br />
<br />
La novel·la és narrada en primera persona (un altre tret clàssic) però amb dues
veus diferents: existeix un jo real que ens explica el relat tangible, però
també un jo dialògic que ens explica les interioritats del pensament del
protagonista, sobretot en base a una Veu interior (amb majúscula) que dicta els
passos del protagonista en cas de perill
o dubte.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Això confereix un
aprofundiment psicològic força detallat que sobta i a la vegada topa amb la
simplicitat amb que Mosley tracta altres personatges secundaris que apareixen
durant diferents moments de la trama. <br />
<br />
Trama que vibra a un ritme addictiu ja
des de la primera pàgina. La prosa és poc pretensiosa i en canvi molt efectiva
en les recreacions d’escenaris i atmosferes -tot i amb això, hi ha escenes que resulta una
mica atrafegada-. <br />
<br />
Els diàlegs, com a tot <i>hardboiled</i>,
són tant incisius com precisos i vius, contribuint de forma ingent a crear una imatge mental molt
acurada per cada un dels diferents personatges principals en la ment del lector.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">El cas és que la
trama poc a poc es va complicant i resulta difícil de seguir. Apareixen molts
personatges secundaris amb diferents motivacions. I el misteri de la <i>femme fatale</i> acaba sent un aspecte
menor. Tot plegat, més que aportar quelcom valuós enreda massa. <br />
<br />
Em sembla que tot això pesa força al final, doncs l’autor enfoca la resolució
de la trama de manera abrupta, sense tenir en compte la confusió creada en el
lector, que es queda una mica venut.<br />
<br />
En definitiva,<i> El demonio vestido</i> <i>de azul</i> de Walter Mosley és una lectura
ideal pel qui busqui passar una estona (es llegeix gairebé de cop) fruint amb
una història purament <i>hardboiled </i>–seca
i adrenalítica a part iguals- que té lloc al Los Angeles de 1948, literalment
en blanc i negre<i>.</i><o:p></o:p></span></p><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Altres n'han dit...</span></b><br /><a href="https://laantiguabiblos.blogspot.com/2016/02/el-demonio-vestido-de-azul-walter-mosley.html" target="_blank">La antigua Biblos</a>, <a href="https://lbconfidential.blogspot.com/2016/11/el-demonio-vestido-de-azul-devil-in.html" target="_blank">L.B. Confidencial (L.F. Brito)</a>, <a href="https://unlibroaldia.blogspot.com/2016/01/colaboracion-el-demonio-vestido-de-azul.html" target="_blank">Un libro al día (O. Vigil)</a>, <a href="https://ilmestieredileggereblog.com/2021/08/28/walter-mosley-il-diavolo-in-blu/" target="_blank">Il mestiere de leggere</a>, <a href="https://www.thrillercafe.it/il-diavolo-in-blu-walter-mosley/" target="_blank">Thriller Café (G. Lattancio)</a>, <a href="https://contornidinoir.it/2021/12/walter-mosley-il-diavolo-in-blu-2/" target="_blank">Contorni di noir (M. Martignoni)</a>, <a href="https://www.kirkusreviews.com/book-reviews/walter-mosley/devil-in-a-blue-dress/" target="_blank">Kirkus Review</a>, <a href="http://www.thebookbag.co.uk/reviews/Devil_in_a_Blue_Dress_by_Walter_Mosley" target="_blank">The book bag</a>.<br /><br /><b><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;">:::</span></b> <b><span style="color: #666666;">Enllaços:</span></b><br /><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Walter_Mosley" target="_blank">Walter Mosley</a>, <a href="https://nocheyniebla.com/2021/10/25/walter-mosley-el-aroma-de-lo-clasico/" target="_blank">perfil</a>, <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Ezekiel_%22Easy%22_Rawlins" target="_blank">"Easy" Rawlings, el naixement d'una saga</a>, <a href="https://casualdebris.blogspot.com/2014/02/briefly-walter-mosley-devil-in-blue.html" target="_blank">punt dèbil</a>, <a href="https://absencito.blogspot.com/2013/01/black-super-power-los-anexos-graficos_22.html" target="_blank">black super power (o protas negres rellevant al prota blanc)</a>, <a href="https://www.criminalelement.com/review-devil-in-a-blue-dress-by-walter-mosley/" target="_blank">Easy Rawlins, l'anti-antiheroi <i>noir</i></a>.<br /><br /><br /> <br /><p class="MsoNormal"><br style="mso-special-character: line-break;" />
<!--[endif]--></p>Lleixeshttp://www.blogger.com/profile/03262149977958893001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15692083195760636.post-33915422963517005242023-08-24T18:25:00.000+02:002023-08-24T18:25:18.359+02:00La investigación - Stanislaw Lem<i><span style="font-family: times; font-size: large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhThXwNbiijNdgwhPPPsRUd-mCsXnA_quhZ97f9sNB2YE7lu_y5Lrewi9CHYDTOAE68f9p_No6aQk5ZqYl0OsESk9Q49Zwq1hj4Qm6fcHGkX6ef9cUFOTY0v_ff0TQDqF2Oct2UBx_cdijqiJZmHePAiF7VUyYylUoqQLQuv_7mQl5wthc8GYzrIDd4FQ/s2365/lleixes_LaInvestigacion_Lem.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2365" data-original-width="1562" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhThXwNbiijNdgwhPPPsRUd-mCsXnA_quhZ97f9sNB2YE7lu_y5Lrewi9CHYDTOAE68f9p_No6aQk5ZqYl0OsESk9Q49Zwq1hj4Qm6fcHGkX6ef9cUFOTY0v_ff0TQDqF2Oct2UBx_cdijqiJZmHePAiF7VUyYylUoqQLQuv_7mQl5wthc8GYzrIDd4FQ/w264-h400/lleixes_LaInvestigacion_Lem.jpg" width="264" /></a></div><blockquote><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"- (...) ¿Es posible que Dios exista solo de vez en cuando? –"<br /></div></blockquote></span></i><div style="text-align: justify;"><br /></div> <br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /> <br /><br /> <br /><br /><b>Lem, Stanislaw. La investigación. <br /> Madrid: Impedimenta, 2011</b><br /> <br /><i style="animation-delay: -0.01ms; animation-duration: 0.01ms; animation-iteration-count: 1; background-color: white; color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; scroll-behavior: auto; transition-duration: 0ms;">Śledztwo</i>. Traducció de Joanna Orzechowska.<br /><a href="https://impedimenta.es/producto/la-investigacion" rel="nofollow"><img border="0" data-original-height="16" data-original-width="14" height="16" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRPLAPIS0XQ9DPRjY8Wjo3q5BbDfyzR2lUVMDo4nwSYaWzgDICF0Vd7raaFiYcWKdof4Oy8zmW9eTM9ZQ6JO95QFHom5TIuSt9K2go0kx2NOjoGK5WsE89j7ArR8PGpGz-9QDL8KWjmscXe_WI6h2oBL4Tz6S9LqwPD8Jpigi-v8vZ5ELaq5Lk2GG_ng/s1600/icona_info_01.gif" style="color: #0000ee; text-align: center;" width="14" /></a><div><div style="text-align: center;"><span style="color: #0000ee;"><br /></span></div><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;"><b>:::</b></span> <b><span style="color: #666666;">Què en diu l’editorial...</span></b><br /> Gregory, un joven teniente de Scotland Yard, recibe el encargo de investigar una serie de extraños sucesos que tienen intrigada a la policía. <br /><br />De diversos puntos de la zona metropolitana de Londres llegan informes sobre cadáveres aparentemente resucitados que empiezan a levantarse y caminar, a vestirse y recorrer largas distancias antes de desaparecer sin dejar rastro. Nadie encuentra una explicación racional para lo sucedido, y lo que comienza siendo una anécdota intrascendente acabará convirtiéndose en una auténtica plaga. ¿Se trata realmente de muertos que vuelven a la vida? ¿Estamos ante un caso de ladrones de cuerpos? Pronto se hará evidente que el principal misterio no radica únicamente en la investigación en sí, sino en los efectos que los sucesos tienen sobre el propio lector. <br /><br />Stanislaw Lem nos seduce con una intriga policíaca de tintes filosóficos y metafísicos, en un Londres neblinoso y nocturno en que casi ninguna pregunta tiene respuesta. <br /><br /><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Com comença...</span></b><br /> El antiguo ascensor con cristales de flores labradas se deslizaba hacia arriba. Podía escucharse el acompasado sonido de los contactos a pasar por los pisos. Se detuvo. Cuatro hombres caminaban por el pasillo; pese a ser de día, las luces estaban encendidas.<br /> <br /><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Moments...</span></b><br /><i> (Pàg. 31)</i><br /><b> -</b> ¿(...) Un científico que practica experimentos con cuerpos? ¡Jamás en la vida! Es una idea propia de una película de tercera categoría. ¿Para qué sirve robar un cadáver si se puede conseguir uno sin ninguna dificultad en cualquier sala de disección, o bien comprándoselo a una familia? Estas cosas no ocurren (...).<br /> <br /><i> (Pàg. 57)<br /></i> (...) la muerte había añadido valor a sus rasgos vulgares, les había otorgado un aire de reflexión extática. Se habían vuelto más expresivos que en vida, como si justo ahora que estaban muertos tuviesen algo que ocultar. <br /> <br /><i> (Pàg. 134)<br /></i><b> -</b> (...) este caso no tiene nada que ver con la criminología. No se ha cometido ningún crimen. Es como cuando cae un meteorito y mata a un hombre.<br /> <br /><i> (Pàg. 153)<br /></i><b> -</b> (...) mi única justificación es que nunca, jamás, creeré en un milagro, aunque ello me cueste la razón.<br /> <br /><i> (Pàg. 164)<br /></i><b> -</b> ¿(...) Por qué no admite en absulot la posibilidad de una explicación que no sea la estrictamente criminal?<br /><b> -</b> Se lo he repetido ya muchas veces: ¡porque la alternativa solo puede ser un milagro!<br /><b> -</b> ¿Usted cree? –preguntó Sheppard; de repente, parecía preocupado. Se levantó y se alisó las solapas de la chaqueta varias veces-. Pues que así sea (...).<br /> <br /><i> (Pàg. 168)<br /></i> (...) un filo helado se introducía en su pecho y todo a su alrededor se paralizaba como en una fotografía. Cayó suavemente, pensando con increíble ansiedad. “De acuerdo, entonces la cosa consiste en que todo se para, pero ¿dónde está el dolor?”. Con los retazos de consciencia que le quedaban, esperó la prueba de la agonía que estaba por llegar (...).<br /> <br /><i>(Pàg. 175)<br /></i><b> -</b> (...) No encontrarás en ella nada sobrenatural, te lo aseguro. Tu mismo podrás comprobarlo.<br /><b> -</b> ¿Nada sobrenatural? ¡Qué mal! Entonces, querido, no me interesa tu estadística. ¡En absoluto!<br /> Gregory se divertía viendo sufrir a Sciss, que parecía totalmente indefenso ante el tono del escritor.<br /><b> -</b> Pero no me negarás que es realmente interesante –observó McCatt con benevolencia-. Como problema, al menos...<br /><b> -</b> ¿Como problema? He oído hablar de ello. Un plagio del Evangelio, eso es todo. ¿Algo más? (...) <br /><br /><i>(Pàg. 177)<br /></i><b> -</b> (...) Hoy en día el racionalismo es una costumbre, no un método, y lo caracteriza la superficialidad de toda moda –sentenció Sciss con sequedad, haciendo caso omiso del irónico comentario del escritor-. A finales del siglo diecinueve existía el convencimiento generalizado de que, dentro del edificio de la realidad, todo había sido descubierto y que por tanto, una vez cerradas las ventanas, tan solo restaba hacer el inventario. Las estrella se mueven según los mismos principios que las piezas de una máquina de vapor, y lo mismo ocurre con los átomos, etcétera, hasta desembocar en la sociedad perfecta, construida igual que un castillo de bloques de juguete. Hace mucho que las ciencias exactas enterraron estas ingenuas hipótesis optimistas, pero el racionalismo del día a día las sigue cultivando. El denominado sentido común consiste en una falta de percepción programada, en silenciar o a ridiculizar todo lo que no encaja en él, con el convencimiento decimonónico acerca del “mundo explicado en su totalidad”. Mientras tanto, a cada paso, puedes toparte con fenómenos cuya estructura no eres capaz de comprender y que no comprenderás sin echar mano a la estadística. (...) <br /><br /><i>(Pàg. 182)<br /></i><b> -</b> (...) Para usted, inspector, existen tan solo Barrabases y por ello, aunque fuera testigo de una escena en la que una voz clamara: “Lázaro, ¡sal fuera!”, seguiría sin cambiar un ápice su visión. Y cuando digo “usted mismo” quiero decir: víctima de una alucinación, de una ilusión, o bien e un hábil engaño. Le repito: ¡nunca!, nunca abandonará usted la idea del autor, porque su existencia implica la suya propia!<br /> Gregory, que se había prometido escuchar con indiferencia cualquier cosa que se dijera, trató de sonreír, pero no fue capaz. Notaba que estaba palideciendo...<br /><b> -</b> ¿Soy, por tanto, uno de los guardias que vigilaron la Santa Tumba? –dijo-. ¿O, quizás, soy Pablo, antes de la conversión? ¿No me deja siquiera esa posibilidad?<br /><b>-</b> No –contestó el escritor -. Es usted quien no se la deja. No es cuestión de metodología, ni de estadística, ni de meticulosidad en la investigación, sino de fe. Usted cree en el autor y así ha de ser. Tiene que haber policías y tiene que haber tumbas.<br /> <br /><i> (Pàg. 225)<br /></i><b> -</b> (...) Han aparecido unos cuantos artículos en los que culpaban a los platillos volantes y, paradójicamente, hasta ahí llega la popularidad del asunto. Todo acaba con un par de cartas enviadas a la redacción. No me di cuenta del alcance de la indiferencia, en la actualidad, hacia lo extraordinario del caso. Hasta pasear por la luna es posible, todo es posible. Nos hemos quedado solos con este caso, teniente, tan solos que podríamos archivarlo con toda tranquilidad...<br /> <br /><i> (Pàg. 231)<br /></i><b> -</b> (...) Lo único que existe es un juego a ciegas, la eterna creación de fórmulas fortuitas. Un número infinito de Cosas se burla de nuestro afán por el Orden. Buscad y encontraréis; al fin y al cabo siempre encontraréis lo que os corresponde mientras busquéis con fervor, dado que la estadística no descarta nada, lo hace todo posible, tan solo más o menos probable. En cambio, la historia es la plasmación de los movimientos brownianos, es una danza estadística de partículas que no dejan de soñar en un mundo terrenal distinto...<br /><b> -</b> ¿Es posible que Dios exista solo de vez en cuando? – dejó caer el Inspector a media voz. Se encorvó hacia delante y, con el rostro oculto y sin atreverse a mirarlo, siguió escuchando lo que Gregory desgranaba con tanto esfuerzo.<br /><b> -</b> Puede –contestó Gregory con indiferencia -. Pero los intervalos de su existencia son muy largos, ¿no cree?<br /> Se levantó, se acercó a la pared y contempló con ojos ofuscados una fotografía.<br /><b> -</b> Puede que nosotros también.... (...) <br /><br /> <br /><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Què en penso...</span></b><br /><i>La investigación</i> de Stanislaw Lem és una lectura impactant però agredolça. Estem davant una novel·la de trama dual escrita amb una prosa àgil però que ofereix un contingut complex i un missatge gens fàcil de digerir. <br /> <br /> De fet s'inicia amb una trama detectivesca força suggerent – cadàvers que caminen, morts que desapareixen de la tomba- però mica en mica el misteri es complica i es rebel·la irresoluble amb les tècniques deductives i d’investigació policíaques clàssiques. <br /> <br />Lem comença la narració a la manera d’un relat policial dur, amb la presentació sense concessions tant dels fets com del trio de personatges principals, cada un amb diferents motivacions i amb motxilles que oculten debilitats i fets passats. <br /> <br /> Amb un estil ombrívol, fosc -fins a cert punt malaltís en algunes escenes- Stanislaw Lem sembla buscar la intensitat dramàtica inspirant-se en la prosa i l’ambientació pròpia de Lovecraft. De la mateixa manera Lem alterna l’acció entre un Londres sovint boirós i nocturn i els entorns rurals de la capital, centralitzats en cementiris, dipòsits de cadàvers i erms glaçats. <br /><br />Aquesta dialèctica (dia-nit, ciutat-ruralisme, mètode científic-deduccionisme, racionalisme-misticisme) es present durant tota la narració i contextualitza la relació entre els personatges i també amb el seu entorn. <br /> <br /> En tot cas el que m’interessa destacar és que Stanislaw Lem juga amb els clixés del gènere policíac -o de detectius, com vulgueu-, ensorrant-ne els marges i les seves característiques principals -la deducció, el racionalisme- i el contraposa a fets místics i tenebrosos. <br /><br />També introdueix el component religiós -jugant amb el paral·lelisme de la resurrecció de Llàtzer i del mateix Crist- . Això, juntament amb la tensió psicològica existent entre els personatges, confereix a la novel·la una atmosfera atribolada i anguniosa. <br /><br />Però al final tot és un miratge. Més enllà de trama i personatges, Stanislaw Lem el que persegueix a <i>La investigación</i> es qüestionar el procés racional que caracteritza la investigació humana. <br /> <br /> Perquè potser la racionalitat abarateix els somnis i els constreny a un univers de possibilitats reduïdes i, per tant, de poques solucions alternatives. <br /> <br /> Així el misteri a <i>La investigación</i> només serveix per posar en marxa un procés d’investigació. A partir d’aquest moment l’enigma causant es va abstraient i passa a un segon pla en benefici d’un discurs més centrat en la condició humana, les seves capacitats i, sobretot, els seus límits. <br /> <br /> Dit d’altra manera, Lem planteja dubtes sobre el mètode científic com a eina per comprendre i interpretar la realitat – una realitat que es rebel·la intrínsecament caòtica i poc predictible-. El mètode científic és per tant, infal·lible? O la humanitat s’equivoca en aplicar-lo doncs limita –predetermina si voleu- el coneixement? <br /><br />En definitiva, <i>La investigación </i>és una novel·la d’aquelles que fa rumiar. Si el lector s’hi acosta cercant una novel·la policíaca, que és la forma que ofereix en un inici, corre el risc de quedar frustrat. Però d’altra banda, si el lector en reconeix aquest caràcter intel·lectual i n’accepta el desafiament, també corre un altre risc: el de quedar absolutament desconcertat davant la dissertació metafísica de Stanislaw Lem.</div><div><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;"><br />:::</b> <b><span style="color: #666666;">Altres n'han dit...</span></b><br /><a href="https://unalectoraincorregible.wordpress.com/2015/05/25/la-investigacion-stanislaw-lem/" target="_blank">Una lectora incorregible</a>, <a href="http://dasbuecherregal.blogspot.com/2013/06/la-investigacion-stanislaw-lem.html" target="_blank">Das Bücherregal</a>, <a href="http://pepefoton.blogspot.com/2019/12/la-investigacion-de-stanislaw-lem.html" target="_blank">Pepe Fotón</a>, <a href="https://palabrasafavordelviento.blogspot.com/2018/08/la-investigacion.html" target="_blank">Palabras a favor del viento</a>, <a href="https://revista.latorredelvirrey.es/LTV/article/view/1271/1116" target="_blank">La torre del Virrei (V. Páramo)</a>, <a href="http://unlibroaldia.blogspot.com/2011/03/stanislaw-lem-la-investigacion.html" target="_blank">Un libro al día (Montuenga)</a>, <a href="https://hombreenlaoscuridad.blogspot.com/2011/03/la-investigacion.html" target="_blank">Un hombre en la oscuridad</a>, <a href="https://laantiguabiblos.blogspot.com/2014/04/la-investigacion-stanislaw-lem.html?m=0" target="_blank">La antigua Biblos</a>, <a href="http://speculiction.blogspot.com/2015/05/review-of-investigation-by-stanislaw-lem.html" target="_blank">Speculiction</a>, <a href="https://littleredreviewer.wordpress.com/2011/10/08/the-investigation-by-stanislaw-lem/" target="_blank">The Little Red Reviewer</a>,<br /><br /><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Enllaços...</span></b><br /><a href="https://lleixes.blogspot.com/search/label/Stanislaw%20Lem" target="_blank">Stanislaw Lem</a>, <a href="https://www.ciencia-ficcion.com/limites/lm0047.htm" target="_blank">novel·la meditada o bluf antològic?</a>, <a href="https://robvalencia.wordpress.com/2011/12/01/la-investigacion-de-stanislaw-lem/" target="_blank">la autèntica finalitat de la novel·la</a>, <a href="https://www.themodernnovel.org/europe/europe/poland/lem/investigation/" target="_blank">història sense desenllaç</a>, <a href="https://culture.pl/en/work/the-investigation-stanislaw-lem" target="_blank">paràbola del caos</a>, <a href="https://littleredreviewer.wordpress.com/2011/10/08/the-investigation-by-stanislaw-lem/" target="_blank">del <i>necronoir</i>...</a>, <a href="https://cadavrexquis.typepad.com/cadavrexquis/2010/01/lindagine-del-tenente-gregory-lantigiallo-di-stanis%C5%82aw-lem.html" target="_blank">...a l'<i>antigiallo</i></a>,<br /><br /><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">::: </b><b><span style="color: #666666;">Llegeix-la...</span></b><br /><a href="https://przekroj.pl/en/archive/artykuly/36493?f=numer">Polonés</a> (facsímil publicació seriada original a la revista <i>Przekro</i>, núm 698, de 24 d'agost de 1958)<br /><br /><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div>Lleixeshttp://www.blogger.com/profile/03262149977958893001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-15692083195760636.post-67804129939671641082023-08-10T18:22:00.003+02:002023-08-10T18:25:57.333+02:00La vida amb un forat a dins - Philip Larkin<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgnRn67E-Qs3RNzPxA4newI_m-34p7vLibI97iuCQY7MTzsgZsBqJhaJ8SifM_QGd8Hg-VNqtjWkiOOzHu1Sn7ukU_m1ZImJ55VAMJYSgar80xaPLsAjebWwFUCMhqlgyT2QE30iEo84TnNWmHx_FGUEG_oRXeLs6ileGQFaejuZMHckYYGpiAipI5hA/s2480/lleixes_VidaForatADins_Larkin.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2480" data-original-width="1796" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgnRn67E-Qs3RNzPxA4newI_m-34p7vLibI97iuCQY7MTzsgZsBqJhaJ8SifM_QGd8Hg-VNqtjWkiOOzHu1Sn7ukU_m1ZImJ55VAMJYSgar80xaPLsAjebWwFUCMhqlgyT2QE30iEo84TnNWmHx_FGUEG_oRXeLs6ileGQFaejuZMHckYYGpiAipI5hA/w290-h400/lleixes_VidaForatADins_Larkin.jpg" width="290" /></a></div><br /><p><br /></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: large;"><i></i></span></p><blockquote><span style="font-family: times; font-size: large;"><i>"(…) La vida primer és avorriment, després por."</i></span></blockquote><p></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><b>Larkin, Philip. La vida amb un forat a dins. Poesia
escollida.<br /></b><b>Barcelona: Quaderns Crema, 2021.</b></p><p class="MsoNormal"><i>The Life with a Hole in it.</i> Traducció de Marcel Riera.<br />
Col.lecció Poesia dels Quaderns Crema, 71<br style="mso-special-character: line-break;" />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><a href="https://www.quadernscrema.com/cataleg/la-vida-amb-un-forat-a-dins/" style="background: rgb(255, 255, 255); color: #660000; font-family: Calibri; font-size: 16px; outline: 0px; text-decoration-line: none;" target="_blank"><img data-pin-nopin="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-QkGdkEVSeCjVbChwvRoQ4aShIT97DWiQ4ZkPDBpgwLWtSBS3njT6IhokCO91E4vFtRA8B0qanf5yFWhh8ME-H3bgCAkaO4XrXh8WuuLISeJalvqRhf_OwVUA4X-D8B1PeJhjFAdkwQ/s1600/icona_info_01.gif" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 1px solid transparent; box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.098) 1px 1px 5px; box-sizing: border-box; height: inherit; max-width: 100%; padding: 5px; position: relative;" /></a>
<!--[endif]--></p>
<br /><br /><span style="color: #ffa400; font-size: x-large;"><b>:::</b></span> <b><span style="color: #666666;">Què en diu l’editorial...</span></b><br /> La vida amb un forat a dins aplega una àmplia selecció dels poemes que Philip Larkin va publicar en vida—pertanyents als reculls El vaixell del nord (1945), La menys enganyada (1955), Les noces de Pasqua (1964) i Finestrals (1974)—, així com altres composicions de joventut que van aparèixer en publicacions literàries o peces tardanes. Més de trenta anys després de la seva mort, aquest volum trasllada al català l’obra d’un dels poetes més populars de la tradició anglosaxona amb fidelitat, riquesa de recursos i ofici.<br /> <br />
<div class="fila">
<div class="col-2"><br /></div>
</div>
<b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Com comença...</span></b><br />
<div style="float: left; padding: 10px; text-align: justify; width: 48%;">Aquí vas néixer, en aquest palau amb llum de dia, <br /> aquest miracle de vidre, cada habitació del qual <br /> omple la llum com si fos música, i el teu rostre irradia <br /> amb la suavitat d’un pètal (...).<br /> <h4 style="text-align: left;"><i> II - El vaixell del nord</i></h4></div><div style="float: right; padding: 10px; text-align: justify; width: 45%;">This was your place of birth, this daytime palace,<br /> This miracle of glass, whose every hall<br /> The light as music fills, and on your face<br /> Shines petal-soft (...).<br /><h4 style="text-align: left;"><i> II- The North Ship</i></h4> <br /></div>
<br />
<b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;"><br /></b><div><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;"><br /></b></div><div><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;"><br /></b></div><div><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;"><br /></b></div><div><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;"><br /></b></div><div><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;"><br /></b></div><div><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Moments...<br /><br /></span></b></div><div style="float: left; width: 45%;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p class="MsoNormal"></p><div style="text-align: left;"><i>(Pàg. 45)</i></div>
<span lang="CA"><div style="text-align: left;">(...) Hi ha penediment. Sempre hi ha
penediment.</div><div style="text-align: left;">Però és millor que les nostres vides es deslliguin,</div><div style="text-align: left;">com dos grans vaixells xops de llum, dominats pel vent,</div><div style="text-align: left;">que lleven àncores d’un estuari amb el rumb establert,</div><div style="text-align: left;">i que brandant salpen i brandant es perden de vista.</div><h4 style="text-align: left;"><b><i>XXIV- El vaixell del nord</i></b>.</h4></span><div style="text-align: left;"><br /></div>
<div style="text-align: left;"><br /></div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><i>(Pàg. 65)</i></div>
<span lang="CA"><div style="text-align: left;">No, mai no he trobat</div><div style="text-align: left;">aquell lloc on pugui dir</div><div style="text-align: left;">“aquest és el lloc adequat,</div><div style="text-align: left;">em quedaré aquí”;</div><div style="text-align: left;">ni he trobat ningú prou especial</div><div style="text-align: left;">perquè sempre sàpiga com</div><div style="text-align: left;">reclamar de manera formal</div><div style="text-align: left;">fins i tot el meu nom;</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">trobar-ho sembla demostrar</div><div style="text-align: left;">que no vols triar quin és el lloc</div><div style="text-align: left;">on construir, o a qui estimar;</div><div style="text-align: left;">que se t’enduguin enlloc</div><div style="text-align: left;">els demanes irrevocablement,</div><div style="text-align: left;">per tant no et sentís culpable</div><div style="text-align: left;">si la ciutat es mor d’avorriment,</div><div style="text-align: left;">si la noia és insuportable.</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Però si, havent-los perdut,</div><div style="text-align: left;">malgrat tot et sents impel·lit</div><div style="text-align: left;">a actuar com si el que havies rebut</div><div style="text-align: left;">de fet t’hagués seduït,</div><div style="text-align: left;">val més que no continuïs pensant</div><div style="text-align: left;">que gratuïtament podràs seguir</div><div style="text-align: left;">el rastre fins aquest instant</div><div style="text-align: left;">de tu mateix i del teu lloc aquí.</div><h4 style="text-align: left;">Llocs, éssers estimats – La menys enganyada</h4></span><div style="text-align: left;"><br /></div>
<!--[if !supportLineBreakNewLine]-->
<!--[endif]--><span lang="CA"><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><br /></p>
<p class="MsoNormal"></p><div style="text-align: left;"><i>(Pàg. 71)</i></div><span lang="CA"><div style="text-align: left;">Sempre frisant pel futur més del compte,</div><div style="text-align: left;">el mal costum de l’esperança hem agafat.</div><div style="text-align: left;">Sempre hi ha alguna cosa que s’acosta; cada dia</div><div style="text-align: left;">diem “fins aviat”,</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">contemplant des d’un penyal la petita, clara</div><div style="text-align: left;">i brillant flota de promeses que es va acostant.</div><div style="text-align: left;">Van tant a poc a poc! i, mentre refusen afanyar-se,</div><div style="text-align: left;">el temps, com el van malbaratant!</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">I malgrat això ens deixen aferrats a miserables branques</div><div style="text-align: left;">de decepció perquè, encara que res no atura cada intent</div><div style="text-align: left;">d’arribada, amb ornaments de llautó s’inclinen</div><div style="text-align: left;">i cada corda és diferent,</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">afeblida,iI el mascaró amb pits daurats que s’arqueja</div><div style="text-align: left;">envers nosaltres mai no ancora; així</div><div style="text-align: left;">que és present ja s’ha convertit en passat.</div><div style="text-align: left;">Fins a la fi</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">pensem que cadascun orsarà i descarregarà tots els seus béns</div><div style="text-align: left;">en les nostres vides, tot allò que se’ns deu per haver esperat</div><div style="text-align: left;">tan devotament i tant de temps.</div><div style="text-align: left;">Però us heu equivocat:</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">només hi ha un vaixell que ens busqui, un de veles</div><div style="text-align: left;">negres, no gens conegut, que al llom va arrossegant</div><div style="text-align: left;">un silenci enorme i sense ocells. Les aigües</div><div style="text-align: left;">no neixen ni trenquen al seu deixant.</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><h4 style="text-align: left;">El següent, si us plau – La menys enganyada.</h4></span><span lang="EN-GB"><div style="text-align: left;"><br /></div>
<div style="text-align: left;"><br /></div></span><span lang="CA"><div style="text-align: left;"><i>(Pàg. 77)</i></div><div style="text-align: left;">Enllà de tot això, l’anhel d’estar sol:</div><div style="text-align: left;">encara que el cel s’enfosqueixi amb invitacions,</div><div style="text-align: left;">encara que seguim el manual d’instruccions del sexe,</div><div style="text-align: left;">encara que la família es fotografiï sota l’asta de la bandera...</div><div style="text-align: left;">Enllà de tot això, l’anhel d’estar sol.</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Per sota de tot plegat corre el desig d’oblidar:</div><div style="text-align: left;">malgrat les astutes tibantors del calendari,</div><div style="text-align: left;">de l’assegurança de vida, dels discutits ritus de la fertilitat,</div><div style="text-align: left;">la costosa aversió dels ulls a la mort...</div><div style="text-align: left;">Per sota de tot plegat corre el desig d’oblidar.</div>
<h4 style="text-align: left;">Desitjos – La menys enganyada</h4>
</span><span lang="EN-GB"><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><i>(Pàg. 89)</i></div></span><p></p><p class="MsoNormal"></p><div style="text-align: left;">(…) la superstició, com la creença, han de morir,</div><span lang="CA"><div style="text-align: left;">¿i què queda quan la incredulitat s’esvaneix?</div><div style="text-align: left;">Males herbes al paviment, esbarzers, contraforts, cel,</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">una forma cada setmana menys identificable,</div><div style="text-align: left;">un propòsit més obscur (…).</div><h4 style="text-align: left;">Cap a l’església – La menys enganyada</h4></span><span lang="EN-GB"><div style="text-align: left;"><br /></div>
<div style="text-align: left;"><br /></div>
</span><span lang="CA"><div style="text-align: left;"><i>(Pàg. 105)</i></div><div style="text-align: left;">Aquest carrer buit, aquest cel fregat fins a la placidesa,</div><div style="text-align: left;">aquest aire que la tardor torna una mica confús,</div><div style="text-align: left;">com un reflex, constitueix el present:</div><div style="text-align: left;">un temps tradicionalment agrejat,</div><div style="text-align: left;">un temps que els esdeveniments no fan recomanable.</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Però ells també conformen una altra cosa:</div><div style="text-align: left;">aquest és el futur que la nostra infantesa més remota va veure</div><div style="text-align: left;">entre cases enormes, sota cels viatgers,</div><div style="text-align: left;">que es va sentir en campanes rivals...</div><div style="text-align: left;">Un aire espurnejant amb les iniciatives dels adults,</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">i que un altre dia serà el passat,</div><div style="text-align: left;">una vall sembrada per sucoses oportunitats descurades</div><div style="text-align: left;">que nosaltres insensatament ens van abstenir de plomar.</div><div style="text-align: left;">En donem la culpa a les nostres últimes,</div><div style="text-align: left;">gastades perspectives, al nostre declivi estacional.</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><h4 style="text-align: left;">Tres temps – La menys enganyada</h4>
<div style="text-align: left;"><br /></div></span><span lang="EN-GB"><div style="text-align: left;"><br /></div>
</span><span lang="CA"><div style="text-align: left;"><i>(Pàg. 107)</i></div><div style="text-align: left;">(…) La primavera, la més gratuïta de les estacions,</div><div style="text-align: left;">és una pleta de flors feréstegues, d’aigua és un corrent,</div><div style="text-align: left;">és la filla més múltiple de la terra, la que s’excita més</div><div style="text-align: left;">fàcilment (…).</div><h4 style="text-align: left;">Primavera – La menys enganyada</h4></span><span lang="EN-GB"><div style="text-align: left;"><br /></div>
<div style="text-align: left;"><i>(Pàg. 139)</i></div></span><span lang="CA"><div style="text-align: left;">Per als països confuses com les males herbes,</div><div style="text-align: left;">per als nòmades entre les pedres,</div><div style="text-align: left;">per a tribus de poca estatura i la cara tatuada</div><div style="text-align: left;">i per a famílies juntes com llambordes</div><div style="text-align: left;">a pobles amb molins, als matins grisos</div><div style="text-align: left;">la vida és una mort lenta.</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">També les seves diferents maneres</div><div style="text-align: left;">de construir, de beneir,</div><div style="text-align: left;">de mesurar l’amor i els diners</div><div style="text-align: left;">són variants d’una mort lenta.</div><div style="text-align: left;">El dia dedicat a matar el porc</div><div style="text-align: left;">o de fer una festa al jardí,</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">les hores que donen testimoni</div><div style="text-align: left;">o donen a llum també avancen</div><div style="text-align: left;">lentament cap a la mort.</div><div style="text-align: left;">I dir això no significa</div><div style="text-align: left;">res per a alguns; a altres els deixa</div><div style="text-align: left;">sense res a dir.</div><h4 style="text-align: left;">Sense res a dir – Les noces de Pasqua</h4></span><span lang="EN-GB"><div style="text-align: left;"><br /></div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><i>(Pàg. 169)</i></div></span><span lang="CA"><div style="text-align: left;">¿De què serveixen el dies?</div><div style="text-align: left;">Els dies són el lloc on vivim.</div><div style="text-align: left;">Vénen i ens desperten</div><div style="text-align: left;">una vegada i una altra.</div><div style="text-align: left;">Hi són perquè hi visquem feliços:</div><div style="text-align: left;">¿on podem viure sinó en els dies?</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Ah, resoldre aquesta qüestió</div><div style="text-align: left;">fa que vinguin el capellà i el metge</div><div style="text-align: left;">amb els seus abrics llargs</div><div style="text-align: left;">corrent pels camps.</div><h4 style="text-align: left;">Dies - Les noces de Pasqua</h4></span><span lang="EN-GB"><div style="text-align: left;"><i>(Pàg. 189)</i> </div></span><span lang="CA"><div style="text-align: left;">(…) La vida primer és avorriment, després por.</div><div style="text-align: left;">La facis servir o no, passa</div><div style="text-align: left;">i deixa allò que alguna cosa que se’ns amagava va escollir,</div><div style="text-align: left;">i la vellesa, i després l’únic final de la vellesa.</div>
<h4 style="text-align: left;">En Dockery i el seu fill- Les noces de Pasqua</h4></span><span lang="EN-GB"><div style="text-align: left;"><br /></div>
<div style="text-align: left;"><br /><i>(Pàg. 231)</i></div></span><span lang="CA"><div style="text-align: left;">(…) serà la fi d’Anglaterra:</div><div style="text-align: left;">les ombres, els prats i els camins,</div><div style="text-align: left;">els ajuntaments i els cisellats cors de les esglésies.</div><div style="text-align: left;">Hi haurà llibres, sobreviurà</div><div style="text-align: left;">als museus, però tot el que ens quedarà</div><div style="text-align: left;">serà asfalt i pneumàtics.</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Moltes coses es fan sense voler.</div><div style="text-align: left;">Aquesta també, probablement: però la cobdícia</div><div style="text-align: left;">i la porqueria ja s’han escampat massa</div><div style="text-align: left;">perquè ara en puguem fer neteja, o inventem</div><div style="text-align: left;">excuses que les justifiquin.</div><div style="text-align: left;">Crec que això passarà ben aviat.</div><h4 style="text-align: left;">A la una, a les dues i…. - Finestrals</h4>
</span><span lang="EN-GB"><div style="text-align: left;"><i>(Pàg. 249)</i></div></span><span lang="CA"><div style="text-align: left;">Et van dar pel sac, el papa i la mama.</div><div style="text-align: left;">No ho pretenien, però és així de cru.</div><div style="text-align: left;">A aquells defectes que els donaren fama</div><div style="text-align: left;">has d’afegir-hi els teus, i aquest ets tu.</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Però a ells els van dar pel sac també</div><div style="text-align: left;">uns vells folls amb barret i abric galdós</div><div style="text-align: left;">que eren uns ximples d’aspecte sever,</div><div style="text-align: left;">sempre barallant-se com gat i gos.</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">D’uns homes a uns altres, talment un fat,</div><div style="text-align: left;">l’aflicció, com un banc de sorra, creix.</div><div style="text-align: left;">Així doncs, fot el camp ben aviat,</div><div style="text-align: left;">i si vols tenir fills, doncs tu mateix.</div><h4 style="text-align: left;">Que aquest sigui el vers – Finestrals</h4></span><span lang="EN-GB"><div style="text-align: left;"><br /><i>(Pàg. 251)</i></div></span><span lang="CA"><div style="text-align: left;">(…) Això és ser jove:</div><div style="text-align: left;">l’assumpció del segle esgarrifat (…)</div><h4 style="text-align: left;">Que llunyana - Finestrals</h4></span><span lang="EN-GB"><div style="text-align: left;"><br /></div>
<div style="text-align: left;"><br /></div>
<div style="text-align: left;"><br /></div>
</span><span lang="CA"><div style="text-align: left;"><i>(Pàg. 271)</i></div><div style="text-align: left;">És trimestralment, ¿oi?, que els calés em fan retrets:</div><div style="text-align: left;">“¿Per què ens deixes aquí, insatisfets?</div><div style="text-align: left;">Som el que mai no has tingut –el sexe, o millor-.</div><div style="text-align: left;">Encara pots aconseguir-ho si em firmes un taló”.</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Miro, doncs, què fan els altres amb els seus diners:</div><div style="text-align: left;">certament no els guarden a la caixa només.</div><div style="text-align: left;">Ells ja tenen dona I cotxe i una gran mansió:</div><div style="text-align: left;">és evident que entre vida i calés hi ha relació.</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">De fet tenen molt en comú, segons com t’ho miris:</div><div style="text-align: left;">no pots allargar la joventut fins que et retiris,</div><div style="text-align: left;">I tant se val que ingressis els teus diners al banc,</div><div style="text-align: left;">perquè al final no podràs comprar res de franc.</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Sento dringar els calés. És com si mires avall</div><div style="text-align: left;">des d’una vidriera cap a una ciutat comarcal:</div><div style="text-align: left;">les barricades, el canal, les esglésies que he vist,</div><div style="text-align: left;">adornades a sol ponent. És intensament trist.</div><h4 style="text-align: left;">Calés – Finestrals</h4></span><span lang="EN-GB"><div style="text-align: left;"><br /></div>
<div style="text-align: left;"><i>(Pàg. 305)</i></div></span><span lang="CA"><div style="text-align: left;">(…) La vida és una lluita a tres bandes,</div><div style="text-align: left;">immòbil I travada entre els teus desitjos,</div><div style="text-align: left;">allò que el món t’ofereix i (encara pitjor)</div><div style="text-align: left;">la imbatible màquina lenta</div><div style="text-align: left;">que et porta allò que aconseguiràs. Bloquejats,</div><div style="text-align: left;">ells lluiten al voltant d’un punt mort</div><div style="text-align: left;">de deures, de por I de rostres.</div><div style="text-align: left;">Els dies s’hi filtren sense parar. I els anys.</div><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal"></p><h4 style="text-align: left;">La vida amb un
forat a dins – Finestrals.</h4><span lang="EN-GB"><div style="text-align: left;"><br /></div>
</span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="CA"><i>(Pàg. 319)<br /></i></span>(…) El primer dia
després d’una mort, la nova absència<br />és sempre igual; hauríem de tenir més cura<br />dels altres, hauríem de ser amables<br />quan encara hi som a temps.</p><span lang="CA"><o:p></o:p></span><p></p>
<h4 style="text-align: left;"><span lang="CA">La segadora de
gespa - Tots els poemes</span></h4><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span lang="EN-GB">
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"></p><div style="text-align: left;"><i>(Pàg. 333)</i></div><span lang="CA"><div style="text-align: left;">“Només tens una vida I val més que no la deixis anar,</div><div style="text-align: left;">ni que protestis perquè no la vas tirar;</div><div style="text-align: left;">sigui qui en sigui el responsable, al final pagaràs,</div><div style="text-align: left;">I viuràs un any I un dia, un temps escàs.</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">“La teva primavera és deliciosa, no hi pares esment:</div><div style="text-align: left;">contemples el món amb gran astorament;</div><div style="text-align: left;">aquests són els dies en què sols anar de corcoll,</div><div style="text-align: left;">et sents com un geni I penses com un foll.</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">“Després arriba l’estiu, I creus que ja ets madur,</div>
<div style="text-align: left;"> I que podries casar-te: m’estàs ben
segur;</div><div style="text-align: left;">I potser menystens altres coses, I emprens el vol</div><div style="text-align: left;">per estar entre girafes enormes en terres sota el sol.</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">“La tardor és potser el període més distret:</div><div style="text-align: left;">deixes de creure en les coses que has fet,</div><div style="text-align: left;">l’oficinista del banc pensa que la seva paga és ronyosa:</div><div style="text-align: left;">han demandat el professor amb una acusació seriosa.</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">“L’hivern s’arrossega a for a del seu llegendari cau,</div><div style="text-align: left;">però tu no has fet sinó mig camí I, en el fons, ja et plau,</div><div style="text-align: left;">tan sols ets una màquina espatllada que espera el seu final,</div><div style="text-align: left;">una plaga per a tu mateix I la teva relació cordial.</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">“Aquests és el teu any; el dia en què et voldràs desdir</div><div style="text-align: left;">de la teva manera de viure; veure la Veritat I després morir;</div><div style="text-align: left;">no pots fer cap cessió, I no t’escolta ningú,</div><div style="text-align: left;">o sigui que et rendeixes I desapareixes al moment oportú.</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">“Sí, viure costa molt, però n’hi ha hagut altres abans;</div><div style="text-align: left;">o sigui que seu, no diguis res I plega’t de mans;</div><div style="text-align: left;">fes-te el boig, perquè tothom fa el que li dóna la gana;</div><div style="text-align: left;">I per a tu ells abaixaran ben aviat la persiana.</div><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal"></p><h4 style="text-align: left;">Només tens una
vida, I val més que no la deixis anar… - Tots els poemes.</h4><span lang="EN-GB"><div style="text-align: left;"><br /></div>
<div style="text-align: left;"> </div></span><p></p>
<p class="MsoNormal"></p><div style="text-align: left;"><i>(Pàg. 345)</i></div><span lang="CA"><div style="text-align: left;">(…) Vaig comprar un diari imprès sobre pells humans</div><div style="text-align: left;">que animava els vius a somriure I els morts a riure amb ganes,</div><div style="text-align: left;">em vaig asseure al cinema I vaig veure el noticiari</div><div style="text-align: left;">encara que era una pel·lícula de por de les que fan a diari.</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Vaig agafar un revòlver I el vaig deixar després,</div><div style="text-align: left;">vaig viatjar vuitanta milles en un tren exprés,</div><div style="text-align: left;">vaig veure un cartel amb una bomba de colors,</div><div style="text-align: left;">vaig veure que era l’estació d’on jo havia tocat el dos.</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Vaig somniar que caminava per un camp de blat,</div><div style="text-align: left;">I tot eren homes I dones que on van néixer havien</div><div style="text-align: left;">encadenat,</div><div style="text-align: left;">les ganivetes de la segadora giraven sota el sol del migdia,</div><div style="text-align: left;">I res del que jo pogués fer a ningú no ajudaria (…).<br /><h4 style="text-align: left;">Cant – Tots els poemes</h4></div></span><span lang="EN-GB"><div style="text-align: left;"><br /></div>
<div style="text-align: left;"><i>(Pàg. 353)</i></div></span><span lang="CA"><div style="text-align: left;">(…) massa sovint els dies d’estiu semblen</div><div style="text-align: left;">emblemes de felicitat perfecta</div><div style="text-align: left;">que no puc afrontar: he d’esperar</div><div style="text-align: left;">un temps menys valent, menys ric, menys clar:</div><div style="text-align: left;">una tardor més escaient.</div><h4 style="text-align: left;">Mare, estiu, jo – Tots els poemes</h4></span><span lang="EN-GB"><div style="text-align: left;"><br /></div>
<div style="text-align: left;"><i>(Pàg. 365)</i></div></span><span lang="CA"><div style="text-align: left;">(…) Res no ens prepara</div><div style="text-align: left;">per a aquesta llarga I darrera infantesa.</div><div style="text-align: left;">¿Què podem fer cada dia</div><div style="text-align: left;">que no sigui perseguir aquella porta imminent</div><div style="text-align: left;">a l’altra banda de la qual s’ha amagat</div><div style="text-align: left;">tot allò que compreníem?</div><h4 style="text-align: left;">Llarga i darrera – Tots els poemes</h4></span><span lang="EN-GB"><div style="text-align: left;"><br /></div>
<div style="text-align: left;"><i>(Pàg. 375)</i></div></span><span lang="CA"><div style="text-align: left;">El primer cop que ens vam trobar de cara, i el tacte</div><div style="text-align: left;">demostrà que coneixíem bé els moviments incipient</div><div style="text-align: left;">darrere de la llum de la lluna i la gelor,</div><div style="text-align: left;">de l’excitació i la gratitud,</div><div style="text-align: left;">va quedar clar fins a quin punt la nostra trobada</div><div style="text-align: left;">era deutora d’altres trobades, d’altres amors.</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Les dècades d’una vida diferent</div><div style="text-align: left;">que s’obrien més enllà dels teus ulls tan a prop</div><div style="text-align: left;">pertanyien a altres, malbaratats, perduts;</div><div style="text-align: left;">jo tampoc vaig poder abraçar-te prou fort</div><div style="text-align: left;">perquè tornessin els meus anys famolencs</div><div style="text-align: left;">I així la teva boca els colonitzés.</div>
<div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Ho admeto, i el dolor és genuí.</div><div style="text-align: left;">Però ¿quan l’amor no ha intentat restituir</div><div style="text-align: left;">el món tal com era –sense cost,</div><div style="text-align: left;">sense passat, sense ningú més-,</div><div style="text-align: left;">només allò que la trobada ens va fer sentir,</div><div style="text-align: left;">tan nou, tan tendre i esmolat, i tant estrany?</div><h4 style="text-align: left;">El primer cop que ens vam trobar de cara… - Tots els poemes.</h4></span><span lang="EN-GB"><div style="text-align: left;"><br /></div>
</span><span lang="CA"><div style="text-align: left;"><i>(Pàg. 387) </i></div><div style="text-align: left;">(…) ¿On ha anat a parar tota la vida?</div><div style="text-align: left;">No ho sé. El que queda és depriment.</div><div style="text-align: left;">Sense fills i sense muller, sóc capaç</div><div style="text-align: left;">de veure-ho clar:</div><div style="text-align: left;">tan al final. I tan a mà.<br /><h4 style="text-align: left;">La vista – Tots els poemes</h4></div></span><span lang="EN-GB">
<br /><br /><o:p></o:p></span><p></p></div>
<div style="clear: both;"></div></div><div style="float: right; width: 45%;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div style="text-align: left;"><p class="MsoNormal"><br /><span lang="EN-GB">(...) There is regret. Always,
there is regret.<br />
But it is better that our lives unloose, <br />
As two tall ships, wind-mastered, wet with light,<br />
Break from an estuary with their courses set,<br />
And waving part, and waving drop from sight. </span><br /></p><h4 style="text-align: left;"><b><i>
XXIV – The North Ship</i></b></h4>
<br /><br /><p></p><p class="MsoNormal"><br />No, I have
never found<br />The place where I could say<br />“This is my proper ground,<br />Here I shall stay,”<br />Nor met that special one<br />Who has an instant claim<br />On everything I own<br />Down to my name;</p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-GB">To find such seems to prove<br />
You want no choice in where<br />
To build, or whom to love;<br />
You ask them to bear<br />
You off irrevocably,<br />
So that it’s not your fault<br />
Should the town turn dreary,<br />
The girl a dolt.<br />
<br />
Yet, having missed them, you’re<br />
Bound, none the less, to act<br />
As if what you settled for<br />
Mashed you, in fact;<br />
And wiser to keep away<br />
From thinking you still might trace<br />
Uncalled-for to this day<br />
Your person, your place.<br />
<br /></span></p><h4 style="text-align: left;"><span lang="EN-GB">
Places, loved ones. – The Less Deceived</span></h4><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><br /><br /></span><span lang="EN-GB"><br />Always too eager for the future, we<br />
Pick up bad habits of expectancy.<br />
Something is always approaching; every day<br />
<i>Till then</i> we say,<br />
<br />
Watching from a bluff the tiny, clear<br />
Sparkling armada of promises draw near.<br />
How slow they are! And how much time they waste<br />
Refusing to make haste!<br />
<br />
Yet still they leave us holding wretched stalks<br />
Of disappointment, for, thought nothing balks<br />
Each big approach, leaning with brasswork prinked,<br />
Each rope distinct,<br />
<br />
Flagged, and the figurehead with golden tits<br />
Arching our way, it never anchors; it’s<br />
No sooner present than it turns to past.<br />
Right to the last<br />
<br />
We thing each one will heave to an unload<br />
All good into our lives, all we are owed<br />
For waiting so devoutly and so long.<br />
But we are wrong:<br />
<br />
Only one ship is seeking us, a black-<br />
Sailed unfamiliar, towing at her back<br />
A huge and birdless silence. In her wake<br />
No water breed or break.<br />
<br /></span></p><h4 style="text-align: left;"><span lang="EN-GB">
Next, please – The Less Deceived.</span></h4><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><br /><br /><br /><br /><br /><br /></span><span lang="EN-GB">Beyond all this, the wish to be alone:<br />
However the sky grows dark with invitation-cards<br />
However we follow the printed directions of sex<br />
However the family is photographed under the flag-staff-<br />
Beyond all this, the wish to be alone.<br />
<br />
Beneath it all, the desire for oblivions runs:<br />
Despite the artful tensions of the calendar,<br />
The life insurance, the tabled fertility rites,<br />
The costly aversion of the eyes away form death - <br />
Beneath it all, the desire for oblivion runs. <br /></span></p><h4 style="text-align: left;"><span lang="EN-GB">
Wants – The Less Deceived.</span></h4><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="EN-GB"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><br /></span><span lang="EN-GB"><br />(…) But superstition, like belief, must die,<br />
And what remains when disbelief has gone?<br />
Grass, weedy pavement, brambles, buttress, sky,<br />
<br />
A shape less recognisable each week, <br />
A purpose more obscure (…). <br /></span></p><h4 style="text-align: left;"><span lang="EN-GB">
Church going – The Less Deceived</span></h4><span lang="CA"><br /><br /><br /><br /></span><span lang="EN-GB">This empty street, this
sky to blandness scoured,<br />
This air, a little indistinct with autumn<br />
Like a reflection, constitute the present -<br />
A time traditionally soured,<br />
A time unrecommended by event.<br />
<br />
But equally they make up something else:<br />
This is the furthest future childhood saw<br />
Between long houses, under travelling skies,<br />
Heard in contending bells -<br />
An air lambent with adult enterprise,<br />
<br />
And on another day will be the past,<br />
A valley cropped by fat neglected chances<br />
That we insensately forbore to fleece.<br />
On this we blame our last<br />
Threadbare perspectives, seasonal decrease.<br />
<br /></span><h4 style="text-align: left;"><span lang="EN-GB">
Triple Time – The Less Deceived</span></h4><span lang="EN-GB">
<br />
</span><span lang="CA"><br /></span><span lang="EN-GB">(…) Spring, of all seasons most gratuitous,<br />
Is fold of untaught flower, is race of water,<br />
Is earth’s most multiple, excited<br />
daughter; (…)<br /></span><h4 style="text-align: left;"><span lang="EN-GB">
Spring – The Less Deceived</span></h4><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="EN-GB"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="EN-GB"><br />For nations vague as weed,<br />
For nomads among stones,<br />
Small-statured cross-faced tribes<br />
And cobble–close families<br />
In mill-towns on dark mornings<br />
Life is slow dying.<br />
<br />
So are their separate ways<br />
Of building, benediction,<br />
Measuring love and money<br />
Ways of slowly dying.<br />
The day spent hunting pig<br />
Or holding a garden-party,<br />
<br />
Hours giving evidence<br />
Or birth, advance<br />
On death equally slowly.<br />
And saying so to some<br />
Means nothing; others it leaves<br />
Nothing to be said.<br /></span></p><h4 style="text-align: left;"><span lang="EN-GB">
Nothing to be said - The Whitsun Weddings</span></h4><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="EN-GB"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="EN-GB">What are days for?<br />
Days are where we live.<br />
They come, they wake us<br />
Time and time over.<br />
They are to be happy in:<br />
Where can we live but days?<br />
<br />
Ah, solving that question<br />
Brings the priest and the doctor<br />
In their long coats<br />
Running over the fields.<br />
Days - The Whitsun Weddings<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="EN-GB"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><br /></span><span lang="EN-GB"><br />(…) Life is first boredom, then fear.<br />
Whether or not we use it, it goes,<br />
And leaves what something hidden from us chose,<br />
And age, and then the only end of age.<br /></span></p><h4 style="text-align: left;"><span lang="EN-GB">Dockery and son - The Whitsun Weddings</span></h4><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="EN-GB"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><br /></span><span lang="EN-GB">(…) that will be England gone,<br /></span>The
shadows, the meadows, the lanes,<br />The guildhalls, the carved choirs.<br />There’ll be books; it will linger on<br />In galleries; but all that remains<br />For us will be concrete any tyres.</p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-GB">
<br />
Most things are never meant.<br />
This won’t be, most likely; but greeds<br />
And garbage are too thick-strewn<br />
To be swept up now, or invent<br />
Excuses that make them all needs.<br />
I just think it will happen, soon.<br />
Going, going… - High Windows<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><br /><br />They fuck you up, your mum and dad.<br />The may no
t meant to, but they do.<br />They fill you with the faults they had<br />And add some extra, just for you.</p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-GB">But they were fucked up in their turn<br />
By fools in old-style hats and coats,<br />
Who half the time were soppy-stern<br />
And half at one another’s throats.<br />
<br />
Man hands on misery to man.<br />
It deepens like a coastal shelf.<br />
Get out as early as you can,<br />
And don’t have any kids yourself.<br /></span></p><h4 style="text-align: left;"><span lang="EN-GB">
This be the verse - - High Windows</span></h4><span lang="EN-GB">
<br />
</span><span lang="CA"><br /><br /></span><span lang="EN-GB">(…) This is being young:<br />
Assumption of the startled century (…)<br /></span><h4 style="text-align: left;"><span lang="EN-GB">
How distant – High Windows</span></h4><span lang="EN-GB">
<br />
</span><span lang="CA"><br /><br /></span><span lang="EN-GB">Quarterly, is it, money reproaches me:<br />
“Why do you let me lie here wastefully? <br />
I am all you never had of goods and sex.<br />
You could get them still by writing a few cheques.”<br />
<br />
So I look at others, what they do with theirs:<br />
They certainly don’t keep it upstairs.<br />
By now they’ve a second house and car and wife:<br />
Clearly money has something to do with life<br />
<br />
- In fact, they’ve a lot in common, if you enquire:<br />
You can’t put off being young until you retire,<br />
And however you bank your screw, the money you save<br />
Won’t in the end buy you more than a shave.<br />
<br />
I listen to money singing. It’s like looking down<br />
From long French windows at a provincial town,<br />
The slums, the canal, the churches ornate and mad<br />
In the evening sun. It is intensely sad. <br /></span><h4 style="text-align: left;"><span lang="EN-GB">
Money – High Windows.</span></h4><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><br /><br /></span>Life is an immobile, locked,<br />Three-handed struggle between<br />Your wants, the worlds’ for you, and (worse)<br />The unbeatable slow machine<br />That brings what you’ll get. Blocked,<br />They strain round a hollow stasis<br />Of havings-to, fear, faces.<br />Days sift down it constantly. Years.<br /><br /></p><h4 style="text-align: left;">The life with a hole in it – Hight Windows.</h4><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="EN-GB"><br /></span><span lang="CA"><br /></span>(…)The
first day after a death, the new absence<br />Is always the same; we should be careful<br />Of each other, we should be kind<br />While there is still time.</p>
<p class="MsoNormal"></p><h4 style="text-align: left;"><span lang="EN-GB">The Mower -
The Complete Poems</span></h4><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><br />“You’ve only one life and you’d better not lose it,<br /></span>No good protesting that you didn’t choose it;<br />Whoever’s responsible, you’ll have to pay,<br />And you’re only alive for a Year and a Day.</p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-GB">“Your spring Is so lovely, you don’t realise:<br />
Yo gaze at the world with great big eyes;<br />
These are the days when you will, as a rule, <br /></span>Feel like a genius and thing like a fool.<span lang="EN-GB"><br />
<br />
“Then comes the summer; you think you’re mature,<br />
And possibly marry, you’re so very sure;<br />
Or perhaps you scorn others, and travel among<br />
The sweeping giraffes, in the lands of the sun.<br />
<br />
“Autumn perhaps is the greatest of fun:<br />
You lose your belied in the things that you’ve done;<br />
The bank clerk reflects that his pay isn’t large:<br />
The professor’s had up on a serious charge.<br />
<br />
“Winter creeps out of his legendary lair,<br />
But it isn’t so bad, ‘cos you’re only half there,<br />
Just a failing machine that awaits termination,<br />
A pest to yourself and your nearest relation.<br />
<br />
“That is your Year; on the Day you deny<br />
Your whole way of life; see The Truth; and then dies;<br />
You cannot convey and there’s no one to hear<br />
So you give up the struggle and just disappear.<br />
<br />
“Yes, living is hard, but there were others before;<br />
So sit on your hands and hold your jaw;<br />
Make a fool of yourself, for nobody minds;<br />
And soon enough for you they’ll pull down the blinds”<br /></span></p><h4 style="text-align: left;"><span lang="EN-GB">You’ve only one life and you’d better not lose it… - The complete poems</span></h4><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="EN-GB"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><br /><br /><br /><br /></span><span lang="EN-GB">(..) Bought a paper printed on human skin<br />
That told the living to keep smiling and the dead to grin,<br />
Sat in the cinema and saw the News<br />
Thought it was a horror film and looked down at my shoes.<br />
<br />
Picked up a revolver and put it down again,<br />
Travelled eighty miles in an express train,<br />
Saw a poster staring with a picture of a bomb<br />
Saw It was the station I’d started from.<br />
<br />
Dreamed I was walking through a field of corn<br />
And it was all men and women, chained where they were<br />
born,<br />
The blades of the reaper turned in the sun<br />
And nothing I could do would help anyone (…).<br /></span></p><h4 style="text-align: left;"><span lang="EN-GB">Chant – the Complete poems</span></h4><p></p>
<p class="MsoNormal"><br /><br />(…) Too often summer days appear<br />Emblems of perfect happiness<br />I can’t confront: I must await<br />A time less bold, less rich, less clear:<br />An autumn more appropriate.<br /></p><h4 style="text-align: left;">Mother, summer, I – the Complete poems</h4><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-GB">
<br /></span><span lang="CA"><br /></span><span lang="EN-GB">(…) Those long last childhood<br />
Nothing provides for.<br />
What can it do each day<br />
But hunt that imminent door<br />
Through which all that understood<br />
Has hidden away?<br /><br /></span></p><h4 style="text-align: left;"><span lang="EN-GB"> Long last – the Complete poems</span></h4><span lang="EN-GB">
<br /></span><span lang="EN-GB">When first we faced, an touching showed<br />
How well we knew the early moves,<br />
Behind the moonlight and the frost,<br />
The excitement and the gratitude,<br />
There stood how much our meeting owed<br />
To other meetings, other loves.<br />
<br />
The decades of a different life<br />
That opened past your inch-close eyes<br />
Belonged to others, lavished, lost;<br />
Nor could I hold you hard enough<br />
To call my years of hunger-strife<br />
Back for your mouth to colonise.<br />
<br />
Admitted: and the pain is real.<br />
But when did love not try to change<br />
The world back to itself –no cost,<br />
No past, no people else at all-<br />
Only what meeting made us feel,<br />
So new, and gentle-sharp, and strange?<br /></span><p></p><h4 style="text-align: left;"><span lang="EN-GB">
When first we faced, and touching showed… - the Complete poems</span></h4><span lang="EN-GB">
<br /><br /></span><span lang="EN-GB">(…) Where has it gone, the lifetime?<br />
Search me. What’s left is drear.<br />
Unchilded and unwifed, I’m<br />
Able to view that clear:<br />
So final. And so near.<br /></span><h4 style="text-align: left;"><span lang="EN-GB">
The View – the Complete poems.</span></h4><p></p></div><span lang="EN-GB"><o:p></o:p></span><p></p></div>
<div style="clear: both;"></div></div>
<div style="clear: both;"></div>
<b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Què en penso... <br /></span></b>Obro aquest recull poètic amb un nul coneixement de l'autor i amb total ignorància del què m'hi trobaré. I resulta que descobreixo un autor, Philip Larkin que ofereix una poètica de la quotidianitat. Escriu sobre el que té més a mà: la grisor, el desencant,... en definitiva, escriu sobre la rutina de la vida. <br /><br />Així els versos em semblen ganivets i les estrofes bufetades. I malgrat tot, poden suggerir bellesa en el lector atent i receptiu. Evidentment que aquesta bellesa no rau en el fons -el contingut- ans en la visió tan particular amb la que Larkin ens declama el seu peculiar <i>carpe diem</i>.<br /><br />I descobreixo així que els versos d'aquest poeta anglès em transmeten molt més que no pas algunes altres poètiques més canòniques. Potser perquè la poesia de Larkin es fixa en la gent corrent, en les seves esperances però també en les seves misèries?. <br /><br />El pas del temps i l'aprofitament de la vida constitueixen la columna vertebral temàtica dels seus poemes que enriqueix a partir d'una constel·lació d'arguments variats: les oportunitats perdures, la solitud, els paisatges (desencisadors) de la ciutat, la natura com a mesura impertèrrita del pas del temps, les convencions socials, la banalitat, la imminència de la mort... tot plegat al servei d'una dissecció de la vida.<br /><br />Tot això ens ho relata amb una poètica directa, en certa manera fins i tot rude. Però sigui pels temes tractats, sigui pel punt de vista usat, tot plegat és força proper i realista. Potser aquest punt de vista és el que suggereix una bellesa innata en una poesia tant poc ortodoxa.<br /><br />I quan dic poc ortodoxa és perquè Larkin no sembla mostrar gàire preocupació per l'aspecte formal (que no vol dir que no la tingui). Ofereix poemes completament afins a la norma poètica a la vegada que composicions completament allunyats fins i tot de qualsevol mena de formalitat poètica i que s'identifiquen més a proses poètiques que no pas a versos. <br /><br />En definitiva, si no heu llegit res de Philip Larkin us el recomano. És una poesia molt particular, diferent. Abrupte, poc còmoda, però del tot afí al dia a dia que la majoria de nosaltres ens toca viure.<br /><br /><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Altres n'han dit... </span></b><br /><a href="https://eltrapezi.com/larkin/" target="_blank">Trapezi (A Mondrià)</a>, <a href="https://elcargol.com/tempus-legendi/8183-la-vida-amb-un-forat-a-dins-de-philip-larkin-traduccio-de-marcel-riera" target="_blank">Tempus legendi (A. Ruíz)</a>, <a href="https://www.elperiodicomediterraneo.com/mediterraneo-en-valencia/cuadernos/2021/11/20/poesia-immediata-i-propera-philip-59745447.html" target="_blank">El Periódico Mediterraneo (E. Gras)</a>.<br /><br /><b style="color: #ffa400; font-size: xx-large;">:::</b> <b><span style="color: #666666;">Enllaços... </span></b><br /><a href="https://philiplarkin.com/larkin_biography/" target="_blank">Philip Larkin</a>, <a href="https://www.youtube.com/watch?v=aoss2hEn_Dg&ab_channel=Laie" target="_blank">el seu perfil</a>, <a href="https://www.jotdown.es/2023/02/philip-larkin-y-la-muerte/" target="_blank">l'estil i la temàtica</a>, <a href="http://www.materialdelectura.unam.mx/index.php/poesia-moderna/16-poesia-moderna-cat/342-192-philip-larkin?showall=1" target="_blank">evolució</a>, <a href="https://www.vallejoandcompany.com/el-arte-de-la-poesia-entrevista-a-philip-larkin/" target="_blank">l'autor sobre la seva quotidianitat</a>, <a href="https://www.vallejoandcompany.com/el-arte-de-la-poesia-entrevista-a-philip-larkin/" target="_blank">la seva vida</a>.<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /> <br />Lleixeshttp://www.blogger.com/profile/03262149977958893001noreply@blogger.com0