El cas de Charles Dexter Ward - H.P. Lovecraft





"En lloc de triomf he trobat terror, i aquesta lletra no serà un cant victoriós, sinó més aviat un prec d'ajuda (...)."





Lovecraft, H.P. El cas de Charles Dexter Ward. 
Barcelona: Columna, 1991

The case of Charles Dexter Ward. Traducció d'Alfred Bosch
Col·lecció Columna Jove


 Què en diu la contraportada...
L'enigmàtica desaparició de Charles Ward d'un sanatori mental a Providence (Nova Anglaterra) ens permet conèixer l'extravagant història d'aquest inquietant home de vint-i-sis anys. El seu contacte amb les forces ocultes d'un vast món subterrani el durà a les portes de la follia. Si has tancat alguna vegada els ulls en una pel·lícula de terror, oblida-te'n. La imaginació encara treballa més amb els ulls tancats. Abans no te n'hagis adonat, et trobaràs amb Charles Ward en els terrorífics paisatges del món que va concebre l'autor dels mites de Cthulhu.

 Com comença...
D'un sanatori mental prop de Providence, Rhode Island, va desaparèixer recentment una persona excepcionalment singular. Portava el nom de Charles Dexter Ward, i estava internat a causa del seu pare, que, adolorit, havia vist l'evolució de la seva aberració des d'una simple excentricitat fins a una fosca mania que arrossegava, alhora, la possibilitat de tendències homicides i un canvi molt peculiar en els continguts de la seva ment. Els doctors mateixos es mostraven sobtats pel cas, car presentava irregularitats generals, tant de caràcter fisiològic, com psicològic.

 Moments...
(Pàg. 28)
Aquest home pàl·lid i estrany, que no aparentava ni una quarantena d'anys, i que en canvi tenia més d'un segle d'edat, que intentava emergir d'una nuvolada de por i aversió massa obscura per a ser analitzada, oferia un espectabvle alhora dramàtic, patètic i odiós. És tant el poder que atorga la riquesa, malgrat tot, que efectivament l'aversió que hom sentia envers la seva persona acabà esllanguint-se (...).

(Pàg. 48)
Havien vist, sentit o captat alguna cosa que traspassava tot coneixement humà, i no podien oblidar-se'n. Mai no tornaren a parlar entre ells del que s'havia esdevingut, ni entengueren cap xafarderia, car estaven limitats per fronteres insalvables que impedien fins i tot el més corrent dels impulsos mortals.

(Pàg. 50)
(...) gairebé a l'ensems sonà aquella veu paorosa, que cap dels oients no podrà mai oblidar. Va retrunyir com una maledicció, i els vidres vibraven fins que es perdé en la distància. Va ser profunda i musical, poderosa com un orgue, i malèfica com els llibres prohibits dels àrabs. Ningú no n'entengué el significat, perquè fou dita en un idioma desconegut; però aquesta és la forma en que Luke Fenner assajà de reproduir-la:
"DEESMEES-JEIXET-BONEDOSEFEDUVEMA... ENTTEMOSS"
Fins al 1919 ningú no gosà de lligar aquesta transcripció amb cal altra fórmula coneguda per mortals: però Charles Ward empal·lidí quan s'adonà, tot estremint-se, que Mirandola, ja l'havia denunciada com la pitjor de les invocacions de la màgia negra.

(Pàg. 65) 
"A lo Qui vendrá després, y com podrá anar més enllá de lo Temps y de la Esfera".

(Pàg. 68) 
A poc a poc, la família Ward es convencé que alguna cosa  no acabava de rutllar. Charles sempre havia tingut rareses i manies, però aquest encobriment i l'absorció en recerques estrafolàries ja desbordaven el seu tarannà. No s'entretenia gens ni mica en els deures d'escola, i malgrat que seguia aprovant-ho tot, s'acabà l'aplicació que hi havia dispensat fins aleshores. Tenia altres incumbències; i quan no rondava pel laboratori amb llibres d'alquímia a les mans, es tancava als arxius per regirar actes de defunció o al seu estudi, on el rostre de Joseph Curqen -potser cada cop més semblant al seu- el mirava cegament des del plafó.

(Pàg. 75)
Les olors que eixien ocasionalment del laboratori eren ben estranyes. De vegades eren nocives, però sovint eren més aviat aromàtiques, amb una qualitat encisadora i esquiva que propiciava la tendència a imaginacions fantàstiques. La gent que les flairava acostumava a posar, en moments fugissers, grans visions de muntanyes estranyes i passeigs infinits vorejats d'esfinxs i hipògrifs.

(Pàg. 78)
La paraula "suspens" estava escrita en lletres de foc damunt d'aquella casa, i tant la família com el doctor Willett se senten impotents a l'hora de rumiar o de tirar endavant qualsevol solució.

(Pàg. 80)
(...) Charles havia explicitat amb pèls i senyals la terrible frase en el passa, quan encara parlava amb franquesa sobre l'afer Curwen. I així i tot, no era latra cosa que un fragment d'una llengua arcaica i oblidada.

"DIES MIES JESHET BOENE DOESEF DOUVEMA ENITEMAUS"

Tot seguir s'enfosquí el cel, encara que mancava una hora per a la posta del sol, i s'escampà una ferum diferent a la primera, però igualment intolerable i desconeguda. Charles recitava altra vegada, i la seva mare escoltà un seguit de sons sil·làbics - "Yi-nash-Yog-Sothoth-he-Iglb-fi-thordag"- que eren rematats en crescendo amb un "Yah!" maníac i punyent. I un segon després, tots els detalls precedents quedaren esborrats per aquell crit eixordador que els tragué de polleguera i que s'accelerà en un paroxisme de rialles histèriques i diabòliques.

(Pàg. 95) 
"(...) ara que estic disposat a parlar, cal admetre amb humilitat que mai no podré abastar aquell èxit que sempre havia somniat. En lloc de triomf he trobat terror, i aquesta lletra no serà un cant victoriós, sinó més aviat un prec d'ajuda i consell per salvar la meva persona i la societat sencera, d'un horror que transgredeix els límits de la imaginació i de la previsió humana (...)."

(Pàg. 101)
(...) també podria explicar-vos que he trobat un mètode més segur que els llibres per investigar el passat, i deixaré que calibreu vós mateix la importància del que puc aportar a la història, la filosòfica i les arts en virtut de les portes que he obert al meu davant. EL meu avantpassat ho tenia a les seves mans, quan aquells tafaners estúpids el mataren: i ara ho torno a tenir, o m'hi acosto d'una manera molt imperfecta i parcial . Aquesta vegada cal que tot surti bé, i que no torni jo mateix a sentir escrúpols idiotes (...)

(Pàg. 117)
Fou en aquest moment que Marinus Bicknell Willett patí l'odiosa experiència que segellà una marca inconfusible de pànic en la seva ànima, i que li afegí una dècada més al seu semblant ja envellit. El doctor Willett enraonà una llarga estona amb el senyor Ward, i arribaren a una conclusió que  potser els alienistes haurien trobat ridícula. Semblava existir, al seu parer, un moviment mundial terrible, que lligava amb una negromància més antiga que la dels bruixots de Salem. En contra de totes les lleis naturals, apareixien proves irrefutables que dos homes amb vida -i un altre que no volien ni imaginar- estaven en plena possessió de ments o personalitats que havien rondat pel món des de 1690 o abans.

(Pàg. 141)
El doctor no podia amagar el terror que li inspiraven els darrers canvis en la fesomia del noi. Era inqüestionable que havia entrat en contacte amb horrors còsmics.

(Pàg. 153)
El boig estossegà i s'alçà de la cadira on havia estat seient:
- Esperit damnat, a qui heu informat: i qui vos creurà, rere dos meses ab la meva presència aquí? Quina cosa teniu pretensió de fer?
Willett, malgrat ser un home petit, adoptà un posat majestuós quan encalmà el pacient amb un gest magnànim.
- No n'he informat ningú. Això no és un cas corrent, és un bogeria fora del temps i de les esferes de la realitat, que cap policia o advocat o tribunal o alienista no pot arribar a capir.

 Altres n'han dit...
Imperio Futura, Lecturas a oscurasEl coche perfecto, La antigua Biblos, Libros de Olethros, Un libro al díaDanludensLe Livre Monde.

 Enllaços:
Howard Phillips Lovecraft, mirant-se al mirall, explicant com escriurecontext i transcendència, cercles maleïts, estudi taxonòmic de l'obra, analítica de la novel·la, connotacions literàries i paral·lelismes posteriors, nigromància, carn de cel·luloide, Joseph Curwen, la novel·la convertida en sons musicals.

 Llegeix-la:
Anglès (html / html / multiformat / manuscrit)
Francès (pdf)
Espanyol (multiformat)

 Escolta-la:
Francès (descàrrega mp3)
Espanyol (streaming youtube)

 Mira-la:
Anglès (youtube - The Ressurrected, 1992 / Dir.  Dan O'Bannon)
Anglès (VOSE) (tutv - The Haunted Palace, 1963 / Dir. Roger Cormann)


Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli